Entrades amb l'etiqueta ‘etimologia’

  • Coneixem els nostres barris?

     

    Aula l’H estrena una nova secció amb la col·laboració del CEL’H i el CNL de l’Hospitalet

    El d’avui és un article per informar-vos d’una nova secció al programa Aula l’H, de la televisió de l’Hospitalet, amb el títol De barri en barri, que pretén fer conèixer els barris de l’Hospitalet i que posa especial èmfasi en el nom de cadascun i la seva evolució semàntica i formal; és a dir, en l’etimologia, que s’ocupa de l’estudi de l’origen dels mots, en aquest cas dels topònims o noms de lloc. I és que a l’Hospitalet conviuen topònims tan antics com Bellvitge i altres de tan moderns com Granvia Sud!

    A la nostra ciutat trobem noms que ens remeten a un primer poblament, com Santa Eulàlia, a un tipus de sòl, com Collblanc, amb altres que ens parlen de la família que n’era propietària, com Pubilla Cases, de l’edifici que n’era principal, com la Torrassa, o de la continuïtat amb una altra via urbana, com la Gran Via de les Corts Catalanes de la veïna ciutat de Barcelona, a Granvia Sud.

    A banda d’aquests aspectes més històrics, l’estudi dels noms de lloc també té característiques  més convencionals, que responen a l’ús de les majúscules i minúscules per determinar el tipus de paraula, és a dir, si ens referim a un nom propi o a un nom comú. Així el nom dels diferents tipus de vies urbanes —carrer, avinguda, carreró, passatge o plaça— va en minúscula (són  noms comuns), però el nom específic d’aquella via l’escrivim en majúscula (són  noms propis) —carrer Major, avinguda del Torrent Gornal, carrer de Sant Josep—, encara que en altres contextos siguin noms comuns —torrent, riera, rambla, sant, casa/can, església, etc. Com veieu, tot un món de paraules que hem de saber escriure i pronunciar bé per fer barri i fer ciutat!

    El millor és, doncs, que seguiu els programes que s’emetran a l’espai Aula l’H, els dimecres a les vuit del vespre, dels quals ja s’han emès dos capítols que podeu veure aquí.

    Us animem a seguir-los i dir-hi la vostra!

    Article complet

  • L’article en català

    articles Fòssils lingüístics com tot lo dia i topònims com s’Agaró demostren que els tres articles que avui conviuen com a formes dialectals catalanes van sorgir l’una darrere l’altre; primer va dominar l’article salat, es, sa, es, ses, després s’hi va sobreposar el nord-occidental lo, la, los, les, i al final va triomfar el que avui és la forma estàndard de l’article: el, la, els, les.

    De fet, el llatí clàssic no tenia article. Aquest determinant va sorgir en llatí vulgar tardà a partir dels demostratius ille (lo/el) i ipse (so/es). Les formes derivades d’aquest últim eren les dominants en català popular i per això, als segles XI i XII, a la gran majoria del territori salàvem. Però al XIII la llengua oficial de la cort, emmirallant-se en l’occità, va anar imposant el lo.

    El pas de lo a el no es produeix fins al XIX i no esdevé estàndard fins al XX. Ara bé,  el lo no passa a el quan fa d’article neutre (representa una abstracció, lo bonic), i és Pompeu Fabra qui normativitza aquest canvi: l’obliga a fer el pas. Però el sistema necessita distingir formalment el neutre del masculí i d’aquí el desgavell que tenim actualment amb el lo neutre, ja que la substitució sistemàtica per el (*el bo del cas) o per allò no funciona.

    Actualment les formes antigues de l’article es mantenen en el lo nord-occidental i l’article salat balear.

    D’alternatives per substituir el lo neutre no normatiu, en parlarem ben aviat!

    Article complet

  • Presentació

    riu-llobregat-20110316

    Per què un blog d’assessorament?

    Perquè volem difondre més i millor alguns aspectes de la normativa i l’ús del català poc assimilats, a través d’un canal que permeti als usuaris dir-hi la seva, tot proposant preguntes i reflexions.

    I per què Rubricatus?

    Perquè som de l’Hospitalet de Llobregat i creiem que la toponímia, l’estudi del noms propis del territori, és important per establir la identitat de les persones que hi viuen. El topònim Llobregat, que forma part del nom el nostre municipi, prové del llatí clàssic Rubricatus, que vol dir enrogit. Aquest nom llatí apareix escrit per primera vegada per referir-se al Llobregat en les obres de dos autors llatins del segle I dC, el geògraf Pomponius Mela i l’escriptor Plini el Vell. Aquest color vermell és degut a la presència de partícules d’argila en suspensió, que contenen òxids de ferro, i és habitual en el riu després de fortes pluges.

    Així doncs, un blog de l’Hospitalet de Llobregat per als parlants d’ahir, els d’avui i els nous parlants de la ciutat.

    Seguiu-nos!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog