Entrades amb l'etiqueta ‘anglicisme’

  • Fem que aquest Rubricatus arribi als 100 m’agrades!

     

    Avui farem una mena de calaix de sastre de mots llegits o escoltats aquests últims dies. Començarem per la setmana dels barbuts, que es refereix als sants Pau ermità, Antoni abat, el més conegut, i Maur abat. L’anomenem així perquè en la iconografia tots tres personatges llueixen llargues barbes i perquè sol ser una de les més fredes de l’any. La paremiologia, o branca de la lingüística que ens parla dels proverbis o frases fetes, ens ho recorda: “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans”, “setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Quina gelor!, que diem quan fa tanta *rasca!

    Convivint amb el calendari tradicional, volten per l’ambient paraules referents a les xarxes socials, com ara les fake news i els fake account, que n’hauríem de dir notícies enganyoses i comptes falsos i també els bots, que són uns mecanismes automatitzats que executen una tasca específica, com ara retuitar/repiular alguns tuits/piulades sense que hi hagi ningú darrere, simplement per fer augmentar artificialment l’interès d’una notícia. Ja sabeu que dels likes n’hem de dir m’agrada, el mateix nom que rep la icona sobre la qual cliquem per a fer efectiu un m’agrada. Faci fred faci calor, una paraula *trending ─és a dir, del moment, de les que marca tendència─ és postureig, que es refereix a l’actitud de mostrar un comportament o uns gustos determinats, generalment a les xarxes, amb la intenció de fer-se veure.

    I així, entre posturejos, m’agrada falsos, notícies enganyoses i influenciadors (influencers), molt alerta amb les xarxes socials, que els millors amics són els que hi pots fer un beure en directe!

    Per acabar, ens ajudes que aquest apunt (post) arribi als 100 m’agrades?

    Article complet

  • Va ser tot un esdeveniment!

     

     

    La remuntada del greix

    Abans teníem el problema dels *aconteixements, ara tenim el dels *events (en castellà evento, en anglès event, en francès événement); no sabem què és pitjor. De les trobades, sessions, tallers, jornades, xerrades, tertúlies, projeccions, actes i debats ara en fem *events. Tot són *events.

    En català tenim la forma esdeveniment (advenimiento en castellà), del verb esdevenir (advenir, amb un sentit litúrgic), que vol dir començar a existir, ocórrer, passar, succeir…, però un fet esdevingut no és un *event.

    Val a dir que  la forma meeting s’ha normalitzat en míting, mentre que dels workshop n’hem de dir aules taller o obradors, més enfocats a l’aprenentatge.

    Dels fets molt importants, en diem esdeveniments; dels actes de Facebook als quals ens conviden també en diem esdeveniments, i dels successos estadístics també; però en la majoria dels casos, ens hi referim amb la tirallonga de paraules que hem relacionat anteriorment.

    També tenim la paraula efemèride, esdeveniment notable, que prové del llatí ephemeride (que vol dir calendari), a través del grec, i que originalment es referia al llibre on els antics registraven dia per dia els esdeveniments de la vida d’un personatge. Per això també vol dir commemoració, evocació o recordatori. De fet, però, la paraula efímer ephimeru, que vol dir que només dura un dia, prové de la mateixa arrel. Coses de la llengua!

    Article complet

  • Per comunicar, clar i català

    Sector tecnològic, Catalunya, l’Hospitalet, plaça d’Europa… Quines són les llengües de comunicació de les nostres empreses? La influència del món anglosaxó, la innovació constant i la voluntat dels creatius de distingir-se ha fet que les nostres empreses dimiteixin de difondre terminologia en català?

    Ras i curt, i amb termes a l’abast de tothom, per què de les aplicacions n’hem de dir app, de les tauletes tablets i dels llibres digitals e-books?

    La globalització ha fet de l’anglès la llengua de relació no sols amb els que no parlen el nostre idioma, sinó paradoxalment entre nosaltres mateixos. És que la terminologia catalana no està preparada per parlar de tecnologia, mobilitat o economia? I tant que ho està! La qüestió principal és de visibilitat i acceptació. A favor, hi tenim  la intercomprensió amb el clients i els interlocutors autòctons, i el fet de consolidar una llengua de recerca i de cultura. En contra, les inèrcies i la poca sensibilitat de les empreses, moltes multinacionals, a treballar amb la llengua del país. Per revertir aquesta tendència s’ha editat el fullet  50 termes del món de l’empresa, que es pot descarregar a la pàgina de la campanya “Català i empresa, ja estàs al dia?” i que contrasta l’anglicisme amb el terme català.

    Us animem doncs a dir adéu al start-up i al community manager i bon dia a l’empresa emergent i al gestor de comunitats!

    Article complet

  • Omple la guardiola!

     

    imatge-escolesAvui aprofitant que participem en el recapte Omple la guardiola!, per al programa d’aliments de la Creu Roja, volem fer un Rubricatus sobre aquest tema.

    Tornem a insistir en la diferència entre capsa i caixa que no per més sabuda és menys escoltada. Capses, les de cartró, més aviat petites, per empaquetar sabates i roba, petits electrodomèstics, regals…  Caixes, generalment de fusta i força grans, per portar-hi fruita o ampolles i embalar-hi els mobles.

    La nostra, que fa de guardiola dels productes aquí, al CNL, és una caaaapsa!

    Què hi posarem? Formatgets (com és que ha fet tanta fortuna la paraula *quesitos?), llet i tonyina. En aquest tipus de recaptes els productes han de ser duradors, no se solen acceptar productes frescos ni peribles a curt termini.

    Quant als envasos i altres embolcalls, cal evitar el sobreempaquetatge, com ara el de la brioxeria industrial; millor sempre comprar a granel (sense envasar) o en envasos grans i que es puguin reutilitzar.

    Dels *packs o *kits, en diem paquets. Així de fàcil, però depenent del context també hi quedarà bé joc (de  llençols), lot (de cremes) col·lecció (de moda), estoig (de maquillatge) o fins i tot assortiment (de productes). Bric és una paraula normalitzada de fa ja molt i si sou dels que dineu a la feina, recordeu que del Tupperware n’hem de dir carmanyola.

    Abans a la guardiola hi llançàvem la xavalla per anar estalviant a poquet a poquet; ara, per estalviar s’ha d’invertir en les persones, perquè els bancs no donen res…

     

     

     

    Article complet

  • Qui perd la gana a l’estiu?

    gelat3

    Com que ja tenim l’agost a tocar, aprofitarem aquest últim apunt del Rubricatus per comentar algunes paraules de lèxic més que refrescants.

    El rei de l’estiu és, sens dubte, el gelat: n’hi ha de diferents gustos (millor que “sabors”), textures, com ara l’ametllat (almendrado). També tenen diferents formats: gelats de barra (helado de corte), gotets (vasito de helado), cucurutxos o cornets amb neula cònica, talls (cortes), polos… Als granissats i a les orxates ara s’hi sumen els smoothies (de l’anglès smooth, “suau”), que són uns purés de fruites per ser beguts molt freds, als qual es pot afegir els ingredients que vulguem: flocs de civada (copos de avena), iogurt o quefir, canyella, pols de xocolata… El Termcat encara no hi ha dit la seva, potser perquè d’aquí quatre dies ja no se’n parlarà, o perquè no són altra cosa que batuts cremosos i acolorits.

    Recordeu que dels *tropezones o *picatostes del gaspatxo i altres cremes fredes en diem bocinets, crostonets, trossets de pa o dauets… Si són fets a casa en diem casolans (caseros). I quant a menjar ràpid (fast food), un *burger ha estat sempre una hamburguesa o bistec rus; ara, com a contraposició s’ha estès la moda del menjar sense presses o de l’ecogastronomia (slow food) i és possible que també hàgiu vist furgonetes vintage -atrotinades però amb encant- o caravanes i camionetes amb cuina sobre rodes que participen en mercats de menjar de carrer o street food. Com veieu, la panxa, en una versió o una altra, sempre tira.

    Bones vacances i bon profit!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog