Arxiu per juny, 2017

  • No donem tantes voltes!

    El bon desllorigador que ho desesllorigui bon …

    “M’agrada; la idea és bona, però hi estic donant voltes perquè sigui més entenedora”. Aquesta expressió, per dir que algun tema s’ha de repensar, reformular o rumiar més per millorar-lo, en català es pot expressar de diferents maneres, més enllà del verb donar, que té majoritàriament un sentit literal: Donar una volta o fer una volta vol dir girar, tombar o fer un passeig  i només amb el pronom hi, no cal donar-hi més voltes, té el sentit que hem esmentat.

    Els sentits figurats del verb donar sovint no són genuïns, així els rellotges no *donen els quarts sinó que toquen quarts i hores, les coses no *donen error  sinó que indiquen/marquen/ assenyalen error, els comandaments es pitgen, premen, toquen, piquen, pulsen, cliquen però de cap manera li *donem al botó de l’aire condicionat o *li donem a l’enllaç; si som del gènere “problemes com menys millor” les coses tant ens fan o ens són igual (en lloc de *donar-nos igual) i si mai no tenim temps o no hi ha temps per a res, no podem recórrer al castellà no m’ha *donat temps. Busquem una excusa millor!

    Si a mig matí la calor del carrer us aclapara, busqueu un racó on us toqui l’aire (l’aire no dona res!) o un banc on no toqui el sol (el sol encara dona menys). Un consell, els gelats no*donen set, en tot cas fan venir/agafar set i maten la gana.

    Però tampoc no volem que us capfiqueu en tot això, que les vacances són per no fotre brot (*donar cop)!

    Article complet

  • Augmentem la família!

    Parlant de dàlmates, mai no n’hi ha prous!

    Una de les novetats de la nova Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) quant a morfologia de les paraules la (és a dir, si són invariables o canvien pel que fa a gènere i nombre) és la descripció del plural/femení d’alguns quantitatius que fins ara consideràvem invariables i sancionàvem.

    Tal com es diu a l’apartat 17.3: “En registres informals, però, es constata una certa tendència a dotar alguns d’aquests quantitatius invariables de flexió de nombre. Aquest és el cas de prou, massa i força. A més el quantitatiu prou presenta, en alguns parlars, flexió de gènere amb les formes analògiques prouta i proutes, formes que no resulten adequades més enllà dels registres informals“. El quantitatiu bastant/bastants ja figurava al DIEC amb les formes bastanta/bastantes, també en registres formals.

    Fixem-nos en el llenguatge de la GIEC; en cap cas prescriu o determina la correcció o incorrecció d’una forma. A partir de la variació lingüística quant a registres i dialectes, diferencia entre un estil molt formal, un de formal o estàndard i un d’informal o col·loquial, en què aquests usos analògics serien els més habituals.

    No hi ha respostes unívoques, tot depèn de qui ho diu, a qui s’adreça, en quina situació i amb quin propòsit. Sempre, és clar, que siguin formes catalanes i no interferències d’altres llengües, per més informals que siguin.

    I ara un exemple de tria lèxica: sortint d’una classe especialment llarga, un parell d’alumnes s’aixeca volant i s’apressa cap al passadís. “On aneu? ¬─pregunta una amiga. Al lavabo ─diu una, A pixar! ─crida l’altra.” Adequat, inadequat, què en penseu? I si els hi hagués preguntat això mateix un desconegut a qui haguessin envestit mentre sortien de l’aula? Adequat, inadequat?

    La nova gramàtica va per aquí, per enfortir les tries informals que són les que garanteixen l’ús espontani i viu de la llengua, sense haver de recórrer a les interferències.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog