Arxiu per octubre, 2017

  • Tocats del bolet

    L’ou de reig més gran de Catalunya

    La nova gramàtica considera adequades algunes locucions que fins ara es consideraven incorrectes, com ara degut a seguit d’un sintagma nominal o d’una oració encapçalada per el fet que, en sentit causal.

    Per exemple: El preu es va encarir degut a l’absència de pluges.

    Fins ara la corregíem i la substituíem per ja que, perquè, a causa que, gràcies a, per culpa de, que continuen sent adequades en tots els contextos. Les formes degut/deguda només eren correcte com a participi del verb deure, és a dir concordant amb un nom anterior al qual es referien i seguides o no de la preposició a.

    Per exemple: Lencariment de preus va ser degut a…/la pujada de preus va ser deguda a l’absència de pluges (concordança amb el nom anterior: encariment degut a/pujada deguda a) .

    Però  hi ha d’altres locucions que, simplement, no són catalanes i no podem utilitzar de cap de les maneres, vegem-les!

    *Per suposat que vindrem! ⇒ per descomptat/i tant que vindrem!

    *A fi de comptes/*al fi i al cap l’important és passar-ho bé ⇒ al cap i a la fi, al capdavall, a l’últim, fet i fet l’important és passar-ho bé.

    *Sempre i quan els tallis amb cura ⇒ sempre que els tallis amb cura.

    *En base a la meva experiència ⇒ a partir de/partint de la meva experiència.

    *Sota el meu punt de vista, n’hi ha d’haver forces ⇒ des del meu punt de vista, n’hi ha d’haver forces.

    *Tal i com dèiem, no els hem d’arrencar ⇒ tal com dèiem, no els hem d’arrencar.

    *Ja podem anar a caçar bolets, doncs ha plogut! ⇒ ja podem anar a caçar bolets perquè ha plogut!

    Sens dubte, la millor informació que us hem donat en aquest apunt és que després de les pluges sembla que ja es troben bolets als boscos, cosa que en un país micòfil com el nostre és sempre una bona notícia.

    Article complet

  • Una gramàtica per a tothom

     

    Com podríem abordar la lectura del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, o d’Incerta Glòria, de Joan Sales? Amb temps i entusiasme, sens dubte, i potser també amb una mica d’ajuda i debat!

    Això és el que ens oferirà Neus Nogué, professora del Departament de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, dimecres dia 18, a les 18.30 h, a la Biblioteca Tecla Sala: una xerrada divulgativa sobre les novetats que incorpora la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC, publicada ara fa uns mesos.

    És clar que ningú no recomana que llegim fil per randa la GIEC (Gramàtica de l’Institut d’Estudis catalans)!; no és aquest l’objectiu de la Secció Filològica de l’IEC. La gramàtica és el nostre manual de referència per establir els usos lingüístics adequats i no adequats en els diferents registres orals i escrits de la llengua.  Una nova normativa, descriptiva i prescriptiva, adaptada al segle XXI, als nous catalanoparlants i a la vitalitat dels usos col·loquials, imprescindibles per garantir el futur de la llengua. Una eina que ha d’estar al servei de tots els professionals de la llengua, docents, comunicadors i escriptors, però, sobretot, al servei de tots els parlants.

    Us convidem a assistir-hi!

     

     

     

    Article complet

  • Una estona a peu i una altra caminant

    I vosaltres, ho feu drets o asseguts?

    Aquests dies de mobilitzacions al carrer, tots ens hem exclamat en algun moment del fet d’estar tantes hores *de peu. La canalla sempre es pot enfilar a l’espatlla d’un adult o al pedrís d’un muret, els grans són prou previsors per portar una cadireta plegable però, i la resta? Nosaltres només us podem alleugerir lingüísticament: en català diem que fa massa estona que estem drets.

     

    En situacions molt formals podem utilitzar l’adverbi dempeus (en pie, de pie, en castellà), propi de registres formals, com ara en una celebració: Quan arribà la presidenta, tothom es posà dempeus, i que també s’ha adoptat en molts termes de l’àmbit de l’esport per traduir l’standing anglès, com ara lluita dempeus o posició dempeus (posición de firmes), però que és inadequat en un registre col·loquial, en què la forma més usual és l’adjectiu dret/a. Per exemple: Amb aquells talons ja no podia aguantar més estona dreta.

    I ja que avui ens hem fixat en aquesta part del cos tan útil com menystinguda, us enfilem més expressions perquè vegeu com són d’importants els peus: anar a peu coix, fer peu dins l’aigua, viure a peu pla, fer una cosa/pensar amb els peusno tenir ni cap ni peus una idea, ficar-se de peus a la galleda, anar amb peus de plom, ser més vell que l‘anar a peu, saber de quin peu calça (*saber com les gasta), estar a peu d’obra o al peu del canó, rebre cops o puntades de peu, donar peu o ocasió al canvi, etc.

     

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog