Arxiu per setembre, 2017

  • Tardor al plat

    Comença la tardor i cal canviar la carta i els menús. Què us sembla una crema de carabassa de primer, un arròs a la cassola amb bolets de segon i magranes en almívar de postres? Ja n’estem farts d’amanidetes!

    A l’hora de designar el nom dels plats hem de tenir en compte si estem parlant de l’ingredient que acompanya el menjar principal (carn amb bolets, ànec amb taronja, perdiu amb porto, entrecot amb rocafort, conill amb samfaina, peres amb vi) o del mètode de cocció i estil del plat (a la cassola, al vapor, al gust, a la juliana, a la brasa, al caliu, a la basca, a la meunière). Quan es parla de conserves, la preposició en és adequada per fer referència al procediment amb què s’ha preparat un producte (en conserva, en escabetx); en canvi, si es fa referència a l’ingredient amb què es conserva un determinat aliment, tant es pot utilitzar en com amb (sardines en oli/amb oli).

    Amb el canvi de temps, els celoberts tornen a suggerir-nos olors; fan olor de rostit, de sofregit, olor de guisat, de canyella, de llorer… Quin bé de déu! Ni en el pitjor dels socarrims, però, direm que *oloren o fan olor *a cremat.

    Quant a la fonètica, es recomana pronunciar la b de la preposició amb davant d’una paraula començada per vocal o h. Així, ambòli, ambespàrreks, ambérbes. Mentre que en la resta de casos, la b de la preposició amb és muda, amtomàket.

    Recordeu que el Servei d’Assessorament us ofereix recursos lingüístics perquè pugueu redactar les vostres cartes i menús amb correcció i us les revisa gratuïtament. Bon profit!

    Article complet

  • I nosaltres, som de llevar-nos d’hora o tard?

     

    En el nostre món de la immediatesa, les expressions temporals són constants i no sempre les utilitzem bé. Avui consultarem la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC, per sortir de l’atzucac previsible si som dels que acostumem a fer tard. Com ho podem resoldre?, aviat ho veurem! Per exemple, si  fem tard *tots els dies, amb valor de freqüència, d’ara en endavant direm que fem tard cada dia. Si som dels que no hi ha manera de llevar-nos *aviat, ara direm que ens és impossible llevar-nos d’hora, i si som dels que farem alguna cosa *en breus, direm que la farem tot seguit o de seguida. Quin canvi!

    Vegem-ho:

    Aviat és un adverbi  que significa al cap de poc temps, d’aquí a poc temps, passat poc temps, sense referència al moment que som i que també s’usa en el sentit d’abans del temps establert o normal. “Aviat començarem els cursos”, “Enguany la inscripció ha estat més aviat que altres anys.” Recordeu, també, les expressions al més aviat possible, com més aviat millor, com abans millor, tan aviat com pugui, per substituir  el conegut  *lo abans possible.

    D’hora és una locució adverbial que vol dir a una hora relativament poc avançada. “Sol dinar d’hora, a quarts de dues”, però “aviat dinarem, quan arribi el teu germà, a quarts de quatre!” Coneixeu la cançó de Lluís Llach “Escriu-me aviat”?, el títol vol dir que no fem esperar la nostra carta gaire temps, que ens enyoren, i no pas que ens hàgim de despertar a trenc d’alba per escriure-la.

    Si en voleu més exemples:

    Els alumnes es cansen aviat i cal canviar d’activitats constantment.

    Aviat tindrem cadires noves. (Eps, que això és ben cert, podeu venir a comprovar-ho.)

    Els cursos comencen més aviat que mai, al setembre, i el meu curs és ben d’hora al matí.

    Si seguim aquests exemples potser algun dia arribarem a la cita un quart abans, arribarem d’hora!

    Per acabar recordeu que, com va dir Pep Guardiola: “si ens aixequem ben d’hora i penquem, … aquest és un país imparable.” I això val per a cadascú de nosaltres!

    Bon inici de curs!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog