RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per May, 2012

  • Sessió 17 de maig de 2012

    Comencem la sessió plantejant un repte: observar-me atentament per saber què aplico del decàleg.

    Recordem els objectius que vam treballar en la darrera sessió.  Després,  establim quins són els d’aquesta sessió. Els distribuïm en petits grups perquè acordin com els hem de treballar i com els hem de valorar.

    com ho treballem? com ho valorem?
    preparar la presentació establir objectius (què i per què)
    justificació: bons resultats
    vídeo i presentació de productes
    valorar el decàleg explicar 1 experiència
    contrastar l’experiència individual
    opinió de l’alumnat a final de curs (progressivament)
    reflexionar les millores elaborar material partir de les tasques finals
    gestionar temps que no tenim
    l’aplicació del materialassoliment dels objectius del curs

     

    Per agilitar el primer objectiu, valorar el decàleg, es formem petits grups. Primer, es planteja si és útil el document i han de justificar la resposta. Després han de resumir el decàleg en dos punts. Aquestes són les propostes dels tres grups:

    que es resumeix en:
    l’avaluació serveix per regular l’aprenentatge amb l’objectiu de ser conscients l’alumnes del seu procés i per motivar-los (fomenta la participació i la consciència)
    Esdevé un eina de cohesió
    promoure un aprenentatge significatiu de la llenguales correccions han de ser qualitatives
    negociació com a valor i aquests punts ens representen

     

    Quant a les millores, aprofitem la composició dels petits grups per analitzar tres models educatius que han solucionat la pressió del temps. Són extrets del llibre de HONORÉ, Carl (2008): Bajo presión. Barcelona, RBA Libros SA.

    Finlàndia Japó GB
    ha suprimit deures i exàmens
    poques hores lectives
    no han introduït les TIC
    seleccionen i formen bons professionals educatius
    han rebaixat hores lectives
    rebaixar deures
    estimular el gaudi d’aprendre (creatiu)
    suprimeixen programa, exàmens
    treballen per mòduls (àmbits)
    preparen projectes transversals
    alumnat molt motivat
    prioritza la iniciativa de l’alumnat

     

    Finalment, s’apunten els objectius de la presentació de bona pràctica:

    • Qui som?
    • Per què ens hem constituït?
    • Què pretenem?
    • Què fem?
    • Com ho fem?
    • Quins resultats hem aconseguit?

     

    Acords:

    • escriure un comentari  en aquesta entrada amb les anotacions de l’observació de la sessió
    • planificar durant els mesos de juny i juliol els cursos seguint les conclusions de l’equip de treball
    • començar farcir de contingut els eixos de la presentació a partir de les entrades publicades el desembre i a partir del vídeo (fins al 28 de maig).

     

    Per cert, recordeu quina norma de funcionament va sortir per incloure-la en el document?

     

     

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Relat d’una rutina… i altres pensaments (III)

    Faig una avaluació inicial al principi de cada unitat: els demano allò que els demanaré a la tasca final. Depenent de com faci la tasca final faig d’una manera o d’una altra l’avaluació inicial. Us n’explicaré dos exemples:

    El primer exemple: quan la tasca fina és escrita. A suficiència havíem de redactar un text argumentatiu. Els vaig explicar en quin context s’emmarcaria la unitat i per tant totes les tasques, tant les intermèdies com la final. Primer van fer el text argumentatiu, que ja havia d’estar dins del context en què treballaríem. En aquest cas, em vaig endur els textos però no els vaig corregir. L’endemà vam treballar per grups: van haver d’escriure un altre text argumentatiu però cada grup des d’un punt de vista diferent. Tot seguit, entre tots vam determinar les característiques que crèiem que havia de tenir un text argumentatiu a partir de la lectura i l’anàlisi d’un model.

    Llavors vam analitzar per grups els textos que havíem fet a classe: ho havíem de fer tenint en compte les característiques que havíem acordat entre tots. No es tractava de criticar els textos i dir «no m’agrada, jo hi posaria això o no…» sinó que es tractava de veure si havien escrit textos argumentatius i per què. Després els vaig retornar el text de l’avaluació inicial i els vaig demanar que fessin el mateix amb el seu propi text: valorar si el que havien escrit era o no un text argumentatiu, per què. Si consideraven que havien de retocar-lo o reescriure’l, ho podien fer. Els vaig demanar que me l’ensenyessin, tant el text com la valoració. Al final de la unitat, els vaig demanar un text nou però emmarcat dins del context final de la unitat, després d’haver fet dues activitats en grup.

    Valoro tot aquest procés de manera molt positiva, la veritat. Però em qüestiono si fent-lo he comprovat el nivell dels objectius de la unitat (9è punt) i si tot plegat és un pèl repetitiu… Potser, tenint en compte el 9è punt  i que a més el que jo pretenia era fer una avaluació inicial del tema, hauria pogut aprofitar aquesta valoració del primer escrit individual per analitzar els aspectes no textuals que havíem de treballar en aquella unitat. Ara bé, em sembla que ho tornaria a fer… perquè crec que costa fer l’autoavaluació d’un mateix quan t’has de fixar en moltes coses a la vegada… o almenys jo tinc aquesta sensació.

    Segon exemple d’avaluació inicial: quan la tasca final és oral. A l’intermedi havíem de fer unes entrevistes a la ràdio. Vam fer un petit simulacre, per dir-ho així: van haver de fer el mateix que jo els demanaria al final de la unitat però en un context una mica diferent. Quan vam acabar els vaig preguntar què creien que havia anat bé i què creien que els faltava millorar. Entre tots vam dir força coses, vam quedar que treballaríem allò que els faltava millorar durant la unitat, en algun cas vam canviar algun objectiu que jo tenia previst per aquella unitat (i que jo havia dit prèviament…). A la tasca final, vam fer el següent: primer vam acordar allò que volien que els avalués. Quan vam acabar, vam valorar com havia anat i també quina diferència hi havia hagut entre l’avaluació inicial i la final. En els dos casos en què ho vam fer, tots dos grups van adonar-se de la progressió i de la diferència entre les dues avaluacions. Les van valorar molt positivament.

    A l’hora de comprovar l’assoliment dels objectius al final de la sessió, hi ha hagut algun cas en què he fet una avaluació tradicional, entenent que he valorat només jo la tasca final amb els criteris que havia establert (…els hauríem d’haver negociat…!!, el 3r punt!!), però hi ha hagut algun altre cas en què ho vam fer diferent. Abans de mirar-me els textos finals, cada u va haver de valorar el text d’una altra persona seguint un graella amb els criteris que havia establert (repeteixo: també els hauríem d’haver negociat…!!, el 3r punt!!) i després posar-ho en comú amb el grup de treball. Jo em vaig mirar tant el textos com les valoracions i cada u té a més del seu text final, la valoració feta pels companys i per mi (que parteix de la dels companys).

    I ara em pregunto… això és coavaluació? Bé, algú em va dir que aquest havia de ser el meu objectiu de cara el 3r trimestre perquè quan vaig acabar el 2n vaig corregir tots els portafolis dels alumnes.

    I això és tot el que us volia explicar. Sé que m’he allargat massa.

    Share

    Article complet

  • Relat d’una rutina… i altres pensaments (II)

      Començo la unitat presentant els objectius, els continguts que   m’agradaria treballar i la tasca final que caldrà fer (2n punt). A l’inici de cada curs, i ho faig des del 1r trimestre, dono el programa on detallo quantes unitats treballarem, què hi treballarem i quines tasques finals caldrà fer al final de cada unitat. És un programa ideal i ells ho tenen clar, vull dir que no és inamovible. El que ha canviat ara és que presento la unitat a partir del context en què s’emmarcarà la unitat i com l’organitzaré, és a dir, quines tasques intermèdies farem per arribar a la tasca final i què treballarem a cada tasca (i aquí és on faig servir també el programa del curs). M’ha anat molt bé fer-ho, els alumnes sempre han sabut en quin punt de la unitat estàvem, treballàvem, què calia fer després i això els ha permès que, en algun cas, poguessin avançar la seva part de la feina als companys del grup, si la tasca ho requeria i no podien assistir a classe.

      Quan comencem a treballar un contingut nou, els demano què és el que creuen que n’han de saber o què és el que en volen saber. I què és el que saben. Els demano que formulin preguntes sobre el tema i les vaig apuntant a la pissarra (5è punt). Quan ja les tenim i tothom hi està d’acord, els comento que aquestes preguntes serviran per desenvolupar el tema i que, per tant, les hauran de saber respondre si no ho saben ja perquè, de vegades, les hem anat contestant a la vegada que les formulàvem i això ha fet modificar tot el treball posterior. Potser no hauria passat si hagués aplicat completament el 1r punt i el 3r punt, oi?

    Inicio cada sessió fent un repàs del que vam fer l’últim dia. M’han d’explicar què vam fer a la darrera sessió i per què. Recordem les preguntes que vam fer-nos per desenvolupar un contingut i les responem (hi hem d’estar tots d’acord). I també si vam fer alguna tasca i per què. Tot seguit, presento els objectius de la sessió. Abans d’acabar la sessió, si puc, els dic què farem a la següent sessió. Sempre hi pot haver canvis però ho procuro fer. (2n punt, altre cop)

    Abans de començar les activitats sempre els pregunto si han entès què han de fer. Si la resposta és que sí, els demano que m’ho expliquin. M’acostumen a respondre tres, quatre o cinc persones. Si tothom hi està d’acord, continuem. Si això no ho puc fer amb el grup-classe, ho faig per grups de treball. (punts 4t i 5è)

    Share

    Article complet

  • Relat d’una rutina… i altres pensaments (I)

    Recordo que vam acabar la reunió del 2 de març amb la pregunta «com aplicarem el decàleg en el 3r trimestre?». Hi vaig pensar i reflexionar i em vaig fer un propòsit: començar a aplicar alguns punts del decàleg abans d’acabar el 2n trimestre. Això em va fer adoptar una dinàmica de treball a l’aula que he mantingut al 3r trimestre. Durant la reunió del 20 d’abril, però, i també després, me la vaig qüestionar força: d’una banda, sabia quins punts del decàleg havia prioritzat i per què i, de l’altra, no sabia com podia aplicar tots els punts del decàleg només en una unitat. Explicaré per què.

    En primer lloc, allò que em preocupava era que considerava que algun punt del decàleg –en concret el 1r– s’havia de fer a principi de curs i clar, com que en el meu cas tinc la sort de mantenir bona part del grup-classe durant tots els tres trimestres, no ho veia necessari, més que res perquè tenia la sensació que tenia els grups formats i consolidats. Potser em vaig equivocar, no ho sé. El cas és que m’ho vaig qüestionar i em vaig fer el propòsit d’observar si el que creia era cert o no. I m’ha servit, perquè m’he adonat de força coses. Si finalment no l’he aplicat en aquest trimestre, en tant que no he negociat els objectius, la metodologia ni els criteris avaluatius perquè veia el 3r trimestre com una continuació dels altres dos, llavors tampoc puc aplicar el 3r punt del decàleg, oi? I tota la resta?

    En segon lloc, també em preocupava que el canvi que suposava aplicar tot el decàleg no fos un canvi conscient, entenedor i coherent –tal com volia i creia que havia de ser–, tant per part meva com sobretot per a l’alumnat. Pel grup-classe que formem tots. Per a mi, era del tot necessari fer-los-en partícips o, més ben dit, fer que l’entenguessin i l’acceptessin, és clar. Potser això últim és el que més em preocupava i m’impedia tirar endavant. Però bé, el vaig afrontar amb sinceritat i els ho vaig dir, de diferent manera a cada grup. Sempre procuro que quedi clar perquè faig i fem una cosa o tal altra. Ara, però, em caldria saber la seva opinió…

    Dit això, us explico una miqueta la dinàmica a què he fet referència al principi de l’entrada (en podria dir rutina de classe però ep!, no entengueu una rutina com una cosa repetitiva i mecànica, eh, que no ho és pas). Ja us avanço que no és l’experiència d’una sola unitat, com se’ns demanava, en sóc conscient.

    Share

    Article complet

  • I jo?

     

     

    Ja fa un parell de sessions que, a la tarda reflexionant-hi, em faig aquestes qüestions: què aplico del decàleg i com l’aplico?

    Així doncs, vull que m’observeu atentament demà perquè després pugueu escriure un comentari ajudant-me a resoldre els dubtes.

    Gràcies,

    Share

    Article complet

  • Per separat sí, però tots alhora…

     

    Seré breu perquè m’he endarrerit. A més, després d’haver-vos llegit a tots no puc aportar-hi cap llum, res de nou.

    Ja us avanço, per a tots aquells qui no tingueu ganes de llegir, que la síntesi dels 10 punts següents és que ho he aplicat tot, però no he aplicat tots els punts del decàleg en cada unitat i en cada sessió.

     

    1. Formar i consolidar el grup, negociant-hi: objectius, metodologia, criteris avaluatius, material, etc.

    El punt 1 l’he aplicat a fons només a l’inici de cada mòdul per pactar llibre, metodologia, avaluació, dinàmica de classe, bloc… De fet, a la primera sessió del cada mòdul ja fa temps que l’aplico, motiu pel qual hi ha alumnes que ja s’avorreixen per repetitiu i previsible (ja et vam dir el curs passat que volíem bloc!)

     

    1. Presentar a l’inici de cada fase  (curs, unitat i sessió) els objectius.

    El punt 2 l’aplico perquè l’alumnat sàpiga que ha d’aprendre, però és cert que sovint caic en avançar què farem, però no per què ho farem. Una altra cosa és que jo ho avaluï o que ells ho aprenguin.

     

    1. Negociar objectius i  criteris avaluatius a l’inici de cada unitat.

    El punt 3 l’he experimentat només en una unitat per mòdul, i confesso que no se’m dóna bé perquè – deu ser per tal com els ho plantejo-  els alumnes ho reben com un encàrrec massa teòric i els costa ubicar-s’hi i mantenir l’atenció. En conseqüència em resulta un punt ferragós i antipàtic.

     

    1. Comprovar que l’alumnat ha entès el que ha de fer.

    El punt 4 m’agrada  i l’aplico, però he comprovat que no et pots refiar del que et diuen una o dues persones, ja siguin interpel·lades directament o en preguntes al col·lectiu. Després, tota la resta  no ha entès exactaemnt el mateix.

     

    1. Plantejar preguntes per fomentar la participació de l’alumnat.

    El punt 5 m’agrada i l’aplico en totes les sessions, ja sigui plantejar preguntes al gran grup, en equip o individualment.

     

    1. Promoure l’autoavaluació de l’alumnat durant tot el procés i vetllar pel procés.

    El punt 6 el veig molt clar i l’aplico en textos escrits perquè es poden autoavaluar mitjançant una plantilla d’autocorrecció. En textos orals no la informació no queda tan fixada i molta es perd… (he dit tinc que?).

    Enguany els he “diagnosticat” en la prova oral del mòdul anterior (la prova era perquè jo els fes recomanacions) i els he proposat recursos perquè cada alumne decidís si necessitava reforçar alguna qüestió concreta:

    http://elemental1viladecans.wordpress.com/2012/03/07/pla-de-millora-i-de-treball-individualitzat/

     

    els he donat el solucionari del llibre de text:

    http://elementalviladecans.wordpress.com/

     

    els he donat els criteris abans de fer les tasques amb un exemple de model:

    http://elemental1viladecans.wordpress.com/2012/04/27/preparem-la-intervencio-a-la-reunio-de-veins-5-punts/

     

    i els he fet corregir a tothom totes les errades de tots com un exercici habitual (a l’últim els donava la solució i m’havien de dir el perquè)

    http://elemental1viladecans.wordpress.com/2012/05/08/solucio-de-les-errades-de-la-nota-al-president-de-la-comunitat/

     

    1. Conscienciar l’alumnat que l’autoavaluació i coavaluació formen part del procés.

    Confesso que no aplico aquest punt, però sí que els explico perquè els demano que s’autoavaluïn. Un cas a part és la coavaluació, ja us vaig dir que no m’agrada perquè la veig més una font de conflictes que d’aprenentatge. De totes maneres, es fan algun comentari (que ha de ser qualitatiu i positiu) en alguna tasca. (Què és el que més t’ha agradat?)

     

    8.  Comprovar el nivell de coneixement dels objectius a l’inici i l’assoliment del objectius al final.

    Algun punt del decàleg m’havia de sobrar… sobre el paper m’encanta, però a la pràctica no ho “comprovo”

     

    9. Crear situacions reals en què l’alumnat posi en pràctica el que ha après a l’aula

    Estic d’acord que seria molt desitjable, i sempre ho intento, però la vida és tan més pobre que les propostes de la programació! Ho confesso: només a classe faig anuncis de ràdio, escric a diaris o cartes, compro i venc habitatges, assisteixo a debats sobre la TV, programo sortides per col·lectius…

     

    1. Practicar correccions  més qualitatives que no pas quantitatives aplicant l’auto i la coavaluació.

    Efectivament, aplico correccions qualitatives segons el que vam acordar del reforç positiu i la prohibició de les adversatives.

     

    En resum, el tot és més gran que la suma de les parts. Potser sabria aplicar tots els punts per separat, però tots junts i sempre se’m fan una muntanya que encara no he escalat.

    Fins demà!

     

    Share

    Article complet

  • La meva experiència: aplicant una tasca

    Encara que sembli mentida, fa dies  que vaig donant tombs sobre el tema. Em costa molt posar ordre a un seguit d’idees que dins el cap, cada una va i ve al seu aire. Crec que això em passa perquè encara no tinc el decàleg absolutament integrat o processat. Ja ho intento, ja! però…..

    Ara que estic disposada a exposar la meva experiència, me n’he adonat que ,en general, el poso en pràctica. Evidentment, tinc moltes coses pendents per modificar o millorar, com per exemple, el portafolis o diari de classe (no sé ben bé com se li ha de dir). La idea m’agrada i, si més no, la trobava a faltar (bé, jo i els alumnes ). El que no sé és com l’enfocarem: individual o com com aprenentatge cooperatiu o…

    El meu martiri resideix en el punt 1. Potser és per això que em desanimo, perquè és el primer principi; si fos l’últim, la cosa es veuria diferent!

    Formar i consolidar el grup, negociant-hi: objectius, metodologia, criteris avaluatius, material, etc.

    Concretament el meu mal de cap  se centra en la negociació dels objectius. No,si m’ho plantejo com a negociació d’objectius generals d’estil metodològic, com allò que ens concreta en la programació les actituds(reflexió, opinar, discutir, esforçar-se, organitzar-se, proposar, raonar, decidir,…) i les habilitats que volem (cercar, comunicar,expressar, transferir, memoritzar, resoldre,…). Si és així, més o menys, me’n vaig sortint; tot i que és una feina llarga, de tot el curs, no només de l’inici de curs. Ara bé, si ens referim a negociar els objectius dels continguts gramaticals m’haureu d’ajudar a aprendre’n, perquè no ho sé fer.

    En fi, després d’aquest rotllo intentaré resumir com ens ha sortit la última unitat que hem fet.

    D’entrada, vull dir que segueixo el llibre ja que té un enfocament centrat en tasques i totes les activitats giren entorn del tema que es treballa. Utilitzem molt el llibre, tot i que, també introdueixo altres activitats o jocs que s’hi avenen.

    La unitat es deia ” Si estimes la terra…”

    Com ho fem?

    Primer es planteja què ens proposem: dissenyar i produir anuncis per promoure iniciatives ecològiques entre els oients d’una emissora local. A partir d’aquí, compartim coneixements i experiències respecte el tema, anomenem i definim estats anímics que ens generen determinades situacions, llegim per intruir-nos sobre el tema, debatem les nostres opininions,….Mentrestant, treballem alguns exercicis de gramàtica, com per exemple, verbs, fonètica, precisió de mots, expressar causes i conseqüències,… sempre en relació amb el context. Per grups, redacten un esborrany del diàleg de l’anunci que han seleccionat. Després de fer les revisions pertinents i aclarit tots els dubtes, preparen la locució dels anuncis, donant a les frases l’entonació adequada.

    En gran grup fem l’audició dels anuncis. Però abans, entre tots, decidim quins són els aspectes que creiem més importants a l’hora de poder fer les nostres valoracions i veure si han assolit el que pretenien, tant sobre el text (si és breu i complert, si no hi ha informació sobrera, si s’entenen el sentit de les frases, si arriba el missatge,…) com sobre la locució ( la naturalitat de l’expressió, si  l’entonació ajuda a comprendre el sentit, el ritme i el volum,…)

    Per últim, fem els comentaris sobre cada grup.

    Tot això, resumit d’aquesta manera, pot semblar ràpid, però com a mínim hi dediquem dues setmanes (si tot va bé).

    El resultat per a mi és molt positiu i si els alumnes no m’enganyen, per a ells també. Aquesta metodologia ens facilita aplicar els principis del decàleg, tenint en compte que sempre surten dubtes o la por a no fer-ho bé.

    Personalment, gaudeixo molt a les classes i compartint el sentiment de la Lourdes, crec que la feina del professor va molt més enllà de la simple transmissió de continguts. Això, és el que més m’omple.

    Share

    Article complet

  • Aplicació del decàleg

    Després d’unes setmanes mirant d’aplicar el decàleg, explico el resultat de tot plegat:

     

    1 i 3.Negociar amb l’alumnat: aquests punts encara no els he aplicat formalment, és a dir, negociant a principi de curs o a l’inici de cada unitat allò que farem a classe. El que sí que he fet són petits “negocis”: demano als alumnes l’opinió sobre  diversos assumptes (per exemple, si prefereixen fer una prova-exercici de repàs a classe o bé fer-la a casa …) i tinc molt en compte els seus comentaris pel que fa a tractar o reforçar alguns continguts.

    2.Presentar objectius: a principi de cada unitat presento els objectius que ens proposem assolir, els quals ens serviran per fer bé la tasca final. Exposar aquests objectius a l’inici de cada sessió se’m fa difícil ja que no puc preveure què farem exactament cada dia.

    4.Comprovar que l’alumnat ha entès el que ha de fer: després d’explicar en què consisteix una activitat els pregunto si ho han entès bé. Si veig algun indici que indica que alguna cosa no ha quedat prou clara, ho torno a explicar del dret i del revés i utilitzant exemples, que sempre van bé.

    5.Plantejar preguntes: faig tot el possible per, en comptes de pensar per l’alumne limitant-me a exposar i donar respostes, animar-lo a pensar formulant preguntes. Faig moltes preguntes al grup en general, perquè contesti qui vulgui i ningú no se senti incòmode. De tant en tant, però, als qui mai diuen res (per timidesa o altres motius) els faig alguna pregunta que sé que sabran contestar, perquè tinguin també l’oportunitat de participar. Estic molt satisfeta dels resultats ja que d’ aquesta manera l’alumnat forma part activa de la classe i  gaudeix fent les seves aportacions.

    6 i 7.Promoure l’autoavaluació i coavaluació: abans de fer una tasca final els recordo i dono per escrit els punts que hem treballat en aquella unitat, l’aplicació dels quals és el que es tindrà en compte a l’hora de l’avaluació. D’aquesta manera, els alumnes mateixos poden determinar si el resultat de la tasca és o no satisfactori. Penso que l’autoavaluació, tenint en compte que la majoria de tasques es fan en grup, són a la vegada coavaluació ja que els membres d’un mateix equip es corregeixen els uns als altres (ara dient això potser faig trampa ja que la coavaluació de veritat encara no l’he aplicada per sensació de falta de temps: després de fer una tasca en grup i de fer-se l’autoavaluació, m’angoixa la idea de passar més temps encara revisant-se les feines els uns als altres).

    8.Comprovar el nivell de coneixement a l’inici i al final: abans de tractar qualsevol tema els formulo alguna pregunta per veure fins a quin punt el controlen. Fer-ho també em serveix com a introducció, per posar-los en situació i per despertar-los l’interès. La comprovació de l’assoliment dels objectius la faig sobretot a través de les tasques finals.

    9.Crear situacions reals: fer-ho m’ha resultat fàcil ja que les tasques que proposen els llibres acostumen a reflectir situacions de la vida quotidiana. En els nivells bàsic i elemental he mirat de fer les activitats tan realistes com sigui possible (per exemple, muntar una botiga fictícia per practicar el fet d’anar a comprar…).

    10.Practicar correccions qualitatives: he deixat de posar notes numèriques a les tasques o exercicis (excepte als grups que han de fer les proves homologades i obtenir els 20 punts). Els alumnes s’autoavaluen seguint uns criteris establerts prèviament. Després repasso el que han fet i els indico què està bé i què caldria millorar. Finalment ells mateixos corregeixen el que sigui necessari.

    Share

    Article complet

  • El meu pentàleg provisional

     

    De moment, en el meu cas, el decàleg ha quedat reduït a 5 punts:

     

    Comprovar que l’alumnat ha entès el que ha de fer. Gran obvietat però quantes vegades no ho havia fet?? Ara és indispensable. Abans de fer cada exercici, l’explico. Sovint fem una frase de mostra entre tots perquè es vegi la mecànica i després deixo anar un: queda clar??? Teniu dubtes??? No? Segur? I tot i així… en fi.

     

    Promoure l’autoavaluació de l’alumnat durant tot el procés i vetllar pel procés. El portafoli, el meu gran aliat d’aquest trimestre. És l’eina que m’ajuda a valorar la feina dels alumnes i ells mateixos es corregeixen allò que fan. Jo els marco els errors i ells reflexionen i corregeixen; no sempre amb encert, tot s’ha de dir… Però el trimestre passat, que va ser un dels primers “no-3” on només feia avaluació contínua, a final de curs vaig tenir la sensació de tenir-ho tot molt deslligat. Quan els alumnes em preguntaven si tenien alguna nota o algun document “palpable” d’haver superat el curs, se’m feia estrany dir que jo ja tenia les notes de les activitats que havíem anat fent al llarg del curs. El portafoli fa que em lliurin un dossier a final de curs i jo els el retorno amb una nota personalitzada. Tot em sembla més ben lligat. A més, l’he elaborat de manera que hi hagi una activitat de portafoli per unitat i així, a final de curs, tindran una mena de resum de tot el que hem fet al llarg del curs.

     

    Comprovar el nivell de coneixement dels objectius a l’inici i l’assoliment dels obejctius al final. Hi ha alguna activitat del portafoli on he aplicat aquest mètode. Escriure un text al principi, fer la unitat i, com a tasca final, reescriure el mateix text. És una bona manera de fer prendre consciència als alumnes del seu progrés.

     

    Crear situacions reals en què l’alumnat posi en pràctica el que ha après a l’aula. Tal i com ha comentat la Maria, als nivells bàsics, això és molt senzill. De fet, la majoria de llibres proposen situacions reals com a tasca final. N’hi ha moltes de maques, a mi sempre m’ha agradat la d’anar a comprar al mercat. Hi ha anys on els faig dividir per botigues, decidir quins productes tenen i posar preu. Aleshores, un d’ells va a comprar i es passeja per la classe de botiga en botiga. Ho fan sense preparació prèvia, de manera que no han elaborat un diàleg, i allà, en directe, veuen com no és tan senzill.

     

    Practicar correcions més qualitatives que no pas quantitatives aplicant l’auto i la coavaluació. De fet, ara els meus alumnes no tenen cap tipus de nota numèrica. Senzillament, quan corregeixen tant un text seu com del company, la finalitat és millorar-lo i no pas posar cap nota.

    Bé, ara l’objectiu és fer que el meu pentàleg provisional arribi a ser un decàleg com Déu mana, sense retallades.

     

    Share

    Article complet

  • Aplicant el decàleg

    taula rodona del rei Artús

    Bon dia!

    A l’última reunió ens vam comprometre a fer una entrada explicant l’experiència que hem tingut a l’hora d’aplicar el decàleg. Doncs posem fil a l’agulla.

    Bé, què és el que he experimentat pel que fa al decàleg? En primer lloc, formar i consolidar el grup negociant-hi (punt 1 del decàleg però directament relacionat amb tota la resta) . Entenc la negociació com un diàleg. I sí, dialoguem. És veritat que ja vénen amb un llibre que no han triat ells, però aquest és un tema de què ja parlarem a la propera reunió, oi? Per tant, és veritat que no negociem el material però jo sempre he entès el llibre com un suport, com una ajuda que no m’havia de condicionar sinó que només m’havia de facilitar les coses. El que sí que negociem són els objectius, els negociem i adquirim compromisos. Per exemple, aquest trimestre la negociació dels objectius em va fer adonar el 1r dia que hi havia una alumna mal col·locada. Ja sé que me n’hauria adonat perquè es tracta d’un elemental 1 i aquesta persona xerrava molt bé. Ara bé, el fet que explicités els seus objectius i que tots es basessin en l’expressió escrita va fer que s’engegués un llum d’alerta en les dues. Ella de seguida es va adonar que els seus objectius no coincidien amb els de al resta de la classe. Pel que fa a la metodologia i als criteris avaluatius, no sé què dir. El 1r dia ja els parlo del portafoli i els dic el dia que l’hauran d’entregar. Per tant, en aquest moment d’inici poca negociació hi ha.  I llavors és quan algú nou pregunta:

    I no farem examen?

    I els alumnes veterans diuen:

    -No!!! Farem el portafoli, la Lourdes no fa exàmens.

    I a mi se m’escapa el riure.  Doncs bé, aquests objectius i compromisos inauguren el portafoli. Quan ens acostem a final de curs, ens serveixen per autoavaluar-nos. He fet allò a què m’havia compromès? He assolit els meus objectius? És quan els demano que valorin la feina que han fet al llarg del curs i en parlem. Aquí torna a haver-hi una negociació, tot i que no cal negociar gaire perquè sempre estic d’acord amb la valoració que ells fan. Bé, sovint pequen d’autoexigents.

    A l’inici de cada unitat plantegem una tasca. La fem com a avaluació inicial (punt 8 del decàleg). Novetat d’aquest trimestre: en parlem, els demano quines dificultats han tingut, què creuen que necessiten per resoldre-la millor i explicito els objectius de la unitat i els comentem (punt 3). Aquí és on entren ells. Normalment no els modifiquen. Parlem de què necessitem per assolir aquests objectius, és a dir, de què treballarem. Sorpresa: aquí sí que intervenen i tots s’apunten aquesta part a la llibreta o en un full. Potser és perquè troben que és important. Ohhh! Doncs jo abans només ho feia al final: quan acabàvem el curs els demanava que en grups fessin una llista del que havíem après a fer (eren les tasques) i d’allò que necessitàvem per fer-ho (llista de continguts).

    Pel que fa als criteris avaluatius, els negociem  a cada unitat. M’agrada que ells decideixin com han de ser les tasques i què han de contenir.  Aquí és on entra l’autoavaluació i la coavaluació. Sovint les barrejo. No els demano nota numèrica. Demano, per exemple, que diguin si la tasca és com havia de ser. Si hi ha errors, sobretot els demano que aportin quina és la solució. I aquí és on sempre els dic el mateix:

    -M’encanta que hi hagi molts errors ara perquè ens ajuden a aprendre. Els nens petits no aprenen a caminar directament. Oi que cauen? Doncs nosaltres ens equivoquem i això ens permetrà caminar.

    Molt hippie? Sovint fem un buidat a la pissarra dels errors comesos i els comentem perquè l’error del company pot ser el meu error demà i m’ajuda a aprendre (punt 7).

    Perquè tot això funcioni, és fonamental cohesionar el grup. Si no hi ha un clima de confiança és molt difícil dur a terme aquest decàleg. Per tant, aquest és el primer objectiu que em marco. Per exemple, no suporto no saber-me els noms dels alumnes. Com es pot generar confiança si no t’hi pots adreçar pel seu nom? Per tant, obligat aprendre’m el nom la 1a setmana. Tècnica de la rotllana o de la pilota esdevenen grans aliades. El tema que apuntava la Maria de la distribució de les cadires per mi és fonamental a l’hora de cohesionar un grup. Sempre estan en forma de U perquè tots ens puguem veure les cares quan parlem. Ara bé, això no impedeix que la gent s’assegui al mateix lloc durant tot el curs. Per tant, les persones que tens al costat són les mateixes. I aquí és on apareix el record del Jaume i els cordills de colors. M’encanta fer-ho. J Fan unes cares… Aparec un dia amb cordills de colors i abans de fer una activitat en grup els demano que s’aixequin i s’acostin. Els demano que cadascú agafi un extrem d’un cordill. Quan els deixo anar, ja tenim parelles formades. Com que hi ha dos cordills de cada color, em serveix per fer parelles o grups de 4. O les tècniques d’aprenentatge cooperatiu. Que bé que m’han anat! Fer equips base que han de fer una tasca i després nous grups que han d’estar constituïts per un membre de cada equip base per finalment tornar als equips base.  En parlo perquè aquest tema em preocupava especialment aquest trimestre ja que heretava un grup (E1) que jo havia tingut l’any passat (B1) i que tenia molt bon rotllo. Ara bé, hi havia gent nova i l’havíem d’integrar. Sabeu d’aquells grups que t’emportaries de gira? Jo els ho dic:

    -Aquest grup és fantàstic, us compraré i us portaré de gira.

    Prova de foc: quan ja fa dues setmanes que ha començat el curs s’incorpora una noia nova que hi accedeix per prova de col·locació i que no ha fet cap curs amb nosaltres. Li donem la benvinguda i quan s’acaba la classe sento que ja l’estan convidant a prendre alguna cosa. Com que l’horari és de 18 a 20 h… Doncs a les 20 h cada vespre al bar.  Sabeu quins comentaris recordo d’aquest grup:

    -Lourdes, de veritat, el català m’ha salvat. No coneixia ningú a Castelldefels i aquí he fet bons amics. Que ningú es queixi del català.

    Ostres! Ja tinc el mocador a la mà. Aquesta és la màgia de la nostra feina. Treballem amb persones. I és veritat que la nostra tasca és fomentar i difondre l’ús i coneixement del català. Ara bé, només ho podem fer des de la motivació i quan un grup i un professor estan  motivats i tots tenim ganes d’anar a l’aula és quan trobo sentit a la meva feina i quan reafirmo que el millor àmbit és el de l’ensenyament. Sssshhh! Això és un secret.

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

ABP Any Fabra aprenentage cooperatiu aprenentatge cooperatiu aprenentatge experiencial artefactes digitals atenció a la diversitat autonomia avaluació avaluació inicial avaluació reguladora avaluarxaprendre Carme Bové cohesió competència digital comunitat d'aprenentatge criteris avaluatius cultura compartida curs 2012/13 decàleg per incorporar l'avaluació reguladora Edcamp equip de treball Escape room Fernando Trujillo gamificació ludificació mapa d'aprenentatges mapa de la sessió María Acaso motivació negociació Neus Sanmartí objectius Olga Esteve pedagogia inclusiva portafoli projectes pràctica reflexiva pràctiques lingüístiques reptes rol del professorat seqüència didàctica tallers tasca treball en equip