• Dit i fet

    moneda5_cruz

     

    En català,

    Quan ens esforcem al màxim per aconseguir una cosa diem que fem mans i mànigues.
    Quan no ens agrada allò que ens diuen fem com si sentíssim ploure o ens fem els sords o fem l’orni.
    Quan molestem algú per evitar que se’n surti, li fem la llesca o li fem la guitza.
    Quan anem molt mudats i cofois fem patxoca.
    Quan ajudem algú li fem costat.
    Quan no veiem una cosa clara diem que fa pudor de socarrim.
    Quan hem de resumir alguna cosa ràpidament en fem cinc cèntims.
    Quan ens sobreposem a una adversitat fem el cor fort.
    Quan dissimulem fem els ulls grossos.
    Quan tenim relació amb alguna persona ens hi fem.
    Quan alguna cosa ja ens va bé diem que fa el fet o que ens fa el pes.

     

    I per acabar, moltes expressions que en castellà es construeixen amb el verb donar, en català ho fan amb el verb fer: fer un petó/una abraçada (dar un beso/un abrazo), fer una encaixada (dar un apretón de manos), fer llàstima (dar lástima); fer fàstic (dar asco), fer classes (dar clases), fer la impressió (dar la impresión)…

    Fet i fet, millor fer que no desfer!

     

    Article complet

  • Que què dius? [kə kè?]

    Keep calm and become a schwa“La portaveu ens comunica que no es podran fer inversions perquè el capítol VI està bloquejat, a causa *de què els pressupostos estan prorrogats. Es desbloquejaran les inversions en el moment en què s’aprovin els nous pressupostos.”

    En aquest exemple, real, trobem dos casos de preposició + què, l’un dels quals és correcte i l’altre, no.

    En el primer exemple, la locució explicativa a causa que (sinònima de ja que, perquè) està formada per la locució a causa de + una oració subordinada introduïda per  la conjunció àtona que -[kə], en català oriental-. Com deveu recordar, en català, les preposicions a, de, en i amb cauen davant la conjunció que, sempre pronunciada amb vocal neutra [ə]. Així  a causa de + que  passa a ser a causa que.

    Hem de diferenciar aquest que [kə] del què del segon cas, pronom tònic, pronunciat amb è oberta [kè]. Com que només el què tònic pot portar la preposició davant, si pronunciem correctament els dos ques, [kə] i [kè] no tindrem dubtes a l’hora d’escriure’ls: el primer va sense preposició (és una conjunció i es neutralitza) mentre que el segon pot portar-ne i va sempre amb accent obert.

    Neutralitzar (pronunciar la vocal neutra o schwa) és un tret característic del sistema vocàlic del català oriental i hem de recordar de neutralitzar les as i es àtones en tots els casos. Proveu-ho, aquí teniu una relació de paraules amb aquest so perquè les practiqueu en veu alta: dəl, təlèfon, pətitə, classə, lotəriə, rəgal, i les contraposicions: pèl/pəl, dalt/dəl, és/əs, sents/sə’ns, hem/əm, etc.

    Article complet

  • Contemplar contemplar… només les estrelles!

     

    estrella

    Què en penseu de la frase: *la Direcció no contempla una ampliació de plantilla a curt termini?

    Tot i que molt usual, el verb contemplar no té en català el sentit de tenir en compte, preveure, imaginar, pensar

    Vegem-ne la definició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).

    Contemplar  v. tr. 1 Esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista. Contemplar els estels.               Contemplar el paisatge. Contemplar una imatge. 2 Donar (a algú) tots els gustos, totes les satisfaccions. Viu                 allí contemplat de tothom.

    Segons el el document Terminologia jurídica i administrativa del Departament de Justícia, el verb castellà contemplar es tradueix en català per: preveure, incloure, establir, tractar de, recollir expressar, indicar (tenir en compte), prescriure, disposar, donar compliment (ordenar)…

    Així doncs, hi ha moltes possibilitats per resoldre aquesta errònia ampliació de significat del verb contemplar; per exemple, la Direcció no preveu una ampliació de plantilla a curt termini.

    Un altre cas d’interferència amb el castellà el tenim en el verb recolzaren una frase com ara: *Les associacions de veïns recolzen aquesta iniciativa.

    Consultant novament el DIEC ens adonem que, contràriament al castellà apoyar, recolzar només vol dir repenjar, sostenir-se o descansar sobre un suport. Així doncs, el verb recolzar no vol dir advocar per alguna cosa, mantenir-la o defensar-la. Amb aquest sentit, l’expressió més adequada és donar suport. Per exemple: Les associacions de veïns donen suport a aquesta iniciativa.

    Així, cal distingir entre el verb recolzar, que té el significat estar aguantat, i l’expressió donar suport, que té el sentit de defensar, ajudar o estar-hi a favor.

    Article complet

  • Substitució pronominal del complement del nom

     

    Avui us volem parlar d’una construcció incorrecta, que veiem sovint als titulars.

    “Descobert un taller il·legal. La policia va entrar al taller i va detenir *els seus treballadors.”

    En aquesta frase, el més important és dir que es van detenir els treballadors del taller il·legal i no uns altres més generals (els treballadors), per tant, hem d’utilitzar un referent que inclogui aquesta informació, que forma part del títol i seria redundant de repetir. Gramaticalment, estem substituint un sintagma (del taller il·legal) que fa de complement del nom de l’objecte directe.

    Com ho fem? Amb un pronom feble: “La policia va entrar al taller i en va detenir els treballadors” (on en substitueix del taller il·legal, que és el complement del nom de treballadors). Ni podem suprimir el complement del nom ni el podem repetir dos cops: *Descobert un taller il·legal. La policia va entrar al taller i va detenir els treballadors del taller il·legal”.

    Un altre exemple: “Pimes: L’asfíxia econòmica continuada amenaça *la seva capacitat de recuperació.”

    Per tant, estem parlant de la capacitat de recuperació de les pimes, però no volem repetir aquest nom perquè ja ha sortit al títol. Com ho fem? L’asfíxia econòmica continuada n’amenaça la capacitat de recuperació (on en substitueix el complement del nom: la capacitat de recuperació de les pimes).

    En altres ocasions s’opta per referir-nos a aquest complement del nom amb un demostratiu que fa de pronom. Es tracta d’una solució igualment incorrecta: “L’asfíxia econòmica continuada amenaça la capacitat de recuperació *d’aquestes” (complement del nom: de les pimes).

    En aquests exemples, doncs, veiem que en català substituïm el complement del nom sobreentès amb un pronom feble, en lloc de referir-nos-hi amb un possessiu o un demostratiu, que és la solució que adopta el castellà.

    Altres vegades, l’error consisteix a oblidar-nos el pronom:

    Quants fulls tenim? Només *queda un paquet?, que ha de ser:  Quants fulls tenim? Només en queda un paquet? (complement del nom: de fulls).

    Menja’t el préssec; però no *t’empassis el pinyol, que ha de ser: Menja’t el préssec; però no te n’empassis el pinyol (complement del nom: del préssec).

    Per acabar, us proposem unes frases, totes elles reals, perquè ens contesteu què hi veieu.

    *“Educació pública: defensa el seu manteniment!” (complement del nom: de l’escola pública).

    *“Dibuixa un animal de cinc potes i escriu el seu nom” (complement del nom: de l’animal de cinc potes).

    *“Cal aprovar la llei i permetre el manteniment d’aquesta” (complement del nom: d’aquesta llei).

    Article complet

  • Anar fent

    Let Us Reminisce On Yesterday

     

    Avui farem un apunt sobre lèxic, que és la part de la gramàtica més creativa i, també, la més divertida. Aviam si us agrada!

    Les frases fetes remeten a situacions repetides i quotidianes, a solucions de problemes coneguts i, en això, ja està tot inventat!  Vegem-ho.

    Quan algú o alguna cosa es troba en una situació difícil diem que té mala peça al teler; és a dir, que aquest algú difícilment se’n sortirà o en sortirà ben parat.

    Si alguna persona s’ha excedit en alguna cosa, normalment inconvenient, diem que n’ha fet un gra massa.

    Quan hem d’evitar alguna cosa per perillosa o arriscada, diem que ens n’hem d’estar o ens n’hem de guardar prou. I també sentireu dir, sobretot a la gent gran, l’expressió Déu me’n guard!

    També, quan preferim fer alguna cosa diem que ens estimem més fer-la i quan lamentem haver-la fet diem que ens sap greu

    Si trobem que alguna cosa és excessiva diem que ja passa de taca d’oli i, encara més, si no és prou clara diem que fa pudor de socarrim.

    Quan algú es fica on no el demanen en pot sortir escaldat i és que no tot surt rodó i de vegades les coses van de mal borràs.

    Tot fa pensar, doncs, que la millor recepta és la de l’anar fent; és a dir, la sàvia frase feta que qui dia passa any empeny.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog