Autor: slccerdanyola

LES ROSES RECORDADES
Salvador Espriu

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrere
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

EL VENT DAMUNT LA PELL
Montserrat Abelló

El vent damunt la pell,
entre els cabells,
dins la boca, els narius.
Els ulls esbatanats plens de vent.
El vent damunt les cases,
les finestres, les portes,
esmunyint-se pels forrellats;
entre els barrots dels balcons
i les escletxes.
I pels carrerons estrets.
El vent que escombra
els carrers de la ciutat
i esbulla els teus cabells,
i els meus.
El vent que ens penetra cos
endins.
I tu i jo caminant
contra el vent.

DÓNA’M LA MÀ
Joan Salvat-Papasseit

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

ABRIL
Miquel Martí i Pol

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d’ara ni els qui vindran;
els d’ara, per fer patxoca
al costat de l’alt patró,
els qui vindran, per si toca
d’afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s’ha acabat.

Per això, quan l’abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:

Per l’abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

 

SANT JORDI
Lola Casas

Parades
de llibres i roses,
escriptors
que van signant
carrers, avingudes
i places
on la gent
va passejant.
Comprem lectura
i olor
per alegrar l’esperit.
La rosa l’he regalat
i el llibre…
me l’he llegit?

EL CAVALLER ENAMORAT
Montse Ginesta

Sóc un cavaller de ferro,
de ferro,
coure i llautó,
però tinc el cor de nata,
de nata, mèl i cotó,
i avui et porto una rosa,
una rosa
i un petó!

Muac!

No saps com s‘escriu una paraula? No saps com es pronuncia? Estàs fent els deures i vols saber com es conjuga un verb?

Vols fer més exercicis? Vols repassar el que t’han explicat a classe?

Fes clic al teu nivell i consulta els recursos que et recomanem. Hi trobaràs de tot: diccionaris, conjugadors verbals, gramàtiques, dictats, exercicis autocorrectius, bibliografia complementària…

NIVELL ELEMENTAL (B1)

NIVELL INTERMEDI (B2)

NIVELL SUFICIÈNCIA (C1)

NIVELL SUPERIOR (C2)

A la primera sessió del curs de conversa d’ahir vam parlar de l’estiu, de les vacances i dels viatges. La paraula més repetida en les vostres presentacions va ser ‘agost’. Per tant, aquesta cançó d’Els Pets ens va com anell al dit!

També vam practicar la pronúncia de les esses:

(feu clic a les paraules i sentireu com es pronuncien)

zel cel               casa caçar                els avis

quinze             pessic                           cosí

Durant els esquetxos de teatre que vau representar (ho vau fer molt bé, per cert!) van aparèixer aquestes tres frases fetes:

… ens l’haurem de pintar a l’oli.

… i un be negre!

… no ens prenguis el pèl!

I per acabar, m’agradaria que investiguéssiu quin origen té la dita ‘Reus-París-Londres‘. Recordeu que és el viatge que proposa la noia de l’agència als clients pesats.

 

Pandora al Congo narra una història explicada en primera persona pel protagonista, en Thomas Thomson, un jove aspirant a escriptor que comença la seva activitat com a “negre” d’un “negre” d’un conegut escriptor de novel·les barates ambientades a l’Àfrica de principis del segle XX. De seguida se n’adona que entre l’escriptor famós i ell hi ha com a mínim tres “negres” intermedis, i les seves morts accidentals l’impulsen a intentar contactar amb l’escriptor per continuar la seva feina però no ho aconsegueix. Per contra, coneix un advocat, l’Edward Norton, que li encarrega una feina molt especial. El seu client, en Marcus Garvey, està pendent de judici per l’assassinat de dos cavallers anglesos, els germans Craver, i ha pensat que si aconsegueix un escrit on el seu client pogués explicar tota la seva història podria convèncer el jurat de la seva innocència. Les morts es produïren a l’Àfrica, en una expedició al Congo a la recerca de cautxú, ivori i diamants.

Tot això ho recorda el protagonista seixanta anys després, quan torna a llegir el seu escrit i rememora tot el que va passar: l’amor (impossible) per l’enigmàtica Amgam, la increïble història ocorreguda al Congo i com va acabar tot plegat.

El títol de la novel·la és casualment el del primer escrit que fa el protagonista en nom de l’altre: una típica història sobre un missioner que va a l’Àfrica. Quan li passa l’esquema del que ha d’escriure, l’escriptor compara el continent amb la famosa Caixa de Pandora, ja que de totes dues, segons ell, poden sortir tota classe de calamitats.

Tot i que la història comença l’estiu de 1914 i acaba el dia que va finalitzar la primera guerra mundial al 1918, parla de sentiments universals: amor, desamor, interès, poder, por, la guerra, etc.

Està escrit des del punt de vista d’un anglès de pocs recursos, amb ètica i respecte per als altres, però descriu l’última època de les colònies, amb esclaus, racisme, espoliació dels territoris d’ultramar, falta de respecte per a altres cultures, ….aspectes bastant semblants a actituds actuals en moltes parts del món.

L’estructuració de la novel·la és bastant clara: els dos primers capítols situen tant el protagonista/narrador com els personatges instal·lats a Londres. A partir del tercer capítol anem coneixent la història africana a mesura que el protagonista va recopilant informació i redactant la novel·la. És la part més llarga, amb descripcions detallades dels personatges, llocs i situacions. Els dos últims capítols són utilitzats per donar la volta a la història, ja que és quan es veuen clarament les veritables intencions dels protagonistes i la dimensió real de la història que explica.

L’estil de l’obra és fresc i actual. Tot i que gran part del llibre està ambientada a l’Àfrica i té capítols potser massa descriptius i lents, la història va evolucionant gairebé sense entrebancs i va donant detalls que després són importants, fins arribar a l’inesperat final. Així l’autor aconsegueix una història d’aventures i a la vegada, de reflexions sobre l’essència de l’ésser humà, la seva bondat i la seva crueltat.

M. J.