Arxiu per octubre, 2014

  • Semblants però no iguals

    assemblar-se2

     

    Avui volem comentar alguns verbs que, tot i que solem utilitzar bé, de vegades creen confusions.

    Semblar:  Tenir l’aparença de ser cert o probable. Sembla que tindrem eleccions anticipades.Tenir l’aparença. La Jana sembla una princesa!

    Verb intransitiu (no porta objecte directe), en què el subjecte va darrere del verb. No s’ha de posar un infinitiu entre aquest verb i el subjecte: sembla *ser que finalment arriba la tardor, en lloc de sembla que finalment arriba la tardor. Amb el segon sentit és un verb copulatiu (porta atribut).

    Assemblar-se. Tenir semblança. Tots els japonesos s’assemblen. Tenir semblança  entre si. S’assemblen com un ou a una castanya.

    Verb intransitiu i pronominal. En una frase com S’assembla a la seva mare?  La resposta afirmativa ha de ser: Sí, s’hi assembla molt, on el pronom hi substitueix el preposicional a la seva mare.

    Dormir: Estar en l’estat fisiològic de la son. Dormo poc, només sis hores.

    Verb intransitiu

    Adormir-se. Fer venir el son. Aquests concerts són per adormir el personal! Començar a dormir. M’estic adormint al sofà, millor me’n vaig al llit. Un membre del cos esdevenir gairebé insensible. Se m’ha adormit el peu. Anestesiar, insensibilitzar. Em van adormir de cintura en avall per a l’operació.

    Normalment és transitiu, com ara, fer venir la son a algú: la Laia adorm l’Elna. En el sentit de pesar figues és intransitiu: Quina son, m’adormo; estic ben adormit.

    També tenim l’expressió adormir-s’hi, que diem quan algú no s’afanya i volem esperonar-la. No t’hi adormis! Afanya’t!

    Article complet

  • De l’època del rubricatus

    llatinismes

    Veni, vidi, vici és una locució llatina empleada per Juli Cèsar, l’any 47 aC, davant el senat romà per explicar el triomf contra el rei del Pont, Farnaces, en només cinc dies. Amb aquesta frase Juli Cèsar volia fer valdre la seva destresa militar alhora que mostrar cert desdeny envers el senat patrici que representava el grup més poderós de la república romana. Veni, vidi i vici (hi vaig anar, vaig veure, vaig vèncer) són la 1a persona del pretèrit perfet dels verbs llatins venire, videre i vincere.

    Actualment, la frase s’utilitza per representar la rapidesa amb la qual s’ha fet alguna cosa amb èxit, així que la podríem traduir com arribar i moldre o bufar i fer ampolles.

    La presència de llatinismes en les llengües modernes impregna múltiples àmbits no només formals sinó també col·loquials.

    Vegem-ne alguns de molt comuns: referèndum, que és la votació directa del poble; quòrum, que és el nombre mínim d’electors perquè una resolució sigui vàlida; fòrum, que és la plaça pública on es fan els debats; súmmum, que és el màxim grau al qual es pot arribar; ultimàtum, que és la data final d’un termini, quid, que és el punt essencial d’alguna qüestió; accèssit, que designa el premi anterior al guanyador; el desideràtum, que és la situació òptima; in fraganti, que vol dir pescat en el moment de fer una acció reprensible; dèficit, allò que falta; superàvit, allò que sobra; rara avis, dit d’algú poc comú; lapsus, error a l’hora de parlar o escriure…

    Aquests llatinismes que formen part del lèxic català s’escriuen en rodona i adaptats a les regles ortogràfiques i d’accentuació del català. Tot i això d’algunes formes en mantenim la doble escriptura, com ara:  curriculum vitae o currículum, statu quo o estatus. Els llatinismes d’ús més restringit, propis d’àmbits especialitzats, com ara el jurídic, se solen escriure en cursiva: habeas corpus, que és el procediment judicial per garantir els drets de la persona detinguda; ex aequo, que vol dir en igualtat de mèrits, en situació d’empat; sine qua non, aplicat a una condició imprescindible per a fer alguna cosa; sine die, que vol dir sense data; ad hoc, fet a posta per a un propòsit…

    I ja per acabar un llatinòrum ben tradicional: Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis.

    Article complet

  • Neutralitzacions

    Avui volem parlar sobre un terme de recent actualitat, com és el virus de l’Ebola, conegut en alguna de les seves espècies des de fa gairebé 40 anys  i el nom del qual prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en alguns pobles situats a la riba d’aquest riu on es va identificar el virus. En contextos de divulgació, de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, que és preferible escriure amb minúscula inicial.

    ebola

    Quant a la malaltia causada per aquest virus, rep les denominacions febre hemorràgica de l’Ebola malaltia de l’Ebola.

    En relació amb la pronúncia d’Ebola,  es recomana la forma plana, perquè és la més acostada a la pronúncia en les llengües africanes d’origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des dels inicis. La pronúncia de les vocals àtones (la e- inicial i la -a final) és vacil·lant, tal com passa sovint en neologismes manllevats o en determinats mots cultes (llatinismes), i pot anar des del manteniment de la pronúncia tensa (eβóla), recomanada per TV3, fins a l’adaptació total (əβólə).

    És a dir, que es pot considerar normal que aquestes vocals es pronunciïn com si fossin en una síl·laba tònica, i també que es pronunciïn com a vocals neutres (en els dialectes en què es fan vocals neutres).

    En aquests sentit tenim altres manlleus i mots cultes, fins i tot molt usuals, que es resisteixen en català oriental a la neutralització, com ara teoria, coral, cineasta, òpera, orfeó, vídeo, neoclàssic, al·leluia, fluor… I per acabar, tornant al sentit recte del mot, tant de bo poguéssim neutralitzar el virus ben aviat!

    Article complet

  • Comença la temporada

    Bolets dels Països CatalansImagineu-vos una jornada típica de cap de setmana, com ara bolets al matí i futbol a la tarda.

    Aquest final d’estiu i començaments de tardor ha estat generós en pluges i els bolets han sortit com això mateix (com bolets): n’hi ha pertot arreu.

    Catalunya és un país micòleg i els bolets s’han incorporat a la gastronomia i a la cultura popular. Creixen a llocs humits, entre la fullaraca, en les obagues molsoses i damunt la matèria en descomposició. Molts es fan damunt les soques i arrels de certs arbres (d’aquí ve designar-los amb el nom de bolets de soca) i completen el nom amb el de l’arbre del qual són paràsits: bolet d’alzina, bolet de pi, bolet d’olivera, etc.

    Els bolets comestibles més comuns a Catalunya són la llenega negra, els carlets, els rovellons, els camagrocs, els fredolics, els ceps, les múrgoles i les trompetes, tots ells amb incomptables designacions populars segons el territori.

    Alguns tenen una aparença llefiscosa perquè estan coberts d’un mucílag (substància gelatinosa) transparent, d’altres avellutada. Alguns són brunencs o grisencs, rosats, de color vermell vinós, ataronjats o verdosos, i fins i tot d’un bru negrós. Els bolets formen clapes, erols o redols en forma circular. Les parts del bolet són la volva, el peu, més o menys afuat, l’anell, i el capell o barret, que cobreix l‘himeni, format per làmines o d’aspecte porós. Ja sabeu que per no fer malbé el miceli (estructura vegetativa dels fongs) els bolets s’han de tallar amb un ganivet, tot fent palanca, sense remoure el sòl amb pals ni rastells. Els recollim en cistells i no pas en bosses de plàstic i els posem cap per avall, per tal que s’airegin i que les partícules generatives dels bolets, les espores, amb el sotragueig de la caminada, caiguin novament al bosc.

    A banda tenim algunes expressions, com ara estar tocat del bolet, ateses les propietat al·lucinògenes d’alguns d’aquests fongs, fer-s’hi bolets, que es diu d’algun lloc molt brut, o a tot arreu se’n fan, de bolets!, que vol dir que d’afers poc clars n’hi ha a tot arreu (en todas partes cuecen habas, en castellà). I ben curiós és també que, per una extensió del significat del verb, els bolets, com els espàrrecs, es cacin!

    Quant a la segona part del diumenge, la sessió futbolística, tenim a Catalunya una bona tradició radiofònica que fa que no ens siguin gens estranys els orsais, els serveis de banda o les xilenes. En trobareu tota la terminologia al Diccionari de futbol, del Termcat.

     

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog