Ho heu pescat?
L’explosió semàntica del verb *pillar creix com els bolets a la tardor. Volem pensar que serà una moda perquè fins fa quatre dies ningú que fes més de dos pams no deia *pillar; per tant, gaire necessari no deuria ser. Si una paraula cal, és benvinguda i s’adopta/s’adapta ràpidament, tal com passa amb molts termes, però assumir col·loquialismes d’altres idiomes en lloc de formes que s’han dit tota la vida només serveix per empobrir la llengua de destinació.
Però tornem a l’inefable *pillar. Jugar *a pillar en català és jugar a tocar i a parar i *pillar és atrapar, agafar, enxampar o pescar. Quan enxampem un nen fent una cosa que no hauria de fer, li diem: “T’he pescat!”
A banda de l’ús que en fa la canalla tenim el *pillar dels grans, sovint acompanyat del no menys nefast *liar: No ho pillo, ets una lianta. No et pillo; m’estic liant.
Aviam què us semblem les nostres propostes! No et segueixo, no ho he pescat, no t‘enganxo, no t’entenc, m’he perdut, m’he quedat igual, no sé de què em parles, jo, ni idea, estic in albis/a la lluna de València, segons els casos i el registre.
*Liar-la és fer-la bona/grossa, cagar-la, fotre-la com un cove, fer un disbarat, armar-la, empatollar-se. Un *lio és un embolic, un mullader o un merder i qui s’hi dedica ensarrona, embolica, entabana, engalipa o embrolla. I encara més, el tabac de *liar és tabac picat o picadura i de *liar tabac en diem cargolar tabac.
I per acabar com n’hem dit sempre de l’aquí te pillo aquí te mato? Doncs… dit i fet, anem per feina, arribar i moldre, fer-ho en un pim pam i fot-li que som de Reus!
