Arxiu de la categoria ‘Lèxic’

  • De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó

    Sant Joan és una de les principals festes dels Països Catalans, una manifestació de cultura popular que combina els rituals pagans al voltant del solstici d’estiu amb la data del naixement de Joan Baptista. Any rere any, la Flama del Canigó encén les fogueres de tot el país encara que aquesta revetlla no ho puguem viure a peu de carrer sinó a través de la pantalla. Adaptar-se o morir. Temps de pantalles.

    Parlem del temps?

    No pateixis, hi ha més dies que llangonisses, qui dia passa any empeny; tal dia farà un any; temps a venir tornarem a fer-nos petons per saludar-nos, cops de colze, només de tant en tant (i no pas, *de tant en quant).

    Els dimecres faig voluntariat, però dimecres no, que és Sant Joan (amb article, indica periodicitat; en canvi per parlar de dimecres vinent ho fem sense article); la revetlla cau a començament de setmana (també en plural: a començaments de); farem vacances a mitjan juliol/a mitjans del mes de juliol (en plural, amb preposició i article); l’endemà (que es refereix al dia posterior al dia de què parlem) és dijous i d’avui en vuit, dimarts; a trenc d’alba encara n’hi haurà que no hauran anat a dormir, i jo que a la una (sense apostrofar) ja peso figues!

    Per Sant Joan sembla que el dia s’aturi, perquè els solstici d’estiu és el de la nit més curta de l’any. Que la distància no ens faci perdre el caliu de la festa ni la tradició de la coca, que d’aquesta sí ens en deixen prendre tanta com vulguem

    Article complet

  • Clicant clicant, surt la feina

     

    Vuit del matí, una fantàstica jornada de teletreball ens espera. Som-hi?

    L’escriptori a casa

    Asseguts davant l’ordinador cliquem a/sobre/damunt obrir, fem clic a guardar, teclegem la contrasenya, desem, guardem, compartim, enllacem, arrosseguem o carreguem un document i… sis hores més tard, donem per feta la feina!

    Així doncs, donar donar poca cosa… El problema és que tendim a dir donar per tot: *donem a obrir, *li donem al botó, *li donem a la icona, etc. I també el famós *no em dona temps, que omple les pàgines de l’apartat de queixes! El temps és nostre, recordeu, no ens el poden donar ni prendre mai. El tenim, així que millor queixem-nos que ens en falta o que no en tenim prou.

    Per tant, allò que en anglès seria click or tap (tocar amb els dits o fer un toc damunt una pantalla tàctil, com ara la del mòbil o la tauleta) és ras i curt en català clicar. Penseu en els vostres tutorials, com ho diuen? Per ajudar-vos, us passem aquest recull de termes informàtics elaborat per Softcatalà amb la supervisió del Termcat.

    Pitjar, prémer o polsar serien altres verbs més generals que indiquen aquest moviment però no són usual en l’àmbit de les TIC: pitgem o empenyem una porta per obrir-la, premem una fruita per treure’n suc (i d’aquí l’espremedora i no pas *l’exprimidor) o polsem el comandament per engegar l’aire condicionat.

    Feina feta, doncs, i com estem? *Desquiciats, *apurats o més aviat atabalats, farts, curts de temps, estressats, inquiets, passant un mal tràngol, trasbalsats o amoïnats, i desitjant que arribi la fase dels cafès presencials a l’oficina?

    Donc això, no us hi feu mala sang que tot arribarà.

    Article complet

  • Per treure’n l’aigua clara

     

     

    La font de la plaça del Repartidor

    L’aigua raja, brolla, regalima, s’escola. Canelles i brocs, esquitxos.

    Salts d’aigua, sallents, gorgs i basses, ulls i olles, clots i solcs.

    Les marines i maresmes, els aiguamolls, amarats d’aigua; els estanys i estanyols, les llacunes, plenes d’ocells.

    Glaç i gel, rosada i gebre, aiguaneu i calamarsa. Aiguats i rubinades.

    L’aiguavés de la teulada, la gàrgola i la canonada, degotalls i goteres, tolls i bassals. Xip-xap.

    Rius i rierols, torrents, rieres i rials, rambles, barrancs, xaragalls.

    Canals, recs, mines, pous, séquies.

    Els rentadors, els safarejos, els coms. Hi fem bugada, hi xerrem, ens hi estem.

    Surgències, fonts. Fontades sota l’ombra dels plàtans, el lloc més fresc de l’estiu.

    Aigua freda al càntir. Bevem a galet, d’un glop, d’un trago, d’una tirada.

    Alfacs i barres de sorra. L’escuma s’enfila, cresteja, s’arrissa i trenca. Xopa la sorra i la deixa fina i flonja sota els peus. Aigua soma.

    Ja som al mar, ens hi capbussem.

    L’aigua per rentar-nos, per abeurar-nos, per sadollar-nos. Perquè ens meravellen les mil formes de l’aigua, ara que hem descobert l’ara i aquí.

    Article complet

  • En línia

    Comencem el maig… confinats!
    I què hi fem a casa? Més enllà del teletreball (us recomanem aquest apunt sobre les diferències entre treball i feina) i la cura personal i familiar, com omplim les hores ara que ens estem a casa?
    Doncs amb xats grupals, videotrucades, videoconferències, formació en línia, webinars… I això què és? Doncs el webinar, que hauríem de dir seminari web o seminari en línia, cosa que ja ens fa molt més transparent el significat, és un anglicisme que es refereix a un “seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia, que es pot seguir, en directe o en diferit, a través d’un web”.
    Tot i que costa trobar continguts en línia en català, ja que amb l’argument de la màxima difusió es recorre sistemàticament a l’espanyol (per exemple la UOC), cal una aposta clara per la nostra llengua a les xarxes. És ben preocupant que els professionals del país no optin per la llengua… del país. Si els continguts són prou atractius perquè persones d’arreu hi tinguin interès, ja hi haurà qui els subtituli (Google mateix ho ofereix) o en faci resums en altres llengües. Si renunciem a exercir de catalanoparlants en els àmbits de la recerca i el coneixement, anem pel pedregar. El català no hauria de ser l’excepcionalitat en un mar de recursos en línia fets per professionals catalans.
    Quant a aspectes de llengua, us recordem que les classes no es realitzen sinó que es fan, que sortosament una experiència és una vivència que ens deixa una empremta duradora, cosa que no aconsegueix cap plataforma digital (ara que vivim en el món de les experiències Teams o Zoom); que si tot això ens costa vol dir que no ens hi entenem i no pas que no ens *hi aclarim; que davant la necessitat les coses no urgeixen, sinó que calen; que no organitzem *events, sinó actes, trobades o el que sigui; que els canvis no s’esdevenen *de repent sinó de sobte, de cop i volta, d’improvís (i no pas *es donen de pressa, que vol dir la manera com les donem a algú altre), i que el procés de desconfinament no ens l’haurem de prendre *sí o sí *en sèrio, sinó tant sí com no, vulguem o no vulguem, de debò i seriosament.

    Article complet

  • Mens sana in corpore sano

    Reprenem els articles al Rubricatus, ara que el riu Llobregat deu baixar de valent, amb uns apunts sobre els moments que estem vivint.
    Quants no hem començat a fer ioga o gimnàstica a casa aprofitant el passadís o qualsevol racó alliberat de noses per estirar-hi un matalàs o estora que fem servir com a aïllant?
    Ara mateix n’estem aprenent un niu sobre els músculs de l’espatlla (la zona a banda i banda del coll anomenada muscle), la posició de l’esquena (sempre en singular!), la torsió dels malucs, l’obertura dels engonals, la rotació dels canells o la tensió dels bessons, que són els músculs del tou de la cama o panxell (en castellà, la pantorrilla). De la part posterior del coll en diem clatell o nuca i, ja que hi som, omòplats és una paraula plana!
    De les parts blanes del cos en diem tou, així també quan ens parlen de repenjar-nos amb tot el palmell de la mà o només amb el tou dels dits (en castellà, yema) per tal de fer la posició del gos, del gat o de la cobra. I, és clar, de rebot, també aprenem a conèixer-nos els cruiximents, tiretes o fiblades, i a regular els esbufecs després de l’esforç.
    Portar és un verb que significa bàsicament anar (amb alguna cosa) a sobre, com ara: “Portes el mòbil?” “No, me l’he oblidat”. Quan agafem una cosa d’un lloc per deixar-la en un altre, ens l’emportem: “Ara, per anar a comprar m’emporto la bossa per evitar agafar el carro del súper.”
    Així doncs, si en castellà se sol dir “llevamos el muslo a…”, nosaltres hem de dir que acostem la cuixa a…; en cap cas que *portem la cuixa cap a algun altre lloc, que seria una cosa ben estranya, perquè no ens l’emportem! Quan en un moviment diem que cal aproximar dues parts del cos, per exemple amb la mà ens agafem l’empenya del peu i estirem la cama (dificilíssim!) hem de dir que acostem la mà al peu i no pas que *portem la mà al peu o *portem la barbeta a terra.
     
    Acabat l’esforç, ja damunt l’estora i mirant al sostre, estem cap per amunt o panxa enlaire o, contràriament si ens tombem, estem bocaterrosa o cap per abaix (en castellà, boca abajo). És hora de relaxar-se.
    Us desitgem molts ànims i us animem a utilitzar el català en qualsevol cas, amb pandèmia o sense.

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog