De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó
Sant Joan és una de les principals festes dels Països Catalans, una manifestació de cultura popular que combina els rituals pagans al voltant del solstici d’estiu amb la data del naixement de Joan Baptista. Any rere any, la Flama del Canigó encén les fogueres de tot el país encara que aquesta revetlla no ho puguem viure a peu de carrer sinó a través de la pantalla. Adaptar-se o morir. Temps de pantalles.
Parlem del temps?
No pateixis, hi ha més dies que llangonisses, qui dia passa any empeny; tal dia farà un any; temps a venir tornarem a fer-nos petons per saludar-nos, cops de colze, només de tant en tant (i no pas, *de tant en quant).
Els dimecres faig voluntariat, però dimecres no, que és Sant Joan (amb article, indica periodicitat; en canvi per parlar de dimecres vinent ho fem sense article); la revetlla cau a començament de setmana (també en plural: a començaments de); farem vacances a mitjan juliol/a mitjans del mes de juliol (en plural, amb preposició i article); l’endemà (que es refereix al dia posterior al dia de què parlem) és dijous i d’avui en vuit, dimarts; a trenc d’alba encara n’hi haurà que no hauran anat a dormir, i jo que a la una (sense apostrofar) ja peso figues!
Per Sant Joan sembla que el dia s’aturi, perquè els solstici d’estiu és el de la nit més curta de l’any. Que la distància no ens faci perdre el caliu de la festa ni la tradició de la coca, que d’aquesta sí ens en deixen prendre tanta com vulguem
