• No us piqueu els dits!

    martell

    Avui parlarem del fenomen pel qual alguns verbs o noms que en una llengua tenen uns significats concrets, especificats al diccionari, n’adquireixen de nous, o en perden,  simplement perquè en la llengua preeminent, dins un context de contacte de llengües, els significats són diferents.

    Aquestes ampliacions, o bé el cas contrari, el de la reducció de significats, en cas que en la llengua inicial una forma lingüística tingui més usos que en l’altra, obeeixen al mecanisme de traduir sistemàticament d’una llengua a l’altra.  Del resultat en diem català mandrós o low cost, i en tenim exemples en la traducció automàtica de la publicitat i d’alguns mitjans.

    Fixem-nos en dos casos ben coneguts:

    Les ampliacions de significat del verb donar reculen a les primeres llistes de barbarismes. Donar és un verb transitiu (necessita un complement directe). Ens podem donar cops, però són agramaticals frases com *m’he donat al cap, *m’he donat amb la porta o *t’he donat! (en sentit absolut), quan un nen llança la pilota contra el company, en lloc de m’he donat un cop al cap/m’he picat el cap, m’he donat un cop amb la porta, he picat/xocat contra la porta, m’he fotut contra la porta, o t’he tocat/matat! Donar tampoc no admet frases com *en aquesta terrassa dóna el sol, en lloc de en aquesta terrassa hi toca el sol. A banda, els típics barbarismes  fer abraçades (*donar abraçades), fer petons (*donar petons),  o m’és igual, tant em fa (en lloc de *em dóna igual).

    Pillar vol dir fer un acte de pillatge, allò de saquejar que feien (i fan) els vencedors quan entren en una població. Quan descobrim algú fent una cosa d’amagat diem que l’hem pescat/enxampat o agafat (en lloc de *l’hem pillat), i quan juguem a córrer o a cuit i amagar (no pas al *pilla-pilla) ens atrapem/agafem. Si algú n’està molt d’alguna persona diem que està penjat (no *pillat), i si no entén el que diem és que no en pesca ni una, no pas que *no pilla res!  Davant un atzucac, ens trobem ben atrapats o sense sortida, no pas *pillats.

    I per acabar, en els negocis com en la llengua, no ens piquem els dits!

    Article complet

  • Per molts Rubricatus!

    umillorLa preposició de pot introduir diverses estructures, normalment un nom (una casa de fusta), però també un adjectiu (l’acusen de corrupte) o un adverbi (ho va fer de bon grat). Avui volem parlar, però, d’uns usos més controvertits: quan introdueix un complement elidit i quan es combina amb el determinant altres.

     

    En general es considera que la preposició de és obligatòria quan s’elideix el nom o l’adjectiu a què ens referim i quan altres no acompanya cap nom (i per tant fa una funció pronominal). Vegem-ho:

    Vull dues tovalloles: una de verda i una de groga (és a dir, una tovallola verda i una tovallola groga).

    Algunes associacions no hi estan d’acord; d’altres, sí (és a dir, altres associacions).

    Contràriament, si hi apareix un nom (i per tant, altres fa de determinant), l’ús del de es considera abusiu.

    Vull dues tovalloles, entre *d’altres coses (és a dir, entre altres coses).

    Aquest ús excessiu ha comportat que la locució entre d’altres s’utilitzi, ara com ara, a tort i a dret. Un ús força comú entre persones que tenen poca seguretat a l’hora de parlar, a l’estil del recurs al famós àdhuc del president Montilla, al Polònia.

    “Publicar els comptes públics i limitar les despeses de representació, *entre d’altres, són pràctiques que contribueixen a generar confiança”.

    El nom sobreentès no apareix o apareix després (pràctiques), de tal manera que la locució no s’entén: entre d’altres, què? Una possible solució és eliminar la locució; l’altra, seria completar-la: entre altres recomanacions, o posar-la darrere, …són pràctiques, entre d’altres, que contribueixen a generar confiança.

    En frases com: A l’aniversari del Rubricatus van parlar, entre (d’)altres, en tal, en qual i en Pasqual, en què el nom elidit s’entén clarament que és persones, s’admeten totes dues formes. De tota manera sempre podem dir: A l’aniversari del Rubricatus van parlar, entre altres personalitats, en tal, en qual i en Pasqual.

    Article complet

  • Rajar, només l’aigua!

     

     

    Avui us volem parlar del verb *rajar [rə’χa] ─una interferència com una casa de pagès quan es pronuncia amb so de jota castellana─, que és allò que fan alguns piulaires (o tuitaires) amb força gràcia i que atrau tants de seguidors.

    En català, la gent malparla, critica, s’esbrava, s’esplaia, denigra, murmura, apunyala, estripa, però no *raja! Tot i que el Diccionari no recull aquest ús més argòtic d’estripar, sí que hi figura el significat de “treure les tripes d’algú”, amb què l’utilitzen alguns mitjans  i piulaires en registres informals.

    El rajar castellà, pronunciat amb un so [χ], aliè al català, en sentit literal s’ha de traduir per fendir, esberlar, apunyalar o esquerdar.

    També se sent el “no et *rajis”, que voldria dir tirar-se enrere, acovardir-se, arronsar-se, desdir-se  o  “ser un *rajat”, per ser un cagat, un acollonit. I d’una persona que “*raja molt” en diem que xerra pels colzes.

    Una altra forma que s’admet en contextos col·loquials és ratllar en expressions com ara, no em ratllis!, és a dir, no em fastiguegis, no m’emprenyis, no m’estressis, deixa’m en pau!

    El verb rajar en català vol dir únicament “sortir l’aigua per un orifici i formar un raig o doll” (quin mal d’orelles, el *xorro!) i d’on no n’hi ha no en raja vol dir que no cal esperar respostes d’alguna persona que no té els mitjans o l’enteniment per donar-les. Esperem però que, a partir d’ara, almenys quant a *rajar, tothom ja n’hagi tret l’aigua clara.

    Article complet

  • D’ecos i bios

     

    pa

    En la discussió entre un model productiu industrial i unes pràctiques tradicionals amb menor rendiment, també hi ha un espai per a la llengua: què vol dir que un pa és ecològic o que mengem vedella biològica?; la fusta pot ser biològica?

    Tot això ve arran d’un tauler d’un bar que deia: Entrepans amb pa de llenya ecològic.

    El missatge, que s’entén perfectament, gramaticalment té algunes sorpreses.

    Cal dir que els entrepans són de pa? Poden ser fets d’alguna altra cosa? Si fem cas al primer que ens ve al cap, el pa és fet de farina de blat, de sègol (o pa morè o negre), d’espelta, d’ordi  i civada, de quinoa, etc., depenent de quin és el cereal preeminent en cada zona. El pa és de llenya (el complement del nom en aquest cas no designa la matèria amb què està fet), o més aviat és cuit amb foc de llenya (el complement del nom designa la manera com està fet).

    En l’àmbit de l’alimentació, en català, la forma prioritària per als productes fets segons els paràmetres de l’agricultura ecològica o elaborats a partir d’ingredients que en procedeixen és ecològic -a (pastanagues ecològiques, ous ecològics, pa ecològic, iogurt ecològic). Ara bé, segons la legislació europea, i dins de l’àmbit alimentari, ecològic -a (amb el prefix eco-) i biològic -a (amb el prefix bio-) són sinònims. Això fa que també parlem d’agricultura biològica o vedella biològica.

    Fora del món de l’alimentació, en canvi, per indicar que un producte s’ha elaborat respectant el medi, cal recórrer exclusivament a ecològic -a: fusta ecològica, detergent ecològic, etc.

    Tornant al nostre exemple i atès que ecològic està en masculí, només pot complementar el sintagma nominal travat pa de llenya.

    El pa és el producte més consumit i comprat a Catalunya, més del 85% de les persones en prenen cada dia i gairebé un 70% en compren cada dia. I d’aquí que abans es deia d’una cosa molt habitual que era el nostre pa de cada dia.

    També per als professionals de la llengua l’observació atenta dels usos lingüístics és el pa nostre de cada dia i per això hem fet aquest blog, del qual celebrarem ben aviat el primer any, per exposar-vos usos no normatius, dubtes freqüents, variacions… tot animant-vos que ens feu arribar les vostres aportacions.

    Article complet

  • De taronges, préssecs i carabasses

     

    pantone

    Quina diferència hi ha entre l’anyil, l’indi, el lila, el violeta o l’ametista?

    I entre l’atzur, el blau marí, el blau elèctric i el blau Prússia? Us agrada més  el turquesa o el maragda?

    La gradació ordenada de colors que utilitzen les botigues de pintura o d’arts gràfiques conforma la carta de colors, que mesura la longitud d’ona de cada to i la diferencia de la resta amb uns codis. Pantone, que és un sinònim desestimat de carta de colors, és el nom de l’empresa que va idear aquest sistema tan precís de classificació.

    El llenguatge col·loquial, però, ben lluny d’aquesta voluntat de sistematització, té altres maneres de funcionar i, per això, del que algú en diu beix l’altre en diu merda d’oca o del gris (eps, recordeu que l’adjectiu té  forma femenina: grisa!), color de gos com fuig o d’ala de mosca. De colors, n’hi ha per donar i per vendre i constantment en fem de nous: color albercoc, vi, mostassa, canyella, palla, semàfor… Els colors poden ser clars o foscos, vius (o ben+color) o apagats, trencats o crus… i els podem combinar com fa el pintor a la paleta: així el blau grisós del mar en dies tapats (blau tirant a gris).

    D’una cosa molt acolorida en diem virolada, llampant o cridanera. Si reflecteix la llum en diem tornassolada; contràriament, les superfícies mats no tenen lluïssor ni brillantor.

    Quant als cabells, solen ser castanys, morenos, rossos o pèl-rojos, i quan alguna cosa ens fa vergonya ens enrojolem.

    I, per curiositat: de la marca que deixen els cops a la pell, en dieu blaus o morats?

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Vull fer un curs!


    Entrades recents


    Històric


    Núvol d’etiquetes

    abreviació (1) adequació (1) adjectius (2) aigua (2) anglicisme (12) article (4) catanyol (1) col·loquial (49) complement del nom (3) composició (2) Coronavirus (9) Donar (10) el/la (2) els hi (2) en (3) estàndard (2) etimologia (3) Fer (4) frases fetes (22) haver-hi (1) infinitiu (4) Informe de política lingüística (2) interferències lingüístiques (70) intransitiu (4) li (2) li hi (2) locucions temporals (1) lo neutre (2) lèxic (2) manlleus (8) Nadal (3) neologisme (4) neutralitzacions (3) objecte directe (3) ordre de la frase (3) pastisseria (1) perífrasis (4) Pillar (2) possessius incorrectes (2) pronoms febles (19) quantitatius (1) que (2) sexisme en el llenguatge (2) temps (2) transitiu (7)

    Recursos

     


    Comentaris recents


    Blog