Fins a la matinada
La revetlla (del llatí vigilare, “estar despert”, “vigilar”) és una festa popular amb ball i jocs al carrer, que precedeix certes diades. Als Països Catalans la més coneguda és la d’aquesta nit.
La pirotècnia (del grec pir “foc” i tékhne “tècnica” i “art”) és l’ofici de preparar explosius i altres focs artificials. Entre nosaltres, un consell que va molt bé: per manipular els coets amb seguretat, el millor és tenir una metxa prou llarga per encendre els blens dels petards sense cremar-nos. De petards n’hi ha de moltes classes: les bombetes, cebes o cebetes són per als més menuts, es llancen a terra perquè petin o esclatin… Quin (petit) ensurt! Més divertits són els borratxos i els correcames que surten en totes direccions arran de terra, cames ajudeu-me! I si ens agrada el soroll, a banda dels trons i les traques (successió de petards enfilats) tenim els coets xiuladors que s’enlairen tot fent un fiuuuuuuuuuu que esgarrifa. Per als amants del color, les bengales i les fonts són la millor tria.
I no hi ha festa sense teca. La coca de Sant Joan, tradicionalment de fruita confitada, de pinyons o de llardons —sovint farcida de crema—, ha de tenir una forma canònica, doble de llarga que d’ampla i amb les vores arrodonides, que recorda la forma rodona inicial, amb un forat enmig, a imitació del Sol.
I per fer bona la paraula, ja ho sabeu, heu d’estar ben desperts fins a la matinada!
