El camí de l’evidència
És evident que les evidències evidencien certeses, de manera que si hi confiem no ens cal ser clarividents ni esperar la providència per deixar de ser invidents. Només cal que ens lliurem al pes de l’evidència!
Però quin origen té la paraula evidència? Volem repassar aquí d’on ve, quan la vam començar a fer servir i, evidentment, quins sentits, encertats o no, li atribuïm. També volem fer referència a alguns derivats i expressions que hi estan relacionats. Volem resseguir, doncs, el camí de l’evidència.
El mot evidència prové del llatí evidentia amb el significat que ja tenia en la llengua d’origen: ‘qualitat d’evident’, d’allò que resulta indubtable. Evident està format pel prefix ex– (‘des de dins’ o ‘des de lluny’) i el verb videre ‘veure’, és a dir, ‘que es pot veure des de lluny’. Que se li veu el llautó, vaja.
Els primers documents de què tenim constància que inclouen la paraula evident són del segle XIII (aproximadament com en francès, però un segle abans que en castellà, italià o anglès). El mot evidència, però, no apareix documentat en català fins a la primeria del segle XIV.
Tot i que és un terme essencial en lògica i filosofia, ens centrarem avui a posar en evidència els sentits més propis de la llengua general.
Ens il·lustra l’Optimot quan aclareix que, per influència de l’anglès evidence, evidència ha passat a significar ‘allò que palesa o fa evident una cosa’, és a dir, ‘conjunt d’elements informatius que permeten sostenir una hipòtesi o una opinió’. Aquest significat ja és recollit per la normativa i tant el trobem en expressions més tècniques com evidència científica i medicina basada en l’evidència, com en l’ús general: En aquesta carpeta es recullen les evidències d’aprenentatge dels alumnes.
No hem d’oblidar, però, que amb aquest mateix sentit disposem d’altres mots i expressions com prova, informació probatòria o indici, que poden resultar més adequades al context en què les fem servir.
A més de totes les paraules i expressions que han anat sorgint al llarg de l’article relacionades més o menys directament amb evidència (evident, evidenciar, evidentment, posar en evidència, clarivident, providència, invident, pes de l’evidència, evidència científica, medicina basada en l’evidència), volem acabar recordant l’expressió posar/quedar/deixar algú en evidència (‘fer quedar malament algú fent-ne evidents els defectes o les mancances’).
Que no ens posin en evidència!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.