Ara que comencem a retrobar-nos i a posar-nos el dia sobre com hem viscut el confinament, hem preguntat al nostre equip quins llibres en català han llegit durant aquest temps i aquestes són les seves recomanacions:
El David ens recomana Els desposseïts, de l’Úrsula K. Le Guin, una novel·la de ciència-ficció amb un fort contingut social i polític en què un científic intenta que tot allò que investiga serveixi realment per al bé comú.
La Neus ens porta un clàssic de la literatura catalana com és Solitud, de la Víctor Català, on se’ns explica les dificultats d’una dona enmig d’un paisatge inhòspit i obligada a combatre els convencionalismes de l’època.
M’enterro en els fonaments, de Manuel de Pedrolo, és un altre clàssic català que ens recomana l’Anna, on s’hi recull un fidel retrat de la societat barcelonina de finals del franquisme amb elements de novel·la negra.
La Mercè Espuny ens porta L’hospital dels pobres, de Tània Juste, on se’ns explica la contrucció de l’Hospital de St. Pau i de la Sta. Creu a la vegada que es fa un retrat de la Barcelona de l’època.
La Teresa també ens porta un clàssic de la literatura universal com és La dama de blanc, del Wilkie Collins, una història sobre la recerca de la identitat i la desigualtat entre homes i dones en una època de fortes convencions socials.
Una altra proposta que ens porta la Isabel és Pell, escates i altres camises de força, de la Gemma Santaló, on a partir de relats breus es recullen situacions quotidianes amb finals oberts i sorprenents que no deixen indiferent al lector.
La Núria ens recomana 7Nou8, de Jordi Vilagut, on a través del suspens i la història el protagonista investiga què va passar-li a un dels seus ancestres, sis segles abans.
La Laura ha llegit Cafè zoo, de l’Ana Moya, un seguit d’històries peculiars, estranyes i colpidores amb un fil conductor que les uneix i que enganxa el lector des del primer moment.
La Mercè Codó ens recomana Quan arriba la penombra, del Jaume Cabré. Un recull de relats variats, originals i sorprenents que tenen com a protagonista la mort.
L’Amèlia ens proposa Soc noia, de Hayley Long, adreçat a pares i noies adolescents que es plantegen qüestions pròpies de l’edat a les quals el llibre dona resposta.
I finalment, la Laia i l’Anna han coïncidit amb la lectura de dos libres de la Najat El Hachmi, Mare de llet i mel, un llibre de ficció on es es retrata el món i la cultura de la dona musulmana des d’una perspectiva real i crítica, i Sempre han parlat per nosaltres, on la mateixa autora explica el paper del feminisme en la dona musulmana.
I TU, QUINS LLIBRES EN CATALÀ ENS RECOMANES?
ts d’aquesta societat, seran víctimes i executors d’aquests convencionalismes arcaics.
