• Per comunicar, clar i català

    Sector tecnològic, Catalunya, l’Hospitalet, plaça d’Europa… Quines són les llengües de comunicació de les nostres empreses? La influència del món anglosaxó, la innovació constant i la voluntat dels creatius de distingir-se ha fet que les nostres empreses dimiteixin de difondre terminologia en català?

    Ras i curt, i amb termes a l’abast de tothom, per què de les aplicacions n’hem de dir app, de les tauletes tablets i dels llibres digitals e-books?

    La globalització ha fet de l’anglès la llengua de relació no sols amb els que no parlen el nostre idioma, sinó paradoxalment entre nosaltres mateixos. És que la terminologia catalana no està preparada per parlar de tecnologia, mobilitat o economia? I tant que ho està! La qüestió principal és de visibilitat i acceptació. A favor, hi tenim  la intercomprensió amb el clients i els interlocutors autòctons, i el fet de consolidar una llengua de recerca i de cultura. En contra, les inèrcies i la poca sensibilitat de les empreses, moltes multinacionals, a treballar amb la llengua del país. Per revertir aquesta tendència s’ha editat el fullet  50 termes del món de l’empresa, que es pot descarregar a la pàgina de la campanya “Català i empresa, ja estàs al dia?” i que contrasta l’anglicisme amb el terme català.

    Us animem doncs a dir adéu al start-up i al community manager i bon dia a l’empresa emergent i al gestor de comunitats!

    Article complet

  • Hi havia una vegada…

     

    La Torre de Babel, de Pieter Bruegel (1563). Aquest mite pretén explicar l’origen de la diversitat de llengües del món.

    Us imagineu un món on els parlants d’una llengua com cal fessin frases de l’estil…  Si vas tan a poco a poco me aduermo, has de seguirme, me hace verguenza, tengo mal de barriga, eres un torracojones, estoy atabalado, las llaves son en la mesa, el escalfador se ha estropellado i barbaritats així? Doncs poc o molt nosaltres en coneixem un de semblant i… hi vivim!

    La interferència del castellà entre nosaltres és tan forta que no ens adonem que frases com aquestes ─però a l’inrevés─ les diem i les sentim cada dia sense que se’ns posin els pèls de punta (si no, feu-ne la prova). De vegades el que se sent és català només superficialment, per un tret fonètic, per mitja paraula de lèxic, per la terminació verbal, però l’estructura completa és un mer calc del castellà. Un castellà a la catalana!

    Resoldre això passa per formació, lectura i ganes de millorar! El català, per volum de parlants, és de les llengües més utilitzades a la xarxa i per producció i traduccions és de les principals  llengües de cultura d’Europa (el número 1 en nombre de traduccions, la novel·la La pell freda d’Albert Sánchez Piñol, ha estat traduïda a 37 llengües!). Així doncs per què ens entestem a anar a allò fàcil? No pot ser també un bon propòsit per al 2017 llegir en català i millorar quatre tics d’aquests que tenim tan encastats (*em caic, *li puc ajudar, *quin agobio, *em pujo/em baixo, *sí que està o *passa’t per l’oficina)?

    En quin món vivim? Potser el problema és que no n’hi ha prou a ser una llengua com cal, fa falta un esforç institucional i cívic important, una normalització reeixida que hem de fer entre tots.

     

    Article complet

  • El millor del dinar és la taula

     

    pierrre-bonard-lesmorzar-1923

    Una taula ben parada a El dinar, de Pierre Bonard (1923)

    Avui volem comentar alguns significats del verb parar, un verb molt polifacètic amb usos tradicionals que seria bo de no perdre.

    En català es para taula per preparar-la amb tot allò necessari abans de seure-hi a dinar i també es para casa o es para botiga en el sentit d’enllestir-la, obrir-la, perquè s’hi pugui viure o prestar el servei.

    Quan volem que ens donin alguna cosa a canvi, parem la mà, i quan prestem atenció parem l’orella o parem esment. També parem la galta perquè ens hi facin un petó (o una bufetada!) i parem l’esquena quan acceptem un retret o una allisada, tot i que de vegades cal parar els peus als ganàpies!

     

    Parem una trampa per atrapar els animals i parem els cops per protegir-nos-en.

    Si volem saber de la residència d’algú que no para quiet, que és un no parar, li preguntem: “on pares, ara”? I és que hi ha gent que no para mai a casa…

    Article complet

  • El guanyador és…!

     

    Font: Tv3

    Font: Tv3

    Segons l’IEC un neologisme és una “unitat lèxica nova, formalment o semànticament, creada en una llengua per les pròpies regles de formació de mots o manllevada a una altra llengua”. Per tant, és un veí força conegut ja que és un dels principals recursos d’adquisició de noves paraules. Per què en parlem avui? Doncs perquè s’ha donat a conèixer el “guanyador” de la tercera convocatòria de l’Observatori de Neologia del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per escollir el neologisme del 2016.

    El premi ha estat per a vegàana (substantiu i adjectiu) que el Termcat defineix com la persona seguidora del veganisme, que consisteix a abstenir-se de menjar i fer servir productes d’origen animal..Val a dir que neologisme neologisme… no n’hi ha per tant!, perquè vegà/ana és un terme molt introduït i documentat, àmpliament usat també en altres llengües modernes i aprovat pel Consell Supervisor del Termcat (tot i que no serà fins ara que no s’incorporarà al DIEC) des del 2012. Quant a la necessitat del terme, tot i que la forma veganisme deriva de vegetarianisme, en realitat es refereix a un tipus de de sistema alimentari i estil de vida que va més enllà de la no ingesta de productes i derivats animals. En altres paraules, no tots els vegetarians són vegans.

    En les votacions es va imposar clarament el nom i adjectiu vegà (amb el 21,6% dels vots), seguit pel substantiu maridatge (12,4% dels vots), el segon classificat.

    La resta d’equips -ehem, perdó, de paraules!- han quedat a molta distància: micropoble (8,9 %), ciutat refugi (8%), invisibilitzar (7,8%), gihadista (7,7%), precaritzar (7,5%), antropocè (7,1%), nomofòbia (6,3%), futtoc (5,2 %), superlluna (5,2%) i transmèdia (2,3%).

    Article complet

  • Parem l’orella!

     

    whatsapp

    Adequat?

    Des de la publicació de la nova ortografia, a la qual va seguir la de la nova gramàtica de la llengua catalana, els articles, comentaris, opinions sobre l’estat de la llengua i la conveniència o no d’aquestes modificacions han estat un continu.

    La nova gramàtica de l’IEC relativitza els termes de correcte/incorrecte a favor dels de formal/informal o adequat/no adequat al registre, per tal d’obrir el ventall a un seguit d’usos, ben habituals, que eren proscrits en l’anterior gramàtica de Fabra. Però què vol dir ben bé això? Fins on hem d’obrir l’aixeta? I amb quin criteri? On posem les línies vermelles?

    En una llengua com el català, on els registres formals estan ben establerts però els més col·loquials són un mar d’interferències i campi qui pugui (com ara el parlar dels adolescents i joves ─justament els que han rebut una escolarització en català durant tot l’ensenyament─ i els mitjans que s’hi adrecen), parlar d’adequat/no adequat per substituir correcte/incorrecte no és gens fàcil.

    Si la idea era acostar el català “correcte” a les formes realment usades, sense valorar la competència dels parlants en aquesta llengua ─que tot i que vehicular en l’ensenyament primari, en la majoria dels casos no és la llengua parlada a casa ni la usada en les relacions quotidianes─, ens hem ben ficat en un embolic perquè als parlants tot els sona bé o no els importa gaire… Fixem-nos en l’article de Carod Rovira!

    Déu n’hi do, oi? No s’adonen els parlants, molts dels quals són professionals dels mitjans , que això no és català? A banda…, un s’hi fixa, oi, abans de penjar un rètol a l’aparador? Hem de confiar en l’orella dels parlants, en saben prou? Tenen prou criteri, saben detectar la interferència i destriar-la de la variació per raó del registre? I què en diem de la fonètica? S’adonen els parlants si apostrofen, neutralitzen, fan obertures vocàliques, sonoritzen, etc.?

    Si l’IEC ens vol fer la farina blana ampliant el ventall d’usos que són adequats, cal per part nostra un esforç conscient per parlar bé i per part dels docents un esforç suplementari a l’hora de discernir usos adequats/no adequats, formals/informals i, és clar, l’orella parada per detectar els calcs que, si fem cas de l’article esmentat, surten com els bolets després de la pluja.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog