Entrades amb l'etiqueta ‘pronoms febles’

  • Informeu-vos-en, apunteu-vos-hi, inscriviu-vos-hi, us n’informarem, us hi inscriurem, us hi apuntarem, informeu-vos-en…

     

    connecta't - lh

    Darrere del verb, en català separem els pronoms febles amb guionets. De combinacions de pronoms n’hi ha per donar i per vendre (tal com podem veure si consultem les publicacions sobre pronoms febles del CNL Sabadell, tot i que en parlar sovint les simplifiquem (informeu-se’n, apunteu-s’hi, inscriviu-s’hi). Si els pronoms poden apostrofar-se entre ells o amb el verb els apostrofem: guarda’n, guardeu-ne; anem-se’n (col·loquial), anem-nos-en (formal).

    Quant als elements que substitueixen, recordem que els complements preposicionals (els que exigeix el verb perquè tingui sentit ple) han d’explicitar-se sempre en català amb els pronoms en/hi depenent de la preposició que els introdueix, així:

    Informeu-vos de la matrícula dels cursos de català: informeu-vos-en

    Apunteu-vos-als cursos de català: apunteu-vos-hi

    Inscriviu-vos als cursos de català: inscriviu-vos-hi

    Així doncs, us esperem a partir del dia 9 de setembre, de 9 a 13.30 h i de 15.30 a 20 h, al CNL, per informar-vos de l’oferta de cursos de català per al primer trimestre del curs. Podeu consultar els horaris dels cursos clicant aquí!

    Article complet

  • Ajuda correcta

    La informem que aquesta conversa pot ser enregistrada

    La informem que aquesta conversa pot ser enregistrada

    La seqüència és la següent:

    Truques a qualsevol empresa de serveis (telefonia, subministrament elèctric, d’aigua…) i un contestador automàtic (per què sempre femení?) et diu que la conversa pot ser enregistrada i que disposes de no sé quantes opcions numèriques per picar segons el motiu de la teva trucada. Cinc minuts més tard, després de prémer tres botons i sentir Haydn, Madonna i Elton John, si tens sort, se’t farà saber que si vols que t’atenguin en català has de picar 2. Respires, te n’estàs sortint. Piques… “Bona tarda, empresa X, Laura Gonzàlez , en què *li puc ajudar?”

    Catacrooooooc!, si amb aquesta salutació pretenien donar-nos confiança, malament rai! Decebedor començament, perquè en català ajudem un client o una clienta; és a dir, ajudar és un verb transitiu (amb objecte directe, doncs), que pot ser masculí: ajudar un client/el puc ajudar/puc ajudar-lo?, o femení: ajudar una clienta/la puc ajudar/puc ajudar-la?

    Català i castellà tenen dos sistemes pronominals força diferents. L’adopció de les formes castellanes ─estil traducció automàtica, ¿puedo ayudar-le (en aquest cas, en castellà, hi ha la discussió entre le/lo-la)? puc *ajudar-li?─  crea un malestar considerable als parlants, perquè desfigura la sintaxi i en ocasions la comprensió de la frase. Si abans parlàvem de la popularització del plural de *li-lis, ara ja sentim el li en casos totalment impropis: li mai no substitueix un objecte directe!

    Per tant, ajudar-lo/-la, informar-lo/-la, atendre’l/-la, servir-lo/-la

    Esperem haver-vos ajudat de debò!

    Article complet

  • Anem-hi tots!

    montaje

    Troba-hi les set diferències

    Avui veurem alguns exemples de verbs que porten el pronom hi, que substitueix complements preposicionals, ja gairebé fossilitzat; en alguns casos no podem dir que estem substituint un complement. Som-hi!

    Quan endarrerim una feina solem dir: Ara m’hi poso (posar-s’hi), quan acabin les notícies… I quan fem el tafaner ens excusem: No m’hi vull ficar (ficar-s’hi), però… ; doncs no t’hi fiquis, que aquí no hi pintes res (pintar-hi res)! Perquè, l’autor d’aquest llibre, què hi volia dir?

    Quan estem convençuts d’alguna cosa ens hi juguem el coll/hi posem el coll (jugar-s’hi, posar-hi el coll), però si van mal dades, millor tirar enrere: No t’hi tornis (tornar-s’hi), no veus que aquest no hi toca (tocar-hi)/que no hi és tot (ser-hi tot)?

    Per passar la trucada telefònica diem: De seguida s’hi posa (posar-s’hi). Sobretot, res de dir un *segonet per indicar un temps molt curt! Un segonet és una pellofa de segó! I una altra de grossa: què és això de la roba no *em cap! En tot cas, la roba no m’hi cap (cabre-hi).

    A banda, recordeu que els verbs de percepció porten el pronom afegit, com ara: D’aquesta orella no hi sento (sentir-hi), m’hi hauré de posar un audiòfon. No m’hi veig!, per què heu tancat el llum (veure-s’hi)?

    En canvi si, tot i escoltar-la o mirar-la, no sabem distingir una cosa diem: No veig res! Estic buscant les set diferències i no en trobo cap.

    Article complet

  • Substitució pronominal del complement del nom

     

    Avui us volem parlar d’una construcció incorrecta, que veiem sovint als titulars.

    “Descobert un taller il·legal. La policia va entrar al taller i va detenir *els seus treballadors.”

    En aquesta frase, el més important és dir que es van detenir els treballadors del taller il·legal i no uns altres més generals (els treballadors), per tant, hem d’utilitzar un referent que inclogui aquesta informació, que forma part del títol i seria redundant de repetir. Gramaticalment, estem substituint un sintagma (del taller il·legal) que fa de complement del nom de l’objecte directe.

    Com ho fem? Amb un pronom feble: “La policia va entrar al taller i en va detenir els treballadors” (on en substitueix del taller il·legal, que és el complement del nom de treballadors). Ni podem suprimir el complement del nom ni el podem repetir dos cops: *Descobert un taller il·legal. La policia va entrar al taller i va detenir els treballadors del taller il·legal”.

    Un altre exemple: “Pimes: L’asfíxia econòmica continuada amenaça *la seva capacitat de recuperació.”

    Per tant, estem parlant de la capacitat de recuperació de les pimes, però no volem repetir aquest nom perquè ja ha sortit al títol. Com ho fem? L’asfíxia econòmica continuada n’amenaça la capacitat de recuperació (on en substitueix el complement del nom: la capacitat de recuperació de les pimes).

    En altres ocasions s’opta per referir-nos a aquest complement del nom amb un demostratiu que fa de pronom. Es tracta d’una solució igualment incorrecta: “L’asfíxia econòmica continuada amenaça la capacitat de recuperació *d’aquestes” (complement del nom: de les pimes).

    En aquests exemples, doncs, veiem que en català substituïm el complement del nom sobreentès amb un pronom feble, en lloc de referir-nos-hi amb un possessiu o un demostratiu, que és la solució que adopta el castellà.

    Altres vegades, l’error consisteix a oblidar-nos el pronom:

    Quants fulls tenim? Només *queda un paquet?, que ha de ser:  Quants fulls tenim? Només en queda un paquet? (complement del nom: de fulls).

    Menja’t el préssec; però no *t’empassis el pinyol, que ha de ser: Menja’t el préssec; però no te n’empassis el pinyol (complement del nom: del préssec).

    Per acabar, us proposem unes frases, totes elles reals, perquè ens contesteu què hi veieu.

    *“Educació pública: defensa el seu manteniment!” (complement del nom: de l’escola pública).

    *“Dibuixa un animal de cinc potes i escriu el seu nom” (complement del nom: de l’animal de cinc potes).

    *“Cal aprovar la llei i permetre el manteniment d’aquesta” (complement del nom: d’aquesta llei).

    Article complet

Vull fer un curs!


Entrades recents


Històric


Núvol d’etiquetes


Recursos


Comentaris recents


Blog