• Llenguatge no sexista – 2a part

    En l’anterior Tastet de llengua presentàvem la Guia d’usos no sexistes de la llengua que publicava la Generalitat de Catalunya l’any 2011 per tal que els textos formals i públics estiguessin redactats amb un llenguatge inclusiu i no sexista.

    A més dels objectius i els criteris generals que s’exposen en aquesta guia, també vam fer conèixer llavors una de les dues estratègies bàsiques que s’hi proposen: el desdoblament de formes en casos determinats. Tanmateix, dèiem que aquesta opció no havia de ser mai la preferent ja que allarga innecessàriament el text i fa que el sentim poc natural.

    Per evitar aquests problemes en aquells casos en què sigui possible, avui us volem fer arribar la segona de les estratègies: l’ús de formes genèriques, aquelles formes que no fan referència explícita ni a dones ni a homes. Vegem per mitjà de quins recursos ho podem traslladar a un text.

    1. Mots col·lectius: són aquelles paraules que designen en singular una pluralitat persones. A tall d’exemple, personal, cos, plantilla, població, equip… ens podrien donar molt de joc. Podríem escriure, doncs: L’equip de Dinamització ha engegat una campanya en establiments comercials i no pas Els dinamitzadors
    2. Formes genèriques per a noms de professions, titulacions i càrrecs:
      1. El col·lectiu d’auxiliars d’infermeria
      2. L’acció en comptes de la persona: Complement per a la docència.
      3. La funció en comptes de la persona: La candidatura a la presidència.
      4. L’organisme en comptes de la persona: La Coordinació ha decidit
    3. Expressions despersonalitzades: es tracta d’estructures que no inclouen cap marca de femení o masculí. Per exemple: amb la col·laboració de (i no col·laboradors), redactat per (i no redactors), lloc de naixement (i no nascut), domicili (i no domiciliat)…
    4. Les paraules persona i part: la persona interessada, la part contractant, la persona beneficiària, la part demandant
    5. Altres recursos:
      1. Adjectius: informe mèdic (i no del metge), drets humans (i no de l’home)…
      2. Frases i perífrasis: Us donem la benvinguda (i no benvinguts), dades de qui signa (i no dades del signant)…
      3. Tractament de vós: no conté marques de femení ni masculí i és habitual en els textos formals. Millor, doncs, Us saludem cordialment que no pas El/la saludem cordialment.
    6. Epicens: la guia no en parla gaire (més enllà de persona), però és un recurs cada cop més habitual i que sentim molt natural. Els epicens són aquells mots que designen indistintament individus mascles i femelles d’una espècie. Per exemple: la criatura, la víctima, el nadó

    Per acabar, cal dir també que la guia està plena d’exemples, aclariments sobre els límits d’alguns usos i remarques concretes per a contextos diversos. Tot plegat, molt pràctic, concís i de fàcil consulta.

    Si us interessa el tema, no us oblideu de consultar la Guia d’usos no sexistes de la llengua sempre que hagueu de redactar algun text.

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Delegació de l’Eixample

C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona

Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h


Categories


Comentaris recents


Núvol d’etiquetes


Enllaços d'interès


Interculturalitat


Materials per a l'aprenentatge


Recursos de consulta


Recursos del professorat


Històric