Llenguatge no sexista – 1a part
L’any 2011 la Generalitat de Catalunya, gràcies a la feina conjunta de diverses institucions, publicava la Guia d’usos no sexistes de la llengua (que us podeu descarregar en PDF) amb la finalitat que en els textos formals i públics s’hi desenvolupés un llenguatge inclusiu que representés la diversitat de la societat i les diferents sensibilitats al voltant d’aquesta qüestió. L’origen de tot plegat era el sentiment, cada cop més estès, que el masculí (sobretot en plural) no era sempre la forma més adequada per referir-se a homes i dones: Els nens ja poden sortir al pati. I les nenes?…
Cal avançar que la Guia només parla d’homes i de dones, no esmenta identitats no-binàries ni trigèneres, per exemple. Tampoc no accepta cap fórmula que no sigui absolutament gramatical; és a dir, ja us podeu oblidar de la forma totes com a inclusiva (en català el femení és exclusiu, només fa referència a dones) o de formes inventades ad hoc com tot@s.
I sense perdre de vista aquesta última precisió, la Guia ens recorda que el masculí plural (els nens) té en català valor genèric i que, per tant, el podem continuar fent servir per referir-nos a col·lectius constituïts per homes i dones. L’aportació principal del document, més enllà de la constatació anterior, és la presentació d’estratègies alternatives que ens han de permetre que aquesta forma masculina no sigui l’única en els nostres documents formals.
La primera estratègia que ens ofereix són les formes dobles, senceres o abreujades segons el tipus de document que haguem de redactar i, sobretot, en alguns usos que especifica: “Cal promoure uns usos lingüístics que permetin fer visibles les dones en les referències genèriques a professions, càrrecs o funcions”. Per exemple:
- Demaneu hora per al vostre metge o metgessa.
- El director o directora ha de signar la sol·licitud.
- En les salutacions de correus electrònics: Benvolguts ciutadans, benvolgudes ciutadanes,
- L’empresa impulsa el desenvolupament de les treballadores i els treballadors.
El document ens recorda, però, que “cal donar preferència en general als recursos que no comporten l’ús de formes dobles”, ja que allarguen innecessàriament el text, el tornen feixuc i acaba resultant poc natural.
Així doncs, ens proposa una segona estratègia: l’ús de formes genèriques, una fórmula molt més espontània, econòmica i clara. Si teniu ganes de saber què són exactament aquestes formes genèriques, n’explicarem les claus en el proper Tastet de llengua.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.