RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘pràctica reflexiva’

  • L’aprenentatge competencial

    D’unageek, extreta d’http://www.morguefile.com/archive/display/851729

    Tenim un nou enllaç : aprenentatge reflexiu i col·laboratiu. És un espai creat per a la formació d’adults en què ha participat Olga Esteve. Per si voleu aprofundir en l’aprenentatge per competències, la pràctica reflexiva i l’autonomia de l’alumnat.

    Share

    Article complet

  • Aproximant distàncies

    Us he d’explicar un secret. Ara farà ja tres anys que vaig entomar la modalitat a distància per dos motius. D’una banda, vaig patir una malaltia que em va impedir finalitzar els grups presencials, cosa que va suposar un bon daltabaix; de l’altra –potser la més important–, per egoisme. M’havia atipat d’experimentar innovacions. Així doncs, havia decidit viure de renda una mica. M’havien venut que tutoritzar era bufar i fer ampolles si eres aplicat i organitzat. Ara bé, tan bon punt vaig comunicar la decisió a l’equip directiu ja em va passar pel cap aplicar el model didàctic dels cursos presencials a la modalitat a distància. Seguint un esquema inicial, hem anat modificant alguns elements. El repte d’enguany era planificar tot un trimestre en què experimentéssim el que havíem acordat i a més calia temporalitzar-lo de nou ja que l’oferta és trimestral.  Aquests són els fonaments:

    Em va sembla molt interessant la proposta del col·lectiu purposedES i em va servir per plantejar el meu contracte d’una forma original. Seguint les directrius dels organitzadors, vaig desvetllar el document al final del trimestre. Va servir perquèn l’alumnat pogués avaluar-lo. Tot i que –ja ho he confessat en un altre cana– ho vaig passar bastant malament, els comentaris dels alumnes van ser molt càlids.

    QUÈ HE COMPLERT?

    He mirat d’introduir la reflexió com a recurs d’aprenentatge perquè l’alumnat vagi esdevenint  més conscient i més autònom. Primer vaig elaborar plans de treballs a l’inici de cada unitat, basant en la nova programació dels nivells intermedi i de suficiènica o bé un full de ruta per preparar la intervenció oral, tasca de la unitat 2.

    Vaig mirar de redactar cada títol d’una tasca en forma de pregunta. A més, en cada unitat vaig preveure que el comentari que havien d’escriure en una de les tasques de cada unitat fos un dietari d’aprenentatge. És curiós observar l’evolució d’aquests textos. Els de la primera unitat palesen la dificultat per adapatar-se a la modalitat i al nou model mentre que els de la darrera unitat ja són molt més qualitatius i molt més positius. La majoria reconeixen què han de millorar però no obvien el progrés que han fet.

     

    Quant a adoptar un enfocament més democràtic, es concentra en un projecte individual de redacció d’un text.  Cada alumne ha de pensar-se en una situació comunicativa per desenvolupar el tipus de text que ha de  treballar en el seu grau i ha de presentar-ne una primera versió. Després, en la unitat següent, ens plantegem una tasca de reflexió que ha de servir per negociar els criteris avaluatius. Finalment, en la unitat 3, plantegen un pla de millora  havent aplicat una pauta de revsisió. Aquestes pautes es van fer a partir dels comentaris i comperant els requisits que havíem establert amb l’equip. Són dos documents, tant el de les tasques finals com els criteris avaluatius,  que a més de ser bonics visualment, contenen molta meditació.

     

    Pel que fa a l’aprenentatge cooperatiu, es vehicula a través d’un projecte de redacció. El quadrimestre passat va ser elaborar un tutorial de navegació del bloc. Em vaig veure desbordat i vaig ser incapaç de revisar totes les propostes. Vam elaborar un esquema i vaig distribuir les parts del text per graus. La majoria van redactar tota el text complet. Això que només els havia demanat que desenvolupessin una idea. Aquesta vegada ha estat un article per explicar aquesta modalitat. Ha estat ardu, però estem molt satisfets del resultat. Ara bé, no aconsegueixo que se’n sentin autors. Continuen contemplant el tutor com l’autoritat i l’expert.

     

    A QUÈ EM COMPROMETO

    Com que apostem pel protagonisme de l’alumnat, és evident que ha d’augmentar la cota democràtica. Per tant, vam mirar de negociar el projecte d’aquest trimestre. De moment, investigarem sobre la lectura. Mirarem d’organitzar una campanya de foment de la lectura. També volem incidir en la competència digital de l’alumnat. Així doncs, debatrem per a què ens pot servir una xarxa social. Tenim un bloc i el correu electrònic com a mitjans de comunicació, però de vegades no n’hi ha prou. Aniria molt bé avisar de les actualitzacions del bloc pel Twitter, per exemple.  Negociarem de donar-nos d’alta d’ alguna xarxa social per elaborar un perfil i proposar un llibre per fer un intercanvi, que serà el projecte del tercer trimestre.

     

    Share

    Article complet

  • Què hem après del procés? (i IV)


    Gràcies a les reunions i a tota la feina que hem fet durant aquest any, hem après a debatre, reflexionar i acordar objectius de grup entre tots. També a distingir els diferents tipus d’avaluació i adoptar la reguladora com a base del procés d’aprenentatge. Aquest tipus d’avaluació ha condicionat la programació i l’enfocament del curs i de la nostra tasca com a docents.

    Una vegada immersos en aquest procés hem posat en pràctica allò que volíem fer a l’aula, que era aprendre fent. Ens hem adonat que el fracàs puntual és part del procés d’aprenentatge, incorporant-hi dubtes, dificultats, contratemps, obstacles i vacil•lacions derivades de la nostra educació tradicional. Hem adquirit l’hàbit de qüestionar-nos contínuament com fem la nostra feina i com la podem millorar per trobar el camí, comprometre’ns amb el curs i el grup.

    Finalment, gràcies al grup de treball, hem aconseguit cohesionar la metodologia, l’avaluació, les proves de col•locació perquè tot el centre vagi a l’una.

    Share

    Article complet

  • D’equip de treball a comunitat d’aprenentatge (I)

     

    Hem constituït un equip de treball amb l’objectiu de formular una proposta de repartiment dels 20 punts. Això amoïnava tota l’Àrea d’Ensenyament ja que s’havien produït certs conflictes –entre companys o bé entre alumnat i professorat– que havien evidenciat que aplicàvem els criteris heterogèniament.  A més,  constatàvem que convivien dos models d’avaluació: n’hi havia que consideraven que la puntuació de curs servia per controlar el rendiment de l’alumnat mentre que d’altres defensaven que havia de servir per motivar-lo. L’aplicació de l’avaluació reguladora, recomanada per la Comissió d’Avaluació, havia ocasionat també bastant malestar i estrès: una part del professorat havia incrementat considerablement el temps de correcció tant d’exercicis com de textos. Això es deu a dues falses creences que tenim els docents sobre l’avaluació:  d’una banda,  el professor, com a autoritat de l’aula, ha de controlar tota la producció de l’alumnat, la qual cosa li suposa una feixuga responsabilitat i una extensa dedicació; i de l’altra es concep que l’avaluació reguladora (formativa) té la mateixa finalitat que la sumativa, però dividida al llarg del curs.

    Per tant, calia emprendre el repte consensuant  un model educatiu en què definíssim per a què ens havia de servir l’avaluació i com aplicaríem la puntuació dels 20 punts en tots els cursos. Ara bé, és curiosa l’evolució –tal com explicarem més endavant– que hem patit a l’hora de tirar endavant aquest projecte. Si ens constituíem en un equip de treball en un principi, al llarg d’aquests mesos ens hem anat transformant en una vertadera comunitat d’aprenentatge. Enumerem els diversos factors que han facilitat aquest canvi.  Mentre seleccionàvem els textos per a la tasca avaluativa i en deduíem els objectius comunicatius, ens va obligar a acordar una metodologia i terminologia comunes. A més, tal com afirma Neus Sanmartí, replantejar-se l’avaluació t’obliga a qüestionar-te la manera de fer les classes. No té cap mena de sentit que orientem l’alumnat a aprendre d’una determinada manera, si després no es reflecteix en la proposta avaluativa. Per consegüent, això ens ha obligat a analitzar i debatre la nostra experiència a l’aula. D’altra banda, fixem objectius  i els assolim. Treballem cooperativament a cada reunió tant en un entorn real com virtual.  La manera com hem redactat aquest article n’és un  bon exemple.

     

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip