RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per July, 2013

  • Una tasca feta realitat: l’intercanvi de llibres

    llibres-intercanviats1-150x150En l’última reunió del curs 2012-2013, se’ns va demanar que redactéssim una entrada per explicar la posada en pràctica de la unitat didàctica que havíem preparat l’estiu anterior. L’SLC de Sant Boi de Llobregat es va encarregar de preparar una seqüència didàctica sobre l’article d’opinió per treballar a l’S3.

    He de confessar, però, que no la vaig posar en pràctica i, per tant, no us puc explicar com va anar l’experiència. Tanmateix, m’he decidit a compartir amb vosaltres una activitat de la qual estic molt satisfeta: un intercanvi de llibres a l’Intermedi 2. (Tot i que vam preparar l’activitat a l’I2, l’intercanvi es va fer efectiu durant l’I3).

    Com a prèvia, us diré que m’amoïna molt que les tasques que fem a classe no siguin versemblants i que no tinguin una finalitat, diguem-ne, real, tangible. Per això, vaig transformar la unitat de l’I2 que proposa muntar un mercat d’intercanvi en un intercanvi de llibres a classe, que, per calendari, va poder coincidir amb Sant Jordi, amb la qual cosa va quedar tot molt més lluït i rodó.

    Van ser els mateixos alumnes els qui van redactar les normes de funcionament i així és com vam treballar el text instructiu. Per començar vam establir quines característiques hauria de tenir aquest tipus de text amb una pluja d’idees i amb l’anàlisi de diferents mostres reals que vaig portar a classe. Després, en grups van anar pensant quines regles de joc eren les que volien establir i les van redactar. Finalment, a partir de l’aportació de cadascun dels grups, entre tots van elaborar el text final, que vam penjar al blog del SLC. El fet de saber que es tractava d’un text que es faria públic els va motivar a revisar l’ortografia, l’estructura de les frases, que els verbs fossin els adequats per a un text instructiu, etc.

    Aquí el teniu:

     

     

    Intercanvi de llibres en català

    Hi ha un lema que diu així:


    “La millor biblioteca no és la que té més recursos, la millor biblioteca és la que millor els utilitza”

     

    1. Porteu un llibre i emporteu-vos-en un altre, feu intercanvi.

    Segur que encara recordeu aquell llibre que us va fer riure, entristir o emocionar. I per què no deixar que algú altre també ho pugui sentir?

    Doncs és tan fàcil com que mireu la llibreria de casa i agafeu aquell llibre que us va agradar i quan el porteu al centre podreu fer l’intercanvi i agafar-ne un altre que us agradi.

    2. Només haureu de fer un comentari al bloc del curs sobre el llibre que deixeu i sobre el que us emporteu un cop l’hàgiu llegit.

    3. Aquest projecte de l’intercanvi de llibres, revistes, còmics en català en bon estat té com a objectiu poder llegir en català tot un seguit de llibres posats a disposició dels estudiants, per poder avançar al màxim amb la lectura en els nostres coneixements adquirits a classe.

    4. Només podran gaudir d’aquesta activitat els alumnes dels cursos de català.

    5. L’intercanvi es farà a la classe.

     

    A banda d’aquest text, cada alumne havia de deixar un comentari al blog per animar els companys a llegir el llibre que havia cedit i, un cop llegits els llibres, es van comprometre a explicar també a través del blog què els havien semblat. D’aquesta manera intentàvem fomentar l’expressió escrita en un mitjà real. A veure si aquest estiu ens van arribant comentaris!

    La valoració final per part dels alumnes va ser molt positiva perquè van veure com el que havien fet a classe va tenir un resultat final: el regal d’una lectura d’estiu.

    Si voleu saber com va anar tot plegat i quins són els llibres que es van intercanviar, podeu llegir totes les entrades relacionades al blog del SLC de Sant Boi de Llobregat: http://blogs.cpnl.cat/slcsantboi/category/cursos-de-catala/intermedi-3/

     

    Share

    Article complet

  • Com vam fer la radionovel·la

    Tal com us vam explicar a la presentació de la unitat, un dels aspectes que nosaltres consideràvem més interessants és el de la flexibilitat i adaptabilitat de la radionovel·la com a eina de treball a cada nivell i en la manera i forma que es vulgui aplicar.

    En el meu cas, per la manca de temps (ja que s’acabava el curs) la vaig plantejar com una feina transversal i lúdica, deslligada d’un contingut gramatical concret.

    Las fases d’elaboració van ser tres:

    1-      La selecció del registre, la història, la creació de personatges…

    2-      La creació i elaboració del text.

    3-      L’edició.

    La primera fase és potser la més costosa a l’hora d’arrencar, ja que aquí hem de fer un esforç per tallar la por i crear mínimament un ambient de confiança que ens permeti engegar el procés creatiu del grup. Suposo que és didícil aconseguir-ho el primer dia, es necessiten un parell o tres de dies d’escalfament.

    D’entrada, no tenia molt clar si ho faríem col·lectivament o per grups. El que sí estava clar era que el màxim possible havia de sortir d’ells i com a professora la meva feina seria la de portar el timó, per tant, només vaig haver de donar unes petites pautes o pistes per iniciar el procés.

    Entre tots vam establir quins són els elements que conformen una radionovel·la i com l’estructuraríem. Després vam decidir el gènere temàtic: drama, comèdia, terror, suspens… A partir d’aquí, vam formar grups per decidir quin tipus de personatge volien crear, de tal manera que de cada grup sorgíssin diferents fils conductors d’històries.

    A la posada en comú van anant decidint i perfilant els personatges. Ara ens quedava embastar la història: situar-la espacial i temporalment. El número de personatges era un tema variable segons s’anés formant l’argument.

    En aquest punt vam tenir la sort de tenir una companya amb certa vocació literària i que ens va venir amb una història fruit de la inspiració nocturna i que ens va servir per desbloquejar els moments inicials.

    A mida que anàvem elaborant els diàlegs, els salts del temps, les entrades i sortides de personatges… la història s’anava fent. És un moment molt interessant i divertit veure com, fent voltes i tombarelles, la història va prenent forma, és com si tinguéssim plastilina a les mans i cada aportació personal queda impregnada, i com el resultat pot  no tenir res a veure amb el que havíem imaginat des d’un començament. A partir d’aquí, els alumnes ja estaven tan engrescats que tot va fluir amb facilitat.

    De wackystuff, extreta d’ http://www.flickr.com/photos/35284408@N00/4323211057

     

    Amb l’ajuda de fitxes per estructurar l’argument, definir els personatges, consolidar diàlegs, etc., vam arribar al final de la història. Només ens quedava assajar-la i gravar-la.

    Ja us podeu imaginar que la part assagística va ser molt divertida i estimulant, la qual cosa ens va ajudar per potenciar la dramatització teatral com a factor desinhibidor.

    La gravació no va ser cap problema. Quan vaig confessar la meva discapacitat tècnica , de seguida una alumna va proposar portar el seu marit amb el portàtil. A canvi d’aquest favor nosaltres, agraïts, li vam donar un paper a l’obra (ens faltaven homes) i amb un micròfon endollat al portàtil vam començar la gravació.

    Un cop fets els assajos pertinents i la gravació només ens calia incoporar-hi la música escollida per a  cada moment i amb l’ajuda i col·laboració, de l’anomenat tècnic de so Diego, i el programa de spotify, ja teníem enllestida la nostra obra.

    La temporalització de la unitat, en aquest cas, va ser molt lliure; vam utilitzar els últims 45 minuts de classe de cinc jornades.

    Com podeu veure, no té cap complexitat, només animar-se i  deixar-se anar i el millor de tot, que cada qual a la seva manera.

    Aquí teniu l’àudio

    Share

    Article complet

  • Sessió 07 de juliol de 2013

    Aquesta és la presentació amb els objectius i els acords de la reunió.

    Bon estiu!

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial aprenentatge per projectes artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip