Alça, Manela!
Si voleu mirar el programa del curs, *ho teniu en aquest enllaç.
Recolliu els materials, papers, bolígrafs i llapis, i *ho deixeu en quarantena 24 hores.
Alça, Manela, quin exercici més fàcil!
Eps, que no veieu que el programa del curs és un grup masculí que s’ha de substituir per un pronom masculí? El programa del curs, l’he de baixar des del web; el programa del curs, me’l sé de memòria, el programa del curs, el teniu en aquest enllaç. I que no hi tenim un article masculí davant de materials? Els materials, els hem de netejar després d’utilitzar–los; els materials, cadascú els porta de casa.
El desgavell pronominal comença a tenir proporcions bíbliques, deu ser que en època de pandèmies tot és a l’engròs! A les interferències a l’hora de substituir un complement masculí i un de neutre darrere el verb (–lo/ho), s’hi suma ara que tot és ho, també davant del verb! En castellà, i aquí la mare dels ous, lo és tan masculí com neutre i per això “ho”, en català “ha de fer” també les dues funcions.
Però en català, ho és la forma neutra i prou. Els mots això/allò o bé una frase subordinada com ara, ja sé on trobar el programa del curs, ja ho sé; ja sé que els materials han d’estar en quarantena, ja ho sé.
Així doncs: I què fem amb tot això? Ho llencem? Els papers deseu–los a l’armariet i els llapis, els renteu ben rentats.
Alça, Manela! On anirem a parar si no sabem diferenciar tot un senyor El d’un simple Ho?
