Segones rebaixes
L’escola pot ser un èxit en termes d’extensió del coneixement del català (l’entén/el sap parlar), però un ensurt en termes d’ús efectiu i de qualitat (quan el parla/com el parla). Tot depèn de com vulguem mirar l’estat de la llengua i què vulguem saber. I nosaltres, atents a la correcció i la vitalitat del català, ens preguntem: com parla el català qui el parla?, què parla realment?
No cal ser el millor dels sociolingüistes per entendre que és molt diferent parlar una llengua (utilitzar-la per comprar, per saludar els desconeguts, per treballar, per barallar-te i per enamorar-te) que dir que la saps parlar (perquè tens un certificat d’estudis que ho diu, per exemple).
Ni cal ser un filòleg per saber que dir “ara s’ho diré” o “ens vam anar ”, és parlar alguna cosa, però no precisament català.
Doncs últimament, en la línia de les segones rebaixes de finals d’estiu, està de moda parlar el català simplificat; és a dir, el català que tria indefectiblement les formes més properes al castellà, tot i que no siguin les més usuals i esteses al territori, que assimila la fonètica del català a la del castellà per no escarrassar-s’hi gaire, la que prescindeix d’elements fonètics, morfològics i sintàctics propis del català perquè no n’hi ha un paral·lelisme amb el castellà, etc. Per sort els catalans no som monolingües i entenem el català simplificat perfectament perquè coneixem, també perfectament, el castellà. Light en deien abans, i ara, de tan light, de zero calories i de retruc, zero valor nutricional. Perquè ja se sap, a les segones rebaixes no hi trobarem gaires coses que paguin la pena.
La interferència, doncs, la insubstancialitat, és el signe dels temps. Ens en sortirem?
I dit això, val la pena aquest nou català de moda? Quin atractiu té? Cal que estigui a l’aparador dels mitjans? Per triar i remenar no preferim la roba de temporada, la que se’ns ajusta sense retocs? Nosaltres volem una moda digna de les millors desfilades de París, Londres i Amsterdam, un català no subordinat, gens simplificat però molt entenedor, que s’hi pugui dir tot.
Us animem a millorar el vostre vestuari lingüístic, a treballar perquè puguem mostrar una temporada de tardor amb terminologia, col·loquialismes, renecs, frases fetes, humor i sèries de Netflix. I en català. Veniu-nos a veure, comencem cursos a finals de mes! Ens en sortirem!
L’Assemblea General de les Nacions Unides, l’any 1992, va aprovar que el 22 de març seria el Dia Mundial de l’Aigua. L’aigua dels rius i mars està amenaçada per la sobreexplotació dels recursos hídrics i la pèrdua de diversitat fluvial i marina, l’augment dels períodes de sequera ocasiona guerres i migracions; la pol·lució i l’escalfament global estan provocant la pèrdua d’hàbitats i la mort dels esculls coral·lins. L’actual model econòmic ens vol assedegats de consum, però no sap que l’aigua no té preu.
