Entrades amb l'etiqueta ‘interferències lingüístiques’

  • Hi havia una vegada…

     

    La Torre de Babel, de Pieter Bruegel (1563). Aquest mite pretén explicar l’origen de la diversitat de llengües del món.

    Us imagineu un món on els parlants d’una llengua com cal fessin frases de l’estil…  Si vas tan a poco a poco me aduermo, has de seguirme, me hace verguenza, tengo mal de barriga, eres un torracojones, estoy atabalado, las llaves son en la mesa, el escalfador se ha estropellado i barbaritats així? Doncs poc o molt nosaltres en coneixem un de semblant i… hi vivim!

    La interferència del castellà entre nosaltres és tan forta que no ens adonem que frases com aquestes ─però a l’inrevés─ les diem i les sentim cada dia sense que se’ns posin els pèls de punta (si no, feu-ne la prova). De vegades el que se sent és català només superficialment, per un tret fonètic, per mitja paraula de lèxic, per la terminació verbal, però l’estructura completa és un mer calc del castellà. Un castellà a la catalana!

    Resoldre això passa per formació, lectura i ganes de millorar! El català, per volum de parlants, és de les llengües més utilitzades a la xarxa i per producció i traduccions és de les principals  llengües de cultura d’Europa (el número 1 en nombre de traduccions, la novel·la La pell freda d’Albert Sánchez Piñol, ha estat traduïda a 37 llengües!). Així doncs per què ens entestem a anar a allò fàcil? No pot ser també un bon propòsit per al 2017 llegir en català i millorar quatre tics d’aquests que tenim tan encastats (*em caic, *li puc ajudar, *quin agobio, *em pujo/em baixo, *sí que està o *passa’t per l’oficina)?

    En quin món vivim? Potser el problema és que no n’hi ha prou a ser una llengua com cal, fa falta un esforç institucional i cívic important, una normalització reeixida que hem de fer entre tots.

     

    Article complet

  • Parem l’orella!

     

    whatsapp

    Adequat?

    Des de la publicació de la nova ortografia, a la qual va seguir la de la nova gramàtica de la llengua catalana, els articles, comentaris, opinions sobre l’estat de la llengua i la conveniència o no d’aquestes modificacions han estat un continu.

    La nova gramàtica de l’IEC relativitza els termes de correcte/incorrecte a favor dels de formal/informal o adequat/no adequat al registre, per tal d’obrir el ventall a un seguit d’usos, ben habituals, que eren proscrits en l’anterior gramàtica de Fabra. Però què vol dir ben bé això? Fins on hem d’obrir l’aixeta? I amb quin criteri? On posem les línies vermelles?

    En una llengua com el català, on els registres formals estan ben establerts però els més col·loquials són un mar d’interferències i campi qui pugui (com ara el parlar dels adolescents i joves ─justament els que han rebut una escolarització en català durant tot l’ensenyament─ i els mitjans que s’hi adrecen), parlar d’adequat/no adequat per substituir correcte/incorrecte no és gens fàcil.

    Si la idea era acostar el català “correcte” a les formes realment usades, sense valorar la competència dels parlants en aquesta llengua ─que tot i que vehicular en l’ensenyament primari, en la majoria dels casos no és la llengua parlada a casa ni la usada en les relacions quotidianes─, ens hem ben ficat en un embolic perquè als parlants tot els sona bé o no els importa gaire… Fixem-nos en l’article de Carod Rovira!

    Déu n’hi do, oi? No s’adonen els parlants, molts dels quals són professionals dels mitjans , que això no és català? A banda…, un s’hi fixa, oi, abans de penjar un rètol a l’aparador? Hem de confiar en l’orella dels parlants, en saben prou? Tenen prou criteri, saben detectar la interferència i destriar-la de la variació per raó del registre? I què en diem de la fonètica? S’adonen els parlants si apostrofen, neutralitzen, fan obertures vocàliques, sonoritzen, etc.?

    Si l’IEC ens vol fer la farina blana ampliant el ventall d’usos que són adequats, cal per part nostra un esforç conscient per parlar bé i per part dels docents un esforç suplementari a l’hora de discernir usos adequats/no adequats, formals/informals i, és clar, l’orella parada per detectar els calcs que, si fem cas de l’article esmentat, surten com els bolets després de la pluja.

    Article complet

  • Força, els hi, l’hi, n’hi!

     

    pronosm feblesEn català les combinacions pronominals ens estan costant que déu n’hi do. Les noves generacions deixen de dir-les o, directament, utilitzen les combinacions castellanes; en part, la culpa és nostra (dels del gremi) perquè ho hem fet força complicat.

    Així hem penalitzat els hi com a combinació col·loquial a favor de formes normatives però artificioses. A la meva filla, la mestra de segon li va ratllar un els hi a favor d’un els transgredint qualsevol sentit comú. Volem forçar els nens a llegir i dir coses que no senten com a naturals? Si no apostem per flexibilitzar l’ús, els lis i els se los seran cada cop més habituals.

    Pensem només en tres exemples de combinacions en què ens trobem el datiu de tercera persona: li-els/los (el perillós li-lis del catanyol!)

    L’hi (singular)  funciona com a reducció de l’hi, la hi i li ho: l’hi dono (el llibre/la bossa/això). Per exemple, dir Allò que em deies, ara li ho comento sona afectat, pedant… Coneixeu algú que de manera natural ho digui?

    N’hi fa de li’n (en la nostra varietat): n’hi dono (llibres/bosses). El pronom en es troba en franc retrocés quan sentim coses com: *Agafa una, *pren, en lloc d’Agafa’n un, pren-ne (de fullets de difusió dels cursos). En aquest cas és la substitució de l’objecte directe indeterminat que necessita els nostres ànims!

    Els hi (plural) funciona en comptes d’els, encara que només substituïm un pronom, el datiu: els hi dono el llibre/la llibreta/això. Darrere el verb trobem exemples com: Dona’ls-hi/vaig dona’ls-hi/he de dona’ls-hi.

    Els hi també funciona com a reducció de els en, els el, els la, els els, els les, els ho; és a dir que independentment que l’objecte directe sigui indeterminat, singular o plural, masculí, femení o neutre quan substituïm tots dos complements adoptem la mateixa forma: Els hi dono llibres/el llibre/els llibres/la bossa/les bosses/això.

    TV3 va fer una bona feina de sistematització en el seu llibre d’estil. L’apartat que tracta de les formes i combinacions col·loquials  és força extens però hi podeu buscar les solucions que us interessen abans de dubtar a l’escriure: Coneixes el nou company de classe? Te’l presento, has de coneixe’l! Us recomanem que hi busqueu les solucions previstes per a cada cas. Funcionen!

    http://esadir.cat/entrades/fitxa/node/pronpersfebl

    També us recomanem les fitxes elaborades pel CNL de Sabadell, que inclouen amb un asterisc davant (que vol dir que no són normatives) les formes col·loquials orals.

    Així que ja ho sabeu, no sigueu tímids i feu-n’hi (de petons al nou company de classe). Un de discret, un parell a cada galta… això ja és cosa vostra!

    Article complet

  • No perdem el tren

    vagons2Si el dia passat ens lamentàvem del lèxic foraster que es feia lloc als vagons del tren carregat de…, amb aquest apunt de paraules i locucions podreu fer un canvi de peces i continuar jugant. Segur que les coneixeu!

    Al vagó de les locucions! anar a la seva (*anar a lo seu), anar a totes (anar a *per totes), tenir coll avall, saber-la llarga, ballar pel cap (*rondar pel cap), de cap i de nou (borrón y cuenta nueva), ficar la pota, haver-hi mala maror, a l‘engròs (*a lo gran), de pa sucat amb oli, a corre-cuita/a cremadent, sec com un os, alt com un sant pau, campi qui pugui, tenir-ne de sobra (*anar sobrat), a tot drap (*a sac), encara sort/encara gràcies/encara rai (*menys mal), muntar un ciri (*liarla), tocar els pebrots, ser faves comptades, frec a frec, sortir esperitat, picar-se els dits, a cau d’orella, i més/més de/i escaig (*i pico), de debò (*en sèrio)…

    Al vagó del lèxic! malgirbat/malforjat/engiponat/desmanegat (*desgarbat), mullader/sidral/merdé (*marron), passavolant, ous de pagès (*camperos), lletraferit, bocamoll (bocazas), totxo/ximple/tanoca (*lerdo), escadusser (*un de suelto), matusser (*cutre), pencar (*currar), riota (hazmereir), martingala (*chanchullo), tripijoc (*trapicheo), conya (*cachondeo), regalimar (*xorrejar), fallada (*fallo), cruiximents (*agujetas), revolt (*corba), esborrador (*borrador), murri (*pillo), menystenir (*ningunear)…

    Ras i curt, de lèxic i fraseologia en català n’hi ha per donar i per vendre. Tenim prou efectius per omplir a vessar els vagons de paraules; no perdem el tren!

    Article complet

  • L’home de peu (rodó) i l’home del carrer

    trenRecordeu la cançó d’un tren carregat de…! doncs actualment el trenet del català, té molts vagons plens de paraules que no lliguen. Si al vagó hi van productes de color groc, tots han de ser d’aquest color; si són verdures, no s’hi val a dir botifarra. Així mateix, en el vagó dels noms  no hi pinten res *valla, *inalàmbric, *parque, *hasta, *jaleo, *intermitja…; en el de verbs, *em porto la carpeta, *ho parlo i *et dic alguna cosa, *em provo el vestit, *havia una vegada, *no van anar, no *em dóna temps, hi *dóna el sol…; en el de locucions, *i pico, *quina morra, *l’han pillat, *la lia parda, *ens veiem!, *me la suda…; en el de pronoms, *no veig bé; *lis volem dir, *s’ho diré… I ja no parlem de la fonètica els *bitttllets i les *setttmanes, *elsssavis materns, les *chaquetes, els *parka àtons i els *amoli i *amell. Aquests vagons pesen massa; el trenet va de tort, pobre tren!

    Sovint les persones coneixen perfectament els mots catalans corresponents, però per inseguretats amb el registre (si parlo català correctament quedarà massa formal, en canvi si dic barullu quedarà divertit i ho petaré!) prefereixen utilitzar paraules clarament castellanes, amb la qual cosa la conversa flueix en un catanyol deliciós. Tant els fa; perdó: *lis dóna igual!

    Com ho podem resoldre? Primer parant l’orella i no deixant-nos portar per la primera moda que passa; després refiant-nos del nostre sentit lingüístic (com ho dic jo, això?, em sona bé?) i si no ens en sortim consultant les obres de referència: el DIEC, l’Optimot, l’ésadir… En aquest sentit l’Optimot ha afegit algunes fitxes de fraseologia per tal que el tren vagi una miqueta més fi. Consulteu l’enllaç següent!

    Qui avisa no és traïdor: noves fitxes de fraseologia

    Els homes i dones corrents no són de peu rodó; ho són els ases, els cavalls i les mules.

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog