El nostre maig
Avui recollirem algunes expressions que hem sentit durant la setmana i que si tenim les orelles ben a punt segur que ens han grinyolat.
Alguns dies el cel apareixia ennuvolat i el metereòleg de la família predeia “plourà“, però en cap cas “*va a ploure”, que seria la forma del castellà o de l’anglès (va a llover/is going to rain). La perífrasi anar a + infinitiu en català té un valor d’immediatesa, no pas de futur, i se sol utilitzar quan parlem en passat: ahir semblava que anava a ploure, però avui no plourà. Per tant, diem vaig a comprar o vaig a la feina quan sortim de casa amb un cop de porta (sentit de moviment o direcció), perquè és un fet imminent, però som-hi o comencem ara o estem a punt de començar, i no pas *anem a començar, quan volem posar ordre al guirigall d’una videotrucada.
Fins no fa gaire, aconseguir mascaretes ha estat un campi qui pugui (sálvese quien pueda) i tothom anava a la seva (*a lo seu). Aquesta sensació també l’hem tinguda qual hem enxampat (pillat) els veïns fent esport o escampant la boira més enllà de les franges permeses. O érem nosaltres?
Sortosament molts dels establiments tancats aquests dies amb pany i forrellat (a cal y canto), comencen a obrir. Poder passar a la fase 0,5 ja és un què (menos da una piedra). Val més això que res, tot i que els botiguers estan molt amoïnats perquè plou sobre mullat; els maldecaps venen un rere l’altre sense temps de rescabalar-se’n.
Ara, davant les veus que aconsellaven reduir la mobilitat a començament de març, molts hem exclamat un ja es veia venir! o un d’això plora la criatura! És clar que, a pilota passada (a toro pasado), és molt fàcil de dir!
I per acabar, no us oblideu de rentar-vos les mans i no pas *netejar-vos les mans, i de practicar la distància física, personal o de seguretat, molt millor que no pas la distància social, que és tota una altra cosa!
