El dia que vaig néixer…
era l’últim diumenge de gener de l’any 1967 a quarts de vuit del matí. Vaig ser matinera i encara ho segueixo sent. Vaig néixer a casa. La llevadora va ajudar la meva mare a portar-me a aquest món. I després va haver de venir el metge perquè el part es va complicar. La mare em va explicar que en aquella hora la gent anava cap a missa i que, quan en sortien, ja feien córrer la notícia: “A cal Banyista, han tingut una nena. El petit de cal Banyista” . Ja se sap, als pobles les notícies volaven i ningú es volia perdre cap detall. Segurament només calia passar pel forn de pa per estar ben al dia de tot.
– Ha estat un part una mica complicat!
– Ah, sí! I què ha passat?
– La criatura ha nascut amb una volta de cordó i li ha costat respirar. Sort que, al final, amb quatre plantofades al culet i amb una bona remullada d’aigua ha reaccionat. Hi ha hagut d’anar el doctor Guzmán i tot.
– Caram doncs! I ara estan bé mare i filla?
– Em sembla que sí.
– Doncs encara bo! I saps quan bategen?
– Segurament, la setmana que ve!
I així va ser. La setmana vinent ja em van batejar i encara la meva mare feia llit. Els batejos abans es feien de seguida, pel que pogués passar, deien. I hi assistia la llevadora. El meu avi Agustí, el patriarca de la saga Tarridas, va ser el padrí -ja n’era de tres nésts més- i la tia Pepita va ser la meva padrina, la germana de la meva mare. Abans, per l’Església, et batejaven amb tres noms. A mi em van posar Núria, Josepa o Josefa (per la padrina) i Agustina (pel padrí i per la meva besàvia paterna “l’Agustineta”, que va ser qui va inaugurar els Banys Tarridas. Però això ja és una altra història!). La bosseta dels confits era plana i de paper cartró amb un dibuix d’una cigonya a una cara i , a l’altra cara, hi havia escrit el dia que vaig néixer i el dia que em van batejar, el nom dels meus pares: Josep i Núria, i el dels padrins. Tot com havia de ser. Iels confits suposo que devien ser d’Arenys. Després tiraven confits i caramels als nens del veïnat.
Aquella setmana el meu pare i el meu oncle van pescar molt bonítol. Així que, de petita, sempre em deien que havia nascut amb el pa sota el braç. I mai no m’ha faltat el pa. Que així segueixi sent!
Ara m’agradaria que també expliquessis com va ser el dia o l’any que vas néixer.
