Mirall trencat, de Mercè Rodoreda (1974)

mirall trencat

Resum

Explica la història de tres generacions d’una família, els Valldaura- Farriols, que són habitants d’una torre esplèndida d’un dels barris de Barcelona, Sant Gervasi. Aquesta novel·la sentimental es recolza en un personatge femení com és, Teresa Goday de Valldaura, que puja d’escala social gràcies a dos matrimonis. També destaca el nucli tràgic de la història i l’inici de la davallada, ja que sobresurt una nena, la Maria i l’assassinat d’ un dels nens,  en Jaume, amb tot el que arrossega (el suïcidi de la nena i el probable del pare). A més a més, el conflicte bèl·lic suposa la destrucció de la torre incendiada pel foc causat per la guerra. És una novel·la que exemplifica l’alta burgesia barcelonina però també inclou personatges més populars com són les dones de servei a la torre. Tot i així, malgrat el fil conductor de la història, l’autora se centra fonamentalment en el món interior dels personatges i narra la novel·la des de dintre, endinsant-se en les emocions i sobretot en la tristesa però sense deixar de banda els temes del fracàs de l’amor a través de relacions extramatrimonials amb el conseqüent destructor del pas del temps. D’altra banda, l’autora incorpora elements fantàstics com és l’exemple del fantasma de la Maria morta i incorpora el misteri.

Comentari crític del llibre

En primer lloc, pel que fa al títol i la relació amb l’obra, aquesta novel·la m’ha agradat força. Personalment crec que és una obra molt rebuscada perquè apareixen molts personatges i queda molt ben justificada la relació entre tots ells. Cal remarcar que l’he trobada interessant, ja que és molt enrevessat assolir una psicologia tan exacta per a tots els personatges, ja que tots aquests tenen secrets, cadascú té una filosofia de viure i de pensar, i això no és gens fàcil aconseguir-ho. Crec que és una novel·la mot ben feta i digna de valorar. El títol d’aquest llibre no l’acabes d’entendre fins que no acabes de llegir el llibre. Trobo que és idoni aquest títol “Mirall Trencat” ja que relata la història d’una família desfeta amb el pas del temps, una família trencada, és a dir, un reflex d’un mirall trencat.

En segon lloc, pel que fa a la coherència i l’estructura del llibre, cal destacar que la novel·la presenta una estructura tancada, és a dir, té un inici, un nus i un desenllaç. Tanmateix, la primera part o l’inici crec que és la més realista, ja que, presenta els personatges on mostra la constitució del que serien els fundadors d’una família. La segona part o el nus narra el relat a través d’un món intern dels personatges i a més a més aprofundeix en els sentiments, emocions, records de cada component de la família. Cal remarcar que el que domina és el temps personal dels personatges. La tercera part o desenllaç està dominada per la fantasia i culmina amb el monòleg després de la mort.

En tercer lloc, el punt de vista de l’autora en aquest llibre són quasi sempre els personatges que expliquen la història a partir dels seus records. De manera que és com si el narrador, en tercera persona, es fiqués successivament dins la ment dels diversos personatges. Els personatges rememoren contínuament, de manera que el lector ha d’anar reconstruint els fets passats a partir dels records dels diferents personatges.

En quart lloc, referent a l’estil de l’escriptora crec que per raons expressives i tècniques i d’estil narratiu es veu avesada a emprar altres recursos expressius i tècnics per tal de poder abastar el món complex, intern i subjectiu que es projecta a la novel·la. De manera que, Mercè Rodoreda utilitza personificacions, antítesis, metàfores, comparacions i simbolismes. Podem trobar una antítesis en: ”del blanc de la pell a la negror de la mirada” a la pàgina 144,una comparació en: ”el sol queia com una bola damunt de les rajoles dels últims bancs” a la pàgina 126 i una personificació a la pàgina 171”paciència de l’aigua”.

Els simbolismes són molt importants en aquesta obra, un mirall que reflecteix la vida. Aquest reflexa l’interior de cadascun, explica tota la historia dels Valldaura, la tercera generació d’aquesta família, la dels nets, és una historia frustrada. Un altre simbolisme molt rellevant és el llorer, com aquell arbre que ha vist néixer a la família Valldaura i com paulatinament es va degradant.

En cinquè lloc, en quant a la relació amb el context històric, aquesta novel·la s’inicia a principis del s. XX i acaba després de la Guerra Civil Espanyola. Val la pena dir que es pot deduir l’època pels fets històrics que es citen de manera molt encoberta i molt de tant en tant com per exemple: l’esclat de la revolta, els canvis de carreteres de cavalls a automòbils ,els tramvies, la proclamació de la República del 1931.Tot i així no és pas el temps històric el que influeix a la novel·la sinó el que influeix notablement és el pas del temps personal subjectiu per a cada personatge i marcat per les seves vivències que sol ser un temps estancat en el passat i sempre pensant en els records feliços. Així el present no importa gens per aquests personatges i es l’acció deixant lloc a la memòria i la idealització del viscut.

En sisè lloc, respecte a la intencionalitat de l’autora, puc afirmar que “Mirall Trencat” pertany al gènere de la narrativa ja que és una novel·la que reflexa la vida d’uns personatges, d’una família rica que crec que té com a finalitat la d’entretenir al lector amb un lèxic senzill però alhora molt lúcid i precís.

V. M.

L’ombra de l’atzavara, de Pere Calders (1964)

images (1)Breu resum de l’argument

Joan Deltell, un català exiliat, veu com la seva estada a Mèxic D.F. es va eternitzant sense que ell pugui fer res per poder tornar a la seva enyorada Catalunya. Casat amb una mexicana que no l’acaba d’entendre, es resisteix a acceptar els costums locals i passa la seva trista existència entre els companys catalans de l’editorial on treballa i les visites que fa a l’Orfeó Català de la ciutat. Un dia, però, la seva monòtona vida es veu alterada per una oferta molt temptadora: un litògraf mexicà li vol regalar el seu taller. Encara que les màquines són velles i el local està ruïnós, decideix agafar les regnes del negoci perquè creu que així es farà ric i podrà tornar a Catalunya. El taller es converteix, aviat, en una trampa de la qual serà difícil escapar. Endeutat fins al coll, haurà d’estar cinc anys tornant tots els diners que ha invertit en el local. La seva tornada a Catalunya, una vegada més, haurà d’esperar.

Comentari crític sobre el llibre
Crec que L’ombra de l’atzavara és una obra plenament vigent ja que posa de manifest una problemàtica molt actual: el drama de l’exili i la sensació de desarrelament, de no sentir-se ni d’un lloc ni de l’altre, que té l’individu que ha hagut de marxar del seu país d’origen. Mitjançant Joan Deltell, un home somniador i més aviat ingenu, Pere Calders ens narra les diferents actituds que segueixen els individus a l’hora d’enfrontar-se a l’exili (no podem oblidar que el mateix Calders va viure vint-i-tres anys exiliat a Mèxic). Per un cantó, hi ha un grup de companys d’en Deltell que intenten adaptar-se als costums del nou país, i, per l’altre, un altre grup, entre els quals hi ha el nostre protagonista, que somnien tornar a Catalunya al més aviat possible i que viuen sempre en un estat de “provisionalitat” que els impedeix descobrir les bondats del país d’acollida i de la seva gent.
A més de la problemàtica principal que es va trobant al llarg de tot el llibre, Calders ens descriu, amb la seva escriptura acurada i precisa, els altres universos que envolten Joan Deltell i que, al cap i a la fi, són el reflex de la vida dels catalans exiliats. Ens explica les relacions socials que s’establien al cementiri cada vegada que moria algú de la colònia catalana o les reunions a l’Orfeó Català per anar a fer pàtria. També ens descriu la forma de ser dels mexicans: com condueixen, els tipus de menjars o de begudes, l’actitud de la policia… A més, el llibre està ple de descripcions dels personatges. Calders es capaç de mostrar no només el físic de cada personatge, sinó també la seva personalitat.
Per finalitzar, m’agradaria dir que en aquesta novel.la Calders fa un tomb cap al realisme. No hi ha girs inesperats, ni finals sorprenents com a la seva obra Els contes de la veritat oculta. L’Ombra de l’atzavara és una novel.la psicològica que relata la vida dels exiliats i els seus debats interns. De totes maneres, el text no es fa gens pesat. Escrit en un llenguatge senzill i molt planer, té, a vegades, un punt d’humor i de sarcasme que, a més de fer somriure al lector, el fa pensar.

R. M.

La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda (1962)

plasa del diam

Narra la història de la Natàlia durant uns 25 anys. La Natàlia, òrfena de pare i mare, treballa de dependenta en una pastisseria. En un ball de la Festa Major de Gràcia, coneix en Quimet  i al cap d’un any es casen.

Aquesta relació capgira la vida de la protagonista, la qual de mica en mica perd la identitat  i es torna submisa. Des del capítol 1 deixa de ser la Natàlia i passa a ser la Colometa.

La novel·la es desenrotlla al barri de Gràcia de Barcelona durant un període de temps que va  de la 2ª República  a la postguerra.

La  Natàlia és el personatge principal, que en primera persona ens narra  com es desenvolupa la seva vida. El Quimet i l’Antoni, primer i segon marit de la Natàlia, juntament amb els dos fills , Toni i Rita, són els protagonistes de l’obra.

Mereix la pena llegir-la, ens mostra com era la vida a la Barcelona de l’època de la guerra civil  i de com vivia la gent.

C. S.

Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor (1931)

laura a la ciutat dels santsResum de l’argument

La Laura és una noia de Barcelona , molt il·lusionada quan es casa amb Tomàs, un ric hereu de la població de Comarquinal, l’hereu dels Muntanyola. Tot i així la noia és rebuda amb menyspreu per la Teresa , germana d’en Tomàs, ja que fins aquell moment ella actuava com la senyora de la casa i ara arribava una estrangera que ocuparia aquest lloc .

La il·lusió del primer moment es va esvaint , veient com és el seu nou marit ,i tot i que ella es proposa fer-lo canviar , molt aviat s’adona que això no és possible . La població de Comarquinal, un món rural i reprimit , tampoc veu amb bons ulls a la nouvinguda només pel sol fet de ser de Barcelona que es veu com un cau de vici i pecat.

La incomprensió que sent la Laura per part de tothom provoca que en conèixer el jove advocat Pere Gifreda, amb qui comparteix certes afinitats, l’idealitzi si bé més tard s’adona que no és el marit ideal.

La mentalitat tancada i reprimida dels habitants de Comarquinal empenyen  la Laura a tornar a Barcelona on es refugia en un convent.

Comentari

La novel·la m’ha semblat que està ben estructurada, formada per dues parts, una primera on l’autor descriu els personatges i l’arribada de la Laura a Comarquinal fins al trencament de la parella, i la segona part explica l’adulteri, on apareix un nou personatge, el Pere Gifreda, que serà decisiu en el desenllaç de la novel·la.

La novel·la mostra els conflictes entre les classes socials en una població rural plena de complexos i amb uns codis morals molt encotillats. Ens mostra les diferències entre el món rural i el de la ciutat , i com els personatges veuen en la ciutat un món de perdició i vici, i no de llibertat. La població de Comarquinal està més pendent del que fan els altres que no pas de la seva pròpia felicitat,això a la ciutat no passa.

L’autor juga amb el simbolisme de la boira que aïlla la població de Comarquinal de la resta de les ciutats, i fa jugar la protagonista amb ella com si fos el que ella volgués aconseguir, però que quan s’apropa s’esvaeix.

M. M.

L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol (1907)

800px-L'auca_del_senyor_Esteve,_Terrassa_(I)

L’eix temàtic de l’obra és l’enfrontament entre l’artista i la societat. Aquest tema és encara vigent, però a una altre nivell. Penso que la societat ha evolucionat arribant a una mentalitat més oberta, però encara a dia d’avui els bohemis, somiadors i artistes en definitiva són considerats, en certa manera, com un grup amb ideals poc realistes i poc pràctics. El món que ens envolta presenta dos grups d’individus, els que viuen per treballar i els que treballen per viure.

-Intencionalitat de l’autor:

Cal tenir present que L’auca del Sr. Esteve és una mena d’autobiografia, l’autor l’ha utilitzat per passar de la biografia a la ficció literària. Rosiñol rebutjà el gènere literari tradicional trencant les regles i presentà una antinovel.la.  Ja d’entrada amb  això podem intuir una certa intenció del voler canvis. Precisament el modernisme és el que vol.

L’auca del Sr. Esteve és una paròdia de les relacions humanes, descriu la burgesia com un grup d’individus de mires estretes, mesquina i pobra d’esperit.

El missatge que vol transmetre l’autor és el reconeixement recíproc entre l’artista i el burgès. L’artista ha d’agrair el suport econòmic i la burgesia ha de reconèixer la manca d’espiritualitat. L’autor ha sabut mostrar l’essència d’una classe social en el seu moment més àlgid i el lector pot descobrir els valors del sentit comú, seny, ordre, puntualitat, etc.

-Títol i relació amb l’obra:

El títol fa referència a l’originalitat de l’obra que més que una novel.la ´s una auca novel.lada.

Segons he pogut llegir, el títol d’aquesta obra literària prové d’una altra novel.la del segle XIX anomenada L’auca de la Pepa (1893) i el nom del protagonista, l’Esteve, prové d’una peça teatral anomenada La cua de la palla, on el protagonista presenta característiques similars.

Trobo molt encerat el títol ja que va lligat amb el llenguatge elaborat ple d’expressivitat emprant la tècnica humorística. Per una altra banda no podem oblidar l’existència dels rodolins dibuixats per Ramon Casas que acaben de donar el màxim sentit al títol i la relació d’aquest amb l’obra.

Dit això, considero que un altre títol hauria funcional, però no tinc cap dubte que aquest és el més adient.

-Context històric:

Al principi de l’obra l’autor ens situa a Barcelona, al barri de la Ribera. A la primera part l’autor dóna al lector diverses dates que ens fa situar en el context històric, com ara la data de la fundació de la Puntual el 1830.

El Sr. Esteve, el protagonista, representa els valors permanents de la Barcelona menestral i és que l’acció transcorre durant el modernisme, a principis del segle XIX.

Barcelona experimenta un gran canvi tant físic com mental. Precisament el conflicte establert entre el Sr. Esteve i el seu fill Ramon al final de l’obra és un dels màxims exponents que defineix el moviment modernista a Catalunya.

-Coherència del text:

L’obra segueix l’estructura tradicional d’una novel.la. Consta d’introducció, nus i desenllaç.

Es divideix físicament en tres parts. La primer part, anomenada l’Estevet, és de caràcter narratiu amb escenes de costum i està formada per dotze capítols. La segona part, anomenada l’Esteve, és més teòrica i està formada per set capítols. I la tercera part, anomenada el Sr. Esteve, amb un to més convencional està formada per vuit capítols. Això fa un total de vint-i-set capítols lligats a la perfecció entre ells i cronològics ja que la primera part explica el naixement, infantessa, aprenentatge i casament, la segona presenta el personatge com a perfecte model de botiguer i la tercera presenta el conflicte del pare amb el seu fill.

-Estil de l’escriptor i to de l’obra:

L’escriptor ens presenta l’obra amb un singular estil. De vegades l’autor estableix un diàleg amb el lector, com ara formular una pregunta directa al lector. D’altres vegades fa comentaris sense intervenir en la marxa de la novel.la o dóna consells als receptors.

L’autor utilitza moltes expressions que ajuden a entendre la societat del moment dedicada exclusivament al negoci, coma ara: Em liquido, nois em liquido o cada un mor a tants anys fecha i a mi m’ha arribat el venciment.

A la tercera part de l’obra l’autor utilitza un recurs molt original. El Sr. Esteve, la Tomasa i el Ramon van al teatre on veuen una obra teatral que planteja el mateix conflicte d’idees que ells pateixen. Es tracta de literatura dintre de literatura.

El to de l’obra és clarament humorístic, fins i tot, podríem dir que sovint es troba al llindar del sarcasme i és que Rosiñol defensa i exposa la nova orientació i concepció de les relacions artista-societat.  Considero que sí que és un to apropiat ja que no és ofensiu ni barruer, tot el contrari, utilitza un llenguatge acurat amb estil i elegància, fent incís en algunes frases que repeteix al llarg de l’obra perquè vol que el lector les tingui presents en tot moment, com ara ser pràctics, fets sempre fets o tu sempre mana.

L. G.

Nosaltres anirem a…

Estem organitzant una sortida amb uns amics durant uns dies. Alguns hi anem amb companys de classe, d’altres hi anem amb companys de feina. A continuació us expliquem on anirem, quants dies ens hi estarem, què farem cada dia i quant ens costarà aproximadament. També us especificarem algunes observacions sobre la sortida.

Ens hi acompanyeu?

stock-photo-6547957-country-highway