Entrades amb l'etiqueta ‘interferències lingüístiques’

  • Benvolguda Grossa

    grosses

    Ara que ja tenim coll avall els resultats de la loteria (felicitats als afavorits / guanyadors / afortunats; no pas *agraciats!) i s’acosta la Grossa de Cap d’Any, us volem ajudar a resoldre alguns dubtes de lèxic que  s’hi relacionen.

    La majoria d’aquests dubtes els podem resoldre consultant l’Optimot, mitjançant una cerca bàsica o per frase exacta. Amb la cerca bàsica podeu trobar termes com ara bombo, bitllet, portador, dècim; amb la cerca per “frase exacta”, si escrivim el gordo en el quadre de cerca, obtindrem en primer lloc l’entrada grossa del diccionari català-castellà, amb un exemple que fa referència al premi principal de la loteria de Nadal; ara bé, com hem vist, del nom de la loteria de la Generalitat en diem la Grossa, en majúscula.

    Us recordem, també, que els números de loteria s’escriuen sense punts, com ara  92845, i que a l’hora d’enumerar els premis l’ordinal de cinc és cinquè, que fa el plural cinquens i no pas *cinquès. I ja que hi som, parlem de milions i milionaris (*milló/*millonari).

    l’Optimot també recull una fitxa per saber com hem de traduir el verb interesar al català. Si escrivim interesar en el quadre i fem la  cerca per “criteris”, obtindrem la fitxa amb el títol “participar / participació de loteria / interesar”, que ens informa que en català no hem de fer la traducció literal, sinó dir: El/la portador/a participa amb (la quantitat de) 3 euros a la grossa de Nadal. També ens assabentem que pedrea, que es refereix al conjunt de premis de poca importància, en català es diu premis menors.  En qualsevol cas podeu fer-ne el cobrament (no pas *cobro) a qualsevol centre autoritzat, que us en farà el pagament (no pas el *pago).

    I per acabar, si us toca el primer premi realment us n’haurà passat una de molt grossa, d’aquelles que passen un cop a la vida. Feu-nos-ho saber!

    Article complet

  • Estem de celebració!

    invitació

    Quan volem anunciar alguna celebració, fem una invitació convidant a l’acte, la trobada, la jornada, el llançament del producte, la cloenda o la inauguració (depenent del que sigui), però mai convidem a un *event.  De passada us comentem que el verb *publicitar, tot i que força estès en l’àmbit promocional, no està recollit al DIEC, així que us recomanem que el substituïu per donar publicitat, donar a conèixer o fer saber.

    A Facebook, per exemple, quan algun usuari crea una pàgina per fer saber a la resta d’usuaris una proposta convida a assistir a un esdeveniment.

    Si la proposta és de cinema parlem de projeccions o emissions i no pas de *passis que, en tot cas, són les acreditacions que ens permeten accedir a un mitjà de transport o a un local. Si hi aneu sovint, però, el millor és que us tragueu un abonament. Aprofitem per recordar-vos que en esport, els *passis són les passades i que els abonaments en cap cas milloraran la salut de les vostres plantes; si és això el que voleu, millor hi poseu adob o fertilitzant.

    Si en tenim, dels descomptes o promocions en podem dir bons o vals, però per mostrar aprovació en alguna cosa diem entesos, d’acord o va bé!, i no pas *vale.

    La voluntat de catalanitzar-los (l’assimilació de *pase a *passi o de *vale a *val, per exemple), ja mostra que el parlant s’adona que alguna cosa no rutlla…  Són, doncs, uns castellanismes fàcils de detectar i de resoldre, que només demanen que ens hi fixem una mica.

    I per acabar us recordem que aquest dijous, 4 de desembre, a les 19 hores, al Centre Cultural Tecla Sala, tindrà lloc l’acte de cloenda de la Gimcana de les Llengües, durant el qual es farà el lliurament dels premis als guanyadors i es representarà l’obra de teatre Psicodrama, de Marc González de la Varga, basada en l’assaig de Francesc Candel Els altres catalans. També aprofitarem l’avinentesa per celebrar el 25è aniversari del Consorci per a la Normalització Lingüística.

    Us hi esperem!

    (cliqueu la invitació per fer-la més gran)

    Article complet

  • Canvi o assimilació?

    català xava

     

    Si observem la manera de parlar d’una comunitat veurem que hi ha direrències entre els parlants depenent de múltiples factors: procedència geogràfica, adscripció socioeconòmica, nivell de formació, llengua primera o segona, edat… Per exemple, si ens fixem en el parlar dels joves, la distància amb el dels més grans s’ha accentuat en les últimes dècades com no ho havia fet mai amb el pas a una societat cada cop més urbana i immersa en les noves tecnologies.

    Per exemple, en el terreny de la fonètica, sobretot en varietats amb una fonètica molt característica com ara les Illes Balears, els joves urbans canvien els hàbits articulatoris tradicionals pels de l’espanyol. Aquest fenomen també s’ha produït al Principat amb l’anomenat català xava, propi d’ambients metropolitans amb forta implementació del castellà, amb l’obertura de la vocal neutra, el tancament de les vocals obertes, la relaxació del consonantisme i els ensordiments sistemàtics. El contacte amb el castellà, doncs, pot provocar una simplificació del sistema fonètic del català, especialment en àrees on el castellà s’ha imposat com a llengua dominant.

    Si voleu més informació sobre el català xava podeu consultar l’article de Jordi Ballart: Variació fònica al català de Barcelona: l’accent xava.

    Val a dir que la llengua, com qualsevol ésser viu, sofreix una evolució constant, però cal veure si obeeix a causes intrínseques (evolució interna) o a la confluència amb la llengua dominant (assimilació). Segons els sociolingüistes, en situacions de gran interferència la llengua subordinada passa a ser un dialecte de l’altra.

    Per tal d’evitar aquest procés cal un estàndard consolidat, conegut i valorat pels parlants i aplicat i difós pels mitjans de comunicació, les institucions i el sistema educatiu. I en català, tenim un estàndard reconegut? Difícil pregunta…; en parlarem al Rubricatus vinent (però podeu fer-nos arribar les vostres opinions a sota mateix)!

     

    Article complet

  • Semblants però no iguals

    assemblar-se2

     

    Avui volem comentar alguns verbs que, tot i que solem utilitzar bé, de vegades creen confusions.

    Semblar:  Tenir l’aparença de ser cert o probable. Sembla que tindrem eleccions anticipades.Tenir l’aparença. La Jana sembla una princesa!

    Verb intransitiu (no porta objecte directe), en què el subjecte va darrere del verb. No s’ha de posar un infinitiu entre aquest verb i el subjecte: sembla *ser que finalment arriba la tardor, en lloc de sembla que finalment arriba la tardor. Amb el segon sentit és un verb copulatiu (porta atribut).

    Assemblar-se. Tenir semblança. Tots els japonesos s’assemblen. Tenir semblança  entre si. S’assemblen com un ou a una castanya.

    Verb intransitiu i pronominal. En una frase com S’assembla a la seva mare?  La resposta afirmativa ha de ser: Sí, s’hi assembla molt, on el pronom hi substitueix el preposicional a la seva mare.

    Dormir: Estar en l’estat fisiològic de la son. Dormo poc, només sis hores.

    Verb intransitiu

    Adormir-se. Fer venir el son. Aquests concerts són per adormir el personal! Començar a dormir. M’estic adormint al sofà, millor me’n vaig al llit. Un membre del cos esdevenir gairebé insensible. Se m’ha adormit el peu. Anestesiar, insensibilitzar. Em van adormir de cintura en avall per a l’operació.

    Normalment és transitiu, com ara, fer venir la son a algú: la Laia adorm l’Elna. En el sentit de pesar figues és intransitiu: Quina son, m’adormo; estic ben adormit.

    També tenim l’expressió adormir-s’hi, que diem quan algú no s’afanya i volem esperonar-la. No t’hi adormis! Afanya’t!

    Article complet

  • Miquels, surres i calbots

    images 

     

    Un miquel és un retret, una cosa lletja que ens han dit i ens ha sabut greu. Quan ens fan sortir de polleguera, de vegades no sabem anar més enllà de la *bronca i del mal rotllo, tot i que en català tenim un bon grapat d’expressions per descriure aquests sentiments d’ofuscació que tots tenim en algun moment:

    Al conegut català emprenyat hi podem sumar l’indignat, enfurismat, enrabiat, empipat, enutjat, menyspreat o picat. I per substituir els *cabreigs (cabreo), *mosqueigs (mosqueo) i *piloteres podem recórrer a l’emprenyament (emprenyada), l’empipament (empipada) o l’enrabiada.

    Els mitjans ens informen que hi ha raons, enganxades, picabaralles, disturbis, aldarulls, escàndols, bregues, retrets, xiulades, escridassades, esbroncades… En un registre col·loquial quan dos arriben a les mans diem que reparteixen llenya, s’atonyinen, s’estomaquen, s’esbatussen, s’apallissen, es casquen, munten un sarau i ─ja amb detall─ es claven un cop de puny, es venten una plantofada, un mastegot, un castanyot o un calbot.

    Com veieu la llista és interminable, però, si us plau, que tot quedi en el paper!

    Quant a la surra? On la rebem?

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog