Entrades amb l'etiqueta ‘interferències lingüístiques’

  • Així drets, agafareu fred!

     

    Quan ve la son, qualsevol lloc és bo per dormir

    Drets com uns estaquirots, esperant un autobús que no ve o una trobada mal anotada (i no pas *agendada!) ens pot agafar fred, gana, son o mal de cap ─o també venir fred, gana, son o mal de cap─, que són les expressions que hem dit sempre en lloc de les formes amb el verb donar o entrar.

    Ni ens *entra gana palplantats a la parada del bus, ni ens *dona son havent dinat. Per combatre el rampell de gana, evitar que ens vingui o agafi gana camí cap a casa, cal fer un mos a mig matí, si no a l’hora de dinar estarem famolencs i ens cruspirem/endraparem/engolirem el dinar en un tancar i obrir d’ulls. Per combatre la son, que ens vingui o agafi son havent dinat, el millor és haver programat alguna activitat (més engrescadora que rentar plats!).

    Malauradament hem incorporat expressions amb el verb donar que no van enlloc: em *dona la impressió (tot fa pensar, tinc la impressió, em fa la impressió), em *dona fàstic (em fa fàstic), em *dona temps (de temps, en tenim o no en tenim, n’hi ha prou o no n’hi ha prou), em *dona por (m’agafa por), etc.

    Quant a interjeccions, el dale dale de les competicions esportives, seria el nostre fot-li fot-li. O bé pica, xuta, tira!, que de *donar a la pilota res de res. I de les persones que sempre estan *dale que dale diem que estan burxa que burxa o fent nyic-nyic.

    Ens direu que som molt pesats (*cansino) de repetir sempre que el verb donar en català té uns usos més reduïts que en castellà; és clar que donem per fet/per descomptat (i no pas *per sentat) que molts ja ho sabeu, però, que es noti!

    Article complet

  • Bon Nadau

    Quan arriben aquests dies solem acomiadar l’any amb un Rubricatus nadalenc, que recull les interferències lèxiques relacionades amb aquestes festes. Així, avui a banda de recordar-vos que Nadal és sempre Nadal ─en singular i generalment sense article─ que el torró és de crema cremada o de rovell d’ou ─i no pas de *yema!─, que farem cagar el tió o farem el cagatió ─però de cap manera *cagarem tions o cagations─, que allò que mengem són 12 grans de raïms ─no *dotze raïms─ , que el cotilló és el conjunt de serpentines, confeti, barrets i espanta-sogres amb què celebrem la nit de Cap d’Any i  l’endemà, dia de Cap d’Any, n’afegim un de nou que és l’ús transitiu amb objecte directe de persona del verb felicitar; és a dir, felicitem alguna persona d’alguna cosa ─no és correcte utilitzar un complement directe que no sigui de persona! Per tant, no felicitem *el Nadal sinó que ens felicitem per Nadal o directament ens desitgem un bon Nadal.

    I per acabar la nostra felicitació en aranès, llengua pròpia i oficial de Catalunya:

    Bon Nadau e erós an nau!

    Article complet

  • La normalitat d’allò que no ho és

     

    Sembla que el capità Haddok n’està fins al capdamunt

    Avui volem parlar d’un tema d’actualitat, el de la normalització de la interferència lingüística. Consultant diverses entrevistes a mitjans, ens hem adonat fins a quin punt tendim a reproduir expressions col·loquials castellanes en català, tant en els registres orals com en els escrits.

    Ja sabem que aquestes locucions són interferències, sovint traduccions literals, però no fem l’esforç de buscar-ne d’equivalents. Les diem tal com  raja i en els textos escrits simplement les marquem ─en cursiva o entre cometes─ perquè el lector s’adoni que ja ho sabem, que això no és català, però que, ai las!, trobar-hi una solució genuïna i adequada és massa feina!

    Aquesta manera de fer demostra un desconeixement dels registres i recursos propis de cada llengua i, alhora, contribueix directament a l’empobriment del català i reforça alguns estereotips, que ens convindria a tots anar canviant.

    Feta la reflexió, us en presentem alguns exemples. Com diem en català expressions com ara: *liar-la parda, ficar-se en un *lio, haver-hi *bronca, *no pillar-ho, *currar-se els barris, salir por patas, pescar en río revuelto?

    Què us sembla: fotre un merder de por/fotre un mullader/muntar un cristo/enredar-ho tot/buscar brega; ficar-se en un embolic/en un enrenou/emmerdar-se; haver-hi sarau/raons/picabaralles/ser un desgavell; no pescar-ho/no entendre-ho/no entendre-s’hi; sortir a correcuita/de pressa i corrents/de pet/escaldat/a tota llet; pencar als barris/ser-hi/treballar-hi; ser un campi qui pugui/aprofitar-se’n/quan hi ha maror… peix en abundor!

    Ens en proposeu més?, voldríem recollir les vostres propostes!

    Article complet

  • Rubricatus exprés

    Ara sí que l'hem feta bona, quin embolic!

    Ara sí que l’hem feta bona, quin embolic!

    Tot va molt de pressa, la comunicació gira a la velocitat de les xarxes i el català no pot quedar enrere. Algunes expressions es posen de moda i reemplacen les de tota la vida, dites durant generacions i ara escombrades en un tres i no res. Vegem-ne algunes; segur que les coneixeu, només cal dir-les!

    Ser *lo que hi ha: no hi ha més cera que la que crema, no hi ha res a fer, quin remei, les coses són com són, no s’hi pot fer res, qui dia passa any empeny

    *Pringar, ser un *pringat: tocar el rebre, ser un passerell, fer el paperina

    *Liarla, anar *liat: armar-la, emmerdar-la, fer-la bona/grossa; anar de corcoll/molt atabalat/embolicat/enfeinat.

    I *més del mateix!: i sant tornem-hi, i la cançó de l’enfadós!

    No venir *a cuento: no venir a tomb

    *A palo seco: tal com raja, sense embuts

    Anar *a saco: anar de bòlit/a tota hòstia/a preu fet/a tota merda

    *Fer unes risses: fer un beure, fer-la petar, passar-la/passar-ho bé

    Anar (cadascú) *a lo seu/*lo seu seria…: anar (cadascú) a la seva/pel seu compte. Aniria bé…

    *Callarse la boca: callar, fer mutis i a la gàbia, mossegar-se la llengua

    *Posar dels nervis: posar nerviós/fotre nerviós, treure de polleguera

    I si no pesqueu (*pilleu) alguna cosa vol dir que no hi caieu, no pas que *no caieu, que en tot cas vol dir que us manteniu drets (i no pas *de peu), sense caure. Per tant, caure-hi ─verb preposicional en el sentit d’adonar-se’n d’alguna cosa, reconèixer-la─ i caure ─verb intransitiu i no pas reflexiu, *m’he caigut.

    Article complet

  • I nosaltres, som de llevar-nos d’hora o tard?

     

    En el nostre món de la immediatesa, les expressions temporals són constants i no sempre les utilitzem bé. Avui consultarem la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC, per sortir de l’atzucac previsible si som dels que acostumem a fer tard. Com ho podem resoldre?, aviat ho veurem! Per exemple, si  fem tard *tots els dies, amb valor de freqüència, d’ara en endavant direm que fem tard cada dia. Si som dels que no hi ha manera de llevar-nos *aviat, ara direm que ens és impossible llevar-nos d’hora, i si som dels que farem alguna cosa *en breus, direm que la farem tot seguit o de seguida. Quin canvi!

    Vegem-ho:

    Aviat és un adverbi  que significa al cap de poc temps, d’aquí a poc temps, passat poc temps, sense referència al moment que som i que també s’usa en el sentit d’abans del temps establert o normal. “Aviat començarem els cursos”, “Enguany la inscripció ha estat més aviat que altres anys.” Recordeu, també, les expressions al més aviat possible, com més aviat millor, com abans millor, tan aviat com pugui, per substituir  el conegut  *lo abans possible.

    D’hora és una locució adverbial que vol dir a una hora relativament poc avançada. “Sol dinar d’hora, a quarts de dues”, però “aviat dinarem, quan arribi el teu germà, a quarts de quatre!” Coneixeu la cançó de Lluís Llach “Escriu-me aviat”?, el títol vol dir que no fem esperar la nostra carta gaire temps, que ens enyoren, i no pas que ens hàgim de despertar a trenc d’alba per escriure-la.

    Si en voleu més exemples:

    Els alumnes es cansen aviat i cal canviar d’activitats constantment.

    Aviat tindrem cadires noves. (Eps, que això és ben cert, podeu venir a comprovar-ho.)

    Els cursos comencen més aviat que mai, al setembre, i el meu curs és ben d’hora al matí.

    Si seguim aquests exemples potser algun dia arribarem a la cita un quart abans, arribarem d’hora!

    Per acabar recordeu que, com va dir Pep Guardiola: “si ens aixequem ben d’hora i penquem, … aquest és un país imparable.” I això val per a cadascú de nosaltres!

    Bon inici de curs!

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog