Arxiu de la categoria ‘Fraseologia’

  • No tots els caramels són iguals

     

    Com en diem d’un producte comestible molt dolç que agrada especialment als infants?

    Doncs *xuxes…!, ai no, llaminadures, altrament dites llepolies, dolços o confits. En tenim un bé de déu: regalèssies o pegadolces, llengües de tots colors, núvols, xocolatines, gominoles, piruletes, xupa-xups (del nom comercial Chupa-Chups) i sugus (originalment de la marca Sugus). Ara mateix, la varietat de llaminadures és esfereïdora! Més enllà dels dolços tenim les crispetes (rosetes o gallets), les pipes i el moresc (kikos).

    I si elevem el sucre a la categoria de tradició arribem als pans de pessic, bescuits, melindros, bunyols, crespells, xuixos, tortells de pasta de full (rosco, roscóntortel en castellà), pastissos (*tarta) i pastissets farcits…  El món de les postres dolces també és interminable.

    I això de menjar, com ho fem? De tastar també en diem fer un mos i depenent de la gana i del menjar podem endrapar, empassar, cruspir, xarrupar, xuclar, pipar, llepar (*xupar), atipar-nos de valent i quedar-nos empatxats o enfitats. Dels que són de vida en diem fartaners o goluts, a les antípodes dels sacs d’ossos, els llepafils o els desmenjats.

    I per acabar recordeu que confitar, a banda del significat culinari vol dir guardar o retenir avariciosament alguna cosa; quedar-se-la tant si es vol com si no es vol, i sol usar-se en sentit irònic o bé despectiu. Així doncs, si només us ofereixen els caramels avorrits, sempre podeu dir: ”Ni parlar-ne, ja te’ls pots ben confitar!”

    Article complet

  • De mulladers i altres

     

    imagesEn l’apunt d’avui repassarem un seguit de locucions, força esteses, que són clarament interferències del castellà i que ara que estem amb l’estira-i-arronsa de la negociació política ocupen titulars i piulades.

    Si algú vol reblar allò que ja ha dit múltiples vegades acut a l’arxirepetit *per activa i per passiva.  En català hauríem de dir que de cap de les maneres, o que ens refermem de totes totes, amb totes les lletres, clar i català, etc.

     

    Si algú vol dir que en tal actuació hi ha punts que cal investigar ha de dir que hi ha gat amagat o que cal treure’n l’aigua clara (no ser trigo limpio).

    Si algú es refereix a qui dilata o obstrueix la presa de decisions –filibusterisme!– diu que *mareja la perdiu, quan en català s’ha de dir que embolica la troca, que fa passar amb raons o, segons els casos, que se la sap llarga.

    Si algú comenta que d’un tema en sentirem a parlar, diu que n’hi ha per sucar-hi pa, que tothom hi fot cullerada o que té tela per tallar, no pas que *donarà per parlar (dar que hablar).

    Si una solució no és la prevista, en cap cas diem que *no és de rebut, sinó que és inacceptable o que no cal ni parlar-ne.

    Si algú opina que cal treballar plegats diu que ho hem de fer braç a brac i no pas *colze amb colze (codo con codo).

    Per acabar, quan algú fa un tuit encès diem que l’ha escrit a cop calent (a voz de pronto). Hi ha gent que hi té la mà trencada a fer piulades. Seria bo, però, que s’hi fixés una mica més perquè ja sabem el pa que s’hi dóna.

    Article complet

  • Tothom a punt, el partit està a punt de començar!

     

    baixaEn aquest Rubricatus de mitjan d’octubre comentarem algunes construccions temporals que no sempre diem bé.

    Els comentaristes esportius, pendents sempre del rellotge, usen sovint la fórmula *a falta de… cinc minuts per acabar el partit… Aquesta construcció temporal és incorrecta i cal substituir-la per: quan faltaven cinc minuts per acabar el partit…, cinc minuts abans d’acabar el partit…, a cinc minuts d’acabar el partit… anàvem perdent cinc a zero!

    Davant d’un xut imminent, en català no recorrem a la perífrasi anar a + infinitiu sinó, ras i curt, al futur o a la perífrasi estar a punt de + infinitiu. Per tant, en lloc d’ara *va a xutar…, cal dir ara xutarà, està a punt de xutar... Aquesta construcció sí que és correcta quan l’acció es refereix al passat: anava a xutar, quan li fan fotre una traveta!

    I per acabar, el temps ni es dóna ni es porta. Tenim temps o no en tenim, simplement: Així, en lloc de dir no em *dóna temps de veure la segona part del partit, cal dir no tinc temps, no hi sóc a temps de veure la segona part del partit, i per expressar que una situació s’allarga en el temps recorrem al verb fer: fa una hora que no toquem pilota!, i no pas *portem una hora sense tocar pilota, fa deu anys que sóc soci de l’Hospitalet, en lloc de *porto 10 anys de soci de l’Hospitalet.

    Val a dir que els exemples són totalment figurats!

    Article complet

  • Ho heu pescat?

    jugar a tocar i a pararL’explosió semàntica del verb *pillar creix com els bolets a la tardor. Volem pensar que serà una moda perquè fins fa quatre dies ningú que fes més de dos pams no deia *pillar; per tant, gaire necessari no deuria ser. Si una paraula cal, és benvinguda i s’adopta/s’adapta ràpidament, tal com passa amb molts termes, però assumir col·loquialismes d’altres idiomes en lloc de formes que s’han dit tota la vida només serveix per empobrir la llengua de destinació.

    Però tornem a l’inefable *pillar. Jugar *a pillar en català és jugar a tocar i a parar i *pillar és atrapar, agafar, enxampar pescar. Quan enxampem un nen fent una cosa que no hauria de fer, li diem: “T’he pescat!”

    A banda de l’ús que en fa la canalla tenim el *pillar dels grans, sovint acompanyat del no menys nefast *liar: No ho pillo, ets una lianta.  No et pillo; m’estic liant.  

    Aviam què us semblem les nostres propostes! No et segueixo, no ho he pescat, no tenganxo, no t’entenc, m’he perdut, m’he quedat igual, no sé de què em parles, jo, ni idea, estic in albis/a la lluna de València, segons els casos i el registre.

    *Liar-la és fer-la bona/grossa, cagar-la, fotre-la com un cove, fer un disbarat, armar-la, empatollar-se. Un *lio és un embolic, un mullader o un merder  i qui s’hi dedica ensarrona, embolica, entabana, engalipa o embrolla. I encara més, el tabac de *liar és tabac picat o picadura i de *liar tabac en diem cargolar tabac.

    I per acabar com n’hem dit sempre de l’aquí te pillo aquí te mato? Doncs… dit i fetanem per feina, arribar i moldre, fer-ho en un pim pam i fot-li que som de Reus! 

     

     

     

    Article complet

  • L’hem feta bona!

     

    bona

     

    Després de les eleccions vénen les interpretacions. És ara quan el poti-poti propi del tants caps tants barrets converteix l’endemà de les eleccions en un desgavell/desori. Nosaltres en parlarem una mica i no per cap interès partidista sinó lingüístic! D’entrada parlarem dels resultats; és a dir, en parlarem.

    Avui tothom es congratula de l’alta participació: més d’un 77% dels electors han participat en les eleccions; és a dir, hi han participat. Hi ha opcions que eren carn i ungla i han deixat de ser-ho; d’altres, que no eren ni carn ni peix, les han passat magres. Hi ha opcions que han vingut per quedar-s’hi, així, amb el pronom ocupant un bon espai, atès que sempre ens quedem en algun lloc; és a dir, ens hi quedem. N’hi ha que han perdut bous i esquelles i n’hi ha que volen fer passar bou per bèstia grossa.

    Això sí, totes les llistes s’hi han deixat la pell/han posat tota la carn a la graella/han suat la cansalada/s’han mullat de valent per tal de seduir-nos. Malgrat els pals a les rodes, tant de bo (*ojala), un cop al Parlament, vagi de debò (*en serio) allò de “fets i no paraules”.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog