Arxiu de la categoria ‘General’

  • Acabarem marejats!

    Els dervitxos, mestres a donar voltes

    Si busquem fer una volta al DIEC (dins l’entrada volta) hi trobem els significats següents: distanciar-se de la línia més curta (aquest autobús fa molta volta); fer un passeig (anem a fer una volta abans de sopar); girar fins a prendre la posició oposada (fes la volta, vejam com et queda el pantaló del darrere) i  com a darrera accepció meditar molt sobre alguna cosa (no puc deixar de donar-hi voltes, estic molt capficada!).

    L’expressió donar-(hi) una volta, la majoria de les vegades equivocant-nos de pronom, ara s’utilitza estirant fins al límit aquest últim sentit: capgirar alguna cosa, rumiar-hi, refer-la, repensar-la, etc. La substitució es fa amb el pronom hi i no pas amb l’indirecte li. “No ho veig clar, hi donem una volta i en parlem en uns dies”, i no pas: “No ho veig clar, *li donem una volta i…”. Pronom a banda, hauríem de dir: “No ho veig clar, hi pensem novament i en parlem en uns dies.”

    Aquest ús figurat de donar una volta —avui mateix un anunci ens parla de donar la volta als nostres entrepans, com si fossin mitjons!— mostra una tendència a fixar maneres de dir més fàcils i a arraconar-ne altres de més habituals. Seguir aquestes modes no és una bona pràctica perquè la llengua hi surt perdent (empobriment de la sintaxi, del lèxic, preferència per les formes més acostades al castellà, interferències, etc.).

    Com més va més parlem amb expressions crossa. Així *amb la que està caient (tal com van les coses, ara que van maldades, ara com ara, sempre plou sobre mullat), *cal posar en valor (valorar, fer valdre, reivindicar) o cal posar sobre la taula (parlar-ne, plantejar alguna cosa, debatre), també s’usen sense solta ni volta!

    Article complet

  • El que hem après

    Aquest d’avui és l’últim Rubricatus des del confinament, és a dir, des de casa, tot esperant trobar-nos amb vosaltres, presencialment i sense demanar hora (allò que ara tothom en diu cita prèvia!), ben aviat.

    I ara, més enllà de la fase zero, quins són els tòpics?

    Doncs… abaixar la guàrdia o *baixar la guàrdia? Només ens cal consultar el DIEC per veure que apujar o abaixar són verbs que demanen un agent (CD) i que volen dir fer que una cosa ascendeixi o descendeixi un graó més amunt o més avall: apujar el volum, apujar els preus, apujar el nivell… En canvi, sense adjunt, el volum, els preus, el nivells o els riscos d’infectar-nos pugen/baixen, en què l’element obligatori és el subjecte de la frase.

    I què en penseu *d’anar a millor o de millorar? La construcció anar a + millor/pitjor no ha de bandejar els verbs millorar o empitjorar, que són els de tota la vida.

    *La anormalitat o l’anormalitat? Fins a la nova Ortografia catalana de l’IEC l’article femení la no s’apostrofava davant de mots precedits del prefix negatiu a-, com ara anormalitat. Així, s’escrivia la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat. Però si el text és escrit ja veiem (llegim!) si parlem de la normalitat o l’anormalitat; per tant, l’excepció a la regla d’apostrofació no hi cal. Ara bé, quan parlem, si volem, podem remarcar les dues a per evitar l’ambigüitat. La preposició des’apostrofa, com abans, en qualsevol cas: vivim en condicions d’anormalitat.

    Per acabar, la perífrasi de gerundi estem treballant s’està imposant de bracet de l’anglès (el present continu amb –ing), tot i que en català preferentment utilitzem el present simple, per parlar de l’ara i aquí. Estem d’obres/Obrim dilluns!, etc. Les formes prefixades sovint estrafan la llengua col·loquial i els registres. Abans d’escriure un rètol, pregunteu-vos: com ho diria jo? I no pas, com ho diuen ells?

    I quan pregunten a un polític sobre un tema enrevessat, què contesten? Doncs sovint *ho estem treballant, en lloc de hi estem treballant/hi treballem (perquè és el pronom hi qui substitueix un complement de règim verbal). Treballem en la mobilitat/treballem per poder-nos moure sense riscos; és a dir:hi treballem/hi pensem/hi rumiem. I recordeu, malgrat tots els malgrats, de tot se n’aprèn!

    Article complet

  • Fase vinent? A poc a poc i bona lletra

     

    Segons la nova gramàtica de l’IEC, del que abans en dèiem complements circumstancials —i que si recordeu era una mena de calaix de sastre per classificar la manera, la causa, el temps, el lloc o el propòsit d’una predicació—ara en diem adjunts i són complements optatius que aporten informació sobre alguna circumstància que envolta l’oració. Els agents, en canvi, són participants necessaris de l’oració i fan les funcions imprescindibles de subjecte, complement directe, complement indirecte, atribut…, sense les quals el verb coixeja.

    En l’apunt d’avui, us volem recordar alguns d’aquests adjunts que de vegades diem malament o que no tenim prou presents.

    A mesura que es redueixin els contagis passarem a la fase següent (*a mida que)

    La represa de les activitats s’ha de fer a poc a poc (*poc a poc)

    Visitarem els padrins tan aviat com puguem, com abans millor (*lo abans possible)

    Anirem a Menorca tan bon punt hi permetin viatjar

    Sortirem a les vuit tocades (quan ja hagin tocat les vuit/quan ja en passin uns minuts)

    De mica en mica es va revifant (*mica en mica)

    S’ha de poder fer tests ràpidament i eficaçment/ràpidament i eficaç (*ràpid i eficaçment)

    Hi ha pol·len escampat pertot (arreu)

    No hi ha farina enlloc

    Jo em llevo d’hora, però sortir a les sis és molt aviat!

    S’ha de refinançar la sanitat, tant sí com no/de totes totes/peti qui peti/costi el que costi (*si o sí)

    De sobte/de cop i volta van sortir corredors de sota els pedres (*de repent)

    Tal com van predir els epidemiòlegs, haurem de fer vacances al balcó! (*tal i com)

    Article complet

  • En línia

    Comencem el maig… confinats!
    I què hi fem a casa? Més enllà del teletreball (us recomanem aquest apunt sobre les diferències entre treball i feina) i la cura personal i familiar, com omplim les hores ara que ens estem a casa?
    Doncs amb xats grupals, videotrucades, videoconferències, formació en línia, webinars… I això què és? Doncs el webinar, que hauríem de dir seminari web o seminari en línia, cosa que ja ens fa molt més transparent el significat, és un anglicisme que es refereix a un “seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia, que es pot seguir, en directe o en diferit, a través d’un web”.
    Tot i que costa trobar continguts en línia en català, ja que amb l’argument de la màxima difusió es recorre sistemàticament a l’espanyol (per exemple la UOC), cal una aposta clara per la nostra llengua a les xarxes. És ben preocupant que els professionals del país no optin per la llengua… del país. Si els continguts són prou atractius perquè persones d’arreu hi tinguin interès, ja hi haurà qui els subtituli (Google mateix ho ofereix) o en faci resums en altres llengües. Si renunciem a exercir de catalanoparlants en els àmbits de la recerca i el coneixement, anem pel pedregar. El català no hauria de ser l’excepcionalitat en un mar de recursos en línia fets per professionals catalans.
    Quant a aspectes de llengua, us recordem que les classes no es realitzen sinó que es fan, que sortosament una experiència és una vivència que ens deixa una empremta duradora, cosa que no aconsegueix cap plataforma digital (ara que vivim en el món de les experiències Teams o Zoom); que si tot això ens costa vol dir que no ens hi entenem i no pas que no ens *hi aclarim; que davant la necessitat les coses no urgeixen, sinó que calen; que no organitzem *events, sinó actes, trobades o el que sigui; que els canvis no s’esdevenen *de repent sinó de sobte, de cop i volta, d’improvís (i no pas *es donen de pressa, que vol dir la manera com les donem a algú altre), i que el procés de desconfinament no ens l’haurem de prendre *sí o sí *en sèrio, sinó tant sí com no, vulguem o no vulguem, de debò i seriosament.

    Article complet

  • Però ja sabem tots què és una era?

    Parlar de llengua catalana i no parlar de correcció, de sociolingüística o de drets, sinó de creació i edició ens sembla tan necessari que avui ens en fem ressò en el nostre blog.  

    Les tasques del batre a l’era

    La paremiologia és l’estudi dels refranys i les frases fetes. L’experiència feta coneixement compartit i, alhora, llengua i cultura. Una manera de viure i de veure el mon. Un gran recurs que ara Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) posa al nostre abast: el coneixement tradicional (oral i escrit), en línia, a través de més de 10.000 refranys catalans de tot el domini lingüístic. 

    La PCCD és una eina de consulta, accessible des de qualsevol dispositiu mòbil, que recull les expressions figurades de la llengua catalana des dels orígens fins a l’actualitat: locucions, frases fetes, refranys, proverbis, citacions, embarbussaments, etc. Ara que amb 400 paraules ja anem tirant, la meitat de les quals són de la colla del vale, ok i és molt fort, saber que cada experiència té una expressió lingüística ens ajuda a enriquir els nostre cabal lèxic, a ser creatius a l’hora de comunicar-nos i a passar-nos-ho bé!  

    Segur que coneixeu algunes de les 100 dites més habituals. Dieu mai que el sabater és el més mal calçat?, que caldera vella bony o forat?, que tants caps tants barrets?, que qui oli remena els dits se n’unta? que els textos s’assemblen a les olles?, o que a boca tancada no entren mosques? A quines situacions ho apliqueu? 

    Però el nostre refrany més popular és  qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, que va quedar el primer (amb 584 recurrències i 96 variants formals) en un concurs que es va proposar el 2010, als usuaris de xarxes, per escollir el top ten actual dels refranys catalans. El recull incloïa la geolocalització de cada dita, confegint en un mapa una autèntica paremiologia tòpica!   

    Us deixem també l’enllaç a l’entrevista que Vilaweb ha fet a l’autor del recull, Víctor Pàmies, que hi té una autèntica flaca! 

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog