Arxiu per desembre, 2015

  • Per Nadal cada ovella al seu corral

    ovellesmillor

    Avui farem ─i ja a corre-cuita─ un apunt sobre lèxic vinculat al Nadal perquè us ajudi a l’hora de fer les vostres nadales i felicitar-vos les festes.

    S’acosta Nadal; el Nadal se sol passar en família. Els tres últims Nadals els hem passat fora; el Nadal del 2015, però, ens quedarem a casa.

    Quants de Nadals, oi? Tots són iguals?

    Nadal és un mot singular que normalment no porta article, però en porta si ens hi referim com a subjecte/objecte, més enllà que com a determinació de temps i si el determinem. El plural només el farem servir si ens referim a diferents anys alhora.

    Repassem ara el nom de les dates: la nit del 24 és la nit de Nadal (Nochebuena), l’endemà Sant Esteve, el comiat d’any el fem la nit o la revetlla de Cap d’Any (Nochevieja), que ens cruspim els 12 grans de raïm (las uvas, ja que el raïm és tot el conjunt de grans que pengen de la rapa) i Cap d’Any és el dia 1 de gener. Fet i fet ja som a la cavalcada, la nit de Reis i el tortell amb la fava.

    Ara li toca a la teca! A les paneres no hi falten neules, rajoles o barres de torró (recordeu que del de yema, en diem de crema cremada o de rovell d’ou), polvorons i conserves. Però si som dels que mai no ens toca res, sempre podem fer cagar el tió a casa (que recordeu que *no caga, sinó que el fem cagar!). El nom cagatió només el diem per referir-nos a la festa: Cagatió popular a 2/4 de nou!

    Quant al guarniment de la casa, als colors de la ponsètia o flor de Nadal, s’hi suma el grèvol i el galzeran. Als picaportes s’hi poden penjar garlandes de fullatge trenat fetes per vosaltres i des de fa poc galetes de mantega empolvorades amb sucre llustre i decorades amb motius nadalencs.

    I per acabar us obsequiem amb la nostra nadala i els millors desitjos per al nou any!

    Article complet

  • Ordre o llibertat?

     

    familia burgesa estiuejant a MiR

    Bona família o família bona?

    Per què parlem de la sagrada família, però no de la *política família? És el mateix un alt funcionari que un funcionari alt? Ho veurem en l’apunt següent o en el següent apunt?

    L’ordre de les paraules depèn de la sintaxi de cada llengua i en ocasions permet diferenciar semànticament la frase. Així, la Cristina estima el Guillem és diferent de el Guillem estima la Cristina. Només si hi ha èmfasi podem admetre amb el mateix sentit: el Guillem, estima la Cristina! Pel que fa al sintagma nominal, tot i que el català és una llengua amb força llibertat pel que fa a l’ordre dels mots, l’adjectiu se sol col·locar darrere llevat que tingui una funció explicativa, que comporti canvis de significat o que hi hagi una voluntat literària.

    Quan l’adjectiu és merament explicatiu aprofundeix en el significat del nom, però no l’especifica. Podríem dir que no hi afegeix res de nou. El llarg i avorrit discurs pressuposa que els discursos sempre són llargs i avorrits; una llarga espera, com són les esperes sinó llargues?; la Sagrada Família, per referir-nos a la família de Crist, la família per antonomàsia. Fixem-nos que si hi traiem l’adjectiu el significat no varia: Completa el programa la (tradicional) missa de festa major.

    L’alteració de l’ordre també pot comportar canvis de significat: un gran home / un home gran; una simple pregunta / una pregunta simple; el lliure mercat / el mercat lliure, etc.

    Quan canviem l’ordre dels elements amb voluntat literària estem utilitzant un recurs estilístic anomenat hipèrbaton: enfiladissa heura, el teu fresc alè, la clara rialla, etc. Si no és així, sempre és millor evitar la següent reflexió o l’esmentada qüestió, a favor de la reflexió següent i la qüestió esmentada.

    El títol, avui va més enllà de l’apunt. Us el deixem perquè hi rumieu…

    Article complet

  • Pis per llogar

     

    2919

    A casa estem buidant el pis. És un no acabar. Tota la vida per moblar un pis i ara toca desmoblar-lo, que no hi quedi res: els mobles es converteixen en trastos, els records en andrònimes, les parets en escrostonats. La memòria en un anunci de lloguer.

    La nostra és una casa cantonera, és molt assolellada, tot el matí que hi toca el sol. Té quatre cambres, celobert amb estenedor i safareig; armaris d’obra (empotrados) plens de prestatges, parets empaperades, calaixeres (cómodas) per desar-hi la roba blanca, un secreter de fusta del qual hem perdut la clau i cortines amb gafets (corchetes). A casa hi ha una cornucòpia dels avis que et deixa astorat!

    Però el llogater (inquilino) no ho vol, tot això! L’important és que el pis quedi espaiós, que hi hagi envans movibles i que el marbre/fogons/taulell de la cuina (encimera) sigui jaspiat, amb escalfador amb termòstat i aparell d’aire condicionat, amb tancaments metàl·lics i portes corredisses que es veuen menys. Ai las, que no sé si el llogarem!

    Mentrestant, si treballeu en una immobiliària o esteu pendents de llogar o vendre el vostre pis, no deixeu de consultar l’enllaç següent i recordeu, pis de lloguer o pis per llogar, però no pas *en lloguer (en alquiler).

     

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog