RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘Fernando Trujillo’

  • Organització intel·ligent… eing!

    phone-499991_1920De petit, circulava un acudit de trucades telefòniques que  feia  gràcia. “És aquí el Servei d’Intel·ligència?”, demanava un interlocutor. I una veu amb to enze li responia: “Eing!” El record m’ha vingut al cap després d’haver escoltat la ponència que va presentar Fernando Trujillo a Durango i d’haver llegit un interessant apunt de Carlos Magro.  Ha coincidit la publicació d’aquests dos documents mentre brego com buido les vostres reflexions per a la propera reunió. Penso que les propostes d’aquests dos autors ens poden ajudar  a orientar les reunions si ens volem convertir en una comunitat d’aprenentatge, o si voleu, en una organització intel·ligent.

    Malgrat que Fernando Trujillo se centri en la innovació digital, em va sorprendre l’enfocament de la seva exposició. Planteja que un equip educatiu hauria d’assumir tres reptes. Primer, hauria de confiar amb una xarxa de suport, tal com s’aprèn a Internet, demanant ajut i compartint dubtes o experiències. És a dir, amb guiatge. Adverteix, però, que aquests guies poden ser part de l’equip. És divertida la metàfora del llapis. L’equip també s’hauria de plantejar l’ús de la tecnologia des de dos vessants: el de l’ensenyament i el de l’aprenentatge. Ara bé, recorda que la competència digital es va desenvolupant amb l’ús en la nostra vida diària. Aconsella que els docents tinguem la nostra quotidianitat com a referent per transmetre’l a l’aula. Així podrem abandonar el simulacre, la transmissió de coneixements sense cap mena de rellevància per a l’alumnat —propi d’una pedagogia tòxica—, i en canvi podrem desplegar una metodologia que per a l’alumnat esdevingui experiències memorables. Assenyala que algunes veus preveuen que els centres educatius del futur consumiran informació, en produiran de nova i la compartiran. Per tant, creu que els docents hem d’avaluar la nostra pràctica per anar constatant què impacta en l’alumnat.

    Carlos Magro, per altra banda, mentre descriu les organitzacions intel·ligents servint-se de veus expertes ja adverteix que les empreses han d’aprofitar el coneixement ocult dels seus treballadors. Com planteja Daniel Innerarity, com podem aprofitar la incertesa actual? Hem d’aspirar a viure en una societat de l’aprenentatge. Per tant,  hem de ser capaços de transformar la informació en coneixement. Cada vegada es valora més la capacitat de crear coneixement. Cal centres més oberts, flexibles, participatius i col·laboratius. Han d’esdevenir en organitzacions que aprenguin. Cal renunciar a les individualitats i apostar per la connexió. S’han de deixar models formatius basats en la verticalitat i desenvolupar un coneixement tàcit en què els membres facin conscient el que van aprenent. Assenyala, però, la importància de bastir una visió compartida entre tot l’equip, tal com destaca Linda Castañeda. A més, remarca la importància de treballar en veu alta, és a dir, divulgar la nostra tasca.

    Reitero l’agraïment cap a la Núria —ben tornada!—, l’Anna —bloguera revelació?—, la Núria —desestressada— la Neus —sí, sí, experta!—, la Griselda —sant tornem-hi…—, la Maria —repetidora?— i la Lourdes —l’animadora sociocultural. Considero que heu estat valentes de respondre les tres preguntes.  Si us vaig demanar per la vostra expertesa era perquè  emergís aquest coneixement ocult del paràgraf anterior. Tants caps, tants barrets! Pel que fa a les noves aplicacions informàtiques, m’ha sorprès que no hi hagués cap experta. Recordeu que el nostre Centre va conduir un taller sobre aquesta temàtica en unes jornades. Per tant, hem de prendre nota de la reflexió de Fernando Trujillo. Encara amoïna com podem incorporar nous alumnes o bé les dinàmiques grupals. Ho vam treballar en reunions passades. Potser deu ser culpa meva perquè vaig ser incapaç d’exigir-ne unes conclusions. Pel que fa a la tercera pregunta, em sembla que ja ho tenim bastant embastat.

    De totes maneres, potser hauríem d’aprofitar l’avinentesa per preguntar-nos per què cal que ens convertim en una comunitat d’aprenentatge? Tot seguit, em plantejo més qüestions possibles.  Quins haurien de ser els nostres tres reptes? Les reunions són simulacres? Si és així, com les podem convertir en experiències d’aprenentatge autèntic, memorable? Per què ens costa compartir? Què avaluem de la nostra pràctica? Com aconseguim transformar la informació en coneixement? Quin és el nostre rol a l’aula si ja no som l’única font d’informació? Què podem adoptar  de la nostra quotidianitat? Què podem exigir als alumnes si nosaltres ja som incapaços d’assumir determinades tasques? Per què origina tan malestar quan proposo que ens convertim en aprenents i que observem la nostra pràctica? Si en teniu alguna més, la podeu deixar com un comentari.

    Share

    Article complet

  • Dissenyant prototips

    Extret d’http://cdn.morguefile.com/imageData/public/files/r/roastbeeph/04/l/1398610176b45qb.jpg

    Aquí teniu dos documents que us poden ajudar a elaborar el prototip:

    Per difondre’l, s’haurà d’escriure una entrada al blog definint el prototip i difondre aquesta entrada a través del grup de Google+. La propera reunió d’ensenyament serà el 13 de febrer. Per tant, la data màxima de publicació és el 30  de gener.

     

    Share

    Article complet

  • Sessió 28 de novembre

    Vam recordar la sessió anterior i els acords que havíem pres. Tot seguit, vam apuntar com “gestionem el somriure” en la nostra labor. El fet d’incorporar el somriure i l’humor en la nostra tasca —com recomana Robert HOLDEN— pot servir per cohesionar el grup, desdramatitzar continguts,  motivar les professores, frenar la gelor amb un grup, genera classes actives i amenes i a més és encomanadís.

    Per al proper punt, vam reflexionar sobre el document de Carme Bové (Eidicó i publicació material) .  Vam acordar que estudiaríem com haurà de ser el peu de pàgina per publicar les activitats elaborades per nosaltres mateixos.

    Finalment,  vam mirar els diferents documents sobre l’aprenentatge basat en projectes (ABP). Vam acordar d’elaborar un prototip de projecte que vulguem experimentar el tercer trimestre.

    Share

    Article complet

  • Sessió 1 de juliol de 2014

    Ens vam reunir per anar bastint el nostre entorn d’aprenentatge. Vam iniciar la sessió amb un repte per comprovar que ens faltava cultura per compartir o bé per desar tot el que fem.

    Vam acordar utilitzar el google-sites. Ara és el torn per provar-la penjant-hi alguna fitxa d’activitat o bé el relat d’alguna experiència o d’algun curs. Familiaritzant-nos, ja vam detectar que ens faltava un recurs per anar confeccionant el nostre portafoli.

    Finalment, vam valorar els tallers de la III Jornades Aprendre Llengua en el s. XXI. Per a la propera sessió, vam acordar repassar les presentacions de Toni de la Torre i d’Alícia Martí. També teniu aquesta pàgina de Raúl Diego. És un recopilatori. Si voleu saber sobre cada aplicació, només les heu de clicar.

    Fonts:

    CRIADO, David:  Sociedades de aprendizaje mutuo

    TRUJILLO, Fernando: El centro como ecosistema

    Share

    Article complet

  • Els cinc fars d’aquest curs


    A tota la comunitat educativa balear per la seva lliçó magistral de dignitat

     


    Em sap greu haver-me retardat tant, però a mesura que ha anat passant el temps se m’ha fet difícil triar quina experiència relatar. És com si et demanem per quin fill t’estimes més, si en tens més d’un ho tens fotut per respondre. Així doncs, abuso de la confiança per exposar el que he après al llarg d’aquest curs. De fet,  si ho hagués d’anar a explicar en unes jornades, me’n faltaria una, de cabdal:  les reunions d’enguany.  Si hagués comès aquesta última empresa,  hauria corregut el risc que s’haguessin d’ajornar els cursos que he d’iniciar.  Dec començar a fer catúfols. M’he entodussit que no podia encarar un nou curs  si no tancava l’anterior.

    Reconec que sóc bastant espontani. Em deixo arrossegar per la intuïció. Si t’acostumes a reflexionar sobre la teva tasca, t’adones, però,  que vas seguint una trajectòria, influïda per la teva visió  i per persones amb qui et topes que t’obren portes o t’endinsen per senders, de vegades poc transitats. Aquesta manera per a alguns us pot semblar dispersa; en canvi, a mi, m’entesta a experimentar. Per això, vaig tenir present el compromís just havent iniciat el primer grup, però em vaig anar obcecant amb l’experimentació i la fita es va anar esvaint.

    Vaig provar de programar un curs, sense llibre de text i amb ben poques fotocòpies,  mirant de negociar els objectius i  continguts amb els alumnes. Em va costar justificar per què havíem de treballar uns determinats continguts. Vet aquí que vaig albirar el primer far.  Aquesta és l’experiència de l’S2 del 1r trimestre: cliqueu aquí.

    Mentre barrinava com podia ser la continuació de l’experiència anterior i la manera d’ impedir que la prova final ensorrés la feina feta, va aparèixer el segon far, conegut per vosaltres. Em vaig fixar a convertir els alumnes en persones resilients. Aquesta és l’experiència de l’S3 del 2n trimestre: cliqueu aquí.

    Vaig haver de repetir un altre S2. Aquesta vegada vam provar que cada grup decidís la tasca que volia emprendre. Cada vegada els alumnes s’engrescaven i sorprenien més. Vam experimentar amb els videolits. Ens va servir per commemorar l’any Espriu. El tercer far que ens va marcar la ruta. Aquesta és l’experiència de l’S2 del 3r trimestre: cliqueu aquí.

    Aquest any també vam cloure una etapa de quatre anys ben satisfactoris: la modalitat a distància. Vam arrencar plantejant als alumnes dos reptes: organitzar la socialització de llibres de text o bé elaborar una presentació per a un claustre per abandonar l’ús de llibres de text. El dos trimestres següents ens vam dedicar a viatjar. Primer, cada alumne va elaborar un itinerari per mostrar el seu territori natal. Després, vam viatjar pels Països Catalans des de tres punts de vista diferents. Ara, el far és diferent. És musical. Servia per animar els alumnes si una unitat no havia sortit prou rodona o bé per encarar la prova final. Aquesta és l’experiència dels cursos  a distància: cliqueu aquí.

    Finalment, vaig aprofitar una reunió perquè m’ajudéssiu a resoldre un problema que tenia amb el D. Si voleu saber com va transcorre, podeu consultar-ne l’experiència: cliqueu aquí. Aquest  far també és conegut per vosaltres. Va servir per plantejar-nos un repte: investigar si és possible educar d’una altra manera, a través de la cultura compartida.

     

    Share

    Article complet

  • Sessió 25 de gener de 2013

    Aquestes són les conclusions a què hem arribat sobre:

    Pel que fa al segon objectiu, hem analitzat un cas: el curs D a distància de Gavà.

    Hem aprofitat el debat per mostrar la presentació de Fernando Trujillo

    Destacaríem el concepte de cultura compartida, sobretot la definició (diapositiva 16) en què remarca comunicació i negociació –dos termes que es van repetint constantment en les nostres sessions–, la intel·ligència col·lectiva, el portafolis com a recurs avaluatiu, la diferenciació de les pedagogies tòxica i orgànica –paradigmes que ha plantejat María Acaso–, l’aprenentatge dialògic –defensat per Noam Chomsky–, el professorat transparent, l’excel·lència en la nostra tasca i, finalment, els rols de l’estudiant com a emprenedor (responsable del seu aprenentatge) i del docent com a tutor.
    Us recomano que mireu aquest vídeo. És l’exposició de Kiran Bir Sethi, impulsora d’un mètode d’aprenentatge.
    Si us interessa conèixer-ne més, podeu llegir aquest article. Cliqueu aquí.
    Podeu deixar un comentari responent una d’aquestes dues preguntes:
    • Què penseu de la presentació de Fernando Trujillo, María Acaso o de Kiran Bir Sethi?
    • Quina conclusió  heu extret de la sessió d’avui?
    Share

    Article complet

  • Anem en la mateixa direcció

     

    Val la pena que us la mireu i comproveu quins conceptes hem debatut en aquestes dues darreres sessions.

     

    2012.la escuela nueva

    View more PowerPoint from argentinaestrada

    Extreta a través de http://www.scoop.it/t/experiencias-de-aprendizaje/p/2145158714/la-escuela-nueva
    Quant als neguits a l’hora de fer les aportacions individuals, us recomano aquesta presentació de Fernando Trujillo

    A través d’una piulada de Toni de la Torre (@Verbascripta)
    A més, aprofito l’avinentesa per informar-vos que incorporem dos nous enllaços:

    • els recursos didàctics de Guida Al·lès
    • la pàgina de Carme Barba
    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip