RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per January, 2012

  • Recursos digitals

    Us recomano aquest vídeo en què Joan Queralt, director de l’Institut Obert de Catalunya explica una aplicació per crear un portafolis digital. Fixeu-vos per què el recomana. Per tant, us pot ajudar a orientar com avaluar-los si us heu animat a experimentar-los amb els vostres grups.

    Com que Jordi Adell, professor de la Universitat Jaume I de Castelló, és qui s’encarrega d’entrevistar-lo i fan referència als PLE o EPA (entorns personals d’aprenentatge), teniu un vídeo en què explica aquest recurs.

    Què us sembla? Què us poden aportar aquests vídeos?

     

     

    Share

    Article complet

  • Sessió 20 de gener de 2012

    La sessió tenia aquests objectius:

    • Debatre Per a què ens ha de servir apostar per l’avaluació formativa o reguladora?
    • Exposar les primeres conclusions de l’equip de treball
    • Comprometre’s en el projecte, responent Què vull  incorporar en la meva pràctica docent?

    Pel que fa a la finalitat de l’avaluació formadora o reguladora, es van apuntar diferents funcions:

    Es va presentar un vídeo explicant les fites que havia assolit l’equip de treball i la valoració de l’experiència. (Si el voleu veure, cliqueu l’enllaç. Us deixem la presentació que va servir de material)

    Quant al darrer objectiu, es va reflexionar sobre el projecte i es van poder apuntar aquestes conclusions:
    Finalment, es va acordar que fins al 27 de gener es podia enviar un missatge electrònic al coordinador per apuntar-se a l’equip de treball.
    Share

    Article complet

  • Jo confesso

    Confesso que és la primera vegada que participo en un bloc amb una entrada i que, per tant, ara mateix sento una certa ambivalència: per una banda em fa gràcia, però per una altra em fa molt de respecte. Confesso també que he patit la síndrome del full en blanc, cosa que m’ha estat provocant un cert bloqueig mental que només he pogut superar perquè vull renovar i ser fidel al compromís que he adquirit amb aquesta comunitat d’aprenentatge.

    I això per què? Doncs per una qüestió molt senzilla: perquè formar-ne part em permet debatre, experimentar, créixer, enriquir-me i aprendre de les aportacions d’uns i d’altres, encara que no les comparteixi plenament; em permet repensar constantment, i per tant millorar, la meva tasca docent i també m’ajuda a posar-me en el lloc dels alumnes, cosa que proporciona una informació molt valuosa per no perdre de vista el seu rol.

    Confesso finalment que tot això que acabo d’exposar ha estat un procés gradual, fruit d’una evolució: des de l’escepticisme inicial fins al que jo anomeno l’instant màgic. M’explicaré.

    Quan el Jaume Sans, coordinador d’Ensenyament del Centre, em va proposar de formar part d’aquest grup de treball vaig dir que sí de seguida perquè em va semblar una proposta engrescadora. Posteriorment, reunió rere reunió, a part que necessitava temps per pair la quantitat d’informació que hi abocàvem tots plegats i esperar que fes pòsit, cada cop estava més convençuda que s’hi exposaven uns plantejaments amb els quals jo no hi estaria mai d’acord! Ai las! Que equivocada que estava! Un dia, es va produir l’instant màgic que em va permetre, com a l’Ariadna del laberint, començar a enfilar l’agulla. Aleshores és quan vaig ser capaç de rebre-ho tot com un regal que m’inoculava saba nova per continuar fent camí en aquest viatge, que afegia noves possibilitats a la meva motxilla d’experiències i vivències recollides durant una colla d’anys, que tampoc no vull obviar ni deixar enrere. Estic convençuda que, com tot a la vida, el millor camí és el del mig, l’equilibri.

    I ara per fi, que ja he acabat amb les meves confessions, intentaré repondre a les dues qüestions que se’ns havien plantejat com a tema de l’entrada:

    1. A què em comprometo?

    Com he dit abans, a complir els compromisos adquirits en el grup de treball, cosa que implica, entre d’altres qüestions: potenciar l’autonomia dels aprenents, apostar per l’avaluació reguladora, treballar per tasques.

    2. Què he posat en pràctica?

    En aquest aspecte en concret em sento a l’aula una mica com el Sergi quan diu alguna cosa com: “Senyor, doneu-me ales o traieu-me les ganes de volar” perquè tinc la sensació que tot el que he fet són actuacions aïllades, petites intervencions deslligades. No obstant això, de vegades també penso que els canvis s’han de fer d’una manera gradual i que els alumnes necessiten temps per fer l’evolució que, alhora, també estic fent jo. Tot plegat, a priori, sembla una contradicció, oi?

    A continuació i per concretar exposo algunes de les actuacions dutes a terme:

    -compromisos d’aprenentatge

    -substitució de la prova final dels grups no homologats pel treball de classe (avaluació reguladora)

    -potenciar la motivació dels alumnes.

    -fomentar l’autonomia dels aprenents (sessions de recursos lingüístics en línia, correccions a casa individualment d’exercicis d’ortografia, etc.)

    -valoracions i reflexions personals al final de cada unitat

    -ensenyament per tasques

    -avaluació inicial i establiment per entre tots dels criteris avaluatius de la tasca.

    Per acabar ja, voldria plantejar-vos la qüestió següent: I els alumnes què ens pensen de tot això? Jutgeu-ho vosaltres mateixos despres d’haver llegit alguns comentaris bastant generalitzats:

    “Tot i que no fem tants exercicis repetitius, aprenem i ens ho passem molt bé”

    “És un ensenyament pràctic, no està deslligat”

    “Tenim la sensació que aprenem molt”

    “M’agrada venir a classe perquè a més a més d’aprendre em diverteixo”

    “Al principi, ens va sobtar aquesta manera de fer, però ara estem molt contents”

     

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Mai no és tard…

    Us confesso que m’ha resultat difícil fer l’entrada tot i que després m’he adonat que era més senzill del que creia.

    Què he complert?

    • He treballat per tasques i he utilitzat bona part de les tasques que havíem acordat (dic bona part perquè no aconsegueixo fer-ne cinc, sempre n’acabo fent tres. De fet, com que ho sé, només em proposo fer-ne tres).
    • He seguit força els criteris d’avaluació que havíem acordat per cada tasca.

    Vaig iniciar el curs preguntant als alumnes quins eren els seus interessos i vam fer-ne un mapa conceptual, o almenys ho volia ser, però la veritat és que al final no l’he fet servir com a guia. Em sembla que per dos motius. Per tant, no he complert aquest objectiu que m’havia proposat a inici de curs.

    A classe treballem molt en grup. D’això, n’estic satisfeta, però tot i que la intenció és dur a la pràctica l’aprenentatge col•laboratiu, em sembla que no ho aconsegueixo en un dels grups. Ho continuaré intentant!

    El nou trimestre l’he començat fent-los comprometre amb el seu aprenentatge. Però no ho he gestionat bé, no hem fet contractes…

    A què em comprometo?

    • A continuar treballant per tasques i a continuar utilitzant els criteris d’avaluació que vam acordar.
    • A fomentar més l’autonomia dels alumnes i a fer-los conscients del seu paper dins del seu aprenentatge.
    • A fomentar l’autoavaluació i la reflexió sobre l’ús de la llengua.
    • A tenir més en compte els objectius dels alumnes a l’hora de preparar les classes (ara no us penseu que no paro de manar, de fet, sempre negocio i acordem què farem i per què).

     

    Share

    Article complet

  • Canvis

    Un cop vist el vídeo de Déu a la terra, passem a citar un altre ‘déu’, aquest ben nostrat, més terrenal, però un autèntic terratrèmol,tant en vida com en obra: el crack entre cracks Mossèn Cinto.

    Al poema Al cel diu:

    ! Oh Déu meu, oh Déu meu, dau-me unes ales

    o preneu-me les ganes de volar!

    I els Surfing Sirles, banda punk número 1 en l’àlgid moment de la música catalana, recullen la invitació per ‘modernitzar-la’:

    ‘Senyor, dóna’m unes ales o treu-me les ganes de volar

    Senyor, dóna’m unes ales o treu-me les ganes de vo…laaaaaaaaaaaaaaaaar’

    watusi-65

    Bé, doncs, és impossible resumir millor com em sento en aquesta època de canvis dins les aules.

     

    Què he complert?

    M’he trencat barreres internes i he aconseguit que els alumnes dels cursos dits ‘superiors’ –Intermedis i Suficiència–treballin per tasques. D’aquella manera, és clar.

    He aconseguit que elaborin textos grupals, que s’organitzin per realitzar intervencions orals grupals, que s’expliquin entre ells aspectes poc entenedors de sintaxi i morfosintaxi; en definitiva, dur en pràctica, tot el que dèiem que intentaríem fer.

    Estic molt lluny, però, de contractes d’ensenyament, negociacions col·lectives, compromisos grupals i altres aspectes de l’aprenentatge cooperatiu que se m’escapen. En aquest sentit crec que és determinant la inclusió del nou període lectiu que hem implementat.

    A què em comprometo?

    La paraula ‘compromís’ em recorda aquell ritus un pèl sectari que hi havia–que hi ha!!! — als agrupaments escoltes, als ‘caus’, on els nens i nenes, nois i noies, homenets i donetes, havien de comprometre’s en alguna cosa, per al bé individual i per al bé col·lectiu, en aquest cas en les seves unitats (llops i daines, ràngers i noies guies, pioners i caravel·les, i trucaires).

    Us explicaré una anècdota. Anècdota? Sí. Quan jo era ‘cap’ (monitor) de llops i daines va fer el compromís un xavalet de dos pams més alt que els altres, la virtut principal del qual era que clavava uns mastegots i menyspreava amb uns insults de por als altres. El compromís era, doncs, que deixés de pegar i insultar. La ceremònia, entre riures, va ser: ‘Hola, em dic B. i a partir d’ara  no pegaré als més petits ni els insultaré’. Un cop acabat el ritual, ho va celebrar dient-li ‘fill de puta’ a un i clavant-li el puny als morros a un altre.

    Per això no m’agrada el mot ‘compromís’.

    Però em comprometré a ser un bon nen i a no dir paraulotes, a tirar endavant aquest projecte de canvis, i sobretot, sobretot, sobretot, sobretot, que els meus alumnes, quan acabin el suficiència 3, estimin la llengua catalana.

    #SenyorDóna’mUnesAlesOTreu-meLesGanesDeVolar

    Sergi Borges

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Aproximant distàncies

    Us he d’explicar un secret. Ara farà ja tres anys que vaig entomar la modalitat a distància per dos motius. D’una banda, vaig patir una malaltia que em va impedir finalitzar els grups presencials, cosa que va suposar un bon daltabaix; de l’altra –potser la més important–, per egoisme. M’havia atipat d’experimentar innovacions. Així doncs, havia decidit viure de renda una mica. M’havien venut que tutoritzar era bufar i fer ampolles si eres aplicat i organitzat. Ara bé, tan bon punt vaig comunicar la decisió a l’equip directiu ja em va passar pel cap aplicar el model didàctic dels cursos presencials a la modalitat a distància. Seguint un esquema inicial, hem anat modificant alguns elements. El repte d’enguany era planificar tot un trimestre en què experimentéssim el que havíem acordat i a més calia temporalitzar-lo de nou ja que l’oferta és trimestral.  Aquests són els fonaments:

    Em va sembla molt interessant la proposta del col·lectiu purposedES i em va servir per plantejar el meu contracte d’una forma original. Seguint les directrius dels organitzadors, vaig desvetllar el document al final del trimestre. Va servir perquèn l’alumnat pogués avaluar-lo. Tot i que –ja ho he confessat en un altre cana– ho vaig passar bastant malament, els comentaris dels alumnes van ser molt càlids.

    QUÈ HE COMPLERT?

    He mirat d’introduir la reflexió com a recurs d’aprenentatge perquè l’alumnat vagi esdevenint  més conscient i més autònom. Primer vaig elaborar plans de treballs a l’inici de cada unitat, basant en la nova programació dels nivells intermedi i de suficiènica o bé un full de ruta per preparar la intervenció oral, tasca de la unitat 2.

    Vaig mirar de redactar cada títol d’una tasca en forma de pregunta. A més, en cada unitat vaig preveure que el comentari que havien d’escriure en una de les tasques de cada unitat fos un dietari d’aprenentatge. És curiós observar l’evolució d’aquests textos. Els de la primera unitat palesen la dificultat per adapatar-se a la modalitat i al nou model mentre que els de la darrera unitat ja són molt més qualitatius i molt més positius. La majoria reconeixen què han de millorar però no obvien el progrés que han fet.

     

    Quant a adoptar un enfocament més democràtic, es concentra en un projecte individual de redacció d’un text.  Cada alumne ha de pensar-se en una situació comunicativa per desenvolupar el tipus de text que ha de  treballar en el seu grau i ha de presentar-ne una primera versió. Després, en la unitat següent, ens plantegem una tasca de reflexió que ha de servir per negociar els criteris avaluatius. Finalment, en la unitat 3, plantegen un pla de millora  havent aplicat una pauta de revsisió. Aquestes pautes es van fer a partir dels comentaris i comperant els requisits que havíem establert amb l’equip. Són dos documents, tant el de les tasques finals com els criteris avaluatius,  que a més de ser bonics visualment, contenen molta meditació.

     

    Pel que fa a l’aprenentatge cooperatiu, es vehicula a través d’un projecte de redacció. El quadrimestre passat va ser elaborar un tutorial de navegació del bloc. Em vaig veure desbordat i vaig ser incapaç de revisar totes les propostes. Vam elaborar un esquema i vaig distribuir les parts del text per graus. La majoria van redactar tota el text complet. Això que només els havia demanat que desenvolupessin una idea. Aquesta vegada ha estat un article per explicar aquesta modalitat. Ha estat ardu, però estem molt satisfets del resultat. Ara bé, no aconsegueixo que se’n sentin autors. Continuen contemplant el tutor com l’autoritat i l’expert.

     

    A QUÈ EM COMPROMETO

    Com que apostem pel protagonisme de l’alumnat, és evident que ha d’augmentar la cota democràtica. Per tant, vam mirar de negociar el projecte d’aquest trimestre. De moment, investigarem sobre la lectura. Mirarem d’organitzar una campanya de foment de la lectura. També volem incidir en la competència digital de l’alumnat. Així doncs, debatrem per a què ens pot servir una xarxa social. Tenim un bloc i el correu electrònic com a mitjans de comunicació, però de vegades no n’hi ha prou. Aniria molt bé avisar de les actualitzacions del bloc pel Twitter, per exemple.  Negociarem de donar-nos d’alta d’ alguna xarxa social per elaborar un perfil i proposar un llibre per fer un intercanvi, que serà el projecte del tercer trimestre.

     

    Share

    Article complet

  • Errare humanum est

     

    La meva experiència com a professora està directament relacionada amb la meva experiència com a alumna. Tot el que he viscut a les aules quan he après qualsevol matèria i, sobretot, quan he après o quan he intentat aprendre anglès  ha condicionat la concepció que tinc de la tasca docent. Si dic això és perquè m’ha agradat molt debatre sobre la motivació de l’alumnat en aquest equip. Sabeu quants cursos d’anglès he abandonat? No els vull ni comptar. Si intento establir quins són els motius per què els he abandonat, n’apareixen dos de clars: perquè sovint no s’ajustaven a les meves expectatives i perquè moltes vegades em sentia angoixada quan havia de parlar. Algú pot dir que si els abandonava és perquè no estava motivada. Efectivament, té raó. Ara bé, la motivació no és una motxilla que porta l’alumne incorporada. Us asseguro que quan jo m’he apuntat a un curs d’anglès és perquè volia aprendre. Ningú m’ha obligat a fer-ho. I, malgrat això, he perdut la motivació. Mentre escric això em ressonen unes paraules que he sentit moltes vegades i que em fan molta ràbia:

    -Els alumnes només vénen pel certificat. (entengui’s d’assoliment, d’assistència o d’inscripció)

    Sempre em quedo amb ganes de respondre. Doncs bé, i què? Vénen per un motiu i amb un objectiu i part de la nostra feina és engrescar-los i  fer créixer la motivació que ja porten. Al llarg d’aquest procés, amb els companys de l’equip hem debatut moltes vegades la utilitat de conèixer els objectius de l’alumnat a l’inici de curs. En aquest 1r trimestre amb els grups d’Intermedi 3 i Suficiència 3 (sí, sí, tots homologats) hem signat un contracte on han quedat reflectits. A més, aquests objectius han donat pas als compromisos que adquiria l’alumnat per assolir-los.

     

    Contracte didàctic

     

    Amb aquest document i amb aquesta posada en comú vam inaugurar el curs i el portafoli que havien d’entregar al final. Jo també vaig fer el meu contracte. Vaig explicitar els meus objectius i els compromisos que adquiria. És cert que com a negociacisó l’he trobada una mica conduïda. M’ho apunto per la propera vegada. Ara bé, ens va permetre conèixer-nos i reflexionar sobre l’aprenentatge des del primer dia: ser conscient d’on volíem arribar i de què estàvem disposats a fer per aconseguir-ho. Com a docent, va ser una mena d’avaluació inicial del grup.

     

    Us he parlat abans de l’angoixa que com a alumna he sentit. Moments d’angoixa que recordo: a l’hora de parlar per por a equivocar-me, davant d’una prova anunciada o, sobretot, davant d’una prova sorpresa. I ja som aquí. Les famoses proves. No suporto la paraula examen i no suporto la paraula control. En primer lloc, examen, segons el DIEC, es refereix a:

    Prova escrita o oral a què és sotmès un candidat per a declarar si és apte a entrar en una escola, a obtenir un grau, un càrrec, l’aprovació d’una assignatura, etc.

    Doncs bé, si un examen serveix per això, no m’aporta res ni com a alumna ni com a docent. Potser ben mirat sí que m’aporta alguna cosa: l’obtenció d’un certificat. Ara bé, sempre he pensat que l’obtenció d’un certificat és la conseqüència d’un progrés en l’aprenentatge i crec que l’esforç del docent s’ha de centrar en aquest progrés. Els exàmens angoixen i angoixen molt. I no només s’angoixa l’alumnat. Així doncs, de veritat creiem que són imprescindibles en les nostres aules? I pel que fa al control, la meva feina no és controlar els alumnes. Per tant, no crec que els necessitem.

    Suposo que ara algú preguntarà com reparteixo els 20 punts. En l’equip vam decidir repartir-los mitjançant les tasques que vam elaborar i a partir dels criteris avaluatius i dels indicadors d’assoliment que vam establir. Efectivament, hem fet algunes d’aquestes tasques. Ara bé, va ser l’alumnat qui va decidir com es puntuarien. Això ens va anar molt bé per conscienciar-nos, per exemple, de tots els elements que volíem que tingués l’article d’opinió a l’S3 o d’una carta a l’I3 i de tots els requisits que volíem que complís. Ells els van establir i van decidir com ho volien puntuar.

    graella-autocorrectiva – carta

    Amb això no n’hi ha prou per desangoixar. Què passa si l’alumne s’equivoca? I si comet tants errors que, malgrat haver establert entre tots els indicadors d’assoliment, no obté una puntuació satisfactòria? Doncs bé, passa que els errors ens serveixen per aprendre alguna cosa que no sabíem. Formen part del procés i ens acompanyaran sempre. Errare humanum est. Amb els errors havien d’emplenar unes graelles on explicaven per què s’havien equivocat. Arribàvem així a una 2a versió de la mateixa tasca. Ells es puntuaven, també, aquesta 2a versió i no hi havia ningú que no millorés el resultat obtingut o que no aprengués res d’aquest procés.

    graella-autocorrectiva – carta – 2a

    I amb això havia desaparegut l’angoixa? Doncs no. Eren cursos homologats i hi havia una prova al final. I contra l’angoixa que això genera és tan difícil lluitar. És així com va néixer la banda sonora que ens va anar acompanyant:

     

    ENS EN SORTIM

     

    Finalment, entregaven el portafoli del curs i jo els en feia una valoració. La valoració se centrava en la feina que havien fet al llarg del curs i no en la prova. Siguem conseqüents: no em va sorprendre que superessin la prova després de tota la feinada que havien fet. Així que només quedava tancar la nostra banda sonora:

     

    CONGRATULATIONS

     

    S’ha fet tard. Per tant, deixo per una altra entrada els compromisos que vull adquirir pel que a la tasca docent i pel que fa a l’equip. Això sí: anuncio el primer compromís. Em comprometo a continuar participant en aquest equip activament (no parlaré de terminis) perquè vull continuar amb aquest viatge. Com els alumnes, m’he equivocat, he après, continuaré equivocant-me i continuaré aprenent. Això és el que em fascina d’aquesta professió.

     

    VIATGE A ÍTACA

     

    Share

    Article complet

  • Satisfacció

    Semblava bo de fer, però respondre les dues qüestions que en Jaume ens va plantejar a la darrera reunió no ha estat una feina fàcil, bàsicament perquè no sabia ben bé per on començar ni com seleccionar tota la informació a fi que fos entenedora.

    QUÈ HE COMPLERT

    Dels quatre cursos que feia el trimestre passat, vaig experimentar alguns dels aspectes treballats  i debatuts a l’equip de treball sobretot a l’ I1, l’S1 i l’S2.  Però també afrontava un altre repte: treballar per tasques al 100 % en cursos de nivell intermedi i suficiència, i a més, estrenant llibre! Bé, la qüestió és que en els nivells de suficiència els alumnes van decidir:

    1. Quins serien els objectius del curs
    2. A què es comprometien per assolir-los
    3. Quina és la millor manera per aprendre (enfocat, sobretot, a l’aula)

    Vam fer una posada en comú i vam parlar sobre les idees més recurrents. Conclusió: parlar i escriure més bé. I aquests van ser els objectius comuns que vam pactar com a grup, a banda dels individuals que s’havia proposat cadascú.

    Pel que fa a l’avaluació, vaig experimentar-ne diferents modalitats. La primera va ser recollir la tasca final i tornar-la amb els errors marcats. Aleshores, amb el suport d’una graella, s’havien d‘autoavaluar en una sèrie de punts tenint en compte els criteris d’assoliment que prèviament havíem pactat. La segona part de la graella estava enfocada a la correcció dels errors que els havia marcat. El que he tingut en compte per avaluar-los ha estat el resultat final, la segona versió;  és a dir, que hagin estat capaços d’aprendre dels seus errors i de prendre consciència, per mitjà d’unes pautes, que el text es podia millorar. I he de de confessar que és un exercici que ha funcionat molt bé i que han rebut molt positivament.

    Una altra modalitat que he experimentat ha estat la coavaluació, sobretot en aquelles tasques finals en què el text era oral. I és aquí on segurament m’he sentit més insegura perquè delegava la meva tasca docent als alumnes i esdevenien ells els responsables d’avaluar els seus propis companys. Aquí sí que el meu paper era totalment secundari i els vertaders protagonistes eren ells. La sensació inicial que em vaig endur va ser que s’encobrien mútuament, ja que gairebé totes les tasques eren perfectes! Però la repetició d’aquest procés em va fer veure que poden arribar a ser tant o més exigents que el professor mateix (fet que no necessàriament s’ha de considerar com a positiu) i que també són capaços de reconèixer els avenços que fan els seus companys, potser de vegades més que els propis.

    I pel que fa a motivació, per a mi és, i ha estat sempre, un dels aspectes més importants a tenir en compte perquè si nosaltres estam motivats, serà més fàcil que els alumnes també ho estiguin. Jo us he de dir que aquest primer trimestre he estat especialment motivada pels nous reptes que havia d’afrontar: els acords i compromisos presos  a l’equip de treball, els llibres nous de Barcanova, l’arribada del blog del SLC de Castelldefels  (i ho escric conscientment amb g) i la introducció de nous suports audiovisuals a l’aula, tot i que malauradament han durat de Nadal a Sant Esteve!

     

    A QUÈ EM COMPROMET

    Tot i la feina feta, hi ha uns quants aspectes que encara s’han d’anar polint. Per això, em compromet a…

    1. Continuar experimentant en tots els grups, poc o molt, siguin del nivell que siguin.

    2. Continuar potenciant l’autonomia dels alumnes i fer que en prenguin consciència.

    3. Fer que el blog de Castelldefels esdevingui una eina més participativa i no només de consulta. Un espai on puguin posar en pràctica els objectius proposats.

    4. Aprofitar i, si cal, adaptar els criteris i indicadors d’assoliment de l’equip de treball.

     

    Malgrat tot el que em queda per fer i per aprendre, puc dir que em don per  satisfeta. I ara us revelaré un secret que us pot ajudar a valorar la feina feta: feu una fotografia mental de les cares dels vostres alumnes el primer dia de classe. […] I feu-ne una altra a final de curs.  Aquest és el nostre indicador d’assoliment dels nostres objectius. Només ens cal observar…

    Share

    Article complet

  • L’hora de la veritat

    Benvolguts,

    permeteu-me recordar que ja ha arribat l’hora. Després de tota la feina feta ara és quan hem de dir què hem fet i, sobretot, què farem d’ara endavant. Aquesta és la meva aportació.

    Què he complert?

    Crec que aquest trimestre he treballat tres punts: la motivació de l’alumnat, valorar l’esforç i no pas el resultat i passar de ser l’autoritat a l’aula a ser una acompanyant.

    El primer de tots, la motivació, no em suposava un gran repte. Crec que sempre he estat una persona amb ganes de motivar a la gent però he volgut aprofitar aquest trimestre per posar-ho en pràctica de manera més conscient, més treballada.

    Els altres dos ja han estat més complicats. Per adjudicar els 20 punts he decidit trencar amb el passat i valorar l’esforç i no pas el resultat en sí. Sempre he cregut que, a la llarga, l’esforç i la constància proporcionen un bon resultat i ho segueixo pensant. Per aquest motiu, aquest trimestre amb els meus grups que no eren “3” no he fet cap prova final on s’ho juguessin tot a una carta i he fet avaluació reguladora. En general, ha donat bons resultats. Sí que és cert, però, que en algun moment he tingut la sensació que m’he emborratxat de les ganes i la il·lusió que tenia per creure que realment tot funcionava i, amb alguns alumnes, crec que he estat massa generosa. Vull creure que no és així i que de debò s’ho mereixien però és la sensació que he tingut en alguns moments, ho confesso.

    L’últim punt és el de deixar de ser una autoritat dins l’aula i assumir el rol d’acompanyant de l’alumne. D’aquest punt n’estic particularment orgullosa. Al principi, em donava la sensació de no fer res a l’aula, de passejar entre els grups i de resoldre dubtes quan m’ho demanaven però vaig veure que el resultat era bo i que se’ls veia contents i, per tant, vaig poder canviar el xip fàcilment per adonar-me que s’havia acabat l’època d’estar sobre la tarima i que el meu lloc era entre els grups, sent discreta i observant-los.

    A què em comprometo?

    Tot i que aquest trimestre he començat a treballar amb tasques em comprometo a treballar-hi més i a preparar-ne alguna que consideri adient per al meu grup.

    També vull provar l’autoavaluació. De moment he fet el pas de valorar l’esforç i no pas el resultat, aquest trimestre vull provar que ho facin ells mateixos.

    A finals de trimestre passat vaig iniciar-me en el món del bloc i m’ha agradat. Ara he continuat amb els cursos que porto i he començat a utilitzar aquest espai per penjar algun vídeo (de fet, ara per ara, només un). I m’he adonat que hi ha pocs vídeos penjats al youtube, per exemple, que siguin útils per als nivells bàsics. No trobo vídeos que estiguin fets expressament per ensenyar català i on es puguin veure situacions de conèixer gent, números, converses senzilles… És per això que crec que seria una molt bona idea crear-los. Ja sé que pot semblar una bestiesa però…algú s’anima? Jo ara estic fent bàsics i estic disposada a fer els guions d’alguns possibles vídeos perquè els alumnes els puguin escoltar des de casa i practiquin situacions que han treballat a classe. Falten actors… entre tots potser trobarem algú amb vocació d’actor/actriu…

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip