24 M
Ens trobem en període electoral, enmig d’una legislatura marcada per problemes de finançament, malversació (balafiament, malbaratament) de recursos públics, pèrdua d’ocupació i altres bondats del sistema. Aprofitarem la campanya per veure com parlen els alcaldables.
Dels polítics amb molta xerrameca diem que garlen i garlen, que tenen molta vèrbola; n’hi ha que parlen foradat, és a dir sense cap substància, n’hi ha que parlen sense embuts, és a dir, sense estar-se’n, i n’hi ha que parlen gruixut, s’arrisquen a espifiar-la i, si l’han dita molt grossa han de fer mutis, és a dir desaparèixer d’escena ràpidament, per bocamolls o llenguallargs.
Per enardir els militants es recorre a les arengues i per acoquinar els adversaris a les andanades, que és quan una persona et renya i t’engega. Alguns es guanyen afalacs, però normalment s’emporten escridassades (xiulades, esbroncades), perquè en quatre anys no han fet res del que ara prometen.
Els polítics utilitzen recursos retòrics per enllaminir el discurs, com ara els oxímorons, és a dir, dues paraules de sentit oposat que funcionen com un tot (contracte indefinit periòdic, capitalisme humà); eufemismes, és a dir, paraules atenuades i políticament correctes (com ara nouvingut per immigrant), o analogies, és a dir, relacionar dues coses per la seva semblança (com allò del viatge a Ítaca ─o el vagareig per l’espai!─ sobre el procés d’independència).
Esperem que no arribin a les mans i que la campanya ens convidi a votar la millor opció.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.