Entrades amb l'etiqueta ‘interferències lingüístiques’

  • Sortir endavant és recular

     

    Fent camí

    En canvi, tirar endavant és avançar. Anar per bon camí i fer via. Posar fil a l’agulla i som-hi. Trampejar (*buscar-se la vida), potser, però amb prou enginy per superar les dificultats. Enginy… i diccionari perquè moltes de les interferències que tenim es podrien resoldre fent una senzilla cerca al Diec o a l’Optimot. I és que la fraseologia és una de les baules més febles de la llengua perquè quan es popularitza una expressió d’una altra llengua costa déu i ajut recuperar la que teníem. 

    Desenganyem-nos: tot és més vell que la sopa d’all. No ens cal un *sortir endavant per fer el que hem fet des de fa anys i panys: sortir-nos-en, persistint. 

    Aquesta crisi que *estem tenint no és igual per a tots? *Estem vivint temps de canvis? *Estem veient que no hi ha res segur? o més aviat, tenim una crisi que no és igual per a tots, vivim temps de canvis i ens adonem que no hi ha res segur? La proliferació d’estructures forçades com aquestes —el present continu en verbs que ja indiquen un procés—, també és un signe dels nous temps. Els fets en present, si us plau, gerundis com menys millor. 

    Tirar endavant, en present, és el que fem en aquests articles, intentar desvetllar-vos la curiositat per aprendre i millorar el coneixement de la llengua, des de la quotidianitat, des del català que ara se sent i es parla, per usar-la millor, per ser-ne referents, petits diccionaris que fan via. 

    Article complet

  • Quina calorada!

     

    Corredor insubornable a punt de caure rodó

    Ja la tenim aquí. Sembla que la canícula de l’estiu s’hagi avançat unes quantes setmanes. Mitjan juny i quina calda. Fa un sol que estavella les pedres.

    De bon matí, camí de la feina ja sentim la xafogor; un cop a lloc obrim les finestres per por que no ens acubem i quan pleguem a mitja tarda, tres cruïlles de camí sota un sol de justícia ja és esport de risc, perquè podem caure rodons, rostits, escaldats o escaldufats.

    A la calor sufocant i humida, sense un bri d’aire, la xardor, s’hi pot afegir l’aire calent, el botorn per fer el ple. Aleshores toca buscar una ombra i no fer res: una marquesina, una terrasseta amb tendal o un recer on no hi toqui el sol.

      Recordeu que el sol a banda de tocar, pica, en el sentit que causa una sensació viva de cremor: Avui el sol pica de valent, i encara no som a juliol!

    Hi ha qui ho passa malament, li venen ofecs i si puja quatre graons ja esbufega. I és que “fer esport” a l’estiu és molt cansat; reinterpretant el poeta, si de dia ens ataca la mandra a la nit ens ataca el mosquit. Potser l’activitat més adequada és llegir, doncs!

    Ànims, que tot just acabem de començar💪 Bíceps flexionado Emoji — Significado, copiar y pegar, combinaciónes!

    Article complet

  • Farem rentadores a mitjanit?

    Arran del nou decret que ens apuja el preu de l’electricitat amb la pastanagueta de les hores vall, plana i punta, s’ha estès la broma que farem vida de gats; de dia dormirem i farem estalvi energètic, llevat de la nevera que ronca tot el dia, i de nit farem múltiples activitats elèctriques: engegarem rentadores, rentaplats, cuinarem, planxarem, escoltarem música, teletreballarem i farem servir tots els endolls de la casa.

    Quant a les rentadores, les poseu i canvieu de lloc cada cop que les feu servir?, o més aviat les engegueu i apagueu cada vegada? En català el verb posar té el significat principal de “fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat”. Ni posem taula, que la parem, ni posem rentaplats, que els engeguem.

    Engegar vol dir “fer que (una cosa) comenci a anar, a funcionar, a rutllar”; és a dir, engeguem l’aigua o la tele o l’ordinador. Encendre vol dir “fer que (una cosa) cremi, comunicar el foc (a una cosa), especialment amb la intenció de servir-se’n”; és a dir, encenem el forn o encenem el llum. També obrim llums, televisors i altres aparells elèctrics per dir on i els tanquem per dir off. Quant a fer, ja sabeu que en català gairebé tot es pot fer, les persones fem abraçades, els camps fan arròs, les vaques fan llet, jo no faig dos metres i les mestresses (homes i dones) de casa fan rentadores.

    I per acabar, no us deixeu entabanar per les hores vall, no fos cas que tingueu problemes amb el veïnat, que els gats no en tenen, de rentadores.

    Article complet

  • Revifa un mot!

     

    No us passa que de vegades sentiu una paraula i penseu… que en fa d’anys que no la sentia i que bé que sona!

    Quan una paraula cau en l’oblit, perdem més que una creació lèxica singular. El record de qui la deia? Una manera de fer i d’entendre el món? La transmissió de la llengua de pares a fills?

    Anem estressats? No és nou, sempre hi hem anat, d’atribolats, atabalats, fent mans i mànigues per arribar a tot arreu.

    *Liats? De desgavells, desoris, saraus i tràfecs sempre n’hi ha hagut. I de la gent enderiada, encaboriada que s’empatolla i embolica la troca, també.

    Pendents dels *fake? D’enraonies i raons, xafarderies i tafaneries ja se’n guardaven les àvies.

    Que aquest tio és un *vago? Ronsa, sòmines, gandul, ensopit i esquenadret?, això és més vell que anar a peu.

    L’altre un hiperventilat? És a dir un abrandat, arrauxat, que s’esvera per res i de tot en fa un gra massa?

    I allò de més enllà, *cutre? és a dir atrotinat, tronat i malgirbat, desmanegat, rònec i de can misèries?

    *Tonteries? Vaja, que no ens hi capfiquem que al capdavall això d’usar 400 paraules o 4.000 només són romanços, animalades, poca-soltades i bajanades?

    Nosaltres creiem que no, que sempre val la pena Re/descobrir paraules i per això avui us proposem que doneu un cop d’ull a aquesta iniciativa de la DGPL amb el diari Ara, Re/mot, per donar nova vida a paraules ben vives que estan quedant en desús, colgades per l’estandardització i l’allau d’anglicismes i castellanismes de la llengua actual.

    Feu-nos saber el vostre Re/mot preferit!

    Article complet

  • A quarts de quinze

    Les expressions de temps són un patrimoni de cada llengua. Cadascuna té la seva manera d’expressar el moment i la durada de les situacions. Si el toc de queda se’ns ha fet més llarg que un dia sense pa, ara ja podem tornar a casa a quarts de quinze (i no pas *a les tantes) o a altes hores de la nit! Fa mesos que ho esperàvem (més recomanable que portem mesos esperantho). Felicitemnosen!

    Per expressar que una cosa és imminent diem que serà aviat (la forma usual, fins que es va posar de moda l’en breu o, encara pitjor, l’en *breus) i per expressar que serà a primera hora diem que serà d’hora. D’avui en vuit vol dir que si un fet s’esdevé un dilluns en tindrem una conseqüència, una resposta, en una setmana, dilluns vinent o dilluns que ve; és a dir, el pròxim (millor que proper) dilluns. L’endemà indica el dia següent al de la situació de què parlàvem: cansat, se’n va anar a descansar i l’endemà ja era un home nou.

    Les construccions a principi de/a mitjan de/a final de les podem dir en singular o plural: a començament(s) d’estiu ja estarem tots vacunats. Tampodem dir: d’aquí (a) dos mesos, a tot estirar/no més tard (*com molt), estarem tots vacunats, i no pas,*en dos mesos, estarem…, perquè la gramàtica no accepta la preposició en per expressar termini o distància temporal. Us recordem que la perífrasi anar a + infinitiu (anem a fer, vaig a exposarvos, van a començar) en català l‘expressem en futur farem, us exposaré, començarani només és correcta si es manté el sentit del verb anar; és a dir, si hi ha un trasllat, un moviment, com ara a: vaig a comprar, men vaig a dormir, on efectivament canviem d’escenari, de lloc.

    Som al maig i ara sí que ja ha arribat la primavera!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog