Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • Res no *dóna igual!

    abraçada

    Avui reprenem l’apunt anterior per veure més construccions verbals poc genuïnes. Per exemple, les formes *da igual, *em dóna igual o*és lo mateix, que diuen a tort i a dret els adolescents quan se’ls pregunta per alguna cosa, són correctes en català?

    En català, les coses tant se’ns en donen, ens són iguals, no ens importentant ens fan, i en un registre encara més col·loquial  se’ns en foten, ens la bufen o ens la porten fluixa: No t’amoïnis, m’és igual/tant li fa/no ve d’aquí…

    Recordeu que vam comentar que en català fèiem moltes coses? En canvi, donar donar… només donem de manera literal. Donar és un verb transitiu i, majoritàriament, vol dir proporcionar una cosa material; per tant, com ja vam dir, res de *donar petons ni *abraçades (fer petons i abraçades) i encara menys *donar-se o *donar-se l’un a l’altre. Per exemple:  M’he *donat contra el cantell del prestatge: m’he picat/m’he fotut un cop contra el cantell del prestatge, Si em *dónes, m’hi tornaré: Si em piques/si em pegues/si em toques, m’hi tornaré!

    Altres usos incorrectes: Aquestes imatges *donen que pensar: fan pensar/fan reflexionar, M’ha *donat un mareig: m’ha agafat un mareig

    Parlar bé no costa pas més que parlar malament. Només cal evitar recórrer sistemàticament a les traduccions literals i, sempre que puguem, consultar el diccionari per veure les accepcions que recull cada paraula.

     

    Article complet

  • Dit i fet

    moneda5_cruz

     

    En català,

    Quan ens esforcem al màxim per aconseguir una cosa diem que fem mans i mànigues.
    Quan no ens agrada allò que ens diuen fem com si sentíssim ploure o ens fem els sords o fem l’orni.
    Quan molestem algú per evitar que se’n surti, li fem la llesca o li fem la guitza.
    Quan anem molt mudats i cofois fem patxoca.
    Quan ajudem algú li fem costat.
    Quan no veiem una cosa clara diem que fa pudor de socarrim.
    Quan hem de resumir alguna cosa ràpidament en fem cinc cèntims.
    Quan ens sobreposem a una adversitat fem el cor fort.
    Quan dissimulem fem els ulls grossos.
    Quan tenim relació amb alguna persona ens hi fem.
    Quan alguna cosa ja ens va bé diem que fa el fet o que ens fa el pes.

     

    I per acabar, moltes expressions que en castellà es construeixen amb el verb donar, en català ho fan amb el verb fer: fer un petó/una abraçada (dar un beso/un abrazo), fer una encaixada (dar un apretón de manos), fer llàstima (dar lástima); fer fàstic (dar asco), fer classes (dar clases), fer la impressió (dar la impresión)…

    Fet i fet, millor fer que no desfer!

     

    Article complet

  • Contemplar contemplar… només les estrelles!

     

    estrella

    Què en penseu de la frase: *la Direcció no contempla una ampliació de plantilla a curt termini?

    Tot i que molt usual, el verb contemplar no té en català el sentit de tenir en compte, preveure, imaginar, pensar

    Vegem-ne la definició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).

    Contemplar  v. tr. 1 Esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista. Contemplar els estels.               Contemplar el paisatge. Contemplar una imatge. 2 Donar (a algú) tots els gustos, totes les satisfaccions. Viu                 allí contemplat de tothom.

    Segons el el document Terminologia jurídica i administrativa del Departament de Justícia, el verb castellà contemplar es tradueix en català per: preveure, incloure, establir, tractar de, recollir expressar, indicar (tenir en compte), prescriure, disposar, donar compliment (ordenar)…

    Així doncs, hi ha moltes possibilitats per resoldre aquesta errònia ampliació de significat del verb contemplar; per exemple, la Direcció no preveu una ampliació de plantilla a curt termini.

    Un altre cas d’interferència amb el castellà el tenim en el verb recolzaren una frase com ara: *Les associacions de veïns recolzen aquesta iniciativa.

    Consultant novament el DIEC ens adonem que, contràriament al castellà apoyar, recolzar només vol dir repenjar, sostenir-se o descansar sobre un suport. Així doncs, el verb recolzar no vol dir advocar per alguna cosa, mantenir-la o defensar-la. Amb aquest sentit, l’expressió més adequada és donar suport. Per exemple: Les associacions de veïns donen suport a aquesta iniciativa.

    Així, cal distingir entre el verb recolzar, que té el significat estar aguantat, i l’expressió donar suport, que té el sentit de defensar, ajudar o estar-hi a favor.

    Article complet

  • Anar fent

    Let Us Reminisce On Yesterday

     

    Avui farem un apunt sobre lèxic, que és la part de la gramàtica més creativa i, també, la més divertida. Aviam si us agrada!

    Les frases fetes remeten a situacions repetides i quotidianes, a solucions de problemes coneguts i, en això, ja està tot inventat!  Vegem-ho.

    Quan algú o alguna cosa es troba en una situació difícil diem que té mala peça al teler; és a dir, que aquest algú difícilment se’n sortirà o en sortirà ben parat.

    Si alguna persona s’ha excedit en alguna cosa, normalment inconvenient, diem que n’ha fet un gra massa.

    Quan hem d’evitar alguna cosa per perillosa o arriscada, diem que ens n’hem d’estar o ens n’hem de guardar prou. I també sentireu dir, sobretot a la gent gran, l’expressió Déu me’n guard!

    També, quan preferim fer alguna cosa diem que ens estimem més fer-la i quan lamentem haver-la fet diem que ens sap greu

    Si trobem que alguna cosa és excessiva diem que ja passa de taca d’oli i, encara més, si no és prou clara diem que fa pudor de socarrim.

    Quan algú es fica on no el demanen en pot sortir escaldat i és que no tot surt rodó i de vegades les coses van de mal borràs.

    Tot fa pensar, doncs, que la millor recepta és la de l’anar fent; és a dir, la sàvia frase feta que qui dia passa any empeny.

    Article complet

  • Presentació

    riu-llobregat-20110316

    Per què un blog d’assessorament?

    Perquè volem difondre més i millor alguns aspectes de la normativa i l’ús del català poc assimilats, a través d’un canal que permeti als usuaris dir-hi la seva, tot proposant preguntes i reflexions.

    I per què Rubricatus?

    Perquè som de l’Hospitalet de Llobregat i creiem que la toponímia, l’estudi del noms propis del territori, és important per establir la identitat de les persones que hi viuen. El topònim Llobregat, que forma part del nom el nostre municipi, prové del llatí clàssic Rubricatus, que vol dir enrogit. Aquest nom llatí apareix escrit per primera vegada per referir-se al Llobregat en les obres de dos autors llatins del segle I dC, el geògraf Pomponius Mela i l’escriptor Plini el Vell. Aquest color vermell és degut a la presència de partícules d’argila en suspensió, que contenen òxids de ferro, i és habitual en el riu després de fortes pluges.

    Així doncs, un blog de l’Hospitalet de Llobregat per als parlants d’ahir, els d’avui i els nous parlants de la ciutat.

    Seguiu-nos!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog