• Tothom a punt, el partit està a punt de començar!

     

    baixaEn aquest Rubricatus de mitjan d’octubre comentarem algunes construccions temporals que no sempre diem bé.

    Els comentaristes esportius, pendents sempre del rellotge, usen sovint la fórmula *a falta de… cinc minuts per acabar el partit… Aquesta construcció temporal és incorrecta i cal substituir-la per: quan faltaven cinc minuts per acabar el partit…, cinc minuts abans d’acabar el partit…, a cinc minuts d’acabar el partit… anàvem perdent cinc a zero!

    Davant d’un xut imminent, en català no recorrem a la perífrasi anar a + infinitiu sinó, ras i curt, al futur o a la perífrasi estar a punt de + infinitiu. Per tant, en lloc d’ara *va a xutar…, cal dir ara xutarà, està a punt de xutar... Aquesta construcció sí que és correcta quan l’acció es refereix al passat: anava a xutar, quan li fan fotre una traveta!

    I per acabar, el temps ni es dóna ni es porta. Tenim temps o no en tenim, simplement: Així, en lloc de dir no em *dóna temps de veure la segona part del partit, cal dir no tinc temps, no hi sóc a temps de veure la segona part del partit, i per expressar que una situació s’allarga en el temps recorrem al verb fer: fa una hora que no toquem pilota!, i no pas *portem una hora sense tocar pilota, fa deu anys que sóc soci de l’Hospitalet, en lloc de *porto 10 anys de soci de l’Hospitalet.

    Val a dir que els exemples són totalment figurats!

    Article complet

  • Ho heu pescat?

    jugar a tocar i a pararL’explosió semàntica del verb *pillar creix com els bolets a la tardor. Volem pensar que serà una moda perquè fins fa quatre dies ningú que fes més de dos pams no deia *pillar; per tant, gaire necessari no deuria ser. Si una paraula cal, és benvinguda i s’adopta/s’adapta ràpidament, tal com passa amb molts termes, però assumir col·loquialismes d’altres idiomes en lloc de formes que s’han dit tota la vida només serveix per empobrir la llengua de destinació.

    Però tornem a l’inefable *pillar. Jugar *a pillar en català és jugar a tocar i a parar i *pillar és atrapar, agafar, enxampar o pescar. Quan enxampem un nen fent una cosa que no hauria de fer, li diem: “T’he pescat!”

    A banda de l’ús que en fa la canalla tenim el *pillar dels grans, sovint acompanyat del no menys nefast *liar: No ho pillo, ets una lianta.  No et pillo; m’estic liant.  

    Aviam què us semblem les nostres propostes! No et segueixo, no ho he pescat, no t‘enganxo, no t’entenc, m’he perdut, m’he quedat igual, no sé de què em parles, jo, ni idea, estic in albis/a la lluna de València, segons els casos i el registre.

    *Liar-la és fer-la bona/grossa, cagar-la, fotre-la com un cove, fer un disbarat, armar-la, empatollar-se. Un *lio és un embolic, un mullader o un merder  i qui s’hi dedica ensarrona, embolica, entabana, engalipa o embrolla. I encara més, el tabac de *liar és tabac picat o picadura i de *liar tabac en diem cargolar tabac.

    I per acabar com n’hem dit sempre de l’aquí te pillo aquí te mato? Doncs… dit i fet, anem per feina, arribar i moldre, fer-ho en un pim pam i fot-li que som de Reus! 

     

     

     

    Article complet

  • A la tardor, arriben les castanyes!

    castanya

     

    Normalment, en una frase neutra (sense èmfasi), el subjecte precedeix el verb, emmarcat pels complements de temps i espai necessaris. Per exemple: Al capvespre, les gavines s’acosten als contenidors de la ciutat. Però això no és així en tots els verbs: imagineu-vos que la gent està esverada amb la proliferació de gavines vora els contenidors. Algú mira enlaire i diu amoïnat: Ja vénen les gavines…  En aquesta frase, la posició normal del subjecte és darrere el verb. Fixeu-vos que el podem substituir pel pronom en. En vénen centenars!

    Altres casos en què el subjecte va rere el verb:

    Avui comencen les obres del carrer; en comencen cada dos per tres.

    Aquesta tarda s’inaugura una exposició a la Tecla Sala; se n’inaugura una cada mes.

    Arriben molts trens; n’arriben de tot arreu.

    A última hora, han comparegut alguns periodistes; n’han comparegut alguns.

    A l’estiu es cremen molts boscos; se’n cremen de pins, principalment.

    Així doncs, el pronom en a banda de la substitució de l’objecte directe indeterminat que li és pròpia ─Vols pa? En vull mig quilo─ i de l’objecte preposicional introduït per la preposició de ─Parlem de tu i de mi/D’acord, parlem-ne─, pot substituir el subjecte amb verbs intransitius  (venir, arribar) i en d’altres en què el subjecte s’assembla molt al complement directe (comencen les obres – les obres comencen; es cremen boscos – els boscos es cremen).

    Per cert, el títol és perquè sempre tiren més les castanyes que les gavines!

    Article complet

  • L’hem feta bona!

     

    bona

     

    Després de les eleccions vénen les interpretacions. És ara quan el poti-poti propi del tants caps tants barrets converteix l’endemà de les eleccions en un desgavell/desori. Nosaltres en parlarem una mica i no per cap interès partidista sinó lingüístic! D’entrada parlarem dels resultats; és a dir, en parlarem.

    Avui tothom es congratula de l’alta participació: més d’un 77% dels electors han participat en les eleccions; és a dir, hi han participat. Hi ha opcions que eren carn i ungla i han deixat de ser-ho; d’altres, que no eren ni carn ni peix, les han passat magres. Hi ha opcions que han vingut per quedar-s’hi, així, amb el pronom ocupant un bon espai, atès que sempre ens quedem en algun lloc; és a dir, ens hi quedem. N’hi ha que han perdut bous i esquelles i n’hi ha que volen fer passar bou per bèstia grossa.

    Això sí, totes les llistes s’hi han deixat la pell/han posat tota la carn a la graella/han suat la cansalada/s’han mullat de valent per tal de seduir-nos. Malgrat els pals a les rodes, tant de bo (*ojala), un cop al Parlament, vagi de debò (*en serio) allò de “fets i no paraules”.

    Article complet

  • No volem patates!

    patatas3La campanya electoral sovinteja en frases d’aquest tipus:  “Ara que ja*sabem com se les gasten (referint-se al partit que mana)”, “anem *a toc de pito” (sobre la hiperactivitat dels polítics aquests dies), *a voltes amb les pensions” (pel fet de recórrer-hi reiteradament), “és *lo que hi ha” (per justificar el poc marge de maniobra en alguns temes) o un “*lo seu seria…”  (parlant de la proposta òptima). Arreglar els temes, ai las! s’escapa de les nostres possibilitats, però almenys en podem parlar bé.

    La fraseologia és un camp molt sensible, massa sovint subjecte a traduccions literals. Una mena de gota malaia que va minvant l’expressivitat de la llengua i la desfigura. Les paraules que conformen aquestes locucions “traduïdes” solen ser correctes en la llengua de rebuda, i això fa que considerem que el resultat final també ho serà, de correcte! Però en fraseologia les traduccions no funcionen, si no recordeu la famosa cançó de La Trinca dels anys vuitanta! Així doncs, i tornant als nostres exemples, els polítics ja sabem de quin peu calcen, i que aquests dies van per feina i no tenen temps ni per dinar, la cançó de l’enfadós o el sant tornem-hi converteix els debats en estèrils, malauradament les coses com són i no hi ha més cera que la que crema, i el millor seria que tothom fos més amable.

    Recuperant una frase del llibre de Pau Vidal El bilingüisme mata que atribueix a Ramon Solsona, “en castellà les catalanades ofenen, mentre que en català les castellanades ens les hem de menjar amb patates”. L’autor alerta sobre els perills del calc i la interferència lingüística constant, les millors eines per a la patuesització d’una llengua (el lapao perquè ens entenguem). Alerta, doncs!

     

     

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog