D’unageek, extreta d’http://www.morguefile.com/archive/display/851729
Tenim un nou enllaç : aprenentatge reflexiu i col·laboratiu. És un espai creat per a la formació d’adults en què ha participat Olga Esteve. Per si voleu aprofundir en l’aprenentatge per competències, la pràctica reflexiva i l’autonomia de l’alumnat.
Us he d’explicar un secret. Ara farà ja tres anys que vaig entomar la modalitat a distància per dos motius. D’una banda, vaig patir una malaltia que em va impedir finalitzar els grups presencials, cosa que va suposar un bon daltabaix; de l’altra –potser la més important–, per egoisme. M’havia atipat d’experimentar innovacions. Així doncs, havia decidit viure de renda una mica. M’havien venut que tutoritzar era bufar i fer ampolles si eres aplicat i organitzat. Ara bé, tan bon punt vaig comunicar la decisió a l’equip directiu ja em va passar pel cap aplicar el model didàctic dels cursos presencials a la modalitat a distància. Seguint un esquema inicial, hem anat modificant alguns elements. El repte d’enguany era planificar tot un trimestre en què experimentéssim el que havíem acordat i a més calia temporalitzar-lo de nou ja que l’oferta és trimestral. Aquests són els fonaments:
Em va sembla molt interessant la proposta del col·lectiu purposedES i em va servir per plantejar el meu contracte d’una forma original. Seguint les directrius dels organitzadors, vaig desvetllar el document al final del trimestre. Va servir perquèn l’alumnat pogués avaluar-lo. Tot i que –ja ho he confessat en un altre cana– ho vaig passar bastant malament, els comentaris dels alumnes van ser molt càlids.
QUÈ HE COMPLERT?
He mirat d’introduir la reflexió com a recurs d’aprenentatge perquè l’alumnat vagi esdevenint més conscient i més autònom. Primer vaig elaborar plans de treballs a l’inici de cada unitat, basant en la nova programació dels nivells intermedi i de suficiènica o bé un full de ruta per preparar la intervenció oral, tasca de la unitat 2.
Vaig mirar de redactar cada títol d’una tasca en forma de pregunta. A més, en cada unitat vaig preveure que el comentari que havien d’escriure en una de les tasques de cada unitat fos un dietari d’aprenentatge. És curiós observar l’evolució d’aquests textos. Els de la primera unitat palesen la dificultat per adapatar-se a la modalitat i al nou model mentre que els de la darrera unitat ja són molt més qualitatius i molt més positius. La majoria reconeixen què han de millorar però no obvien el progrés que han fet.
Quant a adoptar un enfocament més democràtic, es concentra en un projecte individual de redacció d’un text. Cada alumne ha de pensar-se en una situació comunicativa per desenvolupar el tipus de text que ha de treballar en el seu grau i ha de presentar-ne una primera versió. Després, en la unitat següent, ens plantegem una tasca de reflexió que ha de servir per negociar els criteris avaluatius. Finalment, en la unitat 3, plantegen un pla de millora havent aplicat una pauta de revsisió. Aquestes pautes es van fer a partir dels comentaris i comperant els requisits que havíem establert amb l’equip. Són dos documents, tant el de les tasques finals com els criteris avaluatius, que a més de ser bonics visualment, contenen molta meditació.
Pel que fa a l’aprenentatge cooperatiu, es vehicula a través d’un projecte de redacció. El quadrimestre passat va ser elaborar un tutorial de navegació del bloc. Em vaig veure desbordat i vaig ser incapaç de revisar totes les propostes. Vam elaborar un esquema i vaig distribuir les parts del text per graus. La majoria van redactar tota el text complet. Això que només els havia demanat que desenvolupessin una idea. Aquesta vegada ha estat un article per explicar aquesta modalitat. Ha estat ardu, però estem molt satisfets del resultat. Ara bé, no aconsegueixo que se’n sentin autors. Continuen contemplant el tutor com l’autoritat i l’expert.
A QUÈ EM COMPROMETO
Com que apostem pel protagonisme de l’alumnat, és evident que ha d’augmentar la cota democràtica. Per tant, vam mirar de negociar el projecte d’aquest trimestre. De moment, investigarem sobre la lectura. Mirarem d’organitzar una campanya de foment de la lectura. També volem incidir en la competència digital de l’alumnat. Així doncs, debatrem per a què ens pot servir una xarxa social. Tenim un bloc i el correu electrònic com a mitjans de comunicació, però de vegades no n’hi ha prou. Aniria molt bé avisar de les actualitzacions del bloc pel Twitter, per exemple. Negociarem de donar-nos d’alta d’ alguna xarxa social per elaborar un perfil i proposar un llibre per fer un intercanvi, que serà el projecte del tercer trimestre.
Gràcies a les reunions i a tota la feina que hem fet durant aquest any, hem après a debatre, reflexionar i acordar objectius de grup entre tots. També a distingir els diferents tipus d’avaluació i adoptar la reguladora com a base del procés d’aprenentatge. Aquest tipus d’avaluació ha condicionat la programació i l’enfocament del curs i de la nostra tasca com a docents.
Una vegada immersos en aquest procés hem posat en pràctica allò que volíem fer a l’aula, que era aprendre fent. Ens hem adonat que el fracàs puntual és part del procés d’aprenentatge, incorporant-hi dubtes, dificultats, contratemps, obstacles i vacil•lacions derivades de la nostra educació tradicional. Hem adquirit l’hàbit de qüestionar-nos contínuament com fem la nostra feina i com la podem millorar per trobar el camí, comprometre’ns amb el curs i el grup.
Finalment, gràcies al grup de treball, hem aconseguit cohesionar la metodologia, l’avaluació, les proves de col•locació perquè tot el centre vagi a l’una.
Hem constituït un equip de treball amb l’objectiu de formular una proposta de repartiment dels 20 punts. Això amoïnava tota l’Àrea d’Ensenyament ja que s’havien produït certs conflictes –entre companys o bé entre alumnat i professorat– que havien evidenciat que aplicàvem els criteris heterogèniament. A més, constatàvem que convivien dos models d’avaluació: n’hi havia que consideraven que la puntuació de curs servia per controlar el rendiment de l’alumnat mentre que d’altres defensaven que havia de servir per motivar-lo. L’aplicació de l’avaluació reguladora, recomanada per la Comissió d’Avaluació, havia ocasionat també bastant malestar i estrès: una part del professorat havia incrementat considerablement el temps de correcció tant d’exercicis com de textos. Això es deu a dues falses creences que tenim els docents sobre l’avaluació: d’una banda, el professor, com a autoritat de l’aula, ha de controlar tota la producció de l’alumnat, la qual cosa li suposa una feixuga responsabilitat i una extensa dedicació; i de l’altra es concep que l’avaluació reguladora (formativa) té la mateixa finalitat que la sumativa, però dividida al llarg del curs.
