RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per October, 2013

  • Sessió 11 d’octubre de 2013

    Ens vam fixar tres objectius en aquesta sessió:

    1. Què hem de millorar de les inscripcions?
    2. Què ens amoïna de les directrius de Gerència?
    3. Quins objectius ens fixem per a aquest curs?

    Pel que fa al primer objectiu, vam elaborar aquest mapa conceptual:

    foto

     

    Pel que fa al segon objectiu, en parlarem amb l’equip directiu en la propera sessió.

    Abans de tractar el tercer objectiu, vam experimentar quina sessió del curs passat teníem més present i per què.  Segurament perquè havia estat una experiència significativa per a cadascú. És un aspecte que l’hem d’incorporar a l’aula, hem d’aconseguir que els alumnes s’apassionin de les nostres classes.

    Vam apuntar els temes que es volien tractar en les properes sessions:

    • Com podem aplicar el decàleg (exemples) ?
    • Elaborar un arxiu amb material i tasques per treballar el calendari escolar
    • Atendre la diversitat
    • Llibres de lectura per als bàsics i elementals
    • Canvi de mirada en atenció a la diversitat, avaluació competencial, pràctica reflexiva i gestió de la diversitat

     

    Acord: ens vam comprometre d’escriure un comentari expressant un compromís o una experiència que pensem aplicar aquest curs. Cliqueu aquí

    Share

    Article complet

  • L’aprenentatge competencial

    D’unageek, extreta d’http://www.morguefile.com/archive/display/851729

    Tenim un nou enllaç : aprenentatge reflexiu i col·laboratiu. És un espai creat per a la formació d’adults en què ha participat Olga Esteve. Per si voleu aprofundir en l’aprenentatge per competències, la pràctica reflexiva i l’autonomia de l’alumnat.

    Share

    Article complet

  • Recomanacions

    De tat, extreta d’http://www.morguefile.com/archive/display/840144

    Arran del que vam parlar en la darrera sessió, us deixo unes recomanacions:

    • Un article sobre l’estrès, escrit per Marta Romo, cliqueu aquí.
    • La presentació de David Alvárez, en què exposa una proposta formativa que la podríem aplicar en les nostres sessions. Quina deu ser? Cliqueu aquí.
    • La Contra que es va publicar precisament divendres. Entrevisten  a Franciso Mora, expert en neuroeducació,  facilitada per Anna Forés. Cliqueu aquí.
    • Un article que ens pot ajudar a reflexionar com podem fidelitzar l’alumnat o què ens podem trobar a l’aula. Cliqueu aquí.
    Share

    Article complet

  • Què vull aplicar enguany?

    De pippalou, extreta d’http://www.morguefile.com/archive/display/851403

    Tal com vam acordar, escriviu un comentari apuntant què voleu aplicar o experimentar enguany. Teniu fins al 30 d’octubre.

    Share

    Article complet

  • Els cinc fars d’aquest curs


    A tota la comunitat educativa balear per la seva lliçó magistral de dignitat

     


    Em sap greu haver-me retardat tant, però a mesura que ha anat passant el temps se m’ha fet difícil triar quina experiència relatar. És com si et demanem per quin fill t’estimes més, si en tens més d’un ho tens fotut per respondre. Així doncs, abuso de la confiança per exposar el que he après al llarg d’aquest curs. De fet,  si ho hagués d’anar a explicar en unes jornades, me’n faltaria una, de cabdal:  les reunions d’enguany.  Si hagués comès aquesta última empresa,  hauria corregut el risc que s’haguessin d’ajornar els cursos que he d’iniciar.  Dec començar a fer catúfols. M’he entodussit que no podia encarar un nou curs  si no tancava l’anterior.

    Reconec que sóc bastant espontani. Em deixo arrossegar per la intuïció. Si t’acostumes a reflexionar sobre la teva tasca, t’adones, però,  que vas seguint una trajectòria, influïda per la teva visió  i per persones amb qui et topes que t’obren portes o t’endinsen per senders, de vegades poc transitats. Aquesta manera per a alguns us pot semblar dispersa; en canvi, a mi, m’entesta a experimentar. Per això, vaig tenir present el compromís just havent iniciat el primer grup, però em vaig anar obcecant amb l’experimentació i la fita es va anar esvaint.

    Vaig provar de programar un curs, sense llibre de text i amb ben poques fotocòpies,  mirant de negociar els objectius i  continguts amb els alumnes. Em va costar justificar per què havíem de treballar uns determinats continguts. Vet aquí que vaig albirar el primer far.  Aquesta és l’experiència de l’S2 del 1r trimestre: cliqueu aquí.

    Mentre barrinava com podia ser la continuació de l’experiència anterior i la manera d’ impedir que la prova final ensorrés la feina feta, va aparèixer el segon far, conegut per vosaltres. Em vaig fixar a convertir els alumnes en persones resilients. Aquesta és l’experiència de l’S3 del 2n trimestre: cliqueu aquí.

    Vaig haver de repetir un altre S2. Aquesta vegada vam provar que cada grup decidís la tasca que volia emprendre. Cada vegada els alumnes s’engrescaven i sorprenien més. Vam experimentar amb els videolits. Ens va servir per commemorar l’any Espriu. El tercer far que ens va marcar la ruta. Aquesta és l’experiència de l’S2 del 3r trimestre: cliqueu aquí.

    Aquest any també vam cloure una etapa de quatre anys ben satisfactoris: la modalitat a distància. Vam arrencar plantejant als alumnes dos reptes: organitzar la socialització de llibres de text o bé elaborar una presentació per a un claustre per abandonar l’ús de llibres de text. El dos trimestres següents ens vam dedicar a viatjar. Primer, cada alumne va elaborar un itinerari per mostrar el seu territori natal. Després, vam viatjar pels Països Catalans des de tres punts de vista diferents. Ara, el far és diferent. És musical. Servia per animar els alumnes si una unitat no havia sortit prou rodona o bé per encarar la prova final. Aquesta és l’experiència dels cursos  a distància: cliqueu aquí.

    Finalment, vaig aprofitar una reunió perquè m’ajudéssiu a resoldre un problema que tenia amb el D. Si voleu saber com va transcorre, podeu consultar-ne l’experiència: cliqueu aquí. Aquest  far també és conegut per vosaltres. Va servir per plantejar-nos un repte: investigar si és possible educar d’una altra manera, a través de la cultura compartida.

     

    Share

    Article complet

  • La UD de la Radionovel·la: com la vam fer a l’S1

    Com sabeu, fa un any en una de les reunions de l’equip cada servei va haver d’inventar-se una UD per a un nivell. A nosaltres ens va tocar l’E2.

    Després de pensar i discutir, se’ns va ocórrer la idea de fer una radionovel·la. S’adaptava al contingut del nivell i ens permetia potenciar la creativitat dels alumnes i el treball en equips (amb tot el que comporta pel que fa a l’ús de la llengua). Mentre ideàvem la seqüència, vam adonar-nos que era una UD que podríem aplicar a qualsevol nivell i això ens va entusiasmar. Vam decidir que la duríem a terme cadascú, cada professora, amb un nivell diferent. Ens hi vam comprometre. La seqüència que vam fer és aquesta.

    En el meu cas, la vaig fer a l’S1, que vaig fer d’octubre a desembre. Quan em vaig plantejar en quin nivell la podria fer de seguida vaig pensar en l’S1 perquè em permetia treballar alguns continguts del nivell. A l’hora de planificar el curs, em vaig plantejar un repte: fer la UD com a projecte. Això implicava dividir la UD en tres unitats –sempre em planifico els cursos en tres unitats–: descripcions (dels personatges, dels espais, del temps…) i creació de la trama, redacció de la història i del guió i gravació. Al final, però, no ho vaig fer i només la vaig dividir en dues unitats. Tot i que m’interessa treballar per projectes, us confesso que això d’allargar tant els contextos de les tasques (unitats) no em surt gaire bé, a més tinc por de cansar l’alumnat i desmotivar-lo.

    Així doncs, vaig estructurar el curs en 3 unitats però només la segona i la tercera estaven relacionades directament amb la radionovel·la. A la primera treballaríem la descripció de persones i personatges però des d’un altre context; a la segona ens centraríem a escriure la radionovel·la; a la tercera treballaríem la lectura en veu alta i la dramatització de la radionovel·la.

    Però, de fet, tampoc no vaig variar gaire el meu primer plantejament. Com que a la primera unitat treballàvem la descripció de persones i personatges, vaig relacionar-la amb la UD de la radionovel·la, ja no calia tornar a treballar de manera explícita aquest aspecte. De seguida, però, a classe ens vam adonar que com que la radionovel·la és un text per ser escoltat i sentit hauríem de treballar també la caracterització dels personatges i que en bona part s’hauria de fer a partir de la llengua parlada, de l’ús de la llengua que fan els personatges i del seu discurs. Vam decidir treballar aquest aspecte. Em va encantar aquest objectiu!

    http://www.flickr.com/photos/66208256@N00/2569969534

    http://www.flickr.com/photos/66208256@N00/2569969534

     

    Us explico de manera esquemàtica com vam treballar aquestes dues unitats de la UD. En total vam treballar-hi durant unes 12 sessions però heu de pensar que no van ser completes i que en algun cas no van ser continuades. També cal tenir en compte que els alumnes van fer força feina a casa, paral·lelament al que anàvem treballant a l’aula.

    SESSIONS CONTINGUTS – Activitats

    1

    a. Inici de la unitat: es presentà el tema i es plantejà com ha de ser una radionovel·la perquè tingui èxit? Vam determinar-ne les característiques entre tots. El resultat va ser aquest mapa conceptual. Vam quedar que valoraríem les nostres radionovel·les a partir d’aquestes característiques.b. Vam escoltar un fragment d’una radionovel·la. Vam fer exercicis a partir del text (CO, CL, vocabulari). Vam reflexionar sobre si el fragment s’ajustava a allò que nosaltres pensàvem que era una radionovel·la o no. Ens va servir per debatre, rememorar radionovel·les que havíem sentit i repassar el mapa conceptual que havíem fet.

    2

    Vam repassar el que havíem fet el dia anterior.a. Breu repàs sobre les parts de la narració: quines són? Lectura d’un text de model i anàlisi/comentari.b. Vam modificar el text de model: hi vam introduir diàlegs i un narrador (o el vam canviar). Després vam valorar els textos escrits, vam comentar com s’havia fet i  quins canvis s’havien fet. A partir d’aquest exercici vam determinar què ens calia aprendre per fer la radionovel·la (ep!, també va sorgir la necessitat de repassar algun aspecte com ara els diferents tipus de narrador que hi ha). Ens vam adonar que el mapa conceptual també ens servia com a pauta per determinar quins aspectes havíem de treballar. Calia buidar-lo, desgranar-lo, concretar alguns aspectes.c. Vam fer un breu repàs sobre com s’introdueixen els diàlegs i els diferents tipus de narrador i com s’introdueix en el relat.

    3

    (continuació de l’anterior)a. Vam fer un joc per crear alguns elements de la narració/radionovel·la (lloc, situació inicial, situació final, personatges bons o protagonistes, personatges dolents –els que provocarien el conflicte–).b. Vam treballar en equips: pluja d’idees i invenció de l’argument a partir dels elements de la narració que els havia tocat en el joc anterior (elecció de trama, personatges, lloc…).

    4

    a. Treball en equip: invenció de la trama, primer esbós de la narració, organització del treball en equip…b. Vam llegir i treballar un fragment d’una obra de teatre. Vam veure com es podia transcriure el llenguatge col·loquial/oral i el vam comparar amb el llenguatge formal, que tant treballem a classe. Vam adonar-nos que amb el llenguatge també es caracteritzaven els personatges.

    5

    ( i 6)

    Vam repassar els estils de la narració: el directe i l’indirecte. Vam fer èmfasi en els canvis que hem de fer quan canviem d’estil: la concordança verbal (de la part dialogada i la narrada), els tipus de verbs que podem usar, els canvis en pronoms i adverbis…

    7 (i 8)

    a. Vam tornar a llegir un fragment teatral i vam repassar l’ús dels pronoms per a cohesionar el text. Exercici de reflexió i d’escriptura. Vam adonar-nos que sovint en aquest tipus de text necessitem veure allò que no està escrit, el que s’està representant!!b. Treball en equip, si era necessari: per escriure, repassar, contrastar, debatre… sobre el text que s’escrivia i el que anàvem treballant a l’aula.

    8

    a. Treball en equip: escriptura final. Entrega de textos.

    9

    Vam començar la segona part de la UD.a. Vam fer una activitat de lectura en veu alta: CO d’un model + activitat de lectura en veu alta per grups. Vam posar èmfasi en el fet d’escoltar-nos i escoltar els altres mentre llegim i llegeixen, com s’evidencia si s’està entenent o no el que es llegeix.

    10

    No vam treballar res de la lectura en veu alta.

    11

    Vam treballar la pronunciació de paraules que es diuen malament (les de canvi de la síl·laba tònica) i l’entonació. A l’hora de treballar l’entonació, en grups, vam fixar-nos en com podíem transmetre sentiments i emocions.

    12

    No vam treballar res directament relacionat amb la UD: vam veure i treballar tres escenes de Pa Negre. Ho vam fer perquè a inici de curs ho havíem acordat entre tots.

    13

    Vam continuar treballant la lectura en veu alta i ho vam fer a partir de la puntuació: els matisos de significat que comporta i l’entonació.Al final de la classe vam llegir 2 radionovel·les. S’havien d’enregistrar…

    14

    L’última classe del curs. Vam llegir en veu alta 3 radionovel·les i en vam fer una valoració.

    La valoració que van fer els alumnes de les radionovel·les que havien escrit va ser molt positiva. Es van felicitar. Els vaig felicitar. Van pencar de valent i ho van reconèixer. Jo també els ho vaig reconèixer. N’estaven molt satisfets.

    Jo també estava satisfeta de la feina que havien fet. Vaig aprendre’n molt, d’ells: la manera de treballar i d’organitzar-se, de sorprendre’s, de comprometre’s, d’il·lusionar-se. I la manera com utilitzaven el català.

    L’única cosa que ens va fallar va ser la part tècnica, no vam poder gravar-les. Vam acordar que ho faríem més endavant però fins al final de curs no vam tenir l’oportunitat.

    Ja que no les podeu escoltar, en podeu llegir dues de les cinc que vam fer.

    Article complet

  • Si voleu anar provant la competència digital

    file6681269982727

    Aquí teniu l’enllaç d’un article amb recursos col·laboratius per desenvolupar la competència digital a l’aula. És d’un blog que potser val la pena que el seguim. Va a la columna d’enllaços. Compteu que alguns ja els tenim habilitats des de l’Àmbit de Projecció, per exemple per explotar wikis. A veure si us hi animeu…

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip