Arxiu per març, 2015

  • Cuina anglosaxona o cuina catalana?

     

    minipimerCoincidint amb la II Trobada Gastronòmica de l’Hospitalet, volíem fer avui algunes reflexions sobre terminologia.

    Primerament sobre els noms propis de certes marques que han passat a ser noms comuns, àmpliament usats sense que els parlants en siguem conscients. Ens referim a termes com ara Turmix, Minipimer, Thermomix, Tupper o Lékué que haurien de ser substituïts per batedora elèctrica, batedora de braç, robot de cuina (que pot arribar a picar, liquar, ratllar, tallar, amassar, moldre, emulsionar, trinxar…), carmanyola o la gamma d’atuells de silicona, referent de la nova cuina de disseny. També han aparegut els Boc’n’roll, que són uns embolcalls de roba impermeable per a l’entrepà de l’esmorzar, que eviten el paper d’alumini. I parlant d’empaquetatge, dels *kits o *packs n’hem de dir lots, paquets, bosses, brics, estoigs… depenent dels casos.

    A l’altre costat hi tenim paraules estrangeres que han passat a designar plats o productes que nosaltres ja coneixíem, amb algunes diferències, i estan ocupant el lloc (el nom!) de les designacions habituals. Ens referim als muffins, cupcakes, brownies i cookies, per exemple, que fins ara anomenàvem magdalenes i pastissos o galetes de xocolata. O de la tempura, el risotto, les baguets i el  sucre glacé per parlar dels arrebossats, els arrossos, les barres de quart o el sucre (de) llustre. Val a dir que alguns d’aquests termes estan aprovats pel Termcat en àmbits d’especialitat, perquè certament es refereixen a productes d’altres cultures gastronòmiques i en poden variar els ingredients i mètodes de cocció; això no vol dir, però, que per un afany d’esnobisme hàgim de prescindir de les formes pròpies.

    Bones postres i bona trobada!

    Article complet

  • No trenquem a tort i a dret

    esqueixadaContinuem avui el tema de la traducció sistemàtica d’un terme d’una llengua pel mateix de l’altra llengua. En aquest cas amb els significats del verb castellà romper, traduït “automàticament” per trencar. En català, trencar vol dir  fer trossos o fragments (alguna cosa dura) colpint-la, prement-la. Trencar un vidre, un mirall, un plat. Trencar pedra. Trencar ametllons, avellanes, nous, pinyons. Trencar fusta. Trencar-se algú algun os. Trencar-se un braç. I per extensió, trencar un tracte o l’amistat amb algú.

    Per tant, el paper o la roba no “es trenca”, sinó que s’esquinça, s’estripa, s’esfilgarsa o es forada. I els aparells s’espatllen (un torradora es trencaria si ens caigués a terra i quedés escampada en mil fragments), es fan malbé, s’avarien o es deterioren. Si es rebenten a causa d’una pressió s’esbotzen (*s’espaxurren tots!).  I nosaltres podem esclafir a riure o rompre a plorar.

    Depenent de la matèria i la mida de la trencadissa els objectes s’esmicolen, s’esbocinen, es trossegen, s’estellen, s’esquarteren, s’esqueixen, s’engrunen o queden ben trinxats.

    A banda de la interferència lingüística, en aquesta pèrdua de significats hi té molt a veure el progressiu empobriment lèxic que pateixen totes les llengües actualment i que és objecte d’un altre debat (poca lectura, trivialització de les comunicacions, descrèdit dels coneixements humanístics…)

    Ara bé, en cap cas volem posar en entredit el verb trencar. Fixeu-vos quin reguitzell de frases fetes ens ofereix! Tenir-hi la mà trencada (tenir molta experiència en alguna cosa), trencar-se el coll (sortir malparat d’alguna cosa), trencar-se les banyes (esforçar-se a fer alguna cosa), trencar el son (fer una dormida curta), trencar-se el cap (pensar molt en alguna cosa), no haver trencat mai cap plat (aparentment, ser incapaç de fer res de dolent), sortir amb un ciri trencat (interrompre la conversa amb alguna impertinència o alguna cosa que no ve a tomb) i moltes més!

     

    Article complet

  • No us piqueu els dits!

    martell

    Avui parlarem del fenomen pel qual alguns verbs o noms que en una llengua tenen uns significats concrets, especificats al diccionari, n’adquireixen de nous, o en perden,  simplement perquè en la llengua preeminent, dins un context de contacte de llengües, els significats són diferents.

    Aquestes ampliacions, o bé el cas contrari, el de la reducció de significats, en cas que en la llengua inicial una forma lingüística tingui més usos que en l’altra, obeeixen al mecanisme de traduir sistemàticament d’una llengua a l’altra.  Del resultat en diem català mandrós o low cost, i en tenim exemples en la traducció automàtica de la publicitat i d’alguns mitjans.

    Fixem-nos en dos casos ben coneguts:

    Les ampliacions de significat del verb donar reculen a les primeres llistes de barbarismes. Donar és un verb transitiu (necessita un complement directe). Ens podem donar cops, però són agramaticals frases com *m’he donat al cap, *m’he donat amb la porta o *t’he donat! (en sentit absolut), quan un nen llança la pilota contra el company, en lloc de m’he donat un cop al cap/m’he picat el cap, m’he donat un cop amb la porta, he picat/xocat contra la porta, m’he fotut contra la porta, o t’he tocat/matat! Donar tampoc no admet frases com *en aquesta terrassa dóna el sol, en lloc de en aquesta terrassa hi toca el sol. A banda, els típics barbarismes  fer abraçades (*donar abraçades), fer petons (*donar petons),  o m’és igual, tant em fa (en lloc de *em dóna igual).

    Pillar vol dir fer un acte de pillatge, allò de saquejar que feien (i fan) els vencedors quan entren en una població. Quan descobrim algú fent una cosa d’amagat diem que l’hem pescat/enxampat o agafat (en lloc de *l’hem pillat), i quan juguem a córrer o a cuit i amagar (no pas al *pilla-pilla) ens atrapem/agafem. Si algú n’està molt d’alguna persona diem que està penjat (no *pillat), i si no entén el que diem és que no en pesca ni una, no pas que *no pilla res!  Davant un atzucac, ens trobem ben atrapats o sense sortida, no pas *pillats.

    I per acabar, en els negocis com en la llengua, no ens piquem els dits!

    Article complet

  • Per molts Rubricatus!

    umillorLa preposició de pot introduir diverses estructures, normalment un nom (una casa de fusta), però també un adjectiu (l’acusen de corrupte) o un adverbi (ho va fer de bon grat). Avui volem parlar, però, d’uns usos més controvertits: quan introdueix un complement elidit i quan es combina amb el determinant altres.

     

    En general es considera que la preposició de és obligatòria quan s’elideix el nom o l’adjectiu a què ens referim i quan altres no acompanya cap nom (i per tant fa una funció pronominal). Vegem-ho:

    Vull dues tovalloles: una de verda i una de groga (és a dir, una tovallola verda i una tovallola groga).

    Algunes associacions no hi estan d’acord; d’altres, sí (és a dir, altres associacions).

    Contràriament, si hi apareix un nom (i per tant, altres fa de determinant), l’ús del de es considera abusiu.

    Vull dues tovalloles, entre *d’altres coses (és a dir, entre altres coses).

    Aquest ús excessiu ha comportat que la locució entre d’altres s’utilitzi, ara com ara, a tort i a dret. Un ús força comú entre persones que tenen poca seguretat a l’hora de parlar, a l’estil del recurs al famós àdhuc del president Montilla, al Polònia.

    “Publicar els comptes públics i limitar les despeses de representació, *entre d’altres, són pràctiques que contribueixen a generar confiança”.

    El nom sobreentès no apareix o apareix després (pràctiques), de tal manera que la locució no s’entén: entre d’altres, què? Una possible solució és eliminar la locució; l’altra, seria completar-la: entre altres recomanacions, o posar-la darrere, …són pràctiques, entre d’altres, que contribueixen a generar confiança.

    En frases com: A l’aniversari del Rubricatus van parlar, entre (d’)altres, en tal, en qual i en Pasqual, en què el nom elidit s’entén clarament que és persones, s’admeten totes dues formes. De tota manera sempre podem dir: A l’aniversari del Rubricatus van parlar, entre altres personalitats, en tal, en qual i en Pasqual.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog