En primer lloc, he de dir que sóc una negociadora novella.
La definició de negociar és: Discutir o tractar (d’alguna cosa) amb algú per tal d’aconseguir-la, d’establir-la, d’arribar a un acord.
Tenint en compte aquesta definició podríem dir que sí que he negociat. L’alumnat de l’Elemental 3 i jo hem arribat a un acord pel que fa als 20 punts de la nota de curs.
Ara bé, abans de discutir aquesta qüestió, jo ja tenia en ment un exercici que volia que fessin perquè comptés per a la nota de curs. D’entrada vaig callar i els vaig demanar que proposessin activitats que podrien puntuar, tot mirant l’estructura de la prova homologada que es trobaran a final de curs. (Observeu que ja no estic negociant del tot!)
Resultat: van decidir, i jo també hi estic d’acord, que l’expressió oral hauria de ser la part més important de la nota. Després es van anar animant i van aparèixer altres propostes: exercicis de gramàtica, exercicis d’expressió escrita…
El problema va ser que no es posaven d’acord en la distribució dels punts.
Llavors vaig pensar: “Aquesta és la meva!” i els vaig dir que jo tenia una proposta… La majoria va exclamar: “Home, haver començat per aquí”.
Van acceptar la meva proposta i la vam millorar, però seguien sense acordar què valia cada exercici. Vam decidir que ajornàvem aquesta decisió per a la propera sessió.
Finalment, en grups de 4, van distribuir els punts per a cada exercici. Vam fer una posada en comú i vam arribar a un acord bastant “salomònic”.
Us passo l’enllaç al document final que recull els nostres acords. Acords nota de curs 2
Quina valoració en faig, de tot plegat?
Com ja he dit al principi, això no ho havia fet mai d’aquesta manera i m’ha faltat organització. Primer, ho vaig fer amb tot la classe i va ser un guirigall. Després, vaig fer petits grups i va funcionar millor.
Crec que els alumnes no estan acostumats a negociar i els costa, perquè no veuen el benefici que en poden treure. Espero que al final de curs puguin valorar positivament aquesta pràctica i s’adonin que els ha estat útil.
