Arxiu de la categoria ‘General’

  • El 21 del XXI

    Aquest 21 del XXI sembla el de la cançó de l’enfadós, que la queixa, de tant sentir-la, enutja qui l’escolta.

    Amb els canvis, tot trontolla. Com ens sentim, ens espanta, ens enrabia, n’estem al marge? Avui us proposem algunes maneres de parlar-ne. Som-hi?

    Hi ha qui opta per fer-se el distret, el desentès o l’orni, fer com qui no ho sent —mira a una altra banda, que en diuen ara— o com qui veu ploure, que ves a saber si les coses s’arreglen soles no hi perdéssim massa temps. Encantats, enzes, sòmines o simplement barruts? Mascareta, i de bon grat.

    Hi ha qui hi fica la banya, s’hi entossudeix i se’n surt. Això és una murga però s’ha de ser pragmàtic! Mascareta?, n’ha fet el disseny, també!

    Hi ha qui està a punt de fer una trencadissa perquè l’han tret de polleguera. Murri i emprenyat treu foc pels queixals, s’enrabia, es revolta. Ai, si pogués conspirar ara que està tan de moda! Mascareta, jo?

    Al llarg dels mesos segur que hem tingut moments de tot! Ànims i endavant. I recordeu que una bona forma d’ocupar-nos i preparar-nos per als canvis és la formació, sempre.

    Article complet

  • (No) relacions forçades

    El 2020 és l’any del com a casa enlloc. Si mai havíem preferit no veure’ns amb en Tal ni compartir amb en Tal Altre, aquest any ni fet a mida. No ha calgut excusar-se abans de dir que no. No vindrem.

    I que la situació és anormal ho veiem en el niu de formes que tenim per dir que sí, que vindrem, que ens relacionem. El per donar i per vendre, l’a gavadals, la munió, el fotimer, el qui-sap-lo, la gentada i el fart de cosins, enguany posposats sine die.

    Amb els parents ens hi avenim, del verb avenir-se, que vol dir congeniar, posar-se d’acord: Amb els germans ens avenim molt.

    Altres formes són l’adjectiu avinent, que vol dir de fàcil accés: Un lloc avinent de parar-hi. I també, de bon tracte: És una persona molt avinent, s’hi pot confiar. I la construcció fer avinent, que vol dir anunciar, recordar: Us faig avinent que aquest Sant Esteve només hi ha canelons per a deu persones!

    Diem que amb la sogra o la cunyada ens hi fem, ens entenem prou bé i que ella n’està molt dels nets o dels nebots.

    També utilitzem entendre-s’hi per referir-nos a la manera de veure amb claredat una situació per actuar-hi en conseqüència: T’hi entens? No, no me’n surto. Amb tants procicats no m’hi entenc ni gens ni mica!, i no pas, *no m’hi aclaro ni gens ni mica (*aclarar no és una forma catalana i aclarir —1a persona: aclareixo— vol dir fer més clara alguna cosa o treure el sabó de la roba, esbandir).

    Sigui com sigui, pocs, però ben avinguts, us desitgem un bon Nadal i una bona entrada al 2021 🙂.

     

    Article complet

  • Què seria la llengua sense foteses?

    “Fa de mal dir però… “ (i descobrim una cosa que només es pot dir a cau d’orella)

    Dit així ja ens adonem que qui diu això sent vergonya, que ens ho diu a contracor. El llenguatge col·loquial diu molt de nosaltres: d’on som, amb qui parlem i de què, amb quina intenció… El llenguatge formal, en canvi, vol impedir els malentesos. Fora subjectivitat, fora matisos i sinònims!

    El col·loquial és la mare del ous, dit així, en col·loquial. Ja en parlàvem fa unes setmanes, però arran de l’article d’Enric Sierra a Vilaweb hi tornem. Per aprendre el col·loquial s’hi ha de viure, sense col·loquial no som res.

    Dormir, parlar? Sabem veure les diferències entre endormiscar-se i clapar? Entre esgargamellar-se i xiuxiuejar? Entre empatollar-se i dir ras i curt? Hauríem de tenir prou repertori i intuïció lingüística per triar entre bramar, xisclar o cridar. O per alternar un esperar per florir-se, un tenir una addicció per no poder-se’n estar, un criticar per deixar com un drap brut, un abandonar per deixar córrer, un estar en xoc per no poder-se’n avenir, un no atrevir-se per no veure-s’hi amb cor, un afalagar per llepar el cul o raspallar. I atesa la interferència del castellà, especialment en aquest registre, que bé aniria si poguéssim substituir un *vejestorio per un xaruc, un *cansino per un llauna o un tocacampanes, un *sonsacar per treure del pap, furgar o burxar, un ser un *vago per ser un dropo, un mandrós o un esquenadret.

    Tenir un bon repertori lèxic i fraseològic, ens fa més rics a l’hora de parlar. Són foteses? No pas, la col·loquialitat ens fa més agradable l’existència i ens assegura el futur de la llengua.

    Article complet

  • Una vida dedicada a l’ensenyament

    Lluís López del Castillo (1938-1918), fill de pares murcians, de petit corria i jugava als carrers de la Torrassa mentre els seus pares tenien cura del negoci. Als anys 40, malgrat la repressió franquista i la prohibició explícita del català en els àmbits acadèmics, escolars i institucionals, el català era una llengua d’ús social i en Lluís la va aprendre d’aquesta manera; usant-la. La seva història, com la de Francesc Candel i molts altres, ens fa veure com el català ha estat sempre una llengua de cohesió i integració social.  

    Aquesta setmana la Biblioteca Tecla Sala inaugura una exposició sobre aquest pedagog, filòleg, docent i investigador incansable. Professor de la Universitat Autònoma i col·laborador de Cavall Fort, va ser un dels pioners en l’elaboració de manuals per a l’ensenyament del català als xiquets, com ara amb els entranyables Faristol, il·lustrats per Pilarín Bayés.   

    Entre nosaltres és conegut per les seves aportacions en el camp de la sociolingüística aplicada, en què va reflexionar sobre la llengua estàndard en el llibre Llengua standard i nivells de llenguatge  (1976), amb la primera aproximació a Catalunya del concepte anglosaxó standard i de la variabilitat associada als nivells de llenguatge. Com a docent, va aportar una visió sociolingüística a l’aprenentatge de la llengua i va situar l’aprenent al centre de la tasca educativa.  

    Amb aquesta exposició les biblioteques de la ciutat i el CNL volem expressar-li el nostre agraïment. Us convidem molt i molt a visitar-la! 

      

     

    Article complet

  • La certesa del futur

    Endevinar el futur no és a les nostres mans, però expressar-lo amb correcció sí.

    Malgrat que tot sembli incert i provisional, heus aquí algunes veritats sobre el futur. 

    Amoïnats com estem, si en una assemblea amb torns de paraula sentim que el moderador diu: “Ara *va a parlar la representant dels Borinots”, gairebé que toquem el dos perquè comencem malament. En canvi ens engrescarà l’ànim si diu: “Ara parlarà la representant dels Borinots” i vinga aplaudiments; és a dir, la perífrasi anar a + infinitiu per expressar una acció futura no és català. Si a mitja xerrada m’han trucat i jo badava —o tenia el mòbil silenciat, tal com ha de ser—  pendent de la intervenció dels Borinots, en adonar-me’n puc dir: “Ara li truco” o “Ja li trucaré més endavant”, però déu me’n guard de dir: ”Ara li *vaig a trucar”. I si acabada l’assemblea hem d’enllestir per marxar esglaonadament, el moderador ens ha d’instruir dient: “Ara recollirem les cadires i farem una filera per sortir un rere l’altre” i això ens donarà molta més seguretat i empenta que no pas si diu: “Ara *anem a recollir les cadires i *anem a fer una filera per sortir un rere l’altre“. 

    No ens cal la bola de vidre per saber que el futur s’expressa en futur (i depenent del context en present). Que cap mal aprenent del llenguatge administratiu —aquelles formes tan pesades com incorrectes a l’estil de l’*anem a procedir a la lectura de l’acta…— no ens destaroti l‘expressió del futur, no creem més incerteses ara que ja n’hi ha tantes. 

     

     

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog