Arxiu per juny, 2015

  • Fins a la matinada

    DSC06272La revetlla (del llatí vigilare, “estar despert”, “vigilar”) és una festa popular amb ball i jocs al carrer, que precedeix certes diades. Als Països Catalans la més coneguda és la d’aquesta nit.

    La pirotècnia (del grec pir “foc” i tékhne “tècnica” i “art”) és l’ofici de preparar explosius i altres focs artificials. Entre nosaltres, un consell que va molt bé: per manipular els coets amb seguretat, el millor és tenir una metxa prou llarga per encendre els blens dels petards sense cremar-nos. De petards n’hi ha de moltes classes: les bombetes, cebes o cebetes són per als més menuts, es llancen a terra perquè petin o esclatin… Quin (petit) ensurt! Més divertits són els borratxos i els correcames que surten en totes direccions arran de terra, cames ajudeu-me! I si ens agrada el soroll, a banda dels trons i les traques (successió de petards enfilats) tenim els coets xiuladors que s’enlairen tot fent un fiuuuuuuuuuu que esgarrifa. Per als amants del color, les bengales i les fonts són la millor tria.

    I no hi ha festa sense teca. La coca de Sant Joan, tradicionalment de fruita confitada, de pinyons o de llardons —sovint farcida de crema—, ha de tenir una forma canònica, doble de llarga que d’ampla i amb les vores arrodonides, que recorda la forma rodona inicial, amb un forat enmig, a imitació del Sol.

    I per fer bona la paraula, ja ho sabeu, heu d’estar ben desperts fins a la matinada!

    Article complet

  • Anem-nos calçant, veïnes i veïns, nenes i nens, àvies i avis…

     

    que-igualtat-dones-del-genere_ARAIMA20141028_0038_5Aprofitant que després de les últimes eleccions municipals són moltes les dones que han estat escollides alcaldesses, avui volem fer alguna revindicació feminista i, també, gramatical.

    La forma anglesa empowerment, és en català apoderament, que deriva del verb ja existent en català, apoderar. En canvi, no existeixen ni el verb *empoderar ni el derivat *empoderament (forma prevista en castellà). Aquest terme es refereix al procés pel qual una persona o grup social adquireix els mitjans i la consciència necessaris per enfortir el seu potencial social, polític i econòmic.

    En l’àmbit de la política i la sociologia es parla de gènere quan volem referir-nos al sexe (tret biològic distintiu) en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats; és a dir, allò de metge per a nen i infermera per a nena. Partint d’aquí, l’enfocament de la perspectiva de gènere pretén arribar a la igualtat real de drets i deures.

    I com podem visualitzar en el discurs un grup secularment marginat, com ara el de la dona? La solució més fàcil ─i que tothom s’hi ha apuntat─ ha estat farcir el discurs de dobles formes (veïns/veïnes; nens/nenes; tutors/tutores…) o de parlar sempre de persones (que inclou homes i dones) de tal manera que un “Totes al parlament!”, no s’ha de llegir de manera exclusiva, sinó que es refereix a persones. Com a professionals de la llengua considerem que se n’ha fet un gra massa i que s’ha forçat la gramàtica. Recordem que el català és una llengua marcada quant al gènere i el nombre que aplica la regla de concordança segons la qual un masculí i un femení singular concorden en masculí plural (forma no marcada). La solució passa més aviat per pensar d’una altra manera, en termes de metgessa i infermer, i per dignificar les feines socialment feminitzades (les d’atenció i cura de les persones) que no pas a posar dobles formes constantment. Sindicats, administracions, estudiosos de la llengua i col·lectius professionals han elaborat una Guia d’usos no sexistes per evitar usos discriminatoris en el discurs, sense caure sistemàticament en el recurs a les dues formes (ja sigui abreujades o no) que enfarfega el text i té molts problemes a l’hora de practicar substitucions pronominals i concordances. Només us n’hem fet una pinzellada, però tal com pinta la legislatura, millor que en consulteu tot el document:

    http://llengua.gencat.cat/permalink/c2f7c918-5382-11e4-8f3f-000c29cdf219

     

    Article complet

  • Anem-hi tots!

    montaje

    Troba-hi les set diferències

    Avui veurem alguns exemples de verbs que porten el pronom hi, que substitueix complements preposicionals, ja gairebé fossilitzat; en alguns casos no podem dir que estem substituint un complement. Som-hi!

    Quan endarrerim una feina solem dir: Ara m’hi poso (posar-s’hi), quan acabin les notícies… I quan fem el tafaner ens excusem: No m’hi vull ficar (ficar-s’hi), però… ; doncs no t’hi fiquis, que aquí no hi pintes res (pintar-hi res)! Perquè, l’autor d’aquest llibre, què hi volia dir?

    Quan estem convençuts d’alguna cosa ens hi juguem el coll/hi posem el coll (jugar-s’hi, posar-hi el coll), però si van mal dades, millor tirar enrere: No t’hi tornis (tornar-s’hi), no veus que aquest no hi toca (tocar-hi)/que no hi és tot (ser-hi tot)?

    Per passar la trucada telefònica diem: De seguida s’hi posa (posar-s’hi). Sobretot, res de dir un *segonet per indicar un temps molt curt! Un segonet és una pellofa de segó! I una altra de grossa: què és això de la roba no *em cap! En tot cas, la roba no m’hi cap (cabre-hi).

    A banda, recordeu que els verbs de percepció porten el pronom afegit, com ara: D’aquesta orella no hi sento (sentir-hi), m’hi hauré de posar un audiòfon. No m’hi veig!, per què heu tancat el llum (veure-s’hi)?

    En canvi si, tot i escoltar-la o mirar-la, no sabem distingir una cosa diem: No veig res! Estic buscant les set diferències i no en trobo cap.

    Article complet

  • De bat a bat

    oberta

     

    Fins al 13 de juny que es constituiran els nous ajuntaments, tothom està obert a tot: la llista més votada, el pacte d’esquerres, l’assumpció de certs punts d’un altre programa, el principi de bona fe per tal d’arribar a un acord…

    La ciutadania ha enviat cartes d’acomiadament i en alguns casos s’ha  produït un acomiadament col·lectiu (procedent!), perquè són ben pocs els que repeteixen.

    En molts municipis, el consistori ha quedat fragmentat i és l’hora de l’estira-i-arronsa,  el tants caps tants barrets, la solució del caixa o faixa (és a dir, quan cal prendre una solució arriscada, jugant-s’hi el tot o res) o del pacte contra natura (en què els antagònics s’entenen!). S’han penalitzat pràctiques de clientelisme (no *clientelars) i tripijocs o martingales (chanchullos en castellà), però tot i la bancarrota fallida d’algunes sigles, de cessaments,  ben pocs. En aquest país, costa. A tot això, recordeu que no es pot cessar algú; si de cas, se’l fa cessar o se’l destitueix.

    Per cert, de *poltrones no en tenim i d’*apoltronats o *repanxingats, tampoc; en canvi, tenim càrrecs arrepapats/escarxofats/repanxolats/aclofats a la cadira, la butaca, la trona…

    Fet i fet, davant de tant desgavell, potser seria millor obrir una borsa de treball i qui hi tingui la puntuació més alta, apa, regidor!

    Per a més informació sobre la negociació col·lectiva podeu consultar-ne el diccionari a: http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog