Arxiu de la categoria ‘Sintaxi’

  • Torna-la a tocar, Sam

    Casablanca 1

    Avui volíem fer un apunt sobre una qüestió que ens han plantejat a propòsit del missatge que apareix a la pantalla d’un caixer automàtic, referit al número secret:

    Sisplau, torna’l a escriure

    Ja ho diuen bé, això? No seria millor: Si us plau, torna a escriure’l?

    Primerament, la contracció sisplau, acceptada per molts lingüistes respon al fet que molts parlants ja no són conscients que la forma normativa si us plau, busca plaure un vós. De fet, s’utilitza per a totes les persones gramaticals (tot i que també seria correcte un: si et plau, si li plau, si els plau…). En un registre formal és millor mantenir la forma separada; la forma lexicalitzada, més pròpia de contextos informal, ara com ara, no és acceptada per la normativa, tot i que la utilitzin alguns diaris o TV3.

    En segon lloc, quant a la situació del pronom feble respecte al verb, la gramàtica ens diu que el pronom feble ha d’anar al més acostat possible al verb de què depèn; és a dir, si fa d’objecte directe, ha d’anar precedint o seguint el verb transitiu, el qual però pot formar part d’una perífrasi o ser ell mateix complement de l’altre verb. Aquests dos verb formen una unitat i no és possible posar el pronom feble enmig, sinó que ha d’anar o bé davant del primer o bé darrere del segon:

    l’ha d’escriure/ha d’escriure’l (el número secret)

    ho anàvem a fer quan…/anàvem a fer-ho quan… (escriure el número secret)

    no en vull veure cap/no vull veure’n cap (cap càrrec)

    Ara bé, què passa en el nostre cas? Torna’l a escriure és una forma d’imperatiu (el caixer ens ordena!), mode en què els pronoms només poden anar darrere del verb: obre la porta/obre-la, torna a tocar la cançó/torna-la a tocar. Per això trobem el pronom feble enmig dels dos verbs.

    Salut!

    Article complet

  • Ordre o llibertat?

     

    familia burgesa estiuejant a MiR

    Bona família o família bona?

    Per què parlem de la sagrada família, però no de la *política família? És el mateix un alt funcionari que un funcionari alt? Ho veurem en l’apunt següent o en el següent apunt?

    L’ordre de les paraules depèn de la sintaxi de cada llengua i en ocasions permet diferenciar semànticament la frase. Així, la Cristina estima el Guillem és diferent de el Guillem estima la Cristina. Només si hi ha èmfasi podem admetre amb el mateix sentit: el Guillem, estima la Cristina! Pel que fa al sintagma nominal, tot i que el català és una llengua amb força llibertat pel que fa a l’ordre dels mots, l’adjectiu se sol col·locar darrere llevat que tingui una funció explicativa, que comporti canvis de significat o que hi hagi una voluntat literària.

    Quan l’adjectiu és merament explicatiu aprofundeix en el significat del nom, però no l’especifica. Podríem dir que no hi afegeix res de nou. El llarg i avorrit discurs pressuposa que els discursos sempre són llargs i avorrits; una llarga espera, com són les esperes sinó llargues?; la Sagrada Família, per referir-nos a la família de Crist, la família per antonomàsia. Fixem-nos que si hi traiem l’adjectiu el significat no varia: Completa el programa la (tradicional) missa de festa major.

    L’alteració de l’ordre també pot comportar canvis de significat: un gran home / un home gran; una simple pregunta / una pregunta simple; el lliure mercat / el mercat lliure, etc.

    Quan canviem l’ordre dels elements amb voluntat literària estem utilitzant un recurs estilístic anomenat hipèrbaton: enfiladissa heura, el teu fresc alè, la clara rialla, etc. Si no és així, sempre és millor evitar la següent reflexió o l’esmentada qüestió, a favor de la reflexió següent i la qüestió esmentada.

    El títol, avui va més enllà de l’apunt. Us el deixem perquè hi rumieu…

    Article complet

  • Tothom a punt, el partit està a punt de començar!

     

    baixaEn aquest Rubricatus de mitjan d’octubre comentarem algunes construccions temporals que no sempre diem bé.

    Els comentaristes esportius, pendents sempre del rellotge, usen sovint la fórmula *a falta de… cinc minuts per acabar el partit… Aquesta construcció temporal és incorrecta i cal substituir-la per: quan faltaven cinc minuts per acabar el partit…, cinc minuts abans d’acabar el partit…, a cinc minuts d’acabar el partit… anàvem perdent cinc a zero!

    Davant d’un xut imminent, en català no recorrem a la perífrasi anar a + infinitiu sinó, ras i curt, al futur o a la perífrasi estar a punt de + infinitiu. Per tant, en lloc d’ara *va a xutar…, cal dir ara xutarà, està a punt de xutar... Aquesta construcció sí que és correcta quan l’acció es refereix al passat: anava a xutar, quan li fan fotre una traveta!

    I per acabar, el temps ni es dóna ni es porta. Tenim temps o no en tenim, simplement: Així, en lloc de dir no em *dóna temps de veure la segona part del partit, cal dir no tinc temps, no hi sóc a temps de veure la segona part del partit, i per expressar que una situació s’allarga en el temps recorrem al verb fer: fa una hora que no toquem pilota!, i no pas *portem una hora sense tocar pilota, fa deu anys que sóc soci de l’Hospitalet, en lloc de *porto 10 anys de soci de l’Hospitalet.

    Val a dir que els exemples són totalment figurats!

    Article complet

  • A la tardor, arriben les castanyes!

    castanya

     

    Normalment, en una frase neutra (sense èmfasi), el subjecte precedeix el verb, emmarcat pels complements de temps i espai necessaris. Per exemple: Al capvespre, les gavines s’acosten als contenidors de la ciutat. Però això no és així en tots els verbs: imagineu-vos que la gent està esverada amb la proliferació de gavines vora els contenidors. Algú mira enlaire i diu amoïnat: Ja vénen les gavines…  En aquesta frase, la posició normal del subjecte és darrere el verb. Fixeu-vos que el podem substituir pel pronom en. En vénen centenars!

    Altres casos en què el subjecte va rere el verb:

    Avui comencen les obres del carrer; en comencen cada dos per tres.

    Aquesta tarda s’inaugura una exposició a la Tecla Sala; se ninaugura una cada mes.

    Arriben molts trens; n’arriben de tot arreu.

    A última hora, han comparegut alguns periodistes; n’han comparegut alguns.

    A l’estiu es cremen molts boscos; se’n cremen de pins, principalment.

    Així doncs, el pronom en a banda de la substitució de l’objecte directe indeterminat que li és pròpia ─Vols pa? En vull mig quilo─ i de l’objecte preposicional introduït per la preposició de ─Parlem de tu i de mi/D’acord, parlem-ne─, pot substituir el subjecte amb verbs intransitius  (venir, arribar) i en d’altres en què el subjecte s’assembla molt al complement directe (comencen les obres – les obres comencen; es cremen boscos – els boscos es cremen).

    Per cert, el títol és perquè sempre tiren més les castanyes que les gavines!

    Article complet

  • Quant “al respecte”

     

    escala_cursosLa construcció al respecte  s’utilitza sovint en referència a una qüestió esmentada anteriorment. Per exemple: M’han demanat explicacions al respecte; Penseu fer-hi alguna cosa al respecte?; El tractat especifica les seves obligacions al respecte.

    És correcta?

     

    Si busquem al Diec l’entrada respecte, veurem que a banda de la categoria nom, només inclou les locucions respecte a o respecte de com a sinònimes de pel que fa a (quant a/amb referència a/referit a), que són excel·lents connectors textuals. L’Optimot també la censura i al respecte, només hi surt amb el sentit literal següent: Els joves falten al respecte als grans. Com a connector, res de res.

    La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, citant el Diccionari auxiliar de Josep Ruaix, n’accepta la forma però en remarca l’ús abusiu. Les alternatives serien: respecte a això/referent a això/sobre aquest punt/sobre aquesta qüestió/sobre això/pel que fa al cas, etc. Però moltes vegades, simplement se’n pot prescindir del tot o bé substituir el referent per un pronom. Vegem-ho:

    Quant al canvi d’horari, abans del 15 rebreu un correu amb algunes indicacions al respecte. El referent (algunes indicacions sobre el canvi d’horari) és tan proper i la comprensió tan immediata que ni cal repetir-lo ni la sintaxi ens obliga a reprendre’l amb un pronom feble; per tant, la solució millor és simplement: Quant al canvi d’horari, abans del 15 rebreu un correu amb algunes indicacions.

    Altres exemples amb substitució pronominal: M’han demanat explicacions al respecte/Me n’han demanat explicacions; Van fer algunes observacions al respecte/Hi van fer algunes observacions; No tinc res més a dir al respecte/No hi tinc res més a dir.

    Quant a la imatge, si us ha agradat el contingut d’avui estareu encantats de fer un nivell Superior de català (C2), encara hi ha places!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog