Arxiu de la categoria ‘General’

  • Persones treballant al seu servei

    mantenimentAquest missatge, amb les lletres damunt la imatge corporativa, el trobem en algunes tanques de senyalització de ferrocarrils, carreteres, gasolineres, etc. i ens informa que hi ha algun servei o àrea fora de l’abast de l’usuari, perquè s’hi estan fent feines de manteniment. A sota encara hi pot figurar: “preguem perdonin les molèsties”.

    Què hi veiem, en aquest rètol? Primerament la falta de naturalitat. Ningú mai no diria aquestes frases i això és important des del punt de vista de l’eficàcia comunicativa. Tampoc no ens agrada el model de llengua: encarcarat i poc genuí. Hi trobem l’omissió d’elements gramaticals obligatoris a favor de la brevetat: l’oració subordinada (allò per a què preguem, en cas que haguéssim de pregar!) ha d’anar introduïda per un connector, així doncs hauríem de dir: “us preguem que…”. També per escurçar la frase, convertim l’oració de relatiu implícita “persones que estan treballant” en una forma de gerundi: “persones treballant”. A banda, s’hi perpetuen formes obsoletes;  ja fa molts anys que els llibres d’estil ens han animat a escriure amb el màxim de simplicitat i a abandonar les formes marcades: ningú no ha de pregar per a res, en tot cas (i en l’àmbit de l’administració), demanar o sol·licitar. Quant al “persones” sembla que obeeix a la moda igualitària de dir “persones” per tot; és clar que sempre millor dir això que no pas “mecànics i mecàniques treballant…”. I que facin feina a favor nostre —o d’alguns altres, ja que és “al seu servei”!— és també un aspecte molt discutible, però com que s’escapa del nostre àmbit d’estudi ho deixarem estar. En qualsevol cas, amb un “treballs/tasques/operacions de manteniment, perdoneu les molèsties“, en tenim ben bé prou.

    Cal ser més àgil, doncs, a l’hora d’escriure missatges informativament rellevants si volem que la gent ens faci cas i que la llengua usada no sembli treta del museu dels horrors. La comunicació és tota una altra cosa!

    Article complet

  • Ho heu pescat?

    jugar a tocar i a pararL’explosió semàntica del verb *pillar creix com els bolets a la tardor. Volem pensar que serà una moda perquè fins fa quatre dies ningú que fes més de dos pams no deia *pillar; per tant, gaire necessari no deuria ser. Si una paraula cal, és benvinguda i s’adopta/s’adapta ràpidament, tal com passa amb molts termes, però assumir col·loquialismes d’altres idiomes en lloc de formes que s’han dit tota la vida només serveix per empobrir la llengua de destinació.

    Però tornem a l’inefable *pillar. Jugar *a pillar en català és jugar a tocar i a parar i *pillar és atrapar, agafar, enxampar pescar. Quan enxampem un nen fent una cosa que no hauria de fer, li diem: “T’he pescat!”

    A banda de l’ús que en fa la canalla tenim el *pillar dels grans, sovint acompanyat del no menys nefast *liar: No ho pillo, ets una lianta.  No et pillo; m’estic liant.  

    Aviam què us semblem les nostres propostes! No et segueixo, no ho he pescat, no tenganxo, no t’entenc, m’he perdut, m’he quedat igual, no sé de què em parles, jo, ni idea, estic in albis/a la lluna de València, segons els casos i el registre.

    *Liar-la és fer-la bona/grossa, cagar-la, fotre-la com un cove, fer un disbarat, armar-la, empatollar-se. Un *lio és un embolic, un mullader o un merder  i qui s’hi dedica ensarrona, embolica, entabana, engalipa o embrolla. I encara més, el tabac de *liar és tabac picat o picadura i de *liar tabac en diem cargolar tabac.

    I per acabar com n’hem dit sempre de l’aquí te pillo aquí te mato? Doncs… dit i fetanem per feina, arribar i moldre, fer-ho en un pim pam i fot-li que som de Reus! 

     

     

     

    Article complet

  • Informeu-vos-en, apunteu-vos-hi, inscriviu-vos-hi, us n’informarem, us hi inscriurem, us hi apuntarem, informeu-vos-en…

     

    connecta't - lh

    Darrere del verb, en català separem els pronoms febles amb guionets. De combinacions de pronoms n’hi ha per donar i per vendre (tal com podem veure si consultem les publicacions sobre pronoms febles del CNL Sabadell, tot i que en parlar sovint les simplifiquem (informeu-se’n, apunteu-s’hi, inscriviu-s’hi). Si els pronoms poden apostrofar-se entre ells o amb el verb els apostrofem: guarda’n, guardeu-ne; anem-se’n (col·loquial), anem-nos-en (formal).

    Quant als elements que substitueixen, recordem que els complements preposicionals (els que exigeix el verb perquè tingui sentit ple) han d’explicitar-se sempre en català amb els pronoms en/hi depenent de la preposició que els introdueix, així:

    Informeu-vos de la matrícula dels cursos de català: informeu-vos-en

    Apunteu-vos-als cursos de català: apunteu-vos-hi

    Inscriviu-vos als cursos de català: inscriviu-vos-hi

    Així doncs, us esperem a partir del dia 9 de setembre, de 9 a 13.30 h i de 15.30 a 20 h, al CNL, per informar-vos de l’oferta de cursos de català per al primer trimestre del curs. Podeu consultar els horaris dels cursos clicant aquí!

    Article complet

  • Anem-nos calçant, veïnes i veïns, nenes i nens, àvies i avis…

     

    que-igualtat-dones-del-genere_ARAIMA20141028_0038_5Aprofitant que després de les últimes eleccions municipals són moltes les dones que han estat escollides alcaldesses, avui volem fer alguna revindicació feminista i, també, gramatical.

    La forma anglesa empowerment, és en català apoderament, que deriva del verb ja existent en català, apoderar. En canvi, no existeixen ni el verb *empoderar ni el derivat *empoderament (forma prevista en castellà). Aquest terme es refereix al procés pel qual una persona o grup social adquireix els mitjans i la consciència necessaris per enfortir el seu potencial social, polític i econòmic.

    En l’àmbit de la política i la sociologia es parla de gènere quan volem referir-nos al sexe (tret biològic distintiu) en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats; és a dir, allò de metge per a nen i infermera per a nena. Partint d’aquí, l’enfocament de la perspectiva de gènere pretén arribar a la igualtat real de drets i deures.

    I com podem visualitzar en el discurs un grup secularment marginat, com ara el de la dona? La solució més fàcil ─i que tothom s’hi ha apuntat─ ha estat farcir el discurs de dobles formes (veïns/veïnes; nens/nenes; tutors/tutores…) o de parlar sempre de persones (que inclou homes i dones) de tal manera que un “Totes al parlament!”, no s’ha de llegir de manera exclusiva, sinó que es refereix a persones. Com a professionals de la llengua considerem que se n’ha fet un gra massa i que s’ha forçat la gramàtica. Recordem que el català és una llengua marcada quant al gènere i el nombre que aplica la regla de concordança segons la qual un masculí i un femení singular concorden en masculí plural (forma no marcada). La solució passa més aviat per pensar d’una altra manera, en termes de metgessa i infermer, i per dignificar les feines socialment feminitzades (les d’atenció i cura de les persones) que no pas a posar dobles formes constantment. Sindicats, administracions, estudiosos de la llengua i col·lectius professionals han elaborat una Guia d’usos no sexistes per evitar usos discriminatoris en el discurs, sense caure sistemàticament en el recurs a les dues formes (ja sigui abreujades o no) que enfarfega el text i té molts problemes a l’hora de practicar substitucions pronominals i concordances. Només us n’hem fet una pinzellada, però tal com pinta la legislatura, millor que en consulteu tot el document:

    http://llengua.gencat.cat/permalink/c2f7c918-5382-11e4-8f3f-000c29cdf219

     

    Article complet

  • *A voltes amb la llengua / a vueltas con la lengua

    lego-352113_640El sant tornem-hi que la llengua catalana sigui la vehicular (caldria veure si és ben bé així) en l’ensenyament a Catalunya segons la LEC (Llei d’Educació de Catalunya, 2009) i això vulneri els drets dels infants que parlen altres llengües (més ben dit, la llengua espanyola) és un tòpic constantment brandat des del govern de Madrid i el poder judicial. En castellà diríem allò de “qué cansino”. En català podríem dir que aquesta cançó de l’enfadós ja passa de taca d’oli (i altres expressions més col·loquials que segur que us vénen al cap).

    El sistema d’immersió aplicat a Catalunya permet que nens amb llengües diferents a la parlada per la comunitat lingüística receptora facin l’ensenyament obligatori (i també el de 0 a 3 anys) en aquesta llengua per tal que l’aprenguin des de ben petits. Val a dir que la majoria dels nanos de molts municipis de l’àrea metropolitana només senten el català a l’escola, ja que la presència d’aquesta llengua en determinats grups de població i sectors d’activitat és mínima. Per tant, el sistema d’immersió és completament indispensable si creiem en la igualtat d’oportunitats i si volem formar una única comunitat de catalans. Aquest sistema, que qualsevol pare voldria si es practiqués en anglès, s’ha demostrat útil entre la canalla nouvinguda i ha afavorit la integració d’aquest nanos i la seva promoció; a més de garantir el futur del català!

    Avui, potser perquè n’estem fins al capdamunt, no ens ha sortit un Rubricatus lèxic ni sintàctic. La llengua catalana no té el mateix nivell de coneixement i ús que el castellà en molts àmbits, encara que està reconeguda com a llengua pròpia de Catalunya, juntament amb l’aranès. Si volem revertir la situació d’inferioritat, calen polítiques clares de promoció i foment, especialment en els mitjans i l’ensenyament. Tot el nostre suport, doncs, a la immersió lingüística a Catalunya.

    Quant al títol, és fruit d’una traducció automàtica d’aquestes que tant sovintegen en els mitjans de comunicació catalans. Per què pensar en català directament si sempre podem traduir del castellà? Un partit polític que no disposava del programa en català s’excusava dient que encara no els havien portat la versió catalana, que s’havia endarrerit; així doncs, bilingüisme és saber pensar dues vegades o és pensar en una llengua i, si cal, ja ens ho farem traduir?

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog