D’unageek, extreta d’http://www.morguefile.com/archive/display/851729
Tenim un nou enllaç : aprenentatge reflexiu i col·laboratiu. És un espai creat per a la formació d’adults en què ha participat Olga Esteve. Per si voleu aprofundir en l’aprenentatge per competències, la pràctica reflexiva i l’autonomia de l’alumnat.
De 2happy, extreta d’http://www.stockvault.net/photo/121514/water-
Em van ensenyar com havia d’estructurar ‘una sessió. Havies de planificar una pràctica d’anticipació (PA), per poder presentar l’ítem (estructura o contingut). Continuaves proposant unes pràctiques mecàniques (PM). Organitzaves uns exercicis contextualitzats (PC) i, finalment, t’havies d’empescar una activitats oberta (PO) perquè l’alumnat demostrés si aplicava el contingut exposat. Encara faig servir aquestes sigles a l’hora de planificar la programació. Així doncs, no m’ha costat gaire adoptar l’hàbit de formular una avaluació inicial quan encetem una unitat o seqüència didàctica.
Al començament, quan vaig formar part del Seminari d’Avaluació, intentava experimentar les tècniques que apreníem del professor Joan Rué, per exemple el qüestionari KPSI. Ara bé, confesso que em costava buidar-los i analitzar-ne els resultats. A més, arribava sempre a la mateixa conclusió: l’heterogeneïtat. Em desorientava més per encarar les programacions.
Llavors, vaig mirar d’aplicar la finalitat de l’avaluació inicial (negociació d’objectius, continguts i criteris de negociació), administrant de ben antuvi el material amb què avaluaria l’assoliment del continguts al final del procés. Al final de cada exercici, preguntava si sabien l’objectiu. Se’m menjava una sessió entre fer els diferents exercicis i fer-ne la posada en comú, cosa que m’angoixava bastant. Ara bé, notava que despertava en l’alumnat la curiositat per les diferents fites de la unitat. Es va convertir en un material per compliar amb el portafolis. Aquí en teniu una mostra. Correspon a una unitat de l’I1, anterior a les noves programacions. Avaluació inicial U3
El curs passat, amb el dels D –és el meu repte– i per falta de temps de dedicació, vaig decidir d’elaborar mapes conceptuals com a eina d’avaluació diagnòstica. Confesso que hi té a veure el seminari que ens va impartir l’Olga Esteve (i els SCOBA) És el que us presento. La manera de confeccionar-los podia variar d’una unitat a una altra. En general, presentava els objectius abans o bé després de fer la prova. Organitzava parelles o petits grups, depenent de l’assistència d’aquell dia. Triaven un objectiu. Individualment, pensaven quines qüestions els plantejava l’objectiu o el contingut. Alguns alumnes, més avesats a un sistema més tradiconal, els violentava aquesta activitat. Per això, vaig complementar amb la prova final. Tal com acabo de dir, la fèiem al principi de tot o bé després d’haver confeccionat el mapa.
http://www.flickr.com/photos/41178808@N00/3366348001
Olga Esteve va plantejar en la seva conferència Cap a l’avaluació competencial en l’ensenyament-aprenentatge de llengües, dins de les III Jornada d’Aprenentatge de Llengües: Entorns, Eines i Recursos Didàctics, aquest dilema. Va exposar que si entenem competència com la capacitat de resoldre situacions doncs potser ens hem de plantejar quina és la finalitat de l’ensenyament: si instruir, és a dir, fer aplicar continguts o bé capacitar, donar a l’aprenent eines.
Va recordar com definia el Marc europeu comú de referència per a les llengües el terme aprendre a comunicar quina era la finalitat de l’ensenyament de llengües. Va destacar-ne, d’una banda, el document feia referència a reaccionar en situacions comunicatives diverses i, de l’altra, aprendre a manipular i aplicar els recursos lingüístics i les estratègies. Com que l’aprenentatge ha de ser pogressiu perquè sigui rellevant, a l’hora de planificar un curs s’ha de recórrer a una visió global.
Així doncs, s’ha començar pel final. La planificació de l’avaluació ha de requerir aquests trets:
Us deixo el vídeo de la conferència.
I la presentació. Cliqueu aquí.