Semblants però no iguals
Avui volem comentar alguns verbs que, tot i que solem utilitzar bé, de vegades creen confusions.
Semblar: Tenir l’aparença de ser cert o probable. Sembla que tindrem eleccions anticipades.Tenir l’aparença. La Jana sembla una princesa!
Verb intransitiu (no porta objecte directe), en què el subjecte va darrere del verb. No s’ha de posar un infinitiu entre aquest verb i el subjecte: sembla *ser que finalment arriba la tardor, en lloc de sembla que finalment arriba la tardor. Amb el segon sentit és un verb copulatiu (porta atribut).
Assemblar-se. Tenir semblança. Tots els japonesos s’assemblen. Tenir semblança entre si. S’assemblen com un ou a una castanya.
Verb intransitiu i pronominal. En una frase com S’assembla a la seva mare? La resposta afirmativa ha de ser: Sí, s’hi assembla molt, on el pronom hi substitueix el preposicional a la seva mare.
Dormir: Estar en l’estat fisiològic de la son. Dormo poc, només sis hores.
Verb intransitiu
Adormir-se. Fer venir el son. Aquests concerts són per adormir el personal! Començar a dormir. M’estic adormint al sofà, millor me’n vaig al llit. Un membre del cos esdevenir gairebé insensible. Se m’ha adormit el peu. Anestesiar, insensibilitzar. Em van adormir de cintura en avall per a l’operació.
Normalment és transitiu, com ara, fer venir la son a algú: la Laia adorm l’Elna. En el sentit de pesar figues és intransitiu: Quina son, m’adormo; estic ben adormit.
També tenim l’expressió adormir-s’hi, que diem quan algú no s’afanya i volem esperonar-la. No t’hi adormis! Afanya’t!
