RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Experiències a l’aula’

  • Joc d’escapada a l’aula

     

     

     

     

     

     

     

     

    Bon dia!

    Recordeu els alumnes que van viure el segrest dels 20 punts? Bé, el 1r trimestre d’aquest curs van fer l’S3 i vaig voler tancar-lo d’una forma especial.

    Així, doncs, els vaig preparar un “scape room” per a l’últim dia. Quan van arribar va sonar una alarma i els vaig dir que havien entrat a robar la prova  a casa de la professora i que, com que havien fet saltar l’alarma, tenien 40 minuts per trobar-la i marxar abans que arribés la policia.

    L’aula estava dividida en 4 espais i per passar d’un espai a un altre necessitaven superar un repte, que era una activitat de repàs per a la prova que els havia preparat.

    Per fer-ho van haver de treballar en equip (un equip reduït i també en grup classe), ja que per passar d’un espai a un altre només podien donar una resposta com a grup classe. Això els va obligar a consensuar totes les respostes i argumentar-les quan no tots els equips hi estaven d’acord.

    Bé, no sabia com valorarien l’activitat però els va agradar molt. Van aconseguir obrir la maleta en l’últim moment i, tot que no hi van trobar la prova, hi van trobar una carta per a ells i els últims segells per al passaport que recollia la nota de curs.

    Voldria destacar, també, que la gamificació no només crea addició entre el professorat. Així, em van fer una sorpresa ben especial: l’última dia (quan donava les notes) m’havien preparat una gimcana per tot el Centre Cívic que vaig haver de superar per aconseguir un regal. Com van dir, va ser “la venjança per tantes tardes de jocs”.

    Un curs mooolt especial…

    Lourdes

     

    Share

    Article complet

  • Gamificant (2a part)

    globus-1

    Bon dia,

    A finals de desembre vam acabar l’Intermedi 3 que he provat de gamificar i de què ja havia parlat en l’entrada anterior. Així, doncs, el propòsit d’aquesta entrada és resumir la 2a part del curs. Som-hi!

    Si ho recordeu, uns segrestadors van segrestar els 20 punts de nota de curs de tot l’alumnat. Per això vam haver de seguir totes les indicacions que anàvem rebent per tal de recuperar-los. Un cop elaborats els jocs dedicats a l’accentuació, cada grup els va enviar una carta explicant-los què havien fet i també hi adjuntaven el joc.

    Com van reaccionar els segrestadors? Ens van enviar una carta en què ens felicitaven per la feina feta i ens explicaven l’últim repte: participar en la final d’El gran dictat que tindria lloc el 14 de novembre a classe. A més, ens explicaven també les categories del concurs (la paraula mal dita, la frase desfeta,  lletra a lletra i dictat final) i ens en van adjuntar un exemple perquè poguéssim practicar. Finalment, per tal d’obtenir la puntuació mínima per superar aquesta final, ens aconsellaven treballar aquests temes: a/e, o/u, dièresi, palatals, africades, laterals i la h.

    Per començar, vam fer grups d’experts de la vocal neutra. Vaig voler incorporar activitats que feia amb d’altres gamificades i alguna proposta extreta del curs d’Innovació educativa impartit per la Laia Casas. Per tant, un cop els grups d’experts van posar en comú la teoria vam acabar la classe jugant a la bomba. L’endemà vam començar amb un dictat a la paret específic de la vocal neutra. Com que ens vam allargar una mica, els vaig dir que demanaria una pròrroga als segrestadors per tal d’endarrerir la final.

    Els segrestadors van contestar amb una carta amb alguns espais buits que ens va servir per introduir el tema o/u. Vam tancar aquests temes (a/e i o/u) amb el rellotge de cites.

    Finalment, vam fer grups d’experts dels temes que ens faltaven per participar en la final. Com que els ritmes eren diferents, quan van anar acabant utilitzàvem la tècnica dels fulls de colors (1/2/4).

     

    I ara ja sí va arribar el dia de la final. Vam formar equips a partir de la data de naixement (no de l’any) i va començar el joc. La primera fase era individual. A la segona fase havien de consensuar amb els companys de grup les respostes i podien utilitzar els recursos que havíem vist si tenien algun dubte (diccionari, Optimot…). Això sí, el temps era limitat. Tots els grups van obtenir la puntuació necessària per superar la final. Així, doncs, l’endemà (l’últim dia de classe abans de la prova), l’alumnat va trobar a l’aula una bossa gegant d’escombraries que contenia globus amb els seus noms. Dins hi havia una nota dels segrestadors en què els felicitaven per la feina feta i els retornaven els 20 punts.

    globus-3

    Després de la prova, vaig demanar que valoressin el curs (tècnica post-its). Aquest n’és el resultat: valoracio-i3

    La meva valoració és molt positiva ja que la gamificació ens ha permès gaudir i aprendre alhora que ha estat clau en la motivació i implicació de l’alumnat i, per què no dir-ho, de la professora. 🙂

     

    Share

    Article complet

  • Gamificant

    img_1994

     

    img_1993

    img_1995

     

    img_1992

    Bon dia,

    Aquest curs m’he marcat com a objectiu gamificar (o intentar-ho) un curs sencer, en aquest cas el d’Intermedi 3. Com que gairebé som a la meitat de curs, us faig cinc cèntims de què estem fent.

    Durant la 1a sessió del curs ens vam presentar, vam presentar el calendari, l’estructura de la prova i els vaig informar que tenien 20 punts de nota de curs que havien de mantenir.

    A la 2a segona sessió, algú va deixar un sobre per sota la porta de l’aula. El sobre contenia un anònim que deia que miréssim un vídeo que hi havia a l’ordinador. Quan el vam mirar, era una escena de La última llamada de Colin Farrell subtitulada en català. Els subtítols mostraven la conversa entre el professor i una persona que li notificava que havien segrestat els 20 punts de tots els alumnes. Per tal de recuperar-los, els segrestadors deien que els alumnes i la professora haurien de seguir totes les indicacions que anessin rebent .

    Així, doncs, 1r repte que plantejaven els segrestadors: superar un kahoot tots alhora. El vam fer i no el vam superar. Per tant, durant les dues sessions següents vam haver de treballar tot el que sortia al Kahoot (poti-poti de diferents aspectes que havien aparegut a les presentacions que van escriure el 1r dia). Finalment, vam tornar a fer el Kahoot i aquest cop sí que el vam superar tots alhora.

    Quan vam començar la propera sessió i vam veure que no teníem notícies dels segrestadors, vaig demanar a l’alumnat què podíem fer. Ho vam estar comentant (trucar a la policia, passar a les mans…) i vaig proposar escriure’ls una sol·licitud per tal d’informar-los que havíem superat el repte i, per tant, sol·licitar-los el retorn dels 20 punts. Em vaig comprometre a transmetre’ls la sol·licitud.

    L’endemà els segrestadors s’havien de tornar a comunicar amb nosaltres i, per no tornar a passar el sobre per sota de la porta, vaig demanar l’ajuda d’una còmplice: l’Anna. Així, doncs, li vaig demanar que abans d’anar a classe entrés a la meva aula i digués alguna cosa com: “Lourdes, perdona que us interrompi, han deixat això per a tu”. I em donava un nou sobre.

    Vam començar la sessió comentant alguns aspectes de la sol·licitud. Uns 30 minuts després, va aparèixer l’Anna, a qui no van relacionar amb el segrest. Vam continuar fent el que estàvem fent i, una estona després, vaig dir “ai, què deu ser això?”. Vaig obrir el sobre i hi havia un altre anònim que deia que miréssim la bústia de veu del mòbil de la professora. Cara d’espant i una mica de teatre… Com tenen el meu mòbil????? 😉

    Hi havia un missatge dels segrestadors en què ens deien que el 2n repte era elaborar uns jocs relacionats amb l’accentuació. El missatge va ser molt fàcil. Em vaig descarregar una aplicació gratuïta que distorsiona la veu i hi ha mil opcions de distorsió.

    Així doncs, hem estat repassant l’accentuació (un neguit que havien expressat) i han elaborat uns jocs en grups: un passaparaula, un de veritat/fals, un “qui l’encerta l’endevina” i un altre de dir si unes frases són correctes o no. Com que els ritmes dels grups eren diferents, quan anaven acabant els demanava que redactessin una carta per enviar als segrestadors amb el joc. Després de redactar-la, els vaig pasar un full amb l’estructura i algunes recomanacions perquè comprovessin si la carta que havien escrit seguia aquestes recomanacions. Vam acabar l’última classe jugant als jocs i avui tornarem a jugar-hi perquè ens va faltar temps. I encara tenim pendent tornar a jugar al Kahoot de l’accentuació que els segrestadors ens van fer.

    Valoració fins al moment: els primers dies de classe una alumna va qüestionar l’efectivitat dels jocs. Va expressar sorpresa perquè mai havia treballat així. Manifestava que s’ho passava bé, que era entretingut i dinàmic però no sabia si això serviria per aprendre. És una persona que no ha vingut cada dia a classe i potser això ha influït en aquesta visió, ja que no ha seguit tot el procés. Ara bé, crec que durant l’última sessió (quan vam jugar amb els jocs dels accents), ja es va veure que sí que és efectiu. Les valoracions que han anat fent quan escriuen el dietari de l’aula ho mostren i, fins i tot, reclamen més Kahoots.

    M’agradaria destacar la implicació de l’alumnat. Per exemple,  quan és l’hora de marxar els ho he de dir jo perquè sovint no saben quina hora és (i la classe acaba a les 20.30 h). Un altre exemple és el d’un alumne que, tot i estar malalt i no poder-se quedar a classe, va venir expressamenmt a portar el joc perquè hi poguéssim jugar.

     

    Per tant, la meva valoració és molt positiva. L’únic aspecte que m’incomoda és el tema tecnològic ja que, poc després de començar el curs, vam haver de canviar d’aula perquè estan fent obres on abans fèiem classe. Això ens ha afectat força ja que no hi ha ni ordinador ni projector i, quan els he portat per muntar-los jo, no ha funcionat la connexió a Internet. La veritat és que això ens ha limitat molt però de moment ens en sortim.

    Quin serà el proper repte? De moment no ho sé, però ho hauré de decidir aviat perquè els segrestadors ja han rebut la carta i els jocs.

    Continuarà…

    Lourdes

     

     

    Share

    Article complet

  • Com vaig refrescar l’aula?

    Abans de fixar els objectius per el curs d’enguany, cal valorar els reptes que em vaig fixar en el curs passat (curs 2014-15).  Vaig mantenir l’aprenentatge per projectes (ABP)  en el primer trimestre. Ara bé, aquesta metodologia  em  va anar conduint cap a un aprenentatge informal, desprendre’m de programes i  programacions perquè l’alumnat adopti un rol protagonista i sigui l’autèntic responsable del seu procés d’aprenentatge. Ha de poder ser capaç de prendre decisions cabdals per al seu progrés.  Vaig  desenvolupar el projecte d’un banc comú de coneixements, però vaig substituir l’aprenentatge per servei (ApS) pel desapoderament educatiu.

    Em va semblar que aquesta aposta per l’aprenentatge informal podia caure en contradicció a l’hora de provar les noves programacions del C2. Crec que vaig ser capaç de salvar l’obstacle incorporant la ludificació en aquest grup. Inventar la figura d’Els Veïns com uns misteriosos personatges que marcaven reptes i tasques va provocar que el curs fos distès i divertit.  Va ser un exemple. Incorporo l’humor a l’aula per pur egoisme. Vull treballar passant-m’ho bé. Si jo em diverteixo, els alumnes també. Canvies la mirada i aconsegueixes que l’aula es transformi. Ja no entro nerviós a l’aula per saber si aconseguiré complir el que he programat. Ara he deixat d’apuntar conflictes per trencar-me les banyes en què he de millorar, sinó que narro evolucions. Concebo els cursos com aventures.  S’ha acabat la reflexió per mortificar-me.

    Quant a l’avaluació, potser l’experiència més enriquidora va ser aquest darrer trimestre amb el projecte de l’avaluació ètica. És una línia que l’he d’incorporar en la meva tasca docent. De totes maneres, vam crear un blog amb el grup de C2 que es va convertir en un dossier d’aprenentatge. Pel que fa al dietari d’aula que escric, em va ser difícil mantenir-lo per als dos grups. Ara bé, sí que vaig mirar de visibilitzar tot el que fèiem a l’aula, tal com recomana María Acaso. Ho confesso. Vaig generar bastant fressa per les xarxes socials. Ara, ajuda a fer memòria i també pot ser un bon recurs avaluatiu.

    Share

    Article complet

  • Valoració bons propòsits curs 2014-15

    Guant 5 desitjos

    En primer lloc, no vaig manifestar cinc desitjos, sinó tres. Sóc poc agosarada i potser massa realista. De tota manera, ara que s’ha acabat el curs i torno la vista enrere penso que em podia haver arriscat més.

    Com vaig comentar a l’última reunió vaig dur a terme un microprojecte: la lectura dramatitzada d’uns textos de les T de teatre en un curs de nivell Elemental 3.
    No vaig plantejar el projecte durant tot el trimestre, perquè em feia por que no fos interessant per als alumnes.
    Contràriament, vaig veure que van ser ells els que van insistir a fer la lectura, malgrat que el curs s’acabava, i fins i tot van quedar un dia (el dia de correcció de la prova de l’E3) per fer un assaig.
    En definitiva, que si el que els proposes els agrada s’hi entusiasmen i, a més a més, s’ho passen bé.

    Pel que fa al desig de fomentar la participació, crec que tots ho fem a les classes, però la qüestió és com ho fem. Una part important d’aquesta participació es produeix si els alumnes s’hi impliquen, proposen, decideixen, superen reptes… Penso que en aquest punt he de millorar molt encara. (Propòsit curs 2015-16)

    Finalment, l’últim desig era fer tasques més realistes. He de dir que malgrat que ho intento, no me n’acabo de sortir. Crec que em falta una mica d’empenta per fer que les tasques que es plantegen a classe puguin sortir fora de l’aula perquè realment siguin més realistes o, millor dit, més significatives.
    De tota manera, no desisteixo. Ho tornaré a provar el curs que ve.

    Per cert, què me’n dieu de la imatge del guant, ara a ple estiu…

    Share

    Article complet

  • Bons propòsits

    desitjos mà

    Abans de començar el curs 2014-2015 un dels propòsits que em vaig plantejar va ser que la prova final no interferís en el funcionament del curs.  Ho vaig fer pensant en un grup amb el qual havíem estat treballant per projectes i que el mes de setembre havia de començar I3. Cal dir que és un grup que es posa especialment nerviós amb les proves. Com ha anat?

    Bé, vam començar el curs jugant amb els jocs que ells havien elaborat a l’I2. Ens va servir com a avaluació inicial. Després de veure el model de prova, van consensuar el projecte d’aquest curs: una revista. Ja teníem projecte i molta feina per fer: decidir quin tipus de revista; quines seccions tindria; el títol; establir el nostre codi deontòlogic; conèixer la competència (analitzar revistes o diaris ja existents); fer una sol·licitud per demanar una subvenció per tirar endavant aquest projecte,  i, finalment, escriure’n els articles que s’hi publicarien i fer-ne una falca publicitària. Quina feinada!

     

     

    Un altre repte s’afegia a aquest propòsit: incorporar els nous alumnes al grup i aconseguir que s’hi sentissin còmodes. És un grup molt cohesionat i com que era setembre s’hi va afegir força gent nova. No sé quins factors intervenen ni quina és la recepta per aconseguir-ho, però tinc clar que aquesta metodologia ajuda a cohesionar encara més el grup. En l’entrada corresponent a la 7a sessió, una nova incorporació ja manifestava que se sentia molt a gust i que li agradaven molt les classes. Aix, respirem… Sembla que funciona.

    És cert que un parell de setmanes abans de la prova ja comencen a posar-se nerviosos i no paren de fer preguntes relacionades amb la prova. A principi de curs, quan comentem la prova ja els aviso: “la comentem ara però a partir d’avui no en tornarem a parlar fins que jo us ho digui”.  Em meravella, però ho hem aconseguit. Un parell de setmanes abans apareixen els nervis i ara sí: ja podem reprendre el tema.

    1r dia de la prova: comencem amb un regal. Surt el Paco i l’obre. És una pila de revistes editades. Les cares que van fer de sorpresa i satisfacció no tenien preu. Vam trencar el clima que hi havia a l’aula de nervis per un moment de satisfacció de la feina feta i vull creure que els va servir per sentir-se una mica més segurs a l’hora de fer la prova. Es van endur la revista per ensenyar-la a tothom: familiars, companys de feina…

     

    examen

     

    Com que ens havíem passat el curs menjant, vaig portar berenar el dia de la prova. El vam deixar en una taula central i els vaig dir que es podien aixecar quan volguessin. Si ho fèiem a les classes, per què avui havia de ser diferent? La disposició de les taules va ser la mateixa que durant el curs. Per què canviar-la? Cadascú té el seu lloc, la seva zona de comfort i, malgrat que sovint es mouen per fer grups, sempre hi tornen. Així, doncs, tothom a la zona de comfort. Com menys canvis millor…

     

     

     

     

     

     

     

     

    2n dia de la prova: són ells els que han portat menjar. :)))) Bon senyal, però com el dia anterior els costa aixecar-se. Suposo que els fa por molestar els companys. Cap problema. El vaig passant jo i en van agafant. Necessiten sucre per pensar, diuen. 🙂

    última dia de classe: quan hi arribo, hi ha més menjar que en una botiga. Quina festa que han muntat!!!! Els ensenyo les proves, però de seguida passem a menjar, xerrar, fer fotos… En definitiva, sí, grup cohesionat i la prova no ha interferit gaire en el funcionament del curs.

     

    He aconseguit treballar per projectes en un curs homologat i, per tant, m’hi animo amb l’altre grup. Es tracta de l’experiència del Diari Lliure amb els de Suficiència. La sorpresa que els preparo a l’S3 per a l’últim dia de classe és aquesta. Problemes amb la connexió i l’acaben veient amb el mòbil. Em sento una mica frustrada perquè no ha lluït gaire. Res, el primer dia de la prova porto el meu ordinador, allibero el wifi del meu mòbil i abans de la prova els poso el vídeo (activeu subtítols). Aplaudiment general i molt emocionats. :)))

    Segon dia de prova, quan arribo a classe hi ha el projector i l’ordinador muntats (9.30 h). Estrany, peò deu ser el Jaume que té classe després. No, és una sorpresa que m’han preparat ells. No me’n puc estar i m’emociono de mala manera. Sort que algú em deixa un mocador… 🙂

    Com m’han sorprès… Satisfacció total. :))))

     

    Share

    Article complet

  • Juguem?

    Aquest any un dels dos eixos de la Jornada Aprendre Llengües al segle XXI ha estat la ludificació (l’ús dels elements i de la mecànica del joc en contextos en què no són habituals). És cert que a classe sempre hem jugat, però si miro enrere sovint ho he fet per completar una classe quan et sobren 10 o 15 min de planificació, per trencar el ritme quan és una classe especialment llarga o per repassar els continguts treballats l’últim dia mentre van arribant tots els alumnes. Es tracta una mica de la filosofia poppiana que amb una mica de sucre tot passa millor. No dic que aquests usos siguin incorrectes perquè m’han funcionat i han agradat. Ara bé, la ludificació va més enllà, la ludificació és una actitud vital. O això és el que vaig entendre jo… Les classes no són com les pastilles, són una experiència. Si ja ho deia la Mary Poppins, però em temo que només en recordava la tornada.

    Aprofito, doncs, per explicar-vos l’experiència que vam viure amb un grup d’Intermedi 2 durant el curs 2014-2015 en què vaig intentar anar per aquest camí. Sí, vaig una mica tard… 😉 Bé, el 1r dia de classe, després de preguntar qui tenia fills en edat escolar i si treballaven per projectes, l’alumnat va explicar què volia dir treballar per projectes i quins avantatges hi veia. Tot seguit van fer una pluja d’idees per triar-ne un. Un cop fetes les votacions, hi va haver un empat entre dues propostes: jocs i itinerari per Catalunya. Quan ens estàvem plantejant com podíem desfer l’empat, una alumna va proposar fusionar-los. Per tant, vam acordar que el projecte d’aquest curs seria preparar joc o jocs de repàs en què hi hagués un itinerari per Catalunya.

    Un dels primers objectius va ser preparar una fitxa amb una proposta turística en grups. Abans, però, en vam veure un model que estava sense accentuar. Vam accentuar aquesta fitxa i ens va servir per veure que els gentilicis que acaben en -es porten accent obert (anglès, francès, portuguès…) i per comentar alguns trucs per tenir en compte a l’hora de saber l’obertura de les es i les os. Vam fer els grups i van decidir què proposarien a la fitxa turística. De deures van haver de buscar informació de la proposta triada

    Un cop elaborades les fitxes, van decidir quin joc elaboraria cada grup. Després de veure algunes instruccions de jocs en format CL (Memory, la Mona i Si l’encerto, l’endevino), van preparar les instruccions del seu joc. Els vaig proposar un repte: encabir-hi les paraules que els vaig donar. Així doncs, les paraules que van intentar encabir tenien un tret en comú: estaven relacionades amb la dièresi. Un cop encabides, els grups llegien les instruccions del joc que volien elaborar als companys i els companys intentaven localitzar-hi les paraules intruses.

    A més de decidir quin joc confegirien i de preparar-ne les instruccions, van anar elaborant les preguntes o proves del joc cada vegada que apareixia un contingut nou: accents, dièresi, precisió lèxica… Aquesta elaboració comportava la necessitat de resoldre dubtes o qüestions que potser per programa no eren d’aquest nivell, però que ells necessitaven.

    L’última setmana de classe vam dedicar-la a elaborar els jocs i a jugar-hi. Així doncs, la penúltima sessió van portar tot el material necessari (cartolines, fitxes, daus, retoladors, fotos, tisores…) i cada grup va elaborar el joc que ja tenia embastat. Finalment, l’últim dia van jugar en els grups en què els havien fet a tots els jocs (cada 20 minuts canviàvem de joc per poder veure’ls tots).

    La valoració va ser molt positiva ja que la proposta va engrescar molt l’alumnat. Els va agradar molt el ”producte final” i els va fer molta il·lusió poder compartir-lo amb els companys i veure que és útil i que funciona. Els va sorprendre el fet que els digués de portar el material per elaborar el joc, ja que es pensaven que no l’elaboraríem físicament. Això em fa pensar que estan acostumats a un tipus de tasca que es queda a mig camí. Sovint fem la proposta, però no passa del marc teòric o bé no va més enllà de l’aula. En aquest cas, el resultat va ser tangible i, a més, van voler cedir tots els jocs al Servei per tal que els alumnes que facin a partir d’ara l’Intermedi 2 el puguin utilitzar. Cal destacar les valoracions positives que en van fer l’últim dia mentre jugàvem i que, a més, destacaven que estaven repassant molt, que xerraven molt i que s’ho estaven passant bé.

    joc

    joc 2

    joc serps i escaletes

    joc tabú

    joc trivial

    Share

    Article complet

  • Projecte Google Maps

    Hola!

    Ha arribat el moment de fer valoració del curs 2014-2015 i un dels objectius que em vaig plantejar quan vam començar va ser el de treballar per projectes. Ja havia començat a fer-ho l’any passat (ja en parlaré en una altra entrada pendent) i volia continuar provant-ho aquest any. Anem a pams.

    Durant el taller que el CNL eramprunyà i el CNL de l’Hospitalet van dur a terme a la III Jornada Aprendre Llengües al segle XXI, vaig coincidir amb l’Anna Valls (CNL de Barcelona). Arran d’una activitat que els talleristes ens van proposar, vam dissenyar una activitat intercentres. Aquesta activitat consistia a, des de les aules, anar emplenant el mapa de Catalunya amb punts d’interès turístic per acabar fent de guies a grups d’un altre Centre.

    Bé, comença el curs i un grup de Suficiència 1 va triar com a projecte fer un viatge o ruta per Catalunya. Així doncs, vaig aprofitar per reprendre la idea del mapa. Vam començar a fer fitxes de llocs d’interès del territori que ocupa el CNL Eramprunyà (Gavà, Viladecans, Castelldefels i Sant Boi) i les poblacions vinculades (Begues, Torrelles…). A més, vam treballar amb el Google Maps per tal d’introduir-hi els llocs i les fitxes que van preparar.

    Un cop superada aquesta primera fase, vam gravar un vídeo per convidar un grup del CNL de Barcelona a afegir-se al projecte. Abans, però, en vam haver de fer el guió. Així doncs, tocava informar-se’n una mica. Si n’hem après de coses aquest curs… S’hi va afegir un grup de SS de la delegació de les Corts. Ara tocava preparar la visita guiada perquè el projecte sortia de l’aula amb destinataris reals.

    Superades les dificultats d’horaris (nosaltres teníem horari de vespre i el grup de Barcelona de matí), vam establir un dia per fer-los la visita. Com que no tots els alumnes que havien treballat en el projecte podien ser presents a la visita, vam gravar una mena d’audioguies. Una alumna que treballa a l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Castelldefels va preparar unes bosses amb informació de la ciutat com a obsequi per als visitants. Vam demanar, també, a l’Alfonso López, tècnic de l’ajuntament i cap de Cooperació, que ens fes una visita guiada al Castell. Quins nervis…

    Quan va arribar el dia D, els alumnes estaven molt nerviosos perquè ho volien fer molt bé. El grup de Barcelona arriba molt puntual i comencem la visita. Quan acabem de parlar del 1r punt (Teatre Plaza) els comentaris dels visitants ja comencen a engrescar el grup guia. Coincideixen que ho estan fent molt bé, que ho han preparat molt…

    Jo també estic nerviosa perquè la visita s’allarga i algunes persones han de marxar. Respiro tranquil·la quan els assistents comencen a fer preguntes i tanquen la visita amb un aplaudiment. Els ha agradat molt. Sentim com diuen a la professora que ells també ho hauran de fer molt bé perquè hem deixat el llistó molt alt. Satisfacció total! Ara toca anar de visita a Barcelona.


    Passats uns dies, anem d’excursió a les Corts. No hi podem anar tots, però una alumna que té festa a la feina aprofita per acompanyar-nos-hi. Comprovo un cop més que el projecte els ha motivat. :))) Ara és el grup de Barcelona qui està nerviós. Nosaltres estem tranquils i gaudim molt de la visita. Ells també ens tenen una sorpresa preparada. 🙂 Visita especial a la seu del districte i llibre de regal.

    A l’hora de valorar aquest projecte, he de parlar de 3 paraules claus: motivació, satisfacció i diversió. Ens ho hem passat molt bé duent-lo a terme, n’estem molt satisfets i hem gaudit molt. Sortir de l’aula i convertir en real allò que estàvem fent dins ha estat un pas endavant per a nosaltres. Fins ara els projectes tenien un producte com a resultat però era un producte que no implicava altres persones externes. En aquest cas tenir uns destinataris reals ha augmentat la motivació i la implicació de l’alumnat.

    I una última pregunta: com encaixa el programa en tot això? Bé, una confessió: ens hem alliberat del programa. No l’hem seguit. Han treballat de valent l’expressió escrita i l’expressió oral i hem anat treballant tot allò que hem necessitat per dur a terme aquest projecte formés part del programa o no. I fent-ne la valoració un cop acabat el projecte, crec que han treballat molt més i no només ho crec jo. Acabo amb un comentari d’una alumna durant el projecte: “Lourdes, aquest curs ens estàs fent treballar molt. Estem escrivint molt.”

    Share

    Article complet

  • Prototip projecte S1

    Bon dia,

    Aquest és el prototip del projecte que hem consensuat i estem desenvolupant amb un grup de Suficiència 1 del SLC de Castelldefels: projecte.

     

    Lourdes

    Share

    Article complet

  • Sessió 28 de febrer de 2014

     

    Els objectius de la sessió van ser:

    • comunicar qui s’havia ofert per al curs d’estiu
    • presentar les conclusions dels dos grups de treball
      • tasques més reals
      • atenció a la diversitat

    El primer grup va exposar la seva experiència, duta a terme en els cursos del SLC de Sant Boi. En comptes de preparar un itinerari literari, van aprofitar la visita de Maria Barbal per aglutinar les diferents tasques finals de cada grau.

    Com que el resultat és satisfactori tant per part de l’alumnat com del professorat, els agradaria repetir l’experiència; ara, però,  amb l’autora Sílvia Alcàntara.

    Pel que fa al segon grup, va fer una petita activitat de rol per ser observada.  Pretenia evidenciar les diferències d’actituds, de comportaments, de maneres de fer i de pensar que hi pot haver en un grup. També  qüestionava com podíem abordar la diversitat a l’aula. Volia generar un debat amb l’altre grup per  presentar les conclusions a què havia arribat: diagnosticar la diversitat, treballar per projectes, treballar cooperativament, saber gestionar la motivació i les emocions, reflexionar la nostra tasca docent… Al final, es  va acordar començar pel darrer objectiu: el d’ examinar la nostra pràctica i veure si en el nostre dia a dia a l’aula teníem en compte la diversitat. Per fer-ho, cadascú portarà una activitat de mostra en la propera reunió, 9 de maig.

    Us agrairíem si esciriviu un comentari pel que a l’acticivitat del segon grup:  Què vau sentir mentre presenciàveu?  o Què vau sentir mentre interpretàveu el rol?

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip