Arxiu per novembre, 2015

  • Malament rai!

     

    cami del pedregar

    Aquesta interjecció es diu davant d’alguna cosa que no va bé: Factures sense iva…;  si tots féssim el mateix, malament rai!

    En l’apunt d’avui parlarem d’expressions per manifestar desacords i ombres. Cor fort i som-hi!

    Per dir que una cosa va cada cop pitjor diem que va de mal borràs (ir de mal en peor) i si amenaça perill direm que prendrem mal (us sona?). En la vida, sovint hem de fer coses que no voldríem, és a dir de grat o per força o tant sí com no (por las buenas o por las malas) i de vegades haurem de fer una tria entre dos extrems dolents, mal per mal. Hi ha qui sempre està de pega o de mala lluna (estar de malas) i qui es dedica a burxar i posar mal (sembrar cizaña). I qui no recorda aquella actitud sense trempera de millor boig conegut que savi per conèixer (mas vale malo conocido que bueno por conocer)  o de qui dia passa any empeny?

    Per acabar, deixem el malament i fem un cop d’ull a l’acompanyant. Rai  és  una interjecció que acompanya altres mots i emfasitza el sentit positiu, d’alleujament, davant una cosa que podia haver estat molt pitjor: Tu rai, que et ponen totes!; encara rai, que només es va trencar la cama!; avui rai, que a les set ja érem fora! Lamentablement aquestes formes s’estan perdent, especialment la forma això rai, substituïda per és lo de menys o cap problema: una forma amb regust anglès, sense suc ni bruc, ni mica de gràcia… En podeu llegir un article a El Punt Avui.

    Article complet

  • No tots els caramels són iguals

     

    Com en diem d’un producte comestible molt dolç que agrada especialment als infants?

    Doncs *xuxes…!, ai no, llaminadures, altrament dites llepolies, dolços o confits. En tenim un bé de déu: regalèssies o pegadolces, llengües de tots colors, núvols, xocolatines, gominoles, piruletes, xupa-xups (del nom comercial Chupa-Chups) i sugus (originalment de la marca Sugus). Ara mateix, la varietat de llaminadures és esfereïdora! Més enllà dels dolços tenim les crispetes (rosetes o gallets), les pipes i el moresc (kikos).

    I si elevem el sucre a la categoria de tradició arribem als pans de pessic, bescuits, melindros, bunyols, crespells, xuixos, tortells de pasta de full (rosco, roscóntortel en castellà), pastissos (*tarta) i pastissets farcits…  El món de les postres dolces també és interminable.

    I això de menjar, com ho fem? De tastar també en diem fer un mos i depenent de la gana i del menjar podem endrapar, empassar, cruspir, xarrupar, xuclar, pipar, llepar (*xupar), atipar-nos de valent i quedar-nos empatxats o enfitats. Dels que són de vida en diem fartaners o goluts, a les antípodes dels sacs d’ossos, els llepafils o els desmenjats.

    I per acabar recordeu que confitar, a banda del significat culinari vol dir guardar o retenir avariciosament alguna cosa; quedar-se-la tant si es vol com si no es vol, i sol usar-se en sentit irònic o bé despectiu. Així doncs, si només us ofereixen els caramels avorrits, sempre podeu dir: ”Ni parlar-ne, ja te’ls pots ben confitar!”

    Article complet

  • De mulladers i altres

     

    imagesEn l’apunt d’avui repassarem un seguit de locucions, força esteses, que són clarament interferències del castellà i que ara que estem amb l’estira-i-arronsa de la negociació política ocupen titulars i piulades.

    Si algú vol reblar allò que ja ha dit múltiples vegades acut a l’arxirepetit *per activa i per passiva.  En català hauríem de dir que de cap de les maneres, o que ens refermem de totes totes, amb totes les lletres, clar i català, etc.

     

    Si algú vol dir que en tal actuació hi ha punts que cal investigar ha de dir que hi ha gat amagat o que cal treure’n l’aigua clara (no ser trigo limpio).

    Si algú es refereix a qui dilata o obstrueix la presa de decisions –filibusterisme!– diu que *mareja la perdiu, quan en català s’ha de dir que embolica la troca, que fa passar amb raons o, segons els casos, que se la sap llarga.

    Si algú comenta que d’un tema en sentirem a parlar, diu que n’hi ha per sucar-hi pa, que tothom hi fot cullerada o que té tela per tallar, no pas que *donarà per parlar (dar que hablar).

    Si una solució no és la prevista, en cap cas diem que *no és de rebut, sinó que és inacceptable o que no cal ni parlar-ne.

    Si algú opina que cal treballar plegats diu que ho hem de fer braç a brac i no pas *colze amb colze (codo con codo).

    Per acabar, quan algú fa un tuit encès diem que l’ha escrit a cop calent (a voz de pronto). Hi ha gent que hi té la mà trencada a fer piulades. Seria bo, però, que s’hi fixés una mica més perquè ja sabem el pa que s’hi dóna.

    Article complet

  • Persones treballant al seu servei

    mantenimentAquest missatge, amb les lletres damunt la imatge corporativa, el trobem en algunes tanques de senyalització de ferrocarrils, carreteres, gasolineres, etc. i ens informa que hi ha algun servei o àrea fora de l’abast de l’usuari, perquè s’hi estan fent feines de manteniment. A sota encara hi pot figurar: “preguem perdonin les molèsties”.

    Què hi veiem, en aquest rètol? Primerament la falta de naturalitat. Ningú mai no diria aquestes frases i això és important des del punt de vista de l’eficàcia comunicativa. Tampoc no ens agrada el model de llengua: encarcarat i poc genuí. Hi trobem l’omissió d’elements gramaticals obligatoris a favor de la brevetat: l’oració subordinada (allò per a què preguem, en cas que haguéssim de pregar!) ha d’anar introduïda per un connector, així doncs hauríem de dir: “us preguem que…”. També per escurçar la frase, convertim l’oració de relatiu implícita “persones que estan treballant” en una forma de gerundi: “persones treballant”. A banda, s’hi perpetuen formes obsoletes;  ja fa molts anys que els llibres d’estil ens han animat a escriure amb el màxim de simplicitat i a abandonar les formes marcades: ningú no ha de pregar per a res, en tot cas (i en l’àmbit de l’administració), demanar o sol·licitar. Quant al “persones” sembla que obeeix a la moda igualitària de dir “persones” per tot; és clar que sempre millor dir això que no pas “mecànics i mecàniques treballant…”. I que facin feina a favor nostre —o d’alguns altres, ja que és “al seu servei”!— és també un aspecte molt discutible, però com que s’escapa del nostre àmbit d’estudi ho deixarem estar. En qualsevol cas, amb un “treballs/tasques/operacions de manteniment, perdoneu les molèsties“, en tenim ben bé prou.

    Cal ser més àgil, doncs, a l’hora d’escriure missatges informativament rellevants si volem que la gent ens faci cas i que la llengua usada no sembli treta del museu dels horrors. La comunicació és tota una altra cosa!

    Article complet

  • Bar restaurant o casa fonda?

    1935656_153203856542_6750687_n

    Què tenen en comú aquestes paraules?

    A banda que a tots dos establiments s’hi menja molt bé, els dos estan formats a partir de la suma de dues paraules. D’aquests mots en diem compostos i la composició és el procediment de formació de paraules noves a base de combinar dos o més mots que ja posseïen un sentit propi. La majoria de compostos catalans s’escriuen junts, formant un únic mot, que té un sentit diferent al dels mots que el constitueixen, com ara vistiplau, coliflor, malnom, gratacels o filferro.

    Les paraules que ens ocupen, però, es formen per l’adjunció d’un nom a un altre i s’escriuen separades i sense guionet.

    En els casos que el segon component està subordinat al primer, és a dir, una escola que fa de bressol, un camió que fa de cisterna, etc., l’únic dels dos mots que té plural és el primer, el nucli. Per tant; paraules clau, bars restaurant, escoles taller, escoles bressol, informes proposta, biblioteques museu, decrets llei, acords marc, cafès concert, cuines menjador

    En els casos en què hi ha una relació de coordinació entre els dos noms es fa el plural de tots dos components, com ara, comtes reis, magistrats/ades jutges/esses, alcaldes/esses presidents/dentes

    Hi ha molts altres tipus de compostos (depenent de la categoria dels mots que els formen), alguns dels quals conserven el guionet enmig, com ara els punts cardinals, nord-est, sud-oest, i els compostos expressius o repetitius, fer la viu-viu, anar a mata-degolla, bum-bum, xino-xano, ziga-zaga, etc.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog