Camí de Sant Jaume

Encara que es faci el Camí de Sant Jaume en cotxe, convé fer els últims cent quilòmetres a peu per endinsar-se a la seva simbologia, emprar els albergs per gaudir de la relació amb els altres caminants, gent que arriba dels indrets més llunyans del món sense que ningú entengui què els ha portat fins a allà, gent que camina sense repòs i sense donar explicacions i que fa aquest viatge per les solituds i cap a l’interior de si mateix.
    

Serà una experiència molt gratificant creuar Galicia amb la seva infinitat de menuts llogarrets, traspassant rouredes, boscos d’eucaliptus i castanyedes, on podem visitar pobles d’allò més interessants turísticament com Sarria, Barbadelo, Portomarín, Palas de Rey i Melide, per arribar finalment a Santiago de Compostel·la una de les ciutats més atractives d’Europa per gaudir de la seva meravellosa catedral romànica.

Aconseguir fer-lo a peu és un esforç físic que es veu altament recompensat pels sentiments i els records que s’acumulan al llarg del Camí i que acaba deixant petja, més o menys profunda, en els seus protagonistes encara que l’hagin fet com un repte, aventura esportiva o una manera alternativa de fer turisme.



                                                 

Alfons Collado

Ripoll

Si no disposeu de gaire temps i el que voleu és fer una petita escapada, jo us proposo que us apropeu a la comarca del Ripollès.
Aquesta comarca és ideal per gaudir dels plaers de la muntanya, on podem trobar uns pobles de llarga tradició i patrimoni, valls amb boscos frondosos, rierols i natura extraordinària, cims de gran bellesa, unes comunicacions excel·lents i unes rutes amb moltes possibilitats.
Avui us presentaré la ciutat de Ripoll, per fer aquesta “sortida” no cal matinar massa, ja que la distància que ens separa és aproximadament d’uns 100 km. I estimem que per la traçada de l’itinerari la podrem fer en 1h 30′  més o menys.
Què trobarem a Ripoll?
Per la gent que no hagi visitat la ciutat mai, els podríem dir que té un passat històric molt interessant, ja que és un punt notable de la Catalunya medieval i romànica. Hi podem trobar una gran quantitat de punts d’interès, el més important és el seu monestir, el qual l’escriptor Jacint Verdaguer anomenava, “la bíblia de pedra”, ja que la seva portalada conté diferents escènes bíbliques.
Visitarem tambè l’Scriptorium, exposició permanent sobre la còpia i producció dels manuscrits del monestir.
Foto de  04 OgassaLa Farga Palau és museu que permet conèixer i visitar l’única Farga de Catalunya que segueix en funcionament i que va tenir un paper molt important en l’indústria del ferro, i no oblidem que si volem ampliar aquest coneixement podrem voltar per aquesta zona en diferents rutes a peu o en bici per poder descobrir la ruta del ferro i el carbó, una bona excusa si més no, per poder aprofitar el tast dels bons embotits d’aquesta zona.
Nosaltres, per amanir aquest dia, anirem a gaudir d’un bon àpat (imprescindible d’una bona sortida) a la Fonda Xesc d’en Gombrèn (guardonada amb una estrella Michelin). Allà ens ofereixen avui cuina de temporada;
  • “Peus de porc amb botifarra negra i espardenyes”
  • “Arròs de la fonda amb carxofes trompetes i sepiones”
  •  I de postres “Xocolata amb regalèssia i gela d’eucaliptus”
Buff!!! Amb aquest dinar haurem de fer una mica de cames, ens hem fet l’ànim, doncs, de rodar per aquesta meravellosa vila del segle XVII, amb una de les visites guiades, organitzada per la Oficina de Turisme i de la mà del fra Benet, monjo almoiner del monestir.
Aprofitem la nostra passejada tambè, per aturar-nos i regalar-nos un dolç típic de Ripoll…..què us semblen unes carícies per al vostre paladar? Això no vol dir que us fem pessigolles a la gola no….., sinó que els dolços típics d’aquí s’anomenen així “Carícies”, i consisteixen en unes neules farcides d’ametlles, avellanes i sucre fetes a la pastisseria de més renom a Ripoll, la Pastisseria Junyent.
Feu-nos cas, tasteu-les, no us en penedireu!!

 
Eva Mª  López

Qui eren els càtars?

Des del segle X al segle XIV es va expandir per tot el sud de França una creença religiosa herètica, anomenada Catarisme.

El càtars o Bons homes, eren homes i dones de rígida moral, que rebutjaven tota la riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’Església católica i el sistema feudal del nobles del moment.
 
 
Per tot això, els bons homes i bones dones foren considerats heretges per part de l’església  catòlica, la qual , amb l’ajut del rei de França i de la noblesa francesa, inicià la seva persecució i extermini.

 

 
 

Amb la presecució i extermini del càtars, després de la desfeta a Montsegur, els càtars que van quedar, van empendre una migració cap a terres catalanes, travessant els Pirineus per anar a refugiar-se a casa de nobles catalans que els acolliren.

El Camí dels bons homes és un itinerari turístic entre el Santuarí  de Queralt a Berga (Catalunya) i el castell de Montsegur (Arièja, França) que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar el Càtars  durant el segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició.

 

El Camí dels bons homes s’ha convertit actualment en un sender de gran recorregut ( GR-107), que es pot recórrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya. Si fem aquest recorregut seguirem les petjades del catarisme a Catalunya i fins a França, travessant els Pirineus.


Existeix  una variant que des de Gósol arriba fins al santuari del Miracle i segueix majoritàriament el GR 7, També el podem descobrir en cotxe el pobles on varen viure el Bons Homes i les Bones Dones tot visitant les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Solsonès i el departament francès de l’Arièja.


La descripció de la ruta la fem des de Queralt fins a Montsegur, però el recorregut que van fer els Càtars va començar a Montsegur fins a Queralt.

L’ofici de trementinaire

Sóc la Pilar de Diego i us vull parlar de les trementinaires, que formen part de la ruta del Camí dels bons homes i les bones dones i a la vegada formen part de la ruta dels oficis.

El Museu de les trementinaires es troba situat a la població de Tuixent, a la Comarca de l’Alt Urgell.

L’ofici de trementinaire se situa a mitjans del segle XIX. La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d’elaboració de remeis ancestrals adquirits per trasmissió oral, van ser, entre altres factors, el que les va motivar a exercir aquest nou ofici. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar.
La Trementina.- El procès original d’elaboració de la trementina comença amb l’extració de la resina del pi roig. La composició que se’n coneix és la d’una trementina reelaborada a partit de les matèries primeres comprades a les drogueries -pega-grega- i a les farmàcies, l’essència de trementina.

Les trementinaires marxaven un o dos cops l’any i podien ser fora des d’uns dies fins a quatre mesos, seguint sempre la mateixa ruta, venent a les masies.
Alguns remeis de les trementinaires.-  OLI D’AVET- les seves apliccions per guarir malalties pulmonars, dels ronyons, l’uretra i per les llagues d’estómac.
També es pot visitar El Jardí Botánic de les Trementinaires.- Allà podreu veure i conèixer in situ les principals característiques i usos de les plantes que feien servir.
Els dies 29 i 30 de maig celebren la Festa de les Trementinaires.

Can Catà

Dins del Parc de Collserola, pertanyent al municipi de Cerdanyola, a uns tres quilòmetres del nucli d’aquesta població vallesana, hi ha Can Catà, una bonica masia.
Trets principals
Aquest mas és d’estil neobarroc i va ser construït a finals del segle XIX pels arquitectes Puig i Cadafalch i Bassegoda. Durant aquests anys s’han fet diferents reformes i el més destacat és el seu preciós jardí romántic, un lloc on s’hi respira pau i tranquil·litat. Aquest jardí el va dissenyar l’any 1914 Francesc de Paula Nebot, l’arquitecte del cine Colisseu. Hi ha una magnífica col·lecció d’arbustos i d’arbres i una singular gruta construïda amb pedra extreta de la veïna població de Montcada.


Can Catà



La finca fa cent hectàreas. Dins d’aquest terrenys hi destaca l’ermita de Sant Iscle de les Feixes, del segle XI, que Leopoldo Gil Nebot, actual propietari de Can Catà, va fer restaurar. El nom de “les feixes” ens recorda la importància que les activitats agrícoles van tenir en aquest indret durant centenars d’anys.
La seva història



El juliol de 1936 va ser saquejada per membres de la CNT-FAI de Cerdanyola, van endur-se les armes de caça, els quadres, els mobles, les ceràmiques i les escultures. Entre 1936 i 1939 va ser requisada per la Generalitat i convertida en una presó.



Ana Muñoz

Cornisa Cantàbrica. Arribem a Galícia!!

Una vegada en Vigo, agafarem el ferri per anar a les illes Cies. Aquesta illa és un àrea natural d’interès paisatgístic pel seu ecosistema, la flora i la fauna.
Les seves platges cristalines i amb aigües tranquil·les fa possible fer busseig.
Aprofitarem el matí per fer senderisme per l’illa, hi ha quatre rutes, però nomès farem una de les rutes que serà la  ruta del monte Faro, que té una distancia de set kilòmetres, trigarem en arribar-hi un hora més o menys.  Durant la pujada ens trobarem amb una espessa arbreda que deixa entreveure, al sud, la bella illa de Sant Martino.
També ens trobarem amb un observatori d’aus, des d’on podrem observar miles de gavines, corb marins i altres animals, a més de gaudir de les vistes de les platges.

Una vegada que hem arribat al far, farem fotos, i començarem la baixada. Dinarem al restaurant de l’illa, i havent dinat, el que vulgui podrà fer  busseig i gaudir de la experiencia de banyar-se en aigües transparents on conviuen més de cen especies marines. Al vespre tornarem a l’hotel que es troba a Vigo.
L’ultim dia, com que ja hem passejat gaire, aprofitarem el dia per recorre la ciutat, fer compres i preparar la tornada fins a Barcelona.

Rosana Buden

Camí de Sant Jaume – Aturada a Burgos

Hola companys,
Sóc la Begoña i us parlaré de la ciutat de Burgos, que és una ciutat que val molt la pena visitar, res a envejar a moltes ciutats europees amb molt més nom. Té estàtues com el gran Cid Campeador i una catedral d’estil gòtic que és impressionant, també els carrers del casc antic amb una atmosfera medieval i nombroses referències a la història d’Espanya, aquests carrers que tenen aquell ”nosequè” que algunes ciutats tenen. 
Hi ha molts monuments que cal visitar: la Catedral, com he dit abans, el Monestir de les Vagues que compta amb una sala capitular gòtica i un fantàstic claustre romànic,és un dels més importants monuments d’Espanya, la Casa del Cordón, que és el millor exponent de l’arquitectura civil de Burgos, i que llueix una originalíssima portada amb un cordó esculpit en pedra, motiu que li ha donat el nom que té.
Burgos té moltes esglésies, totes elles d’estil gòtic  i una muralla que encercla la ciutat. La porta de Santa Maria és una de les portes de la muralla inicialamb una torre àrab al seu costat, la Torre de Santa Maria.
Mentre fem les visites ens aturarem a tastar les especialitats burgaleses, com el formatge de Burgos, be rostit ,trinxat de porc, botifarra, mongetes vermelles (ibeas), l’olla podrida,…
No deixarem de tastar el peix com el bacallà a la burgalesa ,el congre a l’Arandina i més que ens mostrarà l’autèntica cuina castellana.
Si hi voleu passar la nit us recomano l’Hotel Cordón,  que està situat al cor de l’antiga ciutat de Burgos en un carrer tranquil i molt pintoresc.

Begoña Fernández

Masia de Can Coll

És una de les masies més grans de Cerdanyola i és on es troba el Centre Ambiental del Parc de Collserola.
Quan va ser construïda no era tan gran,  però amb el pas del temps van fer més dependències al voltant d’un pati interior.
La principal activitat que s’hi va desenvolupar va ser el conreu de la vinya i la producció de vi. Per l’emplaçament, aquesta masia té una magnífica panoràmica, es pot veure tot el Vallès, des de Sant Cugat, Montserrat, Sant Llorenç, el Montseny i fins el Besòs.
Molt a prop es va localitzar una necròpolis de l’edat de bronze formada per tres enterraments individuals en fosa.
Actualment és propietat de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Eloísa Medina

El camí de Sant Jaume

 Som una grup de cinc amics que hem decidir fer el camí de Sant Jaume, en cotxe. Per fer-lo disposem d’una setmana, per recórrer els gairebé 800 km. Aquest camí creua, en territori espanyol, quatre comunitats autònomes i set províncies: Navarra, La Rioja, Castella i Lleó (Burgos, Palència, Lleó) i Galícia (Lugo, La Corunya).
El camí Francès és el més conegut i s’inicia a Roncesvalles. A partir d’aquí el camí està envoltat d’una esplèndida vegetació i passa per petits pobles ramaders que han sabut conservar la seva essència amb el pas dels segles.
Després visitarem Larrasoaña, i seguirem en baixada els curs del riu Arga, a través de frondosos boscos de faig i pi. És un dels trams més bonics de tot el camí Francès.
Les visites més recomanades són:
– El pont de Puente la Reina/ Gares. Amb sis arcs, va ser construït per Doña Mayor, esposa del rei Sancho III, per facilitar el pas als pelegrins.
– La col·legiata de Roncesvalles. Acull la talla escultòrica de Nostre Senyora de Roncesvalles.
– La catedral de Logroño

Aplec de Sant Iscle

El diumenge 21 de novembre es celebra l’Aplec de Sant Iscle a l’ermita de Sant Iscle de les Feixes situada dins la serra de Collserola.
Es tracta d’una trobada on la gent porta el menjar i tothom dina a l’aire lliure a un camp on es poden fer barbacoes. També hi ha una missa al voltant de les 12 del migdia. En acabar la litúrgia es donen panets beneïts per a tothom. La idea de la trobada i dels pans ve de l’edat mitjana on els pagesos dins l’àrea de Collserola, que no vivien gaire a prop els uns dels altres, es reunien i compartien el dinar. Durant l’Aplec, l’ermita (església romànica) estarà oberta i es pot visitar. També es podran veure restes arqueològiques.

Arribar a Sant Iscle és molt fàcil:
Aneu a Canaletes (Cerdanyola), molt a prop del supermercat Condis, hi ha una rotonda amb vinyes i una premsa de vi, des d’allà veureu gent caminant cap a dins el parc de Collserola. Només hi ha un camí ample i és impossible perdre’s.
Des de Canaletes es triga una mitja horeta. Per a la gent gran o la gent que no pot caminar hi haurà autobusos.

A mi m’agrada anar a l’Aplec de Sant Iscle perquè es un passeig agradable per Collserola i més a més es respira l’aire medieval i ens recorda que la unió i l’amistat entre veïns ens fa sentir que no estem sols i que som més forts.

Jorge Menéndez Fontal