Arxiu de la categoria ‘General’

  • Coneixem els nostres barris?

     

    Aula l’H estrena una nova secció amb la col·laboració del CEL’H i el CNL de l’Hospitalet

    El d’avui és un article per informar-vos d’una nova secció al programa Aula l’H, de la televisió de l’Hospitalet, amb el títol De barri en barri, que pretén fer conèixer els barris de l’Hospitalet i que posa especial èmfasi en el nom de cadascun i la seva evolució semàntica i formal; és a dir, en l’etimologia, que s’ocupa de l’estudi de l’origen dels mots, en aquest cas dels topònims o noms de lloc. I és que a l’Hospitalet conviuen topònims tan antics com Bellvitge i altres de tan moderns com Granvia Sud!

    A la nostra ciutat trobem noms que ens remeten a un primer poblament, com Santa Eulàlia, a un tipus de sòl, com Collblanc, amb altres que ens parlen de la família que n’era propietària, com Pubilla Cases, de l’edifici que n’era principal, com la Torrassa, o de la continuïtat amb una altra via urbana, com la Gran Via de les Corts Catalanes de la veïna ciutat de Barcelona, a Granvia Sud.

    A banda d’aquests aspectes més històrics, l’estudi dels noms de lloc també té característiques  més convencionals, que responen a l’ús de les majúscules i minúscules per determinar el tipus de paraula, és a dir, si ens referim a un nom propi o a un nom comú. Així el nom dels diferents tipus de vies urbanes —carrer, avinguda, carreró, passatge o plaça— va en minúscula (són  noms comuns), però el nom específic d’aquella via l’escrivim en majúscula (són  noms propis) —carrer Major, avinguda del Torrent Gornal, carrer de Sant Josep—, encara que en altres contextos siguin noms comuns —torrent, riera, rambla, sant, casa/can, església, etc. Com veieu, tot un món de paraules que hem de saber escriure i pronunciar bé per fer barri i fer ciutat!

    El millor és, doncs, que seguiu els programes que s’emetran a l’espai Aula l’H, els dimecres a les vuit del vespre, dels quals ja s’han emès dos capítols que podeu veure aquí.

    Us animem a seguir-los i dir-hi la vostra!

    Article complet

  • Sortir endavant és recular

     

    Fent camí

    En canvi, tirar endavant és avançar. Anar per bon camí i fer via. Posar fil a l’agulla i som-hi. Trampejar (*buscar-se la vida), potser, però amb prou enginy per superar les dificultats. Enginy… i diccionari perquè moltes de les interferències que tenim es podrien resoldre fent una senzilla cerca al Diec o a l’Optimot. I és que la fraseologia és una de les baules més febles de la llengua perquè quan es popularitza una expressió d’una altra llengua costa déu i ajut recuperar la que teníem. 

    Desenganyem-nos: tot és més vell que la sopa d’all. No ens cal un *sortir endavant per fer el que hem fet des de fa anys i panys: sortir-nos-en, persistint. 

    Aquesta crisi que *estem tenint no és igual per a tots? *Estem vivint temps de canvis? *Estem veient que no hi ha res segur? o més aviat, tenim una crisi que no és igual per a tots, vivim temps de canvis i ens adonem que no hi ha res segur? La proliferació d’estructures forçades com aquestes —el present continu en verbs que ja indiquen un procés—, també és un signe dels nous temps. Els fets en present, si us plau, gerundis com menys millor. 

    Tirar endavant, en present, és el que fem en aquests articles, intentar desvetllar-vos la curiositat per aprendre i millorar el coneixement de la llengua, des de la quotidianitat, des del català que ara se sent i es parla, per usar-la millor, per ser-ne referents, petits diccionaris que fan via. 

    Article complet

  • Quina calorada!

     

    Corredor insubornable a punt de caure rodó

    Ja la tenim aquí. Sembla que la canícula de l’estiu s’hagi avançat unes quantes setmanes. Mitjan juny i quina calda. Fa un sol que estavella les pedres.

    De bon matí, camí de la feina ja sentim la xafogor; un cop a lloc obrim les finestres per por que no ens acubem i quan pleguem a mitja tarda, tres cruïlles de camí sota un sol de justícia ja és esport de risc, perquè podem caure rodons, rostits, escaldats o escaldufats.

    A la calor sufocant i humida, sense un bri d’aire, la xardor, s’hi pot afegir l’aire calent, el botorn per fer el ple. Aleshores toca buscar una ombra i no fer res: una marquesina, una terrasseta amb tendal o un recer on no hi toqui el sol.

      Recordeu que el sol a banda de tocar, pica, en el sentit que causa una sensació viva de cremor: Avui el sol pica de valent, i encara no som a juliol!

    Hi ha qui ho passa malament, li venen ofecs i si puja quatre graons ja esbufega. I és que “fer esport” a l’estiu és molt cansat; reinterpretant el poeta, si de dia ens ataca la mandra a la nit ens ataca el mosquit. Potser l’activitat més adequada és llegir, doncs!

    Ànims, que tot just acabem de començar💪 Bíceps flexionado Emoji — Significado, copiar y pegar, combinaciónes!

    Article complet

  • Farem rentadores a mitjanit?

    Arran del nou decret que ens apuja el preu de l’electricitat amb la pastanagueta de les hores vall, plana i punta, s’ha estès la broma que farem vida de gats; de dia dormirem i farem estalvi energètic, llevat de la nevera que ronca tot el dia, i de nit farem múltiples activitats elèctriques: engegarem rentadores, rentaplats, cuinarem, planxarem, escoltarem música, teletreballarem i farem servir tots els endolls de la casa.

    Quant a les rentadores, les poseu i canvieu de lloc cada cop que les feu servir?, o més aviat les engegueu i apagueu cada vegada? En català el verb posar té el significat principal de “fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat”. Ni posem taula, que la parem, ni posem rentaplats, que els engeguem.

    Engegar vol dir “fer que (una cosa) comenci a anar, a funcionar, a rutllar”; és a dir, engeguem l’aigua o la tele o l’ordinador. Encendre vol dir “fer que (una cosa) cremi, comunicar el foc (a una cosa), especialment amb la intenció de servir-se’n”; és a dir, encenem el forn o encenem el llum. També obrim llums, televisors i altres aparells elèctrics per dir on i els tanquem per dir off. Quant a fer, ja sabeu que en català gairebé tot es pot fer, les persones fem abraçades, els camps fan arròs, les vaques fan llet, jo no faig dos metres i les mestresses (homes i dones) de casa fan rentadores.

    I per acabar, no us deixeu entabanar per les hores vall, no fos cas que tingueu problemes amb el veïnat, que els gats no en tenen, de rentadores.

    Article complet

  • Va sortir rodó! 

     

    De vegades les coses surten molt bé, brodades, perfectes.i ens n’hem de felicitar. 

    De vegades surten malament, van a/de mal borràs o van aigua avall…. es malmeten, es perden, decauen, encara que ens hi escarrassem. 

    Però el món no és mai blanc o negre i tendim a l’anar fent, anar passant o anar tirant. I de tirar, tenim les expressions  tirant llarg, a tot estirar o tirant curt, sinònimes de pel cap alt i pel cap baix. De fet, les coses solen anar a més o anar a menys, millorar o empitjorar  (i no pas *a pitjor o *a millor) en una gradació constant.  

    Tot és qüestió de veure l’ampolla mig buida o mig plena! I amb aquest sentit tenim l’adverbi gairebé, que vol dir quasi       

    Que l’ampolla és gairebé buida?, què dius, si és gairebé plena! (i no pas *quasi bé)  

    De vegades encara que ens hi encaparrem i vulguem fer entrar el clau per la cabota, les coses són com són i no hi ha més cera que la que crema, i si tot no ha sortit rodó, gairebé! 

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog